ATSJAD ANDORRA, a 28 de maig del 2021 - ROJ: ATSJAD 141/2021
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé28 mai 2021
NuméroA350/20
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, —
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ATSJAD 141/2021, ECLI:AD:TSJADAD:2021:141A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Les faits concernent deux frères mineurs, issus d'une même fratrie et dont la situation a été traitée séparément au cours de la procédure de protection. La présente affaire ne concerne que le cadet, désigné ici « le mineur E. », le frère aîné étant désigné « le frère aîné ». Le père, M. V., est appelant ; la mère, Mme P., et le ministère public sont intimés.
Par une ordonnance (*aute*) du 23 octobre 2020, le juge des mineurs (*Batlle de menors*) a ordonné l'élargissement progressif des modalités de contact entre le père et le mineur E. Les visites devaient se dérouler en partie au Servei de Trobada Familiar (STF), en partie hors de ce service, les professionnels des services sociaux étant chargés de fixer les extensions successives.
Le père a interjeté appel. Dans ses conclusions du 12 janvier 2021, il demandait qu'un régime de visites « beaucoup plus ample, détaillé et cohérent » soit fixé par une décision à valeur contraignante, et il sollicitait que des contacts soient également organisés avec le frère aîné. Le ministère public et la mère se sont opposés à l'appel et ont demandé la confirmation intégrale de la décision attaquée.
Par une ordonnance du 29 mars 2021, la Sala Civil a admis les demandes probatoires. Dans l'intervalle, une ordonnance du 25 février 2021 du juge des mineurs avait déjà fixé un régime intermédiaire, décrit comme comprenant une journée de contact en semaine et des visites de jour un week-end sur deux (la décision décrit cette ordonnance de manière légèrement différente aux fondements 9 et 12, sans que cette divergence affecte le raisonnement).
## Question de droit
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre était saisie de trois questions :
1. **Délégation de la fixation des modalités de contact.** Le juge peut-il, sans méconnaître ses prérogatives, déléguer aux services sociaux la détermination concrète des extensions du droit de visite, ou ces
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 28 de maig del 2021 - ROJ: ATSJAD 141/2021
Les faits concernent deux frères mineurs, issus d'une même fratrie et dont la situation a été traitée séparément au cours de la procédure de protection. La présente affaire ne concerne que le cadet, désigné ici « le mineur E. », le frère aîné étant désigné « le frère aîné ». Le père, M. V., est appelant ; la mère, Mme P., et le ministère public sont intimés.
Par une ordonnance (aute) du 23 octobre 2020, le juge des mineurs (Batlle de menors) a ordonné l'élargissement progressif des modalités de contact entre le père et le mineur E. Les visites devaient se dérouler en partie au Servei de Trobada Familiar (STF), en partie hors de ce service, les professionnels des services sociaux étant chargés de fixer les extensions successives.
Le père a interjeté appel. Dans ses conclusions du 12 janvier 2021, il demandait qu'un régime de visites « beaucoup plus ample, détaillé et cohérent » soit fixé par une décision à valeur contraignante, et il sollicitait que des contacts soient également organisés avec le frère aîné. Le ministère public et la mère se sont opposés à l'appel et ont demandé la confirmation intégrale de la décision attaquée.
Par une ordonnance du 29 mars 2021, la Sala Civil a admis les demandes probatoires. Dans l'intervalle, une ordonnance du 25 février 2021 du juge des mineurs avait déjà fixé un régime intermédiaire, décrit comme comprenant une journée de contact en semaine et des visites de jour un week-end sur deux (la décision décrit cette ordonnance de manière légèrement différente aux fondements 9 et 12, sans que cette divergence affecte le raisonnement).
Question de droit
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre était saisie de trois questions :
Délégation de la fixation des modalités de contact. Le juge peut-il, sans méconnaître ses prérogatives, déléguer aux services sociaux la détermination concrète des extensions du droit de visite, ou ces
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 28 de maig del 2021. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 28 de maig del 2021 - ROJ: ATSJAD 141/2021 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 28 mai 2021 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
TSJC.- 0000350/2020 ORIGEN: 2000027/2016 - 00
NIG: 5300513120160000054
PARTS:
Apel·lant : Sr. Vélez
Procurador : Sra. Sevillano
Advocat : Sra. Izquierdo
Apel·lat : Sra. Peña
Advocat : Sra. Catalá
Part : MINISTERI FISCAL
AUTE 142-2021
Andorra la Vella, el 28 de maig del 2021. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A350/20 — Décision commentée
Primer.- En data 23-10-2020 requeia Aute amb la següent part decisòria: "Primer.- Ampliar paulatinament unes modalitats de contacte del menor Elías amb el seu progenitor, duent-se a terme les visites en part al Servei de Trobada Familiar (STF) i en part fora de l'esmentat servei, sent els professionals corresponents dels Serveis Socials qui marcaran aquestes ampliacions.
Segon.- Notificar la present resolució judicial als progenitors o als seus representants processals, a la Direcció dels Serveis Socials del Ministeri d'Afers Socials, Habitatge i Joventut i al Magnífic Ministeri Fiscal".
Segon.- Contra aquesta resolució, la representació processal del Sr. Vélez formula recurs d'apel·lació i mitjançant escrit de conclusions articulat en aquesta alçada el dia 12-1-2021, interessa es dicti Resolució que resulti vinculant, respecte del règim de visites a favor del progenitor i els seus fills, molt més amplia, detallada i coherent que l'acordat en l'Aute recorregut.
Tercer.- El Ministeri Fiscal i la Sra. Peña s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Vélez, interessant la íntegre confirmació de la resolució recorreguda.
Quart.- Per Aute de 29-3-2021, es decidia donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes pel Sr. Vélez i el Ministeri Fiscal.
Les parts s'han pronunciat en relació a la prova practicada en aquesta alçada.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'Aute 50-2020 que vàrem dictar el 17-6-2020 (rotlle TSJC- 246/2019), estima parcialment el recurs d'apel·lació del Sr. Vélez, fixant uns contactes progressius entre el pare i en Elías, que estructuràvem al tomb de dues fases a través de les quals, es pretenia normalitzar progressivament la relació entre ambdós. Tanmateix preveiem que "set dies abans de la finalització d'aquest segon període de contactes ampliats, l'Equip d'Atenció al Menor haurà d'emetre un informe de seguiment de les visites realitzades en aquesta nova modalitat, i la Batlle de menors, prèvia audiència d'en Elías i dels seus progenitors s'haurà de pronunciar en relació a la seva ampliació".
La resolució recorreguda intervé en execució d'aquest darrer pronunciament. Concretament després de constatar l'evolució positiva que la relació entre pare i fill havia experimentat, decideix una ampliació progressiva dels contactes, delegant no obstant als professionals corresponents dels serveis socials, la fixació de les concretes modalitats d'ampliació segons correspongués.
I és contra aquesta resolució que la representació processal del Sr. Vélez s'alça amb fonament als següents motius de recurs.
Segon.- Considera que les concretes modalitats dels contactes entre pare i fill havien de ser establertes per Resolució judicial, sense que aquesta activitat pogués delegar-se a serveis socials. Indicava que aquest procedir resultava paradoxal atès que en definitiva, des d'aquest Servei no podia adoptar-se cap decisió que abans no fos avalada pel Batlle de menors, el que comportava una inseguretat flagrant en la seva execució que no feia més que endarrerir el moment en que es podria assolir un règim normalitzat.
En relació a en Cepeda referia que l'Aute dictat no s'hi pronunciava, demanant en aquesta alçada que s'establissin també uns contactes entre aquest i el recurrent, abans de que aquests es veiessin irremeiablement compromesos atès el temps transcorregut. Sosté que l'establiment de tals contactes resultava imprescindible a partir del moment en que la situació molt greu que concorria quan s'iniciava l'expedient de menors s'havia vist clarament diluïda en haver-se vist l'expedient penal iniciat al seu encontre arxivat.
Tercer.- En relació a les dues pretensions que la part recurrent introdueix en el recurs que planteja, escau eliminar "a limine" aquelles que concerneixen en Cepeda.
En efecte, la situació d'ambdós germans ha estat tractada de manera separada al llarg del procediment, en funció de les necessitats diverses que un i altre presentaven i que han irradiat tant en les modalitats de custòdia com en els contactes que s'han anat regulant a través de resolucions separades i autònomes.
La resolució recorreguda, intervé exclusivament al respecte d'en Elías, sense que res es decideixi en relació a en Cepeda. Davant de tal situació, no podrem efectuar cap mena de valoració sobre la situació del germà gran, i això amb la finalitat de garantir el doble grau de jurisdicció (vegi's en aquest sentit mutatis mutandis el nostre Aute de 27-06-2016 (rotlle 486/2015 i reiterat en el rotlle 447/2015 entre altres), sense perjudici que els neguits que el Sr. Vélez planteja, puguin ser valorats per la Sala quan, el recurs s'articuli en relació a les resolucions que afectin l'esmentat menor.
Quart.- Pel que es refereix a en Elías, del material probatori incorporat a les actuacions en resulta que aquells contactes que inicialment vàrem instaurar a través de l'Aute de 17-6-2020 i malgrat les reticències inicials mostrades pel menor, han permès una aproximació progressiva entre pare i fill fins el punt de que aquella modalitat de contactes presidida per un control constant i directe dels treballadors del Servei de Trobada Familiar o altres agents intervinents en el procés iniciat, ha anat deixant pas a uns contactes més flexibles en què s'ha atorgat a pare i fill un cert marge d'autonomia fins al punt que per Aute de data 25-2-2021 (foli 1212) s'ha fixat una modalitat consistent en un dia de cap de setmana de 12 a 20 hores, sense pernocta i d'una altra tarda entre setmana, segons disponibilitats de pare i fill que intervindria també fora del STF.
Dit l'anterior, el pare sustenta en aquesta alçada que resultava necessari prefixar a través d'una resolució judicial amb la força executiva corresponent, un marc regulador de mínims que dotaria de seguretat a tots els intervinents en el present procediment, però no considerem que aquest procedir sigui adequat en el concret supòsit en que intervenim. En efecte, recordem que quan requeïa la nostra anterior resolució, els contactes entre pare i fill es trobaven seriosament compromesos, eren molt reduïts (unes hores per any) i sempre tutelats o supervisats per tercers. En aquest context, en Elías que mostrava una gran inquietud i neguit a l'hora de relacionar-se amb el seu progenitor, ha realitzat un important treball que li ha permès, mica a mica, obrir-se cap al seu pare, acceptant uns contactes que fins fa poc eren inimaginables. No obstant, la predisposició d'en Elías als mateixos apareix ser encara fràgil i si a això s'hi afegeix que es troba a principis de la seva adolescència i que dels darrers informes emesos se n'infereix que sembla prioritzar les seves amistats personals al contacte amb els seus progenitors, imposar unes modalitats concretes de contactes podria ser contraproduent i suposar un pas enrere en la comesa fins ara realitzada. En aquesta situació considerem que el que pertoca és, treballar per una plena acceptació dels contactes per pare i fill, evitant aquells episodis d'ansietat i somatitzacions que de tant en tant encara reprodueix.
Aquest treball no resulta viable a través d'un règim de contactes predeterminat i rígid, sinó que requereix d'un procediment flexible que permeti reconduir els contactes segons les necessitats i neguits que en Elías pugui anar mostrant en funció de les constatacions realitzades pels professionals intervinents.
I la idoneïtat d'aquesta dinàmica resulta corroborada per la darrera resolució dictada pel Batlle de menors el 25-2-2021, quan acollint parcialment els neguits del pare fixa un dia de contacte en modalitat diürna en caps de setmana alterns i altre dia durant la setmana, tot i indicant l'horitzó en que a mig termini aquests s'han de desenvolupar (caps de setmana alterns amb pernocta i un dia de visita entre setmana, així com la meitat de les vacances escolars del menor), delegant al SEAIA per a que progressivament pugui anar augmentant aquestes visites fins a que una volta s'assoleixi de manera duradora, unes noves modalitats de contacte puguin ser ratificades pel Batlle de menors.
Cinquè.- Per tot l'exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Vélez contra l'Aute de data 23-10-2020 quina part dispositiva confirmem íntegrament.
Sisè.- Atesa la naturalesa familiar de la present resolució, no escau fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Vélez contra l'Aute de data 23-10-2020 quina part dispositiva confirmem íntegrament.
I sense fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
DECISIÓ
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Vélez contra l'Aute de data 23-10-2020 quina part dispositiva confirmem íntegrament.
I sense fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.