ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: que es condemnà, mitjançant Ordenança Penal, de data 18 de febrer del 2017, a Aguilar, com autora responsable d'uns delictes majors continuats de sostracció de béns públics, utilització temporal de béns públics dels articles 388 i 390 del Codi Penal, amb concurs medial amb un delicte menor de creació i ús de document inautèntic, de l'article 435.1 del Codi Penal, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena única de dos anys de presó, quatre mesos ferms en règim de semi-llibertat, i la resta condicional qualificada a abonar la responsabilitat civil, que serà resolta en període d'execució de sentència, amb un període de suspensió d'execució de la condemna de quatre anys, multa en la quantia de 10.000 euros i inhabilitació pel càrrec de consol per un període de sis anys. Per aute dictat en data 23 de gener del 2019, es decidí, entre altres, el que queda reproduït a continuació: "1.- Declarar la no disponibilitat de l'acció de reclamació de responsabilitat civil derivada del delicte, prevista a l'article 18 del Codi de Procediment Penal, per part de la Corporació Local, resultant nul·la la reserva d'accions efectuada per part d'aquella en data 19 de març del 2018. 2.- Requerir a la Corporació Local, de conformitat amb les disposicions de l'article 238 del Codi de Procediment Penal, per tal de que en el termini de 15 dies, acrediti la totalitat del perjudici derivat dels fets que porten causa." Per escrit presentat en data 19 de febrer del 2019, la representació lletrada del Comú de xxx manifestà substancialment que, a tenor de les disposicions de l'article 18 del Codi de Procediment Penal, interessava que fossi el Ministeri Fiscal qui exercités l'acció civil, quantificant la mateixa, i una volta efectuada es donés trasllat al responsable civil per efectuar les al·legacions pertinents; sol·licitant ensems poder tenir accés a les presents actuacions. Per providència dictada en data 25 de febrer del 2019 es va donar trasllat de les presents actuacions al Comú de xxx, als efectes d'acreditar el perjudici derivat dels fets d'autes, indicant si desitjaven mantenir la delegació d'acció de responsabilitat civil en el Ministeri Fiscal o, altrament, constituir-se formalment en actor civil. Per escrit presentat en data 29 d'abril del 2019, la representació lletrada del Comú de xxx adjuntà un informe efectuat pel departament d'intervenció del Comú, en el qual, després d'estudiar la documentació obrant en autes, es detallaven quines despeses no serien pròpies del Comú. De l'informe ans indicat, se'n desprèn substancialment que hi ha mancances d'informació, no podent determinar-se si es tractaria de despesa pròpia del Comú o despesa personal. No obstant, les despeses que, clarament, serien susceptibles de no tractar-se de despeses pròpies del Comú o xxx s'elevarien a un total de 1.631,39 euros. Que finalment, a requeriment efectuat per la batllia - Providència de data 7 de maig del 2019 -, la representació lletrada del Comú de xxx, per escrit presentat en data 5 de juny del 2019, indicà que desitjava mantenir la delegació d'acció de responsabilitat civil en el Ministeri Fiscal. En atenció als fets provats, que consten en l'Ordenança Penal objecte d'execució, i la reclamació efectuada per la Corporació Local, es requerí novament a aquesta per determinar la suma del perjudici a reclamar, i aquesta darrera, mitjançant escrit presentat en data 16 de desembre del 2019, aportà un informe efectuat pel departament d'intervenció del Comú - ratificant la seva reclamació. II.- RESULTANT: que per aute de data 2 de març de 2021 es decideix fixar la indemnització a satisfer per part de la condemnada Aguilar a favor del Comú de xxx, en la quantitat de setanta mil quatre-cents vint-i-set euros amb trenta-vuit cèntims (70.427,38 EUR). III.- RESULTANT: que contra l'esmentat aute interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada de la Sra. Aguilar. Al·lega que la corporació comunal considera que no hi ha prou evidència ni objectivitat que permeti afirmar del cert que es tracti de despeses del Comú o de xxx, o que es tracti de despeses personals, en relació a les altres sumes que hi consten. El comú de xxx a qui li correspon la càrrega de la prova del perjudici, insisteix en què solament hi ha un perjudici cert de 1.631,39 euros, no corresponent al Ministeri Fiscal substituir el perjudicat en la reclamació ni en la prova del perjudici. Que la responsabilitat civil derivada del delicte ascendeix en l'import de 673,29 euros, relatius als 1.631,39 euros minorats dels acomptes per import total de 868,10 euros. La defensa invoca en fi el principi in dubio pro reo. IV.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal sol·licita la confirmació de la resolució, manifestant que segon l'informe del servei de policia queda constància que, de les múltiples operacions dutes a terme amb targeta de crèdit, únicament l'import de 1.304,97 euros quedava acreditat i justificat. Que sumant les despeses no justificades, tractant-se de despeses per compres a ORG_2, ORG_0, ORG_1, etc, així com despeses justificades, però que no coincideixen amb la realitat, la suma ascendeix a l'import total de 72.600,54 euros, la quina restant-li la suma de 1.304,97 euros, fa un total de 71.403,99 euros. Tenint en compte que la condemnada efectuà dos acomptes per imports de 500 i 368,10 euros, la suma total en tant que fixació de la responsabilitat civil "ex delicto" quedava en l'import total de 70.535,89 euros, la qual Aguilar ha de fer front a la corporació comunal de xxx. V.- RESULTANT: que la representació lletrada del COMÚ XXX contesta al recurs interposat, oposant-se al mateix i sol·licitant la confirmació de l'aute objecte de recurs de data 2-3-2021. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: que tota persona responsable penalment d'una infracció penal ho és també civilment si del fet se'n deriven danys i perjudicis segons disposa l'article 94 del Codi Penal. Que, en el marc de la present causa es declara la responsabilitat civil de la condemnada Aguilar. En el cas d'autes, el perjudici causat arran de la comissió dels delictes en que es fonamenta la condemna, deriva de la sostracció i utilització de béns públics de l'Administració Comunal de xxx. Però com ho observa el Batlle, l'acció de reclamació prevista a l'article 18 del Codi de Procediment Penal es fonamenta en principis del dret civil, concretament, en el dret de rescabalament pel dany ocasionat indegudament suportat. En aquest sentit, no es d'aplicació el principi in dubio pro reo A requeriment efectuat per la batllia - Providència de data 7 de maig del 2019 -, la representació lletrada del Comú de xxx, per escrit presentat en data 5 de juny del 2019, indicà que desitjava mantenir la delegació d'acció de responsabilitat civil en el Ministeri Fiscal. Convé observar que el cas d'autes, la Corporació Comunal no té disponibilitat sobre l'acció de reclamació. No té doncs la facultat de deixar d'exercir un dret de crèdit que permeti reintegrar al patrimoni públic uns béns que, de fet, s'haurien de trobar en aquell. El fet que no hagi pogut el comú avaluar amb precisió el seu perjudici no dispensa l'avui recurrent de respondre de la seva responsabilitat ex delicto derivada de la seva responsabilitat penal. II.- CONSIDERANT: que per establir la responsabilitat ex delicto de l'avui recurrent, l'aute remarca que la targeta comunal es destina principalment al pagament d'atencions protocol·làries i de representació, tal i com s'indica des del Comú de xxx. Però en tot cas, la seva utilització no té en principi d'atendre a despeses altres, i si fos el cas, aquestes haurien d'ésser degudament justificades, a saber acreditades per la persona que efectua dits pagaments, els quins no s'emmarquen en el funcionament normal ni adequat de les mateixes dins de cap corporació comunal. S'evidencia al contrari que moltes despeses corresponen a compres a ORG_2, ORG_0, ORG_1, etc, és a dir sense cap relació amb les despeses del comú. Per altra part, en múltiples ocasions, s'adjunten tiquets o documents que pretenen ésser acreditatius de la despesa, però consta que aquesta fou pagada en efectiu: ha sigut aquest extrem el què va motivar, entre d'altres, la condemna pel delicte menor de creació i ús de document inautèntic. Ens trobem en un cas típic de "prova diabòlica": pertany a la recurrent justificar totes aquestes despeses per acreditar la seva bona fe, tractant-se d'una actuació fraudulenta per la qual ha sigut condemnada. Es desprèn del autes i de l'informe policial que sumant les despeses injustificades, tractant-se de despeses per compres a ORG_2, ORG_0, ORG_1, etc, així com despeses justificades, però que no coincideixen amb la realitat, la suma ascendeix a l'import total de 72.600,54 euros, la quina restant-li la suma de 1.304,97 euros, corresponent a la quantitat degudament justificada, fa un total de 71.403,99 euros. III.-CONSIDERANT: que convé en conseqüència aprovar la fixació de la indemnització a satisfer per part de la Sra. Aguilar, a favor del Comú de xxx en l'import de setanta mil quatre-cents vint-i-set euros amb trenta-vuit cèntims (70.427,38 EUR) i confirmar així l'aute recorregut. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, DECISIÓ La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de la Sra. Aguilar contra l'aute dictat en data 2 de març de 2021. CONFIRMAR l'aute objecte de recurs. Condemnar a la part recurrent al pagament de les costes processals. Aquest Aute és ferm i executiu. Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE