En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET Primer.- En data 6 d'agost de 2020, en el marc de la causa referenciada amb el número 3000489/2015 i seguida a instància del M.I. Govern d'Andorra contra la senyora Castrillo, en la seva qualitat d'hereva del difunt senyor Castilla, la societat A, SL, el senyor Castillo, el senyor Giner i la societat B, SA; l'Hble. Tribunal de Batlles dictà Aute en quina part dispositiva establí: "DECIDEIX: Primer.- Suspendre les presents actuacions enregistrades amb el número seqüencial 3000489/2015, únicament respecte de la societat "B, SA", continuant la tramitació de la causa contra els altres demandats. Segon.- Donar trasllat a les parts i a l'administrador judicial dels escrits presentats en seguiment a l'Aute dictat el 19 de juny proppassat, a fi que en tinguin l'oportú coneixement i als efectes escaients. Tercer.- Reservar la decisió relativa a la imposició de les costes processals a la sentència que posi fi al present procediment." Segon.- Contra aquesta resolució s'alça la representació processal de la societat mercantil A, SL, que articula recurs d'apel·lació i mitjançant el seu escrit de conclusions de data 18 de gener de 2021, interessa la seva estimació i que es declari que la tramitació de la causa continua contra la companyia B, SA, degudament representada per l'administrador judicial de la fallida o subsidiàriament, que s'ordeni la suspensió general de la causa, fins al tancament de la fallida de la societat objecte de la mateixa. Tercer.- Les parts litigants s'han pronunciat en relació al recurs interposat per la representació processal de la societat A, SL. Quart.- En data 22 d'abril de 2021 es va celebrar l'acte del judici oral, tot insistint la part apel·lant en la necessitat de què la Sala efectuï una interpretació actualitzada dels articles 14 i 32 del Decret de 4 d'octubre de 1969, de suspensió de pagaments i fallida, i mantenint tant la seva pretensió principal com la subsidiària. Per la seva banda, les parts apel·lades van mantenir les seves respectives argumentacions. FONAMENTS DE DRET Primer.- L'objecte del recurs articulat és la suspensió parcial del procediment iniciat, en relació a la societat B, SA, per trobar-se immersa en un procediment de cessació de pagaments i fallida. Al respecte, la representació processal de la societat A, SL considera que aquesta suspensió comporta una vulneració del dret a la jurisdicció i al procés degut no només de la companyia declarada en fallida sinó també per les altres parts litigants, perquè es discuteixen qüestions -a qui correspon indemnitzar els danys que es van produir per causa del vessament de gas-oil- que no poden ser determinades per l'administrador judicial, sinó que ho ha de fer el tribunal competent a través d'una sentència, i la resta de parts litigants tenen dret a què els òrgans de justícia es puguin pronunciar sobre la responsabilitat de cadascuna de les parts en litigi en relació als fets d'autes. Subsidiàriament demana que la suspensió sigui general, de tot el procediment per evitar una vulneració dels drets processals i a la jurisdicció de totes les parts en aquest plet. Segon.- Constitueix antecedent d'interès el fet que de forma prèvia a la declaració de fallida de la companyia B, SA, altres dos societats integrants del pol passiu d'aquesta mateixa causa foren també declarades en situació de cessació de pagaments i fallida. En concret, ens referim a la societat C, SL (C, SL) -quina consideració de part defenent deriva d'una crida en garantia- i la societat D, SL, respecte a les quals es decretà també la suspensió de les presents actuacions, en data 6 de juliol de 2016 i 19 de juny de 2020, respectivament, tot prosseguint-se la mateixa en relació a la resta de parts demandades. Tercer.- Consideració prèvia: Tot i que la Sala comparteix la necessitat de què el Decret de 1969 sigui objecte de modificació, la petició que efectua la part apel·lant en el marc d'aquesta causa depassa els límits de la nostra funció interpretativa, tot pretenent que realitzem tasques legislatives que no ens corresponen. Per això, per mentre no es realitzi la modificació legislativa per part de l'òrgan competent, la Sala ha de continuar vetllant per mantenir al màxim la igualtat entre tots els creditors (com estableix la màxima "pars conditio creditorum") tot garantint la tutela judicial efectiva de tots ells i no només d'uns quants, amb l'aplicació dels articles del Decret vigent a data d'avui. Quart.- Així, pel que fa a la qüestió objecte de debat, hem tingut ocasió de pronunciar-nos molt recentment, concretament per Aute de data 26 de febrer de 2021, número de rotlle197/2020: "Tercer.- Aquesta Sala ha pogut pronunciar-se en reiterades ocasions en relació a la suspensió de les actuacions jurisdiccionals afectant a reclamacions articulades contra les societats fallides. La interpretació que hem efectuat al respecte dels articles 14 i 32 del Decret de 4-10-1969 atorga a la suspensió de les accions individuals, al marge de determinats creditors que gaudeixen d'un privilegi, una eficàcia general que no tant sols impedeix la interposició d'una demanda jurisdiccional (TSJC-166/2020 i TSJC-285/2020 entre altres) sinó també suspèn els procediments en curs quan s'exerciten per un creditor accions envers la mateixa (TSJC-141/2020, TSJC-277/2014). Concretament hem tingut ocasió de recordar: "Entre les conseqüències més rellevants associades a la declaració de la cessació de pagaments d'un comerciant, el Decret de 4-10-1969 estableix la impossibilitat per als creditors d'exigir l'efectivitat dels seus crèdits individuals "quins crèdits formaran una massa representada per l'administrador" (art. 14) i la correlativa suspensió de les accions individuals en curs (art. 32). Aquesta regla general coneix una excepció que afecta els creditors beneficiaris d'hipoteques, penyores o fiances, de privilegis especials mobiliaris o immobiliaris que no formen part de la massa, "excepte quan l'assegurança o garantia no sigui suficient per a comprendre la totalitat de llurs crèdits" (art. 14, 2on paràgraf). En aquesta línia, i per tal de permetre l'exercici de l'acció corresponent per part d'aquests creditors, el propi art. 32 exclou de la regla de la suspensió generals dels procediments les accions dels creditors que gaudeixin "(···) d'un privilegi especial, d'una fiança o d'una hipoteca sobre els mateixos béns". Sobre aquesta regla de la suspensió general de les accions individuals, aquesta Sala precisava -Aute de 27-3-2008 (TSJC-281/07)- que: "constitueix un principi absolut en matèria de cessació de pagaments i fallida, que garanteix i assegura la igualtat de tots els creditors ordinaris i que el jutge no pot infringir". En efecte, no es pot obviar que el procediment de fallida, és un procediment d'execució col·lectiva quina efectivitat passa inexorablement per què els creditors no puguin exigir individualment el pagament degut, en cas contrari el procediment perdria el seu caràcter col·lectiu i el tractament dels creditors deixaria de ser igual (TSJC- 166/2020). Quart.- Convenim amb el recurrent que l'activitat de l'administrador judicial es veuria facilitada si el mateix a l'hora de realitzar l'estat de crèdits corresponent de la societat concursada tingués l'oportunitat de realitzar una acceptació condicional o provisional que posteriorment esdevindria definitiva a la vista de la Resolució definitiva recaiguda. Aquesta no és però la via contemplada pel Decret del 1969. En efecte, aquest tracta la cessació de pagaments i de fallida com un procediment d'execució col·lectiva sotmès a unes regles pròpies exorbitants de les regles processals de dret comú. Aquestes pretenen una tramitació àgil del procediment i volen que l'operació de quantificació i qualificació del crèdit sigui realitzada per l'administrador judicial amb posterior revisió, en cas d'impugnació, per part del Tribunal de Batlles moment a partir del qual l'estat de crèdits quedarà definitivament aprovat (art. 37 i 38). Des d'aquesta perspectiva, pretendre condicionar l'aprovació definitiva de l'estat de crèdits a la sort d'una reclamació singular, no tant sols alenteix el concurs a pròpiament parlar sinó que també va a l'encontre del propi esperit tal i com es troba dissenyat." Si traslladem el contingut de l'esmentada resolució al cas concret que ens ocupa, arribem a la conclusió de què de conformitat amb el contingut de l'article 32 del Decret, procedeix la suspensió del procediment iniciat en relació a B, de la mateixa manera que en el seu dia es va haver de suspendre en relació a les altres dues societats anteriorment mencionades, per causa també de trobar-se en situació de cessació de pagaments i fallida. A banda de què amb la mateixa resolució també es dona resposta a la qüestió plantejada per la part recurrent en relació a si es poden suspendre també aquells procediments que es trobaven iniciats abans de la declaració de fallida d'una de les parts -com diu que succeïa en el supòsit de la Sentència 281/07 invocada per la resolució recorreguda-. En conseqüència, procedeix la desestimació d'aquesta primera pretensió de la part recurrent. Cinquè.- En relació a la pretensió que la mateixa part introdueix a títol subsidiari i consistent en què el procediment es suspengui en relació a totes les parts, tant si es troben declarades en fallida com si no, aquest no pot procedir per quant no només es contrari a les previsions de l'article 32 del Decret de cessació de pagaments i fallida tendent a garantir la igualtat de tots els creditors ordinaris i d'obligat compliment pel jutge, sinó que a més, ocasionaria un greu perjudici al creditor, sense emparament legal. No hem d'oblidar que "la suspensió de les accions individuals de qualsevol naturalesa, constitueix un principi absolut en matèria de cessació de pagaments i fallida que garanteix i assegura la igualtat de tots els creditors ordinaris i que el jutge no pot infringir". (Aute de 13 d'octubre de 2015, número de rotlle 277/2014). Sisè.- La desestimació del recurs comporta, en mèrits de la regla del venciment objectiu, que les costes ocasionades en aquesta alçada hagin de ser imposades a la part recurrent. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat A, SL contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 6 d'agost de 2020, quina part decisòria confirmem. Segon.- IMPOSAR la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE