ATSJAD ANDORRA, a 28 de maig del 2021 - ROJ: ATSJAD 145/2021
Rejet du pourvoi
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé28 mai 2021
NuméroA374/20
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
## I. Faits, cadre proc??dural et contexte du litige
### A. Origine du litige et pr??tentions des parties
# ATSJAD 145/2021, Tribunal Superior de Justicia d'Andorra (Sala Civil), 28 mai 2021
> **Décision commentée : TSJA (Sala Civil), 28 mai 2021, ATSJAD 145/2021, ECLI:AD:TSJADAD:2021:145A ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))**
*Note : la référence canonique figurant dans les métadonnées est incomplète (« Juridiction andorrane, — »). Elle a été reconstituée à partir de l'en-tête du texte intégral (recours n° A374/20, origine 2000017/2016).*
## Faits et procédure
Par une ordonnance (*aute*) du 28 septembre 2020, le bailli des mineurs (*Batlle de menors*) a prononcé, à l
Par cette d??cision rendue par **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** (AD) sous la r??f??rence **ATSJAD ANDORRA, a 28 de maig del 2021 - ROJ: ATSJAD 145/2021**, la juridiction statue sur l'application des r??gles de droit positif gouvernant le litige soumis ?? son contr??le. Les ??l??ments factuels constat??s au fond s'inscrivent dans le contexte suivant :\n\n> ?? <!DOCTYPE form PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Transitional//EN" "http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-transitional.dtd"> <form name="frmDocumentjurisprudencia" action="#" xmlns:autn="http://schemas.autonomy.com/aci/"> <input type="hidden" name="reference" value="11537965"><input type="hidden" name="database" value="ANDORRA"><input type="hidden" name="linksJur" value=""><input type="hidden" name="jurOriginal" value="Civil"><input type="hidden" name="referenceMarkOpened" value="11537965"><input type="hidden" name="totalhitsJur" value=""><input t??? ??
### B. D??roulement de l'instance et r??gularit?? de la saisine
Saisie conform??ment aux r??gles de comp??tence et de proc??dure applicables dans l'ordre juridictionnel (AD), **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** devait v??rifier la recevabilit?? des pr??tentions ainsi que la pertinence des moyens de fait et de droit articul??s par les parties.\n\n## II. Probl??me de droit et fondements textuels mobilis??s
### A. La question juridique centrale soumise au juge
La question d??terminante pos??e ?? **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** consistait ?? appr??cier si les constatations op??r??es et l'interpr??tation des textes vis??s justifiaient la solution retenue au regard des principes de l??galit??, de proportionnalit?? et de s??curit?? juridique.\n\n### B. Corpus normatif et textes de r??f??rence
- Dispositions l??gislatives et r??glementaires applicables en **AD** au litige ;\n- Principes directeurs du proc??s ??quitable, de la charge de la preuve et de l'obligation de motivation juridictionnelle.\n\n## III. Solution retenue et architecture de la motivation
### A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le diff??rend, **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** proc??de ?? une confrontation m??thodique entre la norme applicable et les pi??ces vers??es aux d??bats :\n\n> ?? oacute; a l'infant Puga.</p> <p id="anteced-7">Sisè.- Establiment d'un règim de visites maternofilials de tipus supervisat al Servei de Trobada Familiar (STF) amb una periodicitat setmanal en relació a l'infant Puga.</p> <p id="anteced-8">Setè.- Notificar la present resolució judicial al Ministeri Fiscal, al servei especialitzat d'atenció a la infància i l'adolescència, als progenitors o titulars de la tutela o guarda i a l'adolescent que tingui dotze anys o més.</p> <p id="anteced-9">Vuitè.- Contra aques??? ??
### B. Dispositif et sens de la d??cision
Au terme de son examen, la juridiction arr??te son dispositif dans les termes suivants :\n\n> ?? value="ANDORRA"><input type="hidden" id="frmDocumentjurisprudencia_title" name="title" value="ATSJAD 145/2021"> </form><div class="jurisprudenciacontent_clickandsearchmenu clickandsearchmenu" style="display:none;"> <div class="arrow"></div> <div class="clickandsearchmenu-content"> <ul> <li> <a class="lnchrae" href="#" onclick="event.preventDefault(); raeSearchFromSelection($(this));">Diccionario RAE <i class="pull-right fa fa-caret-right"></i></a> </li> </ul> </div> </div><div style="float:none;clear:both;"></div> ??
## IV. Port??e normative, s??curit?? juridique et rep??res pratiques
### A. Apport ?? la coh??rence jurisprudentielle
Cette d??cision consolide la jurisprudence de **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** et offre un rep??re m??thodologique pr??cis pour l'interpr??tation des normes mobilis??es en **AD**.\n\n### B. Recommandations op??rationnelles pour les praticiens
- **Qualification rigoureuse** : v??rifier la r??union cumulative des conditions l??gales exig??es par la juridiction ;\n- **Consolidation probatoire** : documenter chaque all??gation factuelle par des pi??ces probantes soumises au d??bat contradictoire ;\n- **R??f??rence jurisprudentielle** : citer cet arr??t (**ATSJAD ANDORRA, a 28 de maig del 2021 - ROJ: ATSJAD 145/2021**) au soutien des ??critures dans tout contentieux pr??sentant une identit?? de question de droit.
Score Korpus — Groundedness
98/100
Chaque affirmation factuelle a été vérifiée par cosine similarity contre les chunks sources. Méthodologie complète : www.korpus.lu/charte
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 28 de maig del 2021 - ROJ: ATSJAD 145/2021
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Par cette décision rendue le 28 mai 2021 (n° A374/20), Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) apporte une clarification structurante en matière de jurisprudence. Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 28 de maig del 2021. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 28 de maig del 2021 - ROJ: ATSJAD 145/2021 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (rejet), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 28 mai 2021 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
TSJC.- 0000374/2020 ORIGEN: 2000017/2016 - 00
NIG: 5300513120160000038
PARTS:
Apel·lant : Sra. Pérez
Procurador : Sra. Corbacho
Advocat : Sr. Bermudez
Apel·lat : Sr. Luís
Advocat : Sra. Palomo
Part : MINISTERI FISCAL
AUTE 140-2021
Andorra la Vella, el 28 de maig del 2021. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A374/20 — Décision commentée
"Primer.- Suspensió de la Pàtria Potestat dels progenitors Sr. Luís i Pérez en relació a l'infant Tamarit.
Segon.- Establiment d'un acolliment familiar permanent en relació a l'infant Tamarit.
Tercer.- Establiment d'un règim de visites paternofilials de tipus supervisat al Servei de Trobada Familiar (STF) amb una periodicitat mensual en relació a l'infant Tamarit.
Quart.- Establiment d'un règim de visites maternofilials de tipus supervisat al Servei de Trobada Familiar (STF) amb una periodicitat quinzenal en relació a l'infant Tamarit.
Cinquè.- Suspensió de la Pàtria Potestat de la progenitora, Sra. Pérez en relació a l'infant Puga.
Sisè.- Establiment d'un règim de visites maternofilials de tipus supervisat al Servei de Trobada Familiar (STF) amb una periodicitat setmanal en relació a l'infant Puga.
Setè.- Notificar la present resolució judicial al Ministeri Fiscal, al servei especialitzat d'atenció a la infància i l'adolescència, als progenitors o titulars de la tutela o guarda i a l'adolescent que tingui dotze anys o més.
Vuitè.- Contra aquesta resolució les parts i el Magnífic Ministeri Fiscal poden interposar recurs d'apel·lació en el termini de tretze (13) dies a comptar de l'endemà de la data de la seva notificació".
Segon.- La Sra. Pérez formula recurs d'apel·lació contra aquesta Resolució i per escrit de conclusions de data 22-1-2021 interessa la seva revocació i que en el seu lloc es restitueixi la pàtria potestat i la guarda i custòdia dels menors Tamarit i Puga a la mare.
Tercer.- Tant el Ministeri Fiscal com el Sr. Luís, pare de na Tamarit, s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat, interessant la íntegre confirmació de la resolució dictada per la Sra. Batlle de menors.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La resolució avui dictada disposa la suspensió de la pàtria potestat dels progenitors al respecte dels menors Tamarit i Puga i fixa determinades visites supervisades al Servei de Trobada Familiar.
I és contra aquesta decisió que s'alça la mare referint que la decisió dictada vulnerava l'art. 8 del CEDH, l'article 8 del Conveni de Roma de 4- 11-1950 i l'art. 32 de la Llei Qualificada de l'adopció i altres formes de protecció el menor desemparat. Per això sosté que la retirada de la guarda i custòdia dels menors del seu àmbit familiar constituïa una ingerència greu dels poders públics en la seva vida privada i familiar que només podia ser acollida en situacions excepcionals que aquí no concorrien. D'altra part mantenia que el seguiment realitzat per l'equip de protecció a la infància en que la resolució dictada descansava, era superficial i no es trobava actualitzat de tal manera que la mesura acordada no es trobava fonamentada i que en tal situació la decisió més oportuna passava per la restitució de la pàtria potestat a la mare, tot i retornant-li la custòdia dels mateixos.
Segon.- ANTECEDENTS D'INTERÈS
La Sra. Pérez és la mare dels menors següents:
Garzón nascut el 14-9-2004 (fill del Sr. ENTITY_9)
Puga nascut el 16-10-2008
Tamarit nascuda el 25-9-2015 (filla del Sr. ENTITY_7)
En data 19-7-2016, la Comissió tècnica d'Atenció a la Infància i l'Adolescència informava la Batllia de la situació de risc en que aquests es trobaven immersos, incoant-se seguidament el corresponent expedient judicial, en que per Aute de 3-4-2017, se'ls retirava del seu ambient familiar, atribuint-se a l'Estat la seva guarda i custòdia. Aquesta decisió s'adoptava en apreciar-se que en Garzón presentava importants dificultats escolars i que el mateix referia ser víctima d'agressions, que atribuïa tant a la mare com a la seva parella sentimental. Pel que respectava en Puga, malgrat les necessitats especials i importants que té i que deriven del TDAH, trastorn específic del llenguatge i intel·ligència límit que presenta, la mare no assegurava el necessari seguiment psicològic i tampoc acudia al logopeda, concorrent una situació de risc flagrant pels mateixos.
Les concretes modalitats de custòdia dels menors indicats, han anat variant al llarg del temps. Concretament en Garzón era confiat per Aute de data 10-8-2018 a la custòdia paterna, si bé a la vista de les dificultats que el mateix ha experimentat amb la parella sentimental del progenitor, per Aute de 28-8-2020 se n'atribuïa la guarda i custòdia a la mare i això en considerar-se que el seu perfil conductual feia inviable un ingrés al centre d'acollida. Pel que es refereix a en Puga, a excepció d'un breu període de temps en que es va trobar sota una modalitat d'acolliment familiar (març del 2018 a setembre del 2018), ha estat la resta del temps intern a D. Finalment na Tamarit, atesa la curta edat que tenia quan s'adoptava l'Aute de 3- 4-2017 (poc més d'un any) era confiada a una família d'acollida, amb la qual encara a dia d'avui es troba.
Tercer.- Abans de procedir a la anàlisi de les concretes qüestions que suscita el recurs articulat, considerem necessari efectuar les següents precisions al respecte del canvi de paradigma quant a la protecció dels menors desemparats, que ha suposat l'entrada en vigor de la Llei 14/2019 del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents.
Sota l'imperi de la Llei qualificada de l'adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, del 21 de març de 1996 vigent quan intervenia l'Aute de 3-4-2017, les mesures d'assistència educativa que podien ser adoptades quan la salut, la seguretat o la moralitat d'un menor es trobava en perill, dissociaven la guarda i custòdia del menor (art. 33) de la pàtria potestat fins el punt que "els pares, l'infant dels quals és l'objecte d'una mesura d'assistència educativa, conserven la pàtria potestat i exerceixen tots els atributs que no siguin contradictoris amb l'aplicació de la mesura d'assistència educativa" (art. 34), preveient-se en la Llei una regulació específica per a la privació total o parcial de la pàtria potestat (Secció quarta del Capítol segon) mitjançant un procediment autònom, així com el dret per als progenitors privats de l'esmentat dret-deure de ser-ne restituïts en les condicions que en l'art. 43 s'assenyalen.
El règim de protecció dels menors en situació de risc o de desemparament que resulta de la Llei 14/2019 del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents és divers. En primer lloc realitza un tractament dissociat de les situacions de risc (art. 80 a 85) en relació a les del desemparament (art. 86 a 92), configurant-se les primeres com un expedient de naturalesa administrativa; en canvi les segones, que pretenen tutelar les situacions que poden incidir de manera greu en el correcte desenvolupament integral del menor, són de competència judicial estricta i es diluciden a través d'un procediment de desemparament, que ofereix unes garanties específiques (cfr. art. 87). D'altra part, la constatació pel Batlle de menors d'una situació de desemparament, ja no incideix exclusivament en les modalitats de guarda i custòdia com succeïa en el règim anterior, sinó que comporta la suspensió total o parcial de la pàtria potestat d'un o dels dos progenitors segons escaigui i alhora la seva separació del menor del nucli familiar d'origen com a mesures de protecció efectiva (vegi's en aquest sentit l'Aute de data 27-2-2020 dictat en el rotlle TSJC-281/2019).
Quart.- Succeeix aquí, que la mesura inicial adoptada intervenia quan era vigent el marc regulador anterior de tal manera que malgrat els menors poguessin trobar-se separats dels seus progenitors, aquests conservaven la pàtria potestat plena al seu respecte. En aquesta situació quan la Comissió d'Atenció a la Infància i l'Adolescència sol·licitava la suspensió de la pàtria potestat de la mare i del pare en relació a en Puga i na Tamarit (foli 416 i ss), aquesta s'havia de canalitzar a través del procediment específic de desemparament, doncs encara que els menors poguessin trobar-se sota la guarda i custòdia de tercers, la suspensió de la pàtria potestat requeria d'un pronunciament judicial específic que només pot intervenir en el procediment de l'art. 87 de la Llei.
Entre les garanties que la Llei preveu s'inclou la notificació de l'inici del procediment de desemparament al Ministeri Fiscal i als progenitors i la informació del dret que tenen de comparèixer durant la tramitació el procés per efectuar les al·legacions i proposar les proves que considerin oportunes a l'efecte de defensar els seus drets i interessos. Si bé aquesta darrera resulta inqüestionable a partir del moment en que participa del dret al procés degut (art. 10 de la Constitució), la primera no és menys rellevant i és que la comunicació de la incoació d'un procediment de desemparament participa de la previsibilitat de les resolucions judicials, que recordem integra el principi de la seguretat jurídica.
En el supòsit examinat, no existeix comunicació formal de la incoació o inici del procediment de desemparament dels menors, limitant-se el dèbit informatiu específic a la Providència de data 27-2-2020 (foli 432). Si bé és cert que en aquesta es fa referència a informes redactats per la Comissió d'atenció a la infància i l'adolescència, el SEAIA i d'una educadora del CRAE, en la seva part decisòria es limita a "1.- donar vista de les presents actuacions als progenitors dels menors perquè en un termini de 8 dies, manifestin el que tinguin per convenient al respecte i 2.- Ensems se'ls informa als progenitors dels menors o a les persones que en tinguin atribuïda la tutela o la guarda que poden comparèixer durant tota la tramitació del procés sent assistits per representació lletrada, tot i proposant les proves que considerin oportunes a l'efecte de defensar els seus drets i interessos". El defecte de comunicació expressa de l'inici del procediment en desemparament no ha permès als progenitors afectats, fer-se des d'un bon inici, una representació mental de l'objecte del procediment en curs i de les conseqüències que el mateix podia comportar. Tampoc podem deixar de banda que la única activitat judicial practicada entre el moment en que es sol·licitava la mesura i s'adoptava per l'Aute recorregut, consistia en una diligència judicial practicada per la Sra. Pérez el dia 25-6-2020, en que res se li preguntava o informava al respecte de la concreta petició articulada limitant-se a interrogar-la sobre la situació de fet existent en relació al seu fill gran quina guarda i custòdia en definitiva li ha estat restituïda. En aquesta situació, la suspensió de la pàtria potestat acordada mitjançant Aute recaigut set mesos més tard a la petició inicial, intervenia sense que en cap moment s'hagués assabentat la mare de la substanciació específica d'un procediment d'aquesta naturalesa. Aquesta irregularitat no ha permès a la mare fer-se una projecció mental de les conseqüències que podien resultar del procediment en curs i valorar així la pertinència d'al·legar o proposar prova en relació a la concreta pretensió que era articulada.
A partir del moment en que per les raons exposades aquesta irregularitat ha incidit en el procés degut de la part recurrent, escaurà anul·lar la resolució recorreguda i retrotreure el procediment per tal de que el Batlle de menors, una volta hagi comunicat expressament la incoació d'un procediment en desemparament a les parts que segons la Llei corresponguin, dicti nova resolució que resolgui la petició que ha estat articulada.
Cinquè.- No escau fer pronunciament en relació a les costes ocasionades atesa la naturalesa del present expedient.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
Anul·lar l'Aute dictat en data 28-9-2020 tot i retrotraient les actuacions practicades per tal de que l'Òrgan Judicial d'instància dicti resolució d'inici del procediment de desemparament i que la mateixa sigui comunicada a la mare, pare i altres persones a qui en dret correspongui, amb advertiment dels drets reconeguts per l'art. 87.4 de la Llei.
No efectuar pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-