En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET Primer.- Per Aute de data 27-12-2019, l'Hble. Tribunal de Batlles decidia: "Primer.- Declarar a la Sra. Vélez en cessació de pagaments i l'obertura del procediment de fallida. Segon.- Fixar la data de la cessació de pagaments a la data de la demanda, 4 d'octubre del 2019. Tercer.- Nomenar al Sr. Porras, amb domicili professional a efectes de contacte a l'XXXX i telèfon (00 376) 000.000 per al càrrec d'administrador de la fallida. Quart.- Nomenar controladora a la Sra. Galan, en qualitat de representant de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Cinquè.- Procedir a la publicació de la declaració de cessació de pagaments i fallida al butlletí oficial als efectes que els creditors presentin els crèdits a l'administrador en el termini de 30 dies a comptar de la publicació, i fer avinent a l'administrador que disposa del termini de tres mesos per a formar un estat de crèdits. Sisè.- Fer avinent a l'administrador judicial del present procediment concursal que haurà d'organitzar la pública subhasta dels béns del fallit sense necessitat d'autorització judicial, comunicant-ho prèviament a aquesta Batllia a fi que en resti constància en autes, i posteriorment, una volta efectuada la subhasta, donant compte del resultat de la mateixa" Segon.- La Sra. Vélez formula recurs d'apel·lació contra aquesta resolució i per escrit de conclusions de 3-9-2020 interessa la seva revocació i que en el seu lloc, s'accepti la proposta de pagament fraccionada del deute que presenta. Tercer.- Per escrit de 23-10-2020, l'Administrador judicial del procediment concursal contestava el recurs d'apel·lació plantejat. Quart.- Per Aute de data 8-3-2021, es donava lloc a les pretensions probatòries adduïdes per l'administrador judicial i es concedia a les parts intervinents un termini de 5 dies per a que es pronunciessin al seu respecte si ho consideraven oportú. FONAMENTS DE DRET Primer.- L'objecte de la present resolució passa per verificar si la situació econòmica en que es troba la Sra. Vélez i que deriva de l'explotació de la granja Palmer, és la pròpia d'una cessació de pagaments i fallida. El Tribunal de Batlles així ho entén en l'Aute recorregut, i contra aquesta decisió s'alça la recurrent amb fonaments als motius de recurs que seguidament s'exposen. Segon.- Considera fonamentalment que la situació en que es trobava no era la d'un estat tècnic de cessació de pagaments; que el deute que mantenia amb la CASS s'havia estabilitzat al llarg del temps i això malgrat el context de crisis econòmica en que ens trobàvem immersos; que en tot cas no s'acreditava que la situació de la Granja Palmer resultés impossible de redreçar com ho corroborava la pericial econòmica que havia acompanyat. Sosté que abans del tancament temporal del negoci mantenien una activitat correcta amb la qual podien pagar paulatinament el deute existent prop de la CASS i prop de l'entitat bancària Mena. Negava d'altra part haver cessat de manera general en els seus pagaments i que per tant no concorria la condició necessària fixada per l'art. 7 del Decret de 4-10-1969. En aquest sentit referia que pagava puntualment els salaris dels treballadors i que d'ençà uns mesos també se'ls cotitzava correctament, així com el lloguer del local i els proveïdors. Finalment destacava la seva bona fe i sol·licitava se li permetés tirar endavant el negoci que explotava acceptant-se pagaments fraccionats d'un import mínim de 200.- EUR a Mena i de 250.- EUR al Saig per compte de la CASS. Tercer.- Antecedents d'interès: Per escrit de 4-10-2018, la representació processal de la CASS sol·licitava es pronunciés l'estat de cessació de pagaments i de fallida de la Sra. Vélez. En suport a aquesta pretensió referia que la mateix resultava deutora dels imports de 65.242,61.- EUR en concepte de cotitzacions impagades, 14.250,27.- EUR en concepte de recàrrecs i interessos i finalment 1.087,67.- EUR en concepte de sanció per infracció molt greu. La Sra. Vélez en cap moment nega ser deutora dels imports indicats. Refereix però que malgrat la seva importància, no es tractava d'un deute insostenible i que de fet la situació econòmica anava millorant, de tal manera que aquesta situació es podria revertir i proposava realitzar pagaments a alçada de 800.- EUR mensuals per eixugar el deute que mantenia amb la parapública que instava el procediment. Quart.- La situació de cessació de pagaments de la recurrent resulta inqüestionable. En efecte, com destacàvem en l'Aute de 8-3-2021 (TSJC- 048-2020): "Segons l'article 8 del Decret del 4 d'octubre de 1969:" la cessació de pagaments és el fet pel qual el comerciant no pot pagar un o varis deutes exigibles, de naturalesa comercial i de trobar-se amb una situació financera sense sortida". S'infereix d'aquesta definició que la situació de cessació de pagaments del comerciant es predicarà ja no des de la perspectiva del passiu global comptable de l'empresa, sinó només d'aquell que sigui exigible immediatament, entès com aquell que sigui cert, líquid, vençut i que pot ser immediatament reclamat pel creditor. S'exclouran per tant els deutes no que encara no hagin vençut, no hagin estat determinats o aquells quina existència sigui seriosament discutida. D'altra part i encara que el Decret no hi faci referència expressa, és obvi que la impossibilitat de pagar els deutes exigibles s'ha de verificar amb la capacitat que té el comerciant per a fer-ho i que passa inexorablement per valorar els actius de que disposa amb aquesta finalitat. Una aproximació finalista d'aquesta darrera noció comptable, ens aboca a considerar que no tots els actius poden ser valorats als efectes de determinar si una determinada persona es troba en la situació prevista per l'art. 8 del Decret. Només podran contemplar-se els actius disponibles entesos com aquells que són líquids -en general corresponen a la tresoreria en caixa, als saldos creditors en comptes bancaris a la vista, als títols valors a vista, les reserves de crèdit (····). i aquells que són immediatament realitzables (valors mobiliaris cotitzats, títols valors descomptats (····). La resta d'actius de l'empresa per regla general, no són realitzables a curt terminis (estoc, obres en el negoci, actius immobiliaris ·····) i no permeten fer front immediatament als deutes exigibles, sense que per tant, des de la perspectiva de la cessació de pagaments a estrictament parlar, puguin ser valorats. (···) El decret fixa per la declaració de cessació de pagament un requisit suplementari: el comerciant s'ha de trobar en una situació financera sense sortida. Una interpretació teleològica i sistemàtica d'aquest requisit en atenció al que hem pogut exposar fins ara, no permet limitar la declaració de cessació de pagaments als comerciants quina viabilitat econòmica es trobi absolutament obstruïda, sinó que aquesta s'haurà d'admetre en situacions de dificultats rellevants on concorri una situació persistent de manca de pagament, situació aquesta diferent a la d'una manca transitòria de tresoreria que pugui ser afrontada pel deutor amb els seus propis mitjans. I aquests seran els únics paràmetres que hauran de valorar-se per a determinar si un comerciant es troba en estat de cessació de pagaments (···) Cinquè.- Quant a les modalitats de la cessació de pagaments, recordarem que el Decret en fixa dos: l'arranjament judicial orientat a permetre al comerciant reconduir la seva situació econòmica a través d'un concordat aprovat pels seus creditors o la fallida, que pretén la liquidació ordenada de l'actiu del comerciant. Concretament segons l'art. 10 del Decret de constant referència "El Tribunal de Batlles acordarà l'arranjament judicial, quan, segons el seu criteri, entengui que el deutor està en condicions de proposar un arranjament seriós, és a dir, si l'empresa té possibilitat de redreçar-se i sempre sota la condició de que el comerciant no hagi comès faltes greus. Si no concorren aquestes dues condicions, el Tribunal de Batlles decretarà l'estat de fallida. En qualsevol moment processal, el Tribunal de Batlles podrà convenir l'arranjament judicial en fallida, si es revela que el deutor no està en condicions de complir les seves propostes d'arranjament". A l'hora de decantar-se per un o altre dels expedients derivats de la declaració de cessació de pagaments, la decisió del Tribunal de Batlles ha d'intervenir exclusivament d'una anàlisis prospectiu dels resultats del comerciant i de les perspectives d'evolució, per a determinar si concorren elements que permetin objectiva i raonablement considerar que la situació del deutor es pot redreçar. I des d'aquesta perspectiva, compartim la conclusió assolida pel Tribunal de Batlles. En efecte, la part recurrent pretén justificar la viabilitat del negoci que explota incorporant un informe econòmic (folis 165 i ss), que ha de ser però valorat amb molta cautela doncs com el mateix destaca, ha estat realitzat sobre la base dels comptes anuals simplificats i de pèrdues i guanys de diferents anys lliurats per la pròpia recurrent, sense en cap cas verificar-se la seva autenticitat ni concordança amb la documentació presentada a Govern, i sense en cap cas ser el fruit de l'auditoria de l'empresa, el que per si sol ja permet qüestionar les conclusions que assoleix. Al marge del que acabem però d'exposar, s'extreu de l'informe emès que la viabilitat del negoci exigia que es mantinguessin les xifres d'ingressos manifestades per la Sra. Vélez així com una estructura molt reduïda en quina eventualitat considera que la recurrent es trobaria en disposició de fer front al deute generat mitjançant pagaments mensuals de 800.- EUR. La moratòria en el pagament que aquest fet comportaria només podria ser admès en cas d'acceptació expressa del creditor. I aquí succeeix que la CASS en l'escrit de 11-7-2019 (folis 177 i ss) no tant sols no l'admet, sinó que justifica que el deute de la Sra. Vélez en concepte de cotitzacions impagades havia augmentat en aproximadament 5.000.- EUR i derivaven de l'impagament de les cotitzacions del personal i de les de compte propi dels mesos de setembre de 2018 a maig del 2019. Aquesta darrera circumstància, al marge que desautoritza les conclusions inserides en l'informe econòmic a que ens hem referit, ens aboca a considerar que la situació econòmica de la recurrent és extraordinàriament complicada. Tanmateix aquella viabilitat de l'empresa que defensa no ha estat justificada a través d'elements objectius dels quals es pugui raonablement considerar que la seva situació és susceptible de ser redreçada. Sisè.- En atenció a tot l'exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Vélez contra l'Aute de data 27-12-2019 quina part dispositiva confirmem de manera íntegra. Setè.- La desestimació del recurs d'apel·lació articulat comportarà que les costes derivades del mateix siguin imposades a la part recurrent en mèrits de la regla del venciment objectiu. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ Desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Vélez contra l'Aute de data 27-12-2019 quina part dispositiva confirmem de manera íntegra. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquest alçada. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE