ANTECEDENTS DE FET 1.- Per Aute de 1-6-2017 es decretava a la Sra. Vilar, titular del negoci A, en estat de cessació de pagaments i arranjament judicial, nomenant-se tanmateix administrador judicial i controlador d'aquest procediment. 2.- En data 14-2-2020 requeia Aute amb la següent part decisòria: "Primer.- Transformar el procediment d'arranjament judicial de la Sra. Vilar, titular del negoci A, en fallida i declarar la fallida personal del seu administrador de fet, Sr. Mercader, mantenint com administrador judicial el Sr. Manzano, amb domicili professional al XXXX, el qual haurà de procedir a efectuar les operacions previstes als articles 60 i concordants del Decret de Cessació de Pagaments i Fallida de data 4 d'octubre del 1969, i com a controladora judicial a la Sra. Talavera, en representació de la CASS. Segon.- Donar publicitat a la present resolució judicial mitjançant la publicació d'edictes al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, fent constar que per tot al cap de TRENTA (30) DIES HÀBILS des de llavors, tots els creditors hauran d'haver lliurat els justificants de llurs crèdits a l'administrador judicial, a fi que el verifiqui i n'efectuï la relació corresponent. Tercer.- Notificar la present resolució a les parts interessades". 3.- Els Srs. Mercader i Vilar formulaven recurs d'apel·lació contra aquesta decisió i per conclusions presentades en aquesta alçada el dia 10-3-2021 interessen la seva revocació el tot sense efectuar pronunciament en relació a les costes atesa la naturalesa del present procediment. 4.- Per escrit de data 19-4-2021, l'administrador judicial del present procediment s'oposava al recurs d'apel·lació articulat interessant la íntegre confirmació de la resolució dictada, tot i imposant a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades. FONAMENTS DE DRET Primer.- Els Srs. Mercader i Vilar s'alcen contra la decisió adoptada pel Tribunal de Batlles de transformar el procediment d'arranjament judicial de la primera en fallida i d'estendre els efectes d'aquest al Sr. Mercader amb fonament als motius de greuge que succintament s'indiquen seguidament. En primer lloc argumenten que en relació al negoci A, només la Sra. Vilar tenia la condició de comerciant i que la participació del Sr. Mercader era exclusivament en qualitat de factor notori i en cap cas es podia considerar que en fos el seu administrador de fet. Considera així que l'extensió decidida pel Tribunal de Batlles no resultava ajustada a dret. Per altra banda, defensa que la decisió de transformar el procés d'arranjament judicial en fallida resultava improcedent en no trobar-se reunits els requisits exigits per l'article 8 del Decret de cessació de pagaments i de fallida. Concretament manté que no existia cap multiplicitat d'actes de protest o reclamacions contra el comerciant, relacionant aquesta figura jurídica amb l'acció de protest del tenidor de la lletra de canvi contemplada en la Llei Uniforme de Ginebra de 1930, indicant que mai la seva representada s'havia oposat a pagar l'import fixat en una lletra de canvi. Quant a la multiplicitat d'actes de reclamacions sosté que aquestes eren poc nombroses i que en tal situació la transformació del procediment decidida no resultava adequada. Pel que es referia al deute prop de la CASS manté que el gruix de la seva reclamació corresponia a recàrrecs que a partir del moment en que s'insta el procediment d'arranjament judicial havien de ser considerats nuls. Pel que es referiria al deute derivat de l'impagament de les cotitzacions, considera que era assumible i que en tot cas corresponia a l'administrador judicial efectuar les gestions necessàries per tal d'obtenir la condonació de tots aquests recàrrecs que no formen part del deute a pròpiament parlar. Afegeix que l'administrador judicial no acreditava que el comerciant hagués fet ús de procediments fraudulents per a mantenir artificialment el crèdit comercial. En tercer lloc refereix que la decisió de transformar el procediment d'arranjament judicial en fallida es recolzava en diferents afirmacions de l'administrador judicial que no es trobaven justificades. Així sosté que no es precisaven quines eren les dificultats en que s'havia trobat per a gaudir d'informació tot i insistint en que els deutes que el negoci tenia resultaven moderats i podien ser atesos si es decidia continuar desenvolupant l'activitat del negoci. Pel que es referia a la impossibilitat d'efectuar una proposta seriosa d'arranjament als creditors, defensa que l'administrador no justificava haver negociat cap calendari de pagament fraccionat amb els creditors. També destacava que l'administrador judicial no acreditava quines eren les concretes directius donades i que no havien estat seguides. Negava que les deficiències que se'ls atribuïa constituïssin una causa suficient per justificar la fallida i que la sola deficiència que podia existir era atribuïble a l'administrador judicial. Referia que segons l'art. 12 del Decret, la seva missió es limitava al control i vigilància de les operacions dels administradors del negoci i que els controladors havien de ser experts en comptabilitat, sense tenir però constància de que l'administrador reunís aquesta capacitació. D'altra banda referia que no constava que s'hagués acordat cap tipus d'auxili econòmic a la Sra. Vilar considerant que l'administrador menystindria les previsions de l'art. 65 del Decret. A títol de conclusió entén que no es podia decretar la suspensió de pagaments del negoci A i encara menys transformar aquest procediment concursal en un procediment de fallida màxim quan l'actuació de l'administrador judicial no és conforme amb les previsions que preveu el Decret. Segon.- Per tal de produir una anàlisi sistemàtica dels diferents arguments revocatoris introduïts per les parts recurrents i amb vocació a atorgar una resposta ordenada a la pròpia dinàmica del procediment en curs, iniciarem l'examen en els greuges articulats al respecte de la transformació del procediment d'arranjament judicial en el procediment de fallida per posteriorment valorar els motius que s'articulen en relació a l'extensió del procés al Sr. Mercader. La crítica dels recurrents es centra fonamentalment en negar que la situació de la Sra. Vilar trobi cabuda en les previsions de l'art. 8 del Decret. La referència a aquest precepte legal però resulta aquí inapropiada i és fruit de la confusió en que s'incorre entre la noció de la cessació de pagaments (art. 8 del Decret) i les modalitats de l'arranjament judicial o fallida que aquesta admet segons l'art. 10 del Decret. En tot cas, la situació de cessació de pagaments en que la Sra. Vilar es trobava immersa des de la perspectiva de l'art. 8 indicat ja va ser examinada i declarada pel Tribunal de Batlles en la seva resolució inicial de 1-6-2017, sense que per tant aquest pronunciament pugui ser revisat en aquesta alçada amb fonament al recurs articulat sobre l'Aute de 14-2-2020. En conseqüència el motiu principal del recurs que s'articula ha de ser rebutjat. Tercer.- Altre motiu del recurs intervé en relació a la decisió de transformar l'arranjament judicial en què la Sra. Vilar es trobava immersa, en la seva fallida. En primer lloc denúncia que l'administrador judicial no hauria explicat les dificultats que hauria tingut a l'hora d'obtenir la informació comptable de l'empresa, però en l'escrit de 4-7-2019 a través del qual es demana la transformació del procediment (folis 593 i ss) s'introdueix un apartat tercer en que es descriuen les directrius i requeriments que havia efectuat per tal d'assegurar la bona fi de l'arranjament judicial. Concretament relata que s'havia optat per centralitzar l'operativa del taller en un únic compte bancari per tal d'assegurar la supervisió dels ingressos i pagaments (aquests darrers havien de ser autoritzats per l'administrador), i que malgrat aquesta concreta instrucció, el Sr. Mercader havia optat per continuar amb una dinàmica de funcionament a esquenes de l'administrador, sense fer front a la totalitat de les despeses corrents que es generaven de tal faiçó que aquesta s'incrementaven i sense d'altra part ingressar al compte bancari totes les factures cobrades. Indicava tanmateix que el Sr. Mercader havia contractat altre empleat sense obtenir l'autorització de l'administrador judicial. Quart.- Els recurrents atribueixen d'altra part a l'administrador judicial determinades negligències en el desenvolupament de les seves funcions que atribueixen al fet de no haver negociat cap mena de condonació o moratòria en els pagaments dels deutes existents. Tampoc aquest motiu del recurs podrà triomfar. En efecte, les funcions de l'administrador judicial en l'àmbit d'una cessació de pagaments en la modalitat d'arranjament judicial consisteixen en l'assistència obligatòria al comerciant en tots els actes relatius a l'administració i disposició dels seus béns (art. 16), la realització dels actes de conservació dels drets del deutor (articles 17 i 18), inventari de l'actiu (art. 19) i la formació de l'estat de crèdits (art. 37). Cap altre atribut el mateix ostenta i en cap cas no li correspon renegociar els deutes del deutor, amb el benentès que aquesta facultat correspon al deutor en la formulació del concordat que pugui considerar necessari presentar (art. 48 del Decret). Els recurrents també discrepen de l'afirmació segons la qual no existirà perspectives serioses d'assolir una proposta d'arranjament judicial, defensant que l'omissió de qualsevol directiva de control no era de naturalesa suficient com per a justificar la transformació del procediment. Tampoc podem compartir aquest motiu del recurs. En efecte, la petició de l'administrador judicial intervé per uns fets que han de ser considerats com a greus atès que en definitiva, les pautes a través de les quals els administradors de A han continuat la seva explotació, han impedit tot control per part de l'administrador judicial i en definitiva han desvirtuat les conseqüències legals que deriven de la situació de fet del negoci. En efecte els actes que s'atribueixen al Sr. Mercader no suposen una mera omissió puntual tal i com la part recurrent pretén fer creure. En realitat, s'adoptava una dinàmica de funcionament en l'explotació del negoci, a esquenes de l'administrador i dels mecanismes de control que el mateix va disar que exigia canalitzar tota l'operativa del negoci a través d'un determinat compte bancari, desenvolupant una activitat presidida pels pagaments en efectiu que a la pràctica impedeixen un control mínim, que a la pràctica fins i tot ha participat a incrementar el seu passiu front a alguns dels seus creditors (vegi's en aquest sentit l'escrit de la CASS de 10-9-2019, folis 598 i ss). Cinquè.- Pel que es refereix a les referències que els recurrents efectuen en relació a l'article 12 del Decret i a la qualificació professional de l'administrador judicial, novament incorren en clara confusió entre la figura de l'administrador judicial i la del controlador, amb el benentès que només aquests darrers haurien de ser experts en comptabilitat. En tot cas, i encara que no resultés necessari, el propi administrador judicial ha precisat en aquesta alçada ostentar un doble grau en dret i gestió d'empreses, de tal manera que tampoc aquest greuge podria triomfar. Critiquen també l'administrador judicial pel fet de no haver atorgat cap tipus d'ajuda a la Sra. Vilar. No obstant, el seu eventual reconeixement ha d'intervenir a petició d'aquest que en definitiva és qui ha de justificar les seves necessitats i les de la família (cfr. Aute de 27-2-2020, TSJC- 333/2019). Sisè.- Pel que es refereix finalment al primer motiu del recurs, la part recurrent discuteix l'extensió de la fallida al Sr. Mercader argüint que el mateix esdevenia el factor notori de la Sra. Vilar en relació a l'establiment A. Aquesta figura contemplada en l'art. 286 del Codi de Comerç espanyol, pretén protegir l'aparença creada en aquells contractes per un factor d'un establiment quan aquest pertany de manera notòria a una empresa, de tal manera que els actes que aquests s'entendran fets pel propietari de l'empresa i això encara que el factor no ho hagi pogut expressar a l'hora de celebrar els contractes, sempre i quan recaiguin sobre objectes compresos en el tràfec jurídic de l'establiment o que encara que sent d'altra naturalesa, resultés que el factor intervenia seguint les ordres del seu comitent o que aquest va aprovar la gestió en termes expressos o positius. En el supòsit examinat, el recurs a aquesta teoria però resulta invalidada pels propis actes del Sr. Mercader. En efecte, en la Diligència judicial del dia 25- 11-2016 el mateix admetia obertament que era el titular real del negoci i que la seva esposa era la titular administrativa, presentant-se durant tota la compareixença com el real factòtum de A. Davant d'aquesta situació, no pot sostenir seriosament en aquesta alçada actuar per compte de la Sra. Vilar sinó que en realitat les gestions efectuades ho eren per compte propi principalment. Subsidiàriament defensa que el Sr. Mercader no hauria incurregut en cap de les causes que segons el Decret permetria l'extensió dels efectes de la fallida. La resolució d'instància fonamenta la decisió d'estendre la fallida de la Sra. Vilar al Sr. Mercader en les previsions de l'art. 69 apartats 1 i 5 del Decret. Les seves previsions però no resulten d'aplicació al concret supòsit que s'examina, i és que limita l'extensió del concurs als administradors, de fet o de dret, d'una persona jurídica, sense que cap disposició existeixi en el Decret que permeti assolir una solució idèntica quan el titulat de l'activitat de comerç esdevé una persona física. Malgrat aquesta realitat inqüestionable, no podem obviar que resulta doctrina constant i reiterada de la Sala aquella segons la qual la responsabilitat davant de tercers entre el titular administratiu i el titular real del negoci és solidària quan es tracta de l'activitat pròpia i ordinària del negoci per donar seguretat al tràfic i en l'aparença creada en front de tercers, llevat del cas excepcional de que qui contracta coneix sense cap mena de dubte que contacte amb el titular real del negoci i que coneixia perfectament la relació fiduciària existent (STJC de 30.1.14 rotlle 270/13, STJC 29.6.00, 22.7.04 entre d'altres). En mèrits d'aquesta Doctrina esdevindria il·lògic que els efectes de la fallida que afecten a la Sra. Vilar (titular administrativa) no poguessin projectar-se al Sr. Mercader (titular real) atès que en definitiva és el responsable immediat i directe de la situació econòmica que A presenta. En tal situació l'extensió del procediment decidida resulta acord a la regla que apareix en el Digest 1,3,12: "a igual raó igual dret", o "on hi ha igual raó ha d'haver-hi igual disposició". En conseqüència, i si bé per motius diversos, tampoc el primer motiu del recurs articulat pel Sr. Mercader podrà prosperar. Setè.- La desestimació íntegra del recurs articulat es traduirà en mèrits de la regla del venciment objectiu, que les costes ocasionades en aquesta alçada, hagin de ser imposades a la part recurrent. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pels Srs. Vilar i Mercader contra l'Aute de data 14-2-2020 quina part dispositiva confirmem íntegrament. Imposem als recurrents les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquest aute és ferm i executiu. Així, per aquest nostre Aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE