En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET Primer.- En data 2.12.19, el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar aute amb la següent decisió: "Primer.- No donar trasllat als progenitors dels continguts dels folis obrant en autes 1414 a 1419 d'autes, ambdós inclusius. Segon.- Notificar la present resolució judicial als progenitors dels menors, al Magnífic Ministeri Fiscal i a la Direcció del Servei Social del M.I. Govern d'Andorra. Tercer.- Contra aquesta resolució les parts i el Magnífic Ministeri Fiscal poden interposar recurs d'apel·lació en el termini de tretze (13) dies a comptar de l'endemà de la data de la seva notificació." Segon.- Contra l'esmentat aute el Sr. Oller i la Sra. Morales van interposar recurs d'apel·lació. En data 14.12.2020 aquesta Sala Civil del Tribunal Superior va declarar desert el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Morales i es decidí prosseguir la tramitació del recurs interposat en el seu dia pel Sr. Oller. Tercer.- En data 21.1.2021, el Sr. Oller, va formular el seu escrit de conclusions, interessant que es revoqui l'aute recorregut i es declari que procedeix donar trasllat als progenitors del contingut dels folis 1414 a 1419, sense fer especial condemna en costes. En altressí desisteix de la celebració del tràmit de vista oral. Quart.- Per informe de data 12.2.2021 el Ministeri Fiscal va manifestar que no s'oposava al recurs formulat per la part demandant tenint en compte el temps transcorregut d'ençà la decisió dictada per la Batlle de menors, així com les manifestacions efectuades per la menor Pino el 29.10.20 en el marc del recurs d'apel·lació registrat amb el número TSJC- 305/2019. Cinquè.- Per escrit de contesta a les conclusions presentat el 22.2.2021, la Sra. Morales demanava que es revoqués l'aute impugnat i es declarés que procedeix donar trasllat als progenitors dels folis 1414 i 1419, sense haver d'imposar especial condemna en costes. En altressí primer aporta com a document 1, l'escrit de manifestacions realitzat per la progenitora i com a document 2 l'escrit d'incident de nul·litat presentat, tot als efectes escaients. En altressí segon desisteix de la celebració del tràmit de vista oral. Sisè.- El 29.3.2021 aquesta Sala va dictar Aute amb la següent decisió: "Únic.- No donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la Sra. Morales en aquesta alçada." FONAMENTS DE DRET PRIMER.- Com hem dit en els antecedents, en el procediment principal de Menors en Risc es va resoldre suspendre la pàtria potestat dels progenitors de la Pino i el seu germà Gálvez i en dues resolucions a part de dates 20 de novembre de 2019 i 2 de desembre de 2019 es va acordar que en el procediment principal indicat no es lliuressin a les altres parts (els progenitors) els documents dels foli 1408 i els documents dels folis 1414 a 1419, respectivament. En el seu recurs, el Sr. Oller es queixa de que aquesta decisió de deixar en secret per a ell aquests documents és una decisió que viola l'article 10 de la Constitució en ser contrari a un judici just (en la vessant de la igualtat d'armes de les parts i vulneració del principi contradictori) així com una violació del seu dret de defensa doncs se li diu que en ambdós Autes, que "el coneixement per part dels progenitors del contingut aquests folis suposaria una posada en risc greu de la menor Pino". SEGON.- Aquesta qüestió entre les mateixes parts ja vàrem examinar-la en el nostre Aute 305/19 de 5 de novembre de 2020. Ara reiterarem el que ja vàrem dir i ens centrarem en l'Aute de 2.12.19. La qüestió concreta és la de si compartim el criteri de que el contingut d'aquells documents (folis 1414 a 1419) podrien comportar un "risc greu" per a la Pino. Abans d'entrar en la resolució concreta al present cas, hem de portar a col·lació el debat ja suscitat també en els ordenaments jurídics i la pràctica de tribunals del nostre entorn més proper, sobre la possible col·lisió entre el dret a una judici just (equitable) i l'interès superior del menor. Així ho han abordat el Tribunal Constitucional espanyol en la seva sentència del Ple de data 9.5.19, com la Cour de Cassation francesa en sentència núm. 04-0511 del 6.7.15 en interpretar l'article 1187 del Codi de procediment civil reformat en 2002). És a dir, com hem de resoldre el conflicte que es pot donar entre aquelles garanties processals sotmeses al principi contradictori (que compren el dret a la igualtat d'armes processals entre les parts litigants i vinculat a ell, el seu dret de defensa, cosa que exclouria qualsevol reserva de continguts de les proves a alguna part) i el dret/deure de preservar l'interès superior del menor, és a dir, quan la seva intimitat o la seva integritat, física o mental, pot veure's amenaçada si els progenitors coneixen el contingut de les seves manifestacions o preferències incloses en un acte d'exploració davant un tribunal o d'altres documents referits exclusivament a la seva persona i que continguin dades relacionades amb la seva intimitat. Cal doncs en aquests casos fer un judici de ponderació dels drets en conflicte cas per cas per trobar la manera justa de decidir. I la línia a seguir ja ve inspirada en la jurisprudència del TEDH que ha destacat que un judici equitatiu (art. 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans) incorpora el principi de contradicció que significa que les parts en un procediment civil o penal han de tenir l'oportunitat de conèixer i opinar sobre tota la prova que forma part d'aquell i que pugui tenir influència en la decisió judicial. Així es recull per a processos civils en les STEDH Ruiz Mateos contra Espanya epígraf 63; Vermeulen contra Bèlgica epi. 33; McMichael contra Regne Unit epi. 80 i Lobo Machado contra Portugal epi. 31, en els quals s'exigeix que el jutge posi a disposició de les parts els documents que formen part del procediment. Assentada aquesta premissa processal, cal que els tribunals facin un judici de ponderació (idoni, necessari i proporcionat) entre els diferents béns jurídics a protegir i situïn en el seu just context la protecció dels menors durant la seva exploració a fi de mantenir la seva entrevista a porta tancada i només amb la presència del fiscal -i si cal la d'algun especialista que està a la cura del menor atenent les seves circumstàncies de discerniment, facultats, i d'altres de rellevants- en demanar-li les seves manifestacions u opinions sobre l'esbrinament dels fets i circumstàncies rellevants que són controvertides i que tinguin estricta relació amb la finalitat del procediment i d'aquesta manera preservar la seva intimitat en tot el que es pugui. Acotada així la finalitat de l'acta, aquesta i els documents mèdics relatius a aquella estricta finalitat del procediment, hauran de ser lliurats a totes les parts personades. No cal dir que d'existir manifestacions que relata el/la menor que facin referència a la seva inseguretat física, aleshores les decisions ja hauran de ser d'altres i que el Ministeri Fiscal haurà de promoure de manera immediata davant el Tribunal competent. Una cosa és que l'entrevista hagi de ser reservada i amb presència únicament del Fiscal a fi de garantir l'espontaneïtat i l'absència de condicionants parentals, i l'altra és que un cop finalitzada hagi de romandre secreta per a les altres parts (progenitors) les qual tenen un conjunt de drets i deures legals que justifica que puguin conèixer el contingut de l'entrevista o els documents aportats, alguna excepció molt justificada que resulti innecessària per a la resolució del cas. Això significa que l'interès superior del menor que els poders públics estem obligats a preservar també és un principi que té límits, perquè, en casos com el present, no es pot sustentar en l'eventual manifestació del menor conforme no desitja que els pares coneguin el contingut de les seves opinions o manifestacions o determinats aspectes de la seva intimitat. Quan ens trobem davant d'un procés, tothom ha de veure respectat els seus drets i no únicament el menor. Però ja hem vist en el paràgraf anterior que es pot trobar la manera de fer compatibles els drets de totes les parts en gran mesura (inclòs el menor). TERCER.- Dit això, i entrant en el cas concret que ens ocupa hem de dir que els folis en qüestió que ha estat sostret al coneixement dels progenitors, són la remissió d'un informe emès per la Comissió d'Infància i Adolescència de data 19.11.19 i una nota informativa de les darreres visites mèdiques de la menor Pino. Per tant, hem de concloure que tota la informació continguda en els indicats folis poden ser lliurades a les parts perquè estan a les actuacions i no suposen cap "risc greu" per a la Pino, tot i que la qüestió principal sobre la suspensió de la pàtria potestat ja ha estat resolta per Aute d'aquesta Sala de 30.11.20. QUART.- Atesa la naturalesa d'aquesta classe de litigis, no fem imposició de les costes en aquesta alçada. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ Primer.- Estimar el recurs interposat per la representació processal de Oller contra l'Aute de l'Hble. Sra. Batlle de data 2.12.19 que revoquem íntegrament. Segon.- Acordem donar trasllat a la part recurrent dels continguts del documents dels folis 1414 a 1419. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE