ATSJAD ANDORRA, a 30 de setembre del 2021 - ROJ: ATSJAD 190/2021
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé30 septembre 2021
NuméroA005/21
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD 190/2021 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 30 septembre 2021)
> Décision commentée : ATSJAD 190/2021, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 30 septembre 2021 (ROJ : ATSJAD 190/2021 ; ECLI:AD:TSJADAD:2021:190A ; recours n° A005/21) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par une décision n° 47-2021 du 10 juin 2021, la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia (TSJ) avait fait droit à l'appel formé par le Govern d'Andorre. Elle avait infirmé le jugement du Tribunal de Batlles du 4 novembre 2020 et rejeté la demande de l'entité Esparza. Elle avait déclaré conformes au droit les résolutions de la Comissió Tècnica Tributària du 29 novembre 2019 et du ministre des Finances du 17 juin 2019.
L'entité Esparza a formé un incident de nullité contre cette décision. Elle soutenait que ses fondements de droit 5 et 6 méconnaissaient le droit à la juridiction garanti par l'article 10 de la Constitution, dans sa dimension de droit à obtenir une décision motivée en droit. Elle articulait deux griefs :
1. l'Administration douanière ne pouvait, sans base légale suffisante selon elle, regrouper en un seul procès-verbal des infractions commises entre 2016 et 2018 et relevant d'actes distincts, la référence étant faite à l'article 241 du Code des douanes ;
2. la sanction équivalant à huit fois les droits ou impositions éludés méconnaissait le principe de proportionnalité, tel que dégagé par deux arrêts du Tribunal Constitucional du 14 juin 2021, lesquels imposeraient d'appliquer le plafond prévu par l'article 131 de la Llei de bases de l'ordenament tributari (LBOT).
Le Govern a conclu à la nullité de la décision attaquée, au motif qu'elle ne serait pas suffisamment motivée au regard de la jurisprudence constitutionnelle précitée. Il soutenait toutefois que le régime répressif spécifique du Code des douanes devait prévaloir sur la LBOT, en tant que loi spéciale.
La décision est un *aute* (décision interlocutoire de la Sala Administrativa) rendu par trois magistrats, dont le président Albert Andrés Pereira, rapporteur.
## Question de droit
La Cour devait déterminer si la décision n° 47-2021 était entachée d'une violation du droit à la juridiction, et plus précisément du droit à une décision fondée en droit, sous deux angles :
- la régularité de la verbalisation groupée d'infractions de même nature au regard de l'article 241 du Code des douanes ;
- le respect du principe de proportionnalité des sanctions douanières, en lien avec le plafond de l'article 131 LBOT tel qu'interprété par le Tribunal Constitucional.
La question subsidiaire, soulevée par le Govern, de l'articulation entre le Code des douanes et la LBOT n'est pas tranchée expressément par la décision.
## Solution et dispositif
La Cour écarte le premier grief. Elle relève que la décision attaquée admettait la possibilité, pour la Douane, à partir de la constatation initiale d'une infraction, de vérifier d'autres déclarations connexes dans l'exercice de ses facultés de rév
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 30 de setembre del 2021 - ROJ: ATSJAD 190/2021
ATSJAD 190/2021 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 30 septembre 2021)
Reproduction verbatim
Décision commentée : ATSJAD 190/2021, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 30 septembre 2021 (ROJ : ATSJAD 190/2021 ; ECLI:AD:TSJADAD:2021:190A ; recours n° A005/21) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par une décision n° 47-2021 du 10 juin 2021, la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia (TSJ) avait fait droit à l'appel formé par le Govern d'Andorre. Elle avait infirmé le jugement du Tribunal de Batlles du 4 novembre 2020 et rejeté la demande de l'entité Esparza. Elle avait déclaré conformes au droit les résolutions de la Comissió Tècnica Tributària du 29 novembre 2019 et du ministre des Finances du 17 juin 2019.
L'entité Esparza a formé un incident de nullité contre cette décision. Elle soutenait que ses fondements de droit 5 et 6 méconnaissaient le droit à la juridiction garanti par l'article 10 de la Constitution, dans sa dimension de droit à obtenir une décision motivée en droit. Elle articulait deux griefs :
l'Administration douanière ne pouvait, sans base légale suffisante selon elle, regrouper en un seul procès-verbal des infractions commises entre 2016 et 2018 et relevant d'actes distincts, la référence étant faite à l'article 241 du Code des douanes ;
la sanction équivalant à huit fois les droits ou impositions éludés méconnaissait le principe de proportionnalité, tel que dégagé par deux arrêts du Tribunal Constitucional du 14 juin 2021, lesquels imposeraient d'appliquer le plafond prévu par l'article 131 de la Llei de bases de l'ordenament tributari (LBOT).
Le Govern a conclu à la nullité de la décision attaquée, au motif qu'elle ne serait pas suffisamment motivée au regard de la jurisprudence constitutionnelle précitée. Il soutenait toutefois que le régime répressif spécifique du Code des douanes devait prévaloir sur la LBOT, en tant que loi spéciale.
La décision est un aute (décision interlocutoire de la Sala Administrativa) rendu par trois magistrats, dont le président Albert Andrés Pereira, rapporteur.
Question de droit
La Cour devait déterminer si la décision n° 47-2021 était entachée d'une violation du droit à la juridiction, et plus précisément du droit à une décision fondée en droit, sous deux angles :
la régularité de la verbalisation groupée d'infractions de même nature au regard de l'article 241 du Code des douanes ;
le respect du principe de proportionnalité des sanctions douanières, en lien avec le plafond de l'article 131 LBOT tel qu'interprété par le Tribunal Constitucional.
La question subsidiaire, soulevée par le Govern, de l'articulation entre le Code des douanes et la LBOT n'est pas tranchée expressément par la décision.
Solution et dispositif
La Cour écarte le premier grief. Elle relève que la décision attaquée admettait la possibilité, pour la Douane, à partir de la constatation initiale d'une infraction, de vérifier d'autres déclarations connexes dans l'exercice de ses facultés de rév
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000002/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000005/2021
AUTE 26-2021
PARTS:
Demandant incidental: Esparza
Representant: Sr. Pastor
Advocat: Sr. Campillo
Demandat incidental: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Toll
Advocada: Sra. Cano
Andorra la Vella, trenta de setembre de dos mil vint-i-ú.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número 2000002/2020, havent estat observades les prescripcions legals.
És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A005/21 — Décision commentée
1.- La sentència d'aquesta Sala núm. 47-2021, de 10 de juny, va estimar el recurs d'apel·lació interposat pel Govern, revocant la sentència impugnada del Tribunal de Batlles de 4 de novembre de 2020, i va desestimar la demanda formulada per l'entitat agent, declarant que les resolucions de la Comissió Tècnica Tributària de 29 de novembre de 2019 i del Ministre de Finances de 17 de juny de 2019 eren ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- La representació de l'entitat Esparza ha formulat un incident de nul·litat contra la referida sentència núm. 47-2021, en el qual s'al·lega que els fonaments jurídics 5è i 6è de la mateixa vulneren el dret a la jurisdicció que proclama l'article 10 del text constitucional, en la seva vessant del dret a obtenir dels tribunals una decisió fonamentada en dret. En defensa d'aquesta pretensió articula, en síntesi, els arguments següents:
És improcedent que la Duana acumulés en una sola acta totes les infraccions que es va constatar que s'havien comès entre els anys 2016 i 2018, quan la part agent considera que procedia aixecar actes diferents i individualitzades, sense que l'article 241 del Codi de Duana autoritzi el procediment seguit per l'Administració.
És contrària al principi de proporcionalitat la imposició d'una sanció equivalent a vuit vegades els drets i/o les imposicions eludides, tal com ha declarat el Tribunal Constitucional en dues sentències de 14 de juny de 2021, segons les quals s'ha d'aplicar el límit màxim que recull l'article 131 de la Llei de bases de l'ordenament tributari (en endavant LBOT).
3.- La representació del Govern ha contestat l'incident en el sentit de sol·licitar que es declari la nul·litat de la sentència impugnada, en base a les següents al·legacions:
Els arguments de l'agent sobre la procedència d'acumular en una sola acta les diverses infraccions constatades no són més que una reproducció dels arguments utilitzats en el procés. L'acta aixecada per la Duana recull les diverses infraccions de la mateixa naturalesa que es van comprovar a partir d'una constatació inicial, com autoritza l'article 88 del Codi de Duana.
S'ha de considerar que la sentència no està degudament fonamentada, com va declarar el Tribunal Constitucional en les sentències de 14 de juny de 2021, relatives a supòsits anàlegs. Tanmateix, considera que s'ha d'aplicar el règim sancionador específic que preveu el Codi de Duana, que és la llei especial respecte de la regulació de la LBOT.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'incident de nul·litat que planteja la part agent respecte de la sentència d'aquesta Sala núm. 47-2021, de 10 de juny, es refereix a dues qüestions diferents. En la primera, es torna a discutir la possibilitat de que l'Administració formulés una única acta, recollint les infraccions de la mateixa naturalesa que s'havien comès entre els anys 2016 a 2018, i que es van comprovar a partir de la constatació inicial de la incorrecció d'una concreta declaració. En la segona, es defensa la vulneració del principi de proporcionalitat, com a conseqüència d'haver aplicat una sanció corresponent a vuit vegades l'import dels drets o les imposicions eludides, i invoca la doctrina continguda en dues sentències del Tribunal Constitucional de 14 de juny de 2021.
Segon.- Respecte de la primera qüestió, no es pot apreciar que s'hagi produït cap vulneració del dret a la jurisdicció. La sentència admet la possibilitat de que la Duana, a partir de la constatació inicial d'una infracció, pugui verificar altres declaracions relacionades, en l'exercici de les facultats de revisió que li corresponen, i elaborar una única acta on es reculli el conjunt d'aquestes infraccions, que tenen entre sí una relació indiscutible, i que, per aquesta raó, es poden acumular en un únic procediment.
En qualsevol cas, i pel que ara interessa, aquesta conclusió versa sobre una qüestió de mera legalitat ordinària, que la sentència basa en l'article 241 del Codi de Duana, al qual es pot afegir també l'article 88 del mateix cos legal. La demandant incidental pretén substituir el criteri del Tribunal pel seu propi, però és obvi que la resolució impugnada s'ha fonamentat degudament, de manera que s'ha d'excloure qualsevol vulneració de l'article 10 de la Constitució.
Tercer.- Respecte de l'argument relatiu al principi de proporcionalitat, s'ha d'aplicar el criteri que contenen les dues sentències del Tribunal Constitucional de 14 de juny de 2021 que invoca la part agent, segons les quals procedia aplicar el límit màxim que estableix l'article 131 de la LBOT, i que la solució contrària infringeix el dret a obtenir una resolució fonamentada en dret.
En conseqüència, procedeix estimar en aquest punt l'incident i declarar la nul·litat de la sentència impugnada, amb retroacció de les actuacions al moment immediatament anterior, a fi de que sigui dictada una nova resolució respecte del recurs d'apel·lació que va plantejar el Govern contra la sentència dictada pel Tribunal de Batlles.
Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:
1r.- Estimar parcialment l'incident de nul·litat que planteja l'entitat Esparza contra la sentència núm. 47-2021, de 10 de juny i, en conseqüència, declarar la nul·litat de l'expressada resolució.
2n.- Retrotraure les actuacions al moment immediatament anterior a la sentència declarada nul·la, a fi de dictar una nova resolució respecte del recurs d'apel·lació que va plantejar el Govern contra la sentència dictada pel Tribunal de Batlles.
3r.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Així per aquesta nostra resolució, ho acordem, manem i signem.