En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET Primer.- Per Aute de data 24-7-2020, es decidia: "Primer.- Donar lloc a la pretensió aduïda pel Sr. Girona, per escrit de data 22 de juny del 2020, i acordar conseqüentment l'acumulació dels autes civils registrats amb el número 4000530/2019, tramitats pel procediment d'arrendaments urbans, i dels autes civils registrats amb el número 6000343/2019, tramitats pel procediment d'arrendaments urbans, els quins quedaran reunits en aquest darrer procediment. Segon.- Comunicar a les parts que ambdós processos acumulats tant sols duran una tramitació conjunta quan arribin a la mateixa fase processal. Tercer.- Reservar la decisió relativa a la imposició de les costes processals a la Sentència que posi fi al procediment. Quart.- Notificar la present resolució a les parts interessades". Segon.- La representació processal del Sr. Duque va formular recurs d'apel·lació contra aquesta decisió i per escrit de conclusions presentat en data 18-1-2021, interessa la seva revocació imposant a la part recurrent les costes ocasionades, en no tenir l'acumulació articulada fonament objectiu. Tercer.- El Sr. Girona no ha contestat en el termini concedit les conclusions articulades pel Sr. Duque. FONAMENTS DE DRET Primer.- La representació processal del Sr. Duque sustenta el recurs que articula en els següents motius de greuge: Considera que entre els procediments en curs, al marge de la identitat subjectiva que resultava coincident, no concorria la necessària connexió exigible per a acordar la seva acumulació. Referia que en el present litigi el Sr. Duque sol·licitava la resolució del contracte d'arrendament atorgat l'1- 7-2014 sobre el XXXX, el desnonament de l'arrendatari i la seva condemna a pagar les rendes no satisfetes i una indemnització per ocupació indeguda. En canvi en el procediment iniciat pel Sr. Girona es reclama a l'arrendador una compensació per les obres realitzades en el local arrendat. En aquest context considera que malgrat la relació que pot existir entre ambdós processos, no es podia considerar que concorregués una connexió suficient per a procedir a l'acumulació de les dues causes, i en tot cas, aquesta no es justificava en la resolució dictada. Referia que entre ambdós procediments en curs no existia el risc de que les Sentències que poguessin recaure resultessin contradictòries atès que les pretensions que eren articulades es recolzaven en fets i causes de demanar radicalment diferents, sense que per tant es pogués pretendre a un tractament unitari de les demandes respectives atès que en definitiva, la Sentència dictada hauria de donar un tractament diferenciat i independent a cadascuna de les pretensions de les parts litigants. Tanmateix referia que en trobar-se ambdós processos en estadis processals diferents, l'acumulació acordada suposava un perjudici per al seu representat atès que endarreria la resolució del litigi fins a que ambdós processos es trobessin en un mateix estadi processal. Segon.- Aquesta Sala ha posat de manifest (cfr. Autes de 30-11-2010, 24- 04-2008 i 9-06-2005, que recull la doctrina de la Sala al respecte) que "l'acumulació de processos troba el seu fonament legal en el principi d'economia processal i en la necessitat d'evitar que es dictin sentències contradictòries. Tanmateix, l'acumulació d'actuacions es fonamenta en la no divisió del contingut del procés en aquells casos en els quals existeix una identitat entre els seus elements constitutius. Per tant, es tracta d'examinar si en el present cas existeix una connexió entre els diferents processos (···)" (cfr. TSJC-053/2018) En el present supòsit, si bé les pretensions que s'exerciten en els processos quina acumulació es pretenia, s'originen en una mateixa relació contractual: l'arrendament atorgat en relació al local comercial explotat pel Sr. ENTITY_4; els elements de fet, els fonaments de cadascuna de les accions articulades així com la concreta pretensió exercitada en cadascun d'ells resulta diversa. En efecte, en les actuacions iniciades pel Sr. Duque s'articula una acció principal en resolució de contracte d'arrendament per impagament de la renda, reclamant al marge del desnonament de l'arrendatari, la seva condemna a satisfer les rendes degudes i la indemnització que resultés procedent per ocupació indeguda una volta resolt el contracte d'arrendament. En canvi, en la demanda articulada pel Sr. Girona el dia 13-11-2019 es persegueix la condemna de l'arrendador a satisfer l'import de 42.825,78.- EUR "corresponent al 15% de l'import total de les millores útils, necessàries i de luxe en el local a la resolució o rescissió del contracte en data 31 d'octubre", així com l'import de 5.200.- EUR resultant del retorn de la fiança lliurada, tot i demanant que els imports resultants es deduïssin i compensessin amb tots els lloguers impagats del local que s'acreditin durant el procediment principal, condemnant-se el Sr. Duque a pagar la diferència resultant entre els deutes respectius. Malgrat la clara relació que pot existir en ambdós procediments, la formulació d'un judici hipotètic i a priori del quin podria ser el resultat dels dos, no permet considerar que concorri una connexió suficient com per a procedir a l'acumulació de les dues causes. En efecte, la "causa petendi" en un i altre procediment és diversa i es recolza en una controvèrsia jurídica diferent: en un es tractarà de l'incompliment eventual de l'arrendatari en relació a l'obligació de pagament de la renda i la condemna econòmica que d'aquesta en resulta. L'objecte de l'altre procediment es cenyeix en canvi en determinar si s'ha de repercutir a l'arrendador determinat coeficient en les obres realitzades per l'arrendatari en el local i la reclamació que en concepte de retorn de la fiança s'articula. En aquesta eventualitat cap risc de resolucions contradictòries pot existir atès que cada reclamació es recolzarà en la valoració d'uns elements de fet i de dret independents l'un de l'altre, sense que tampoc es pugui considerar que la resolució que pugui ser adoptada en un dels procediments indicats desplegui un qualsevol efecte prejudicial en l'altre. En realitat, la sola justificació de l'acumulació que s'aprecia a priori és de naturalesa opportunista i té a veure amb una eventual compensació entre deutes respectius que les resolucions definitives poguessin posar a càrrec de cada litigant. Aquesta circumstància però cas d'intervenir de manera efectiva, pot ser realitzada en seu d'execució d'ambdues resolucions sense que per tant aquest element pugui per si sol erigir-se com a característic i amb entitat suficient de la connexió que ha de concórrer entre dos litigis per a procedir a l'acumulació de processos. En conseqüència i no trobant-se reunits els requisits exigits per a l'acumulació de processos que es plantejava, el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Duque haurà de prosperar i l'Aute recorregut haurà de ser revocat tot i disposant en el seu lloc la desestimació de l'acumulació de processos articulada. Tercer.- Quant a les costes ocasionades en la instància, no ha de fer-se pronunciament al seu respecte. En efecte, "(···) la doctrina d'aquesta Sala ja ha posat de manifest que no existeix a les Valls d'Andorra normativa que reguli les exigències de l'acumulació de processos, de manera que ha estat conformada per la jurisprudència (cfr. TSJC-247/11, Aute de data 31-01-2012). Aleshores, atès que la petició d'acumulació no es pot considerar com a temeraria o que empari un abús del proces, la manca de normativa que precisi els pressupòsits de l'acumulació ha motivat que la jurisprudència l'hagi anat determinant i hagi exclòs de la condemna en costes processals les peticions d'acumulació que no són acceptades. Per tant, i en atenció a allò que es preveu a la Novel·la 82, cap. X, i el seu desenvolupament jurisprudencial, procedeix estimar en part el recurs i revocar la condemna a les costes processals establerta a la instancia". (Aute de 21-5-2013, TSJC-021/2013) Quart.- Atès l'èxit del recurs, no ha de fer-se pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ Primer.- ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Duque contra l'Aute, de data 24-7-2020, dictat per l'Hble. Batlle que es revoca disposant en el seu lloc, la desestimació de l'acumulació de processos articulada per la representació processal del Sr. Girona. Segon.- Sense fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- DECISIÓ Primer.- ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Duque contra l'Aute, de data 24-7-2020, dictat per l'Hble. Batlle que es revoca disposant en el seu lloc, la desestimació de l'acumulació de processos articulada per la representació processal del Sr. Girona. Segon.- Sense fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE