ANTECEDENTS DE FET 1.- La sentència d'aquesta Sala núm. 7-2021, de 27 de gener de 2021, va desestimar el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència del Tribunal de Batlles de data 28 de maig de 2020, que, al seu torn, havia desestimat la demanda promoguda per l'agent contra la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 23 d'octubre de 2018, desestimatòria del recurs que havia interposat contra el Decret de 25 de juny de 2018 del COMÚ X, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial. 2.- La representació de la part agent ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència esmentada d'aquesta Sala, en considerar que la mateixa incorre en incongruència omissiva i que ha tingut lloc una vulneració dels articles 3.2, 10 i 27 del text constitucional, ja que, segons al·lega, no s'han resolt totes les seves argumentacions sobre la necessitat d'un segon tràmit d'informació pública i no s'ha determinat quin és l'àmbit de la funció social de la propietat. 3.- Les respectives representacions del GOVERN D'ANDORRA i del COMÚ X s'han oposat a les pretensions de l'agent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració d'un dret fonamental i que les argumentacions que s'articulen en l'incident no fan més que reproduir les que ja van ser objecte d'examen en la sentència impugnada. FONAMENTS DE DRET Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma. Més en concret, l'esmentat precepte estableix que l'incident s'ha de fonamentar en la vulneració de drets processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució, sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment. En conseqüència, i com a qüestió prèvia, han de quedar fora de l'àmbit d'aquest incident les al·legacions que formula l'agent sobre els articles 3.2 i 27 de la Constitució, que no formen part del capítol relatiu als drets fonamentals i les llibertats públiques. Segon.- En aquest cas, la part agent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada, relatives a la necessitat d'un segon tràmit d'informació pública en el procediment de revisió del POUP i a les limitacions de l'edificabilitat de les seves finques derivades de la declaració de la Anaya X. com a paisatge d'interès cultural. La sentència dóna resposta a aquestes qüestions, de manera que s'ha de descartar l'existència de qualsevol incongruència omissiva. El fet que el recurrent estigui disconforme amb el contingut de la sentència no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que el text constitucional no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori. Convé insistir en el fet de què l'article 18 quater, apartat 1, de la Llei transitòria de procediments judicials només contempla l'incident de nul·litat d'actuacions per als supòsits en què la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció "no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment". En conseqüència, resulta clara la improcedència d'aquest incident, atès que l'interessat es limita a reproduir les argumentacions que ja van ser objecte de la sentència que va posar terme al procés. Les conclusions a què ha arribat la sentència sobre aquests punts no són evidentment compartides pel recurrent, però això no suposa òbviament que s'hagi vulnerat el dret a la jurisdicció, que, com abans s'ha dit, no garanteix obtenir un pronunciament favorable a les pretensions de la part. A més, es pot afegir que l'agent confon les limitacions en l'aprofitament dels seus terrenys amb la privació del dret de propietat. No es pot oblidar que el contingut urbanístic de la propietat és conseqüència directa de la planificació, com resulta de l'article 16 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme. Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament l'incident de nul·litat que formula la part agent. Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda: Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat que planteja el Sr. Bermudez contra la sentència núm. 7-2021, dictada per aquesta Sala el 27 de gener de 2021. Sense costes. Aquest Aute és ferm i executiu. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE