ATSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2021 - ROJ: ATSJAD 206/2021
Irrecevabilité
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé30 novembre 2021
NuméroA046/21
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD 206/2021 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, 30 novembre 2021)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ATSJAD 206/2021, 30 novembre 2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:206A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus reprend les éléments d'identification figurant dans le texte intégral (ROJ, ECLI, recours n° A046/21). Le texte étant rédigé en catalan, les citations sont des traductions libres du rédacteur.*
## Faits et procédure
Dans le cadre d'une information pénale visant notamment Águila, Azorin et Sandoval, poursuivis pour contrebande, association illicite et blanchiment d'argent (art. 245.2, 359, 360 et 409 du Codi penal), ainsi que pour création ou altération de données informatiques (art. 446), la juge d'instruction (*Batlle instructora*) a décidé, par aute du 8 juillet 2020, de joindre une procédure de diligences préalables (n° 9000172/2016) au sumari n° 9000113/2017. Elle retenait la connexité, fondée sur l'identité des sujets, des faits illicites et des affaires, ainsi que des considérations de sécurité juridique et d'économie processuelle.
Le Tribunal de Corts a, le 9 avril 2021, déclaré irrecevable un appel formé contre cette décision de jonction. Le 10 mai 2021, la défense a présenté un incident de nullité d'actuations, invoquant la violation du droit à un procès équitable, de la tutelle judiciaire effective et du principe d'égalité, protégés par l'article 10 de la Constitution andorrane. Par aute du 28 mai 2021, le Tribunal de Corts a rejeté cet incident.
Un recours d'appel a été formé le 22 juin 2021 sur le fondement de l'article 18 *quater* de la Llei transitòria de procediments judicials. Les requérants soutenaient que la motivation de l'aute du 28 mai était stéréotypée et qu'elle privait le justiciable du double degré de juridiction. Le ministère public s'est opposé au recours, en faisant valoir que l'incident avait perdu son objet à la suite de l'arrêt du Tribunal constitutionnel du 14 juillet 2021 (causa 2021-30-RE). La défense de Gaya a adhéré au recours le 5 octobre 2021. Les autres parties n'ont pas produit de mémoire en réponse.
## Question de droit
La Sala competent du Tribunal superior de justícia devait déterminer si un recours d'appel dirigé contre le rejet d'un incident de nullité, lui-même dirigé contre une décision de jonction de procédures pénales, était recevable et fondé. Plus précisément, deux questions se posaient :
1. la décision de jonction de procédures pénales est-elle susceptible d'appel, et, à défaut, le rejet de l'incident de nullité qui la conteste peut-il être tenu pour une atteinte aux droits fondamentaux ?
2. le refus de transmettre à la juridiction supérieure un incident dépourvu de fondement porte-t-il atteinte au droit d'accès à la justice, au droit à la défense et au droit au recours ?
## Solution et dispositif
La Sala s'appuie principalement sur l'arrêt du Tribunal constitutionnel du 14 juillet 2021, qui reprenait un aute antérieur du 13 mars 2017 (causa 2017-4-RE) : la décision de jonction est une décision des tribunaux « non impugnable à la lumière de la législation ordinaire et encore moins comme violation d'un droit constitutionnel ». Le droit constitutionnel au recours (art. 10.2 de la Constitution) garantit l'appel contre la sentence de condamnation, mais non contre toute décision rendue au cours de la proc
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2021 - ROJ: ATSJAD 206/2021
ATSJAD 206/2021 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, 30 novembre 2021)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ATSJAD 206/2021, 30 novembre 2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:206A) (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus reprend les éléments d'identification figurant dans le texte intégral (ROJ, ECLI, recours n° A046/21). Le texte étant rédigé en catalan, les citations sont des traductions libres du rédacteur.
Faits et procédure
Dans le cadre d'une information pénale visant notamment Águila, Azorin et Sandoval, poursuivis pour contrebande, association illicite et blanchiment d'argent (art. 245.2, 359, 360 et 409 du Codi penal), ainsi que pour création ou altération de données informatiques (art. 446), la juge d'instruction (Batlle instructora) a décidé, par aute du 8 juillet 2020, de joindre une procédure de diligences préalables (n° 9000172/2016) au sumari n° 9000113/2017. Elle retenait la connexité, fondée sur l'identité des sujets, des faits illicites et des affaires, ainsi que des considérations de sécurité juridique et d'économie processuelle.
Le Tribunal de Corts a, le 9 avril 2021, déclaré irrecevable un appel formé contre cette décision de jonction. Le 10 mai 2021, la défense a présenté un incident de nullité d'actuations, invoquant la violation du droit à un procès équitable, de la tutelle judiciaire effective et du principe d'égalité, protégés par l'article 10 de la Constitution andorrane. Par aute du 28 mai 2021, le Tribunal de Corts a rejeté cet incident.
Un recours d'appel a été formé le 22 juin 2021 sur le fondement de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials. Les requérants soutenaient que la motivation de l'aute du 28 mai était stéréotypée et qu'elle privait le justiciable du double degré de juridiction. Le ministère public s'est opposé au recours, en faisant valoir que l'incident avait perdu son objet à la suite de l'arrêt du Tribunal constitutionnel du 14 juillet 2021 (causa 2021-30-RE). La défense de Gaya a adhéré au recours le 5 octobre 2021. Les autres parties n'ont pas produit de mémoire en réponse.
Question de droit
La Sala competent du Tribunal superior de justícia devait déterminer si un recours d'appel dirigé contre le rejet d'un incident de nullité, lui-même dirigé contre une décision de jonction de procédures pénales, était recevable et fondé. Plus précisément, deux questions se posaient :
la décision de jonction de procédures pénales est-elle susceptible d'appel, et, à défaut, le rejet de l'incident de nullité qui la conteste peut-il être tenu pour une atteinte aux droits fondamentaux ?
le refus de transmettre à la juridiction supérieure un incident dépourvu de fondement porte-t-il atteinte au droit d'accès à la justice, au droit à la défense et au droit au recours ?
Solution et dispositif
La Sala s'appuie principalement sur l'arrêt du Tribunal constitutionnel du 14 juillet 2021, qui reprenait un aute antérieur du 13 mars 2017 (causa 2017-4-RE) : la décision de jonction est une décision des tribunaux « non impugnable à la lumière de la législation ordinaire et encore moins comme violation d'un droit constitutionnel ». Le droit constitutionnel au recours (art. 10.2 de la Constitution) garantit l'appel contre la sentence de condamnation, mais non contre toute décision rendue au cours de la proc
Aute
Rotlle núm. TSJP 0000046/2021 Causa: 0000050/2021
AUTE 72-2021
Andorra la Vella, a trenta de novembre del dos mil vint-i-ú.
Reunida la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Yves Picod, i les magistrades Sra. Marie Conte i la Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: que la Batlle instructora per aute de data 8 de juliol de 2020 decideix decretar l'acumulació del procediment de diligències prèvies núm. 9000172/2016 al sumari núm. 90000113/2017, en considerar que els fets que van iniciar ambdós procediments poden tenir connexió entre ells per identitat de subjectes, il·lícits i negocis, així com raons de seguretat jurídica i economia processal. Que el sumari núm. 9000113/2017 es segueix entre altres contra Águila, Azorin i Sandoval, per uns presumptes delictes majors de contraban, d'associació il·lícita i blanqueig de diners, tipificats als articles 245.2, 359, 360 i 409 del Codi penal i per un presumpte delicte menor de creació o alteració de dades informàtiques tipificat a l'article 446 del Codi penal.
II.- RESULTANT: que en data 9 d'abril de 2021 el Tribunal de Corts dictà aute que in-admet el recurs d'apel·lació formulat per la representació lletrada de Águila, Azorin i Sandoval, contra l'aute de la Batlle instructora de data 8 de juliol de 2020
III.-RESULTANT: que per escrit de data 10 de maig de 2021 la representació lletrada de Águila, Azorin i Sandoval va formular incident de nul·litat d'actuacions envers l'esmentat aute, per la presumpta vulneració del dret al procés degut, a la tutela judicial efectiva i la vulneració del principi d'igualtat, protegits per l'article 10 de la Constitució andorrana.
IV.- RESULTANT: que en data 28 de maig de 2021 el Tribunal de Corts va dictar aute pel qual in-admet l'incident de nul·litat interposat en data 10 de maig de 2021, contra l'esmentat aute de data 9 d'abril de 2021.
V- RESULTANT: que la representació lletrada de Águila, Azorin i Sandoval interposa en data 22 de juny de 2021, recurs d'apel·lació contra l'aute dictat pel Tribunal de Corts en data 28 de maig de 2021, tot en base a l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, demanant la revocació i declaració de nul·litat de l'aute del Tribunal de Corts de data 28 de maig de 2021, que s'admeti a tràmit l'incident de nul·litat formulat en data 10 de maig de 2021, instant al Tribunal de Corts per tal que es pronunciï sobre el fons del contingut del referit incident de nul·litat d'actuacions.
Sosté que s'ha produït la vulneració dels drets fonamentals per quan el Tribunal de Corts havia de resoldre i motivar cada una de les al·legacions efectuades per aquesta part a l'incident de nul·litat i no ho va fer. Que l'aute de data 28 de maig de 2021 dictat pel Tribunal de Corts conté una motivació estàndard, esquelètica i vaga, que tampoc resolt cap aspecte relatiu als drets fonamentals invocats a l'incident de nul·litat i tot això vulnera el dret a obtenir una decisió fonamentada en dret i el dret a un procés degut, suposant a la pràctica una denegació de la justícia.
Observa que la conseqüència directa de que el Tribunal de Corts no admeti a tràmit l'incident de nul·litat i no entri en el fons, representa a la pràctica una forma de privar al justiciable de la doble instància, vulnerant de forma flagrant el seu dret constitucional a la doble instància.
En definitiva, considera que no es pot rebutjar a limine un recurs d'apel·lació pel fet que la qüestió a revisar no es trobi inclosa en els supòsits de l'article 194 del Codi de Procediment penal, i que la vulneració de drets fonamentals invocada s'ha de poder revisar en segona instància o en apel·lació.
VI.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs d'apel·lació formulat, per quan considera que el present incident ha perdut de forma sobrevinguda el seu objecte, la qüestió ja ha estat resolta per la sentència del Tribunal Constitucional de data 14 de juliol de 2021 (causa 2021-30-RE), en la qual es resol que "no es pot considerar que les decisions d'acumulació i la seva manca de recurs vulnerin el cànon de constitucionalitat sobre el dret del recurs en els processos penals".
Considera el Ministeri públic que la decisió d'acumular procediments deriva de l'aplicació del criteri de connexitat i del principi d'economia processal, segons es desprèn de l'article 44 del Codi de procediment penal, i aquesta decisió no és recurrible en apel·lació i no només perquè no estigui inclosa al numerus clausus de l'article 194 del Codi de procediment penal, sinó perquè segons recent jurisprudència del Tribunal Constitucional, "l'acumulació és una decisió dels tribunals no impugnable a la llum de la legislació ordinària y menys encara com a vulneració d'un dret constitucional".
VII.-RESULTANT: que la representació lletrada de Gaya per escrit de data 5 d'octubre de 2021, s'adhereix al recurs d'apel·lació presentat.
Les altres parts no han presentat escrit de contesta.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: que la part instant de l'incident de nul·litat d'actuacions enfoca la seva disconformitat en el fet que el Tribunal de Corts va in-admetre sense cap justificació legal, l'incident de nul·litat formulat per aquesta part en data 10 de maig de 2021, el qual tenia per objecte bàsicament, la recurribilitat en apel·lació de la decisió d'acumular procediments penals números 9000172/2016 i 9000113/2017.
II.- CONSIDERANT: que havent-se pronunciat el Tribunal Constitucional respecte a la procedència o no de l'acumulació de procediments, en la seva sentència de data 14 de juliol de 2021 de la manera següent:
"El pronunciament del Tribunal Constitucional sobre si s'ha d'admetre o no el recurs d'apel·lació contra la decisió d'acumulació de la Batllia s'ha de resoldre en sentit negatiu. Aquest Tribunal ja va posar en relleu (veg. l'aute del 13 de març del 2017, recaigut en la causa 2017-4-RE) al punt 3.2 que "L'acumulació és una decisió dels tribunals no impugnable a la llum de la legislació ordinària i menys encara com a vulneració d'un dret constitucional", per tant, no es pot considerar que les decisions d'acumulació i la seva manca de recurs vulnerin el cànon de constitucionalitat sobre el dret del recurs en els processos penals.
En efecte, el cànon de constitucionalitat relatiu al dret al recurs (article 10.2 de la Constitució) exigeix que el recurs es pot interposar contra la sentencia condemnatòria, en seu penal, però no significa que es pugui recórrer contra totes les decisions que es dicten en seu dels processos penals.
Altrament, sobre la decisió d'acumular processos penals la fonamentació de la Sala Penal afirma que correspon a una preocupació d'economia processal i de connexitat i que l'article 194 del Codi de procediment penal precisa, de manera limitativa, les resolucions del batlle contra les quals es pot interposar recurs d'apel·lació davant del Tribunal de Corts, i, entre aquestes, no figura la de l'acumulació de les causes penals.
Aquesta fonamentació per a la denegació del recurs no és contrària a la lògica ni a la raó, de manera que tampoc es vulnera el cànon de constitucionalitat".
III.-CONSIDERANT: que com ho relleva pertinaçment el Ministeri Fiscal, és indiferent si es tracta d'un incident de nul·litat formulat a l'empara de l'article 18 quater o 18 ter de la Llei transitòria de procediments judicials, perquè en el seus punts 3 i 2 respectivament, s'estableix "el batlle o tribunal, un cop rep l'incident de nul·litat, pot no admetre'l en cas que consideri, motivadament, que no té cap fonament".
Per tant, en haver estar resolta la qüestió de la recurribilitat de les decisions d'acumulació de processos penals pel Tribunal Constitucional, la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia considera que el recurs formulat no té cap fonament, raó per la qual la no admissió a tràmit del mateix no vulnera el dret a l'accés a la justícia ni el dret a la defensa.
En aquests casos, el dret a la jurisdicció de la part recurrent queda tutelat amb el dictat d'una resolució, que de forma raonada consideri que les seves pretensions no tenen de forma manifesta cap possibilitat de ser estimades per manca de fonament, tenint en compte que aquest dret comprèn el d'obtenir una resolució judicial raonada i fonamentada en dret i que doni cabdal resposta a les pretensions formulades per la part, sigui o no favorable als seus interessos.
IV.-CONSIDERANT: que procedeix per tant, in-admetre el recurs d'apel·lació i imposar al recurrent les despeses processals causades.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
1.- INADMETRE el recurs d'apel·lació interposat per la defensa de Águila, Azorin i Sandoval en data 22 de juny de 2021.
2.- Confirmar íntegrament l'aute dictat pel Tribunal de Corts en data 28 de maig de 2021.
3.- Imposar a la part recurrent les despeses processals causades pel recurs.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A046/21 — Décision commentée