En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET Primer.- En data 1 de setembre de 2020, la representació processal de la senyora Sandoval va interposar interdicte d’obra nova contra els senyors Hoyos i Bermudez, tot sol·licitant, prèvia realització urgent d’una inspecció ocular dels llocs, la suspensió immediata i urgent de les obres que els demandats efectuaven en la seva edificació radicada a la XXXX per convertir-la en casa rural, contigua a la de propietat de l’agent interdictal, anomenada XXXX, i en el XXXX on, segons l’agent, pretenien instal·lar-hi una zona de jardí fins a l’altra edificació de la seva propietat identificada amb la lletra G, donat que considerava que aquestes obres diluïen fins al punt d’eliminar el dret de pas que l’agent interdictal afirmava ostentar sobre les esmentades propietats del defenent interdictal. Segon.- El mateix dia 1 de setembre de 2020, l’Hble. Batlle d’instància, actuant en funcions de guàrdia, efectuà la inspecció ocular sol·licitada per l’agent incidental amb presència de les dues parts litigants, dels seus respectius advocats i del constructor. En el marc de la mateixa, les parts van acordar -amb el compromís de la defenent interdictal de no ampliar l’obra a l’exterior, excepte pavimentar el terra ni acabar el muret de contenció- suspendre la tramitació de l’interdicte durant 7 dies, als efectes d’intentar arribar a una solució amistosa, i així es recollí per Aute del mateix dia 1 de setembre. Tercer.- En no haver arribat a cap acord, la representació processal dels senyors Hoyos i Bermudez, en data 10 de setembre de 2020, ho posà de relleu en la instància i, remetent-se a l’exposició efectuada durant la inspecció ocular, sol·licitava la desestimació de l’interdicte i la imposició del pagament de les costes processals a l’agent interdictal. Quart.- En data 15 de setembre de 2020, la representació processal de la senyora Sandoval sol·licità també la continuació del procediment interdictal, aprofundint la línia argumental en què havia sustentat la seva demanda. El dia 30 de setembre de 2020, la representació processal de la senyora Sandoval presentà un escrit denunciant que la part agent havia ampliat l’obra exterior continuant els treballs, contràriament al que s’havien compromès, insistint en la urgència de què dictés l’ordre de paralització de les mateixes. Cinquè.- En data 1 d’octubre de 2020, l’Hble. Batlle d’instància dictà Aute en quina part dispositiva, entre altres, s’estableix: “Primer.- no donar lloc a la suspensió d’obres formulada per la part agent”. Sisè.- Contra l’esmentada resolució, la representació processal de la senyora Sandoval interposà recurs d’apel·lació, tot sol·licitant en el marc de les seves conclusions l’estimació del recurs, que es doni lloc a l’interdicte d’obra nova promogut i que s’ordeni deixar els llocs tal i com estaven a l’1 de setembre de 2020. Setè.- La representació processal dels senyors Hoyos i Bermudez, per la seva banda, s’oposa al recurs interposat i demana la seva desestimació i la confirmació de l’Aute de data 1 d’octubre de 2020, així com la condemna a la recurrent a satisfer les costes judicials, inclosos els honoraris d’advocat i procurador. FONAMENTS DE DRET Primer.- L’Aute d’instància considera que al moment d’efectuar-se la inspecció ocular, el mateix dia de la interposició de l’interdicte d’obra nova, a banda del mur que havia de servir de contenció al mur comunal, la resta d’obres denunciades, com el voladís i l’aplanament del terreny proper a l’esmentat mur, ja estaven acabades. En relació al mur de contenció suara referit, considera que el mateix no podia afectar al pretès dret de pas, donat que el mateix igualment ja es trobava limitat pel mur comunal pre-existent, al que el muret denunciat només havia de servir de contenció, considerant així mateix que l’existència del dret de pas al·legat i que pretesament es pertorbava amb aquest mur es trobava buit de contingut, no podent integrar l’aparença de bon dret necessària per poder emparar l’acció interdictal interposada. Segon.- La part recurrent considera que l’Hble. Batlle no podia suspendre la tramitació de l’incident durant 7 dies, com va fer, intentant que les parts arribessin a un acord. També considera que la desestimació de l’interdicte es produï per raons alienes al seu objecte. Creu que la part defenent no va respectar la suspensió de l’obra exterior i, doncs, la Batlle amb la seva resolució no podia anar contra els seus propis actes i emparar la continuació de l’obra i l’acabament del muret. Com tampoc podia valorar si l’interdicte es trobava buit de contingut o si no integraria l’aparença de bon dret, ja que considera que aquestes qüestions han de ser objecte del pertinent procediment declaratiu. Tercer.- Prèviament a entrar sobre el fons, la Sala creu convenient aclarir els següents extrems que el recurrent qüestiona en el cos del seu escrit: En primer lloc, que del contingut de l’Acta de la inspecció ocular efectuada el dia 1 de setembre de 2020 i que obra al foli 31 i ss, es deriva que el compromís de la part demandada de no ampliar l’obra exterior ni d’acabar el muret, s’establí fins que les parts es posessin d’acord. Així mateix, del compromís van excloure el fet d’acabar de pavimentar el terra per deixar- lo com estava abans. Així es deriva tant del contingut literal del darrer paràgraf del foli 32 “Les parts es fiquen d’acord i la part demandada es compromet a no ampliar l ‘obra a l’exterior, excepte acabar de pavimentar el terra tal i com estava abans, ni a acabar el muret fins que es fiquin d’acord”. I es suspèn 7 dies la petició interdictal, amb el compromís adquirit per la part agent per tal de que les parts litigants puguin apropar les seves posicions i manifestin si ha de continuar el present procediment interdictal; com del contingut de la part dispositiva de l’Aute dictat en la mateixa data (foli 34): “Primer.- suspendre 7 dies la petició interdictal de la part demandant per tal de què les parts puguin apropar les seves respectives pretensions i eventualment arribin a un acord entre elles, amb el compromís de la part demandada de no ampliar l’obra exterior -excepte el paviment del terra deixant-lo tal i com estava abans- ni acabar el muret (fotografia obrant en l’acta, el muret de contenció és assenyalat per la fletxa negra). Segonament, que malgrat la queixa de la part recurrent en relació a la suspensió de 7 dies de la tramitació del procediment interdictal per part de l’Hble. Batlle d’instància, el cert és que la mateixa es plantejà al moment de la realització de la inspecció ocular, ja que consta recollida a l’Acta, sense que existeixi l’oposició de cap d’elles, que signaren l’Acta en qüestió (vegi’s al respecte, l’Acta manuscrita, que obra als folis 27 a 30) i que les dues parts també reconeixen que van intentar arribar a una solució (vegi’s escrit defenent, foli 39 i escrit agent, foli 41, segons i tercer paràgraf de la Primera Manifestació). En conseqüència, les parts consentiren aquesta suspensió, que el mateix dia fou acordada pel pertinent Aute, per intentar arribar a un acord, essent contrari a la teoria dels propis actes que la part recurrent critiqui ara aquesta referida decisió d’instància. I en tercer lloc, que el recurs es centra en la construcció del muret de contenció del mur comunal, sense fer referència ni al voladís ni al mur en el que el mateix es sosté, als que sí que es referia la demanda interdictal i foren objecte de discussió en la instància, malgrat ja estaven acabats en aquell moment segons es deriva de les fotografies obrant als folis 49 i 50, donat que malgrat sembla que en aquell moment encara mancava connectar el tub d’aigües, aquest fet no afectava al pretès dret de pas, ni permetia considerar l’obra inacabada en aquest sentit, segons es deriva de la nostra jurisprudència i, concretament de l’Aute de data 27 de gener de 2010, rotlle número 003/09. Quart.- Dit això, la Sala ha de convenir amb la part recurrent que, tal i com hem manifestat de forma reiterada, entre altres en la Sentència de 29 de juny de 2010, número de rotlle TSJC-310-09: “II.- Com ha posat reiteradament de relleu aquesta Sala, entre altres en les Sentències de 7 de desembre de 1995, 25 de setembre de 2003 o 12 de febrer de 2004, l’interdicte de operis novi nuntiatione, que regula el Digest 39,1, té com a finalitat la protecció provisional i preventiva del dret del posseïdor o titular d’un dret real sobre un immoble que acredita un temor fonamentat a veure’l pertorbat com a conseqüència d’una obra nova que està portant a terme el defenent. Per aquesta raó mitjançant l’exercici de l’esmentat interdicte es pot obtenir la suspensió o paralització de l’obra a fi d’impedir que la continuació de la mateixa impossibiliti o dificulti l’execució de l’eventual resolució que es pugui dictar en un procediment ordinari en el que es determini, ara sí amb efecte de cosa jutjada, si l’agent és titular o no d’un dret que li permeti impedir al defenent continuar l’obra iniciada, preservant entre tant la pau jurídica. III.- El primer requisit per a què es pugui estimar la demanda interdictal és que el defenent estigui portant a terme una obra i que aquesta no es pugui considerar finalitzada o consolidada.(..) IV.- El segon requisit (..) és que el demandant acrediti que el seu dret ha estat, o pot ser, pertorbat per l’actuació del defenent i per aquest motiu (...) l’agent ha de provar, encara que sigui mitjançant una aparença de dret, que gaudeix d’un estat possessori sobre el terreny afectat i un interès legítim per exigir la suspensió de l’obra, fet que permetrà de manera precautòria, provisional i sense efectes de cosa jutjada ordenar-la, sense perjudici de la facultat de les parts d’instar un procediment ordinari en que de manera definitiva es determini de quins drets és titular cadascuna de les parts, com destaca la Sentència d’aquesta Sala de 25 de setembre de 2003 (..). V.- Respecte d’aquest punt, en el mateix sentit que la Sentència recorreguda, aquesta Sala estima que l’agent no ha aportat a les actuacions proves suficients que permetin concloure que, com a mínim aparentment, gaudeix de la possessió o és titular de la franja de terreny en qüestió, com li corresponia fer. VI.- Per últim, l’interdicte d’obra nova té com a finalitat evitar que la continuació d’una obra iniciada i no finalitzada impedeixi o dificulti l’execució de la Sentència que posi fi al litigi en el marc del procediment ordinari en el que es determini amb efectes de cosa jutjada si l’agent gaudeix o no d’un títol, que li permeti obtenir la paralització de l’obra del defenent ... Cal doncs, en seguiment de la nostra doctrina, valorar si en aquest supòsit l’afegit del muret de contenció al mur comunal, que és l’única de les obres denunciades que encara estava en construcció al moment de la interposició de la demanda interdictal, podia comportar una pertorbació del dret de pas que afirma ostentar la senyora Sandoval. I la resposta ha de ser negativa. Perquè sense perjudici de no haver de, ni poder entrar a valorar sobre l’existència del dret de pas invocat ni de les seves característiques, quina aparença en tot cas sí que cal valorar ja que constitueix la base del perjudici invocat per l’agent interdictal per fonamentar l’interdicte, i que sí que s’ha acreditat malgrat l’existència del mur comunal i segons es desprèn sobre tot dels plànols cadastrals (foli 9), el que també s’ha acreditat és que el muret no perjudicava més aquest dret de pas aparent del que el perjudicava el propi mur comunal, que comportava -segons es refereix en l’acta d’inspecció ocular de la instància-, que haguessin ja en aquell moment de fer la volta per poder accedir a XXXX. Cinquè.- Finalment, en el petitum de les conclusions d’apel·lació es sol·licita deixar els llocs tal i com estaven al 1 de setembre de 2020 (data en què el muret estava en fase de construcció). Al respecte, i tal i com vam posar de relleu en la nostra Sentència de 30 de juny de 2014, TSJC-74/14, aquesta petició no pot ser atesa en el present procediment: “(...) arrel d’una demanda d’interdicte d’obra nova no procedeix condemnar al que ha realitzat una obra, que l’agent considera no permesa, a desfer allò construït, ni a indemnitzar al perjudicat per l’obra realitzada com estima el recurrent, ja que com posa de relleu la Sentència d’aquesta Sala de data 7 de desembre de 1995, la única finalitat d’aquest procediment és l’adopció de mesures de seguretat i provisionalitat quan existeixi el temor que per una modificació de l’estat actual es pugui frustrar, esvair o dificultar el dret d’una part, respecte exclusivament d’un estat possessori de fet materialment definit actuat per la detentació material per part de l’interdictant” (...) Sisè.- Procedeix, en conseqüència, la íntegra desestimació del recurs d’apel·lació interposat. Setè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes d’aquesta alçada a l’apel·lant, de conformitat amb el contingut del Codi 7,51,5. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ha pres la següent DECISIÓ Primer.- DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Sandoval contra l’Aute dictat per l’Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en data 1 d’octubre de 2020, quina part decisòria confirmem íntegrament. Segon.- IMPOSAR les costes processals ocasionades en aquesta alçada a la part apel·lant. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE