ATSJAD 211/2021 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 septembre 2021
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, Aute n° 216/2021, 30 septembre 2021 (ROJ : ATSJAD 211/2021 ; ECLI:AD:TSJADAD:2021:211A ; recours A116/21) (Lire sur source officielle)
Remarque d'identification : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est celle qui figure dans le texte intégral. Le numéro d'Aute (216-2021) diffère du numéro ROJ (211/2021) ; les deux apparaissent dans la décision.
Faits et procédure
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Les parents d'une mineure se trouvent en litige à la suite de la rupture de leur cohabitation. Le père, M. Pina, est débiteur d'une pension alimentaire fixée par une décision antérieure (sentence du 10 mars 2016, selon les références citées dans la décision). Une procédure d'exécution a été engagée par la mère, Mme Duque, qui réclamait le remboursement de diverses dépenses liées à la mineure.
Le Saig (huissier de justice andorran) a pris un acte d'exécution le 20 avril 2018, puis un acte d'embargo le 10 août 2018. Le père a formé des incidents d'opposition contre ces actes.
Par un Aute du 21 janvier 2021, le juge de première instance a rejeté ces incidents, sauf sur un point : une dépense de 15 euros relative à un voyage scolaire devait être déduite du montant mis à sa charge.
Le père a interjeté appel. Le ministère public ne s'est pas opposé à l'appel. La mère a conclu à la confirmation de la décision attaquée.
Question de droit
La Sala Civil devait résoudre deux questions, qui se rattachent aux motifs d'appel :
Le Saig, agent d'exécution, est-il compétent pour déterminer et quantifier les dépenses extraordinaires d'un mineur mises à la charge d'un parent ?
Les dépenses liées aux activités extrascolaires prises en compte lors de la fixation de la pension alimentaire peuvent-elles être réclamées ultérieurement au titre de dépenses extraordinaires ?
Le père soutenait, d'une part, que les dépenses réclamées étaient ordinaires et donc déjà comprises dans la pension versée mensuellement, et, d'autre part, qu'il s'était toujours opposé à la pratique des activités extrascolaires en raison de l'effort excessif qu'elles imposaient à la mineure, de sorte que leur coût ne pouvait lui être imputé en l'absence de consensus entre les parents.
Solution et dispositif
La Cour a d'abord rappelé la jurisprudence de la Sala, exposée dans les Autes du 29 janvier 2021 (TSJC-165/2020) et du 26 février 2021 (TSJC-266/2020). Selon ces décisions, toute réclamation au titre de dépenses extraordinaires est, par nature, indéterminée, et sa quantification doit être établie par les organes judiciaires selon la procédure de l'article 4 du décret du 4 février 1986. La Cour qualifie cette irregularité de « flagrante », mais décide néanmoins d'examiner le recours pour des raisons d'économie processuelle et de justice matérielle. Elle relève que les parties ont pu présenter leurs moyens et leurs preuves,
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000116/2021 ORIGEN: 6000364/2018 - 00
NIG: 5300542120150008587
PARTS:
Apel·lant: Pina
Advocat: Castrillo
Apel·lat: Duque
Advocat: Palau
Part : MINISTERI FISCAL
OBJECTE: Incompetència del Saig per a quantificar despeses extraordinàries d'un menor. El cost associat a les activitats extraescolars que van ser contemplades a l'hora de fixar la pensió d'aliments no poden ser després reclamades com a despeses extraordinàries.
AUTE 216-2021
Andorra la Vella, el 30 de setembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 21-1-2021 requeia Aute amb la següent part decisòria:
"Primer.- Desestimar de forma substancial els incidents d'oposició formulats per part del Sr. Pina a l'acord d'execució dictat pel saig Sr. S el 20 d'abril del 2018 i a aquell acord d'embargament dictat pel mateix saig el 10 d'agost del 2018, i revocar dites resolucions en l’únic punt relatiu a les despeses reclamades per part de la Sra. Duque en concepte d'un viatge escolar de la menor Cañellas per import de 15.-euros, que haurà de ser deduït del quantum establert a càrrec del Sr. Pina en concepte de quantitat principal.
Segon.- No fer expressa imposició de les costes judicials en la forma prevista al IV. Considerant de la present resolució judicial."
2.- El Sr. Pina formula recurs d'apel·lació contra aquesta resolució i mitjançant escrit de conclusions de data 5-5-2021 interessa la seva revocació i que en el seu lloc s'estimin els incidents d'oposició formulats contra l'Acord d'execució dictat pel Saig el 20-4-2018 i contra l'Acord d'embargament del Saig de 10-8- 2018 en els termes que en el seu escrit rector s'indicaven, imposant a la Sra. Duque el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.
3.- El Ministeri Fiscal no s'ha oposat al triomf del recurs d'apel·lació articulat. En canvi, la Sra. Duque pretén la seva desestimació amb íntegre confirmació de la Resolució impugnada.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present litigi, el Sr. Pina articula incident d'execució en relació a l'Acord d'execució i posterior Acord d'embargament adoptats pel Saig en dates 20-4-2018 i 10-8-2018 respectivament.
L'òrgan judicial d'instància desestima l'incident articulat i és contra aquesta decisió que s'alça la part recurrent amb fonament als motius de greuge que seguidament s'exposen de manera succinta.
Segon.- En primer lloc s'argumenta que les despeses reclamades de contrari eren ordinàries i que per tant es trobaven incloses en la pensió alimentària que pagava mensualment.
D'altra part, sosté que sempre havia mostrat la seva oposició a que la menor pogués efectuar les activitats extraescolars que realitzava atès l'esforç excessiu que això li comportava i que, a manca de consens entre els progenitors, el seu cost no li podia ser repercutit.
Tercer.- Abans d'endinsar-nos en l'anàlisi del recurs articulat considerem necessari insistir en la incompetència material del Saig a l'hora de determinar i quantificar les despeses extraordinàries d'un menor. En efecte, en els Autes de 29-1-2021 (TSJC-165/2020) i de 26-2-2021 (TSJC-266/2020) manteníem que per la seva pròpia naturalesa, tota reclamació en concepte de despeses extraordinàries resultava indeterminada i que la seva quantificació havia de ser proveïda pels òrgans judicials a través del procediment de l'art. 4 del Decret de 4-2-1986.
Malgrat aquesta irregularitat flagrant, raons d'economia processal i de justícia material, ens abocaran a examinar el recurs. En efecte, seguint el criteri exposat en les resolucions ja indicades: "(···) les parts iniciaven un incident d'execució de Sentència prop de l'òrgan judicial que corresponia, en que s'han qüestionat els imports que eren reclamats pel Sr. Codina, les parts han pogut proposar provar relativa en suport a les seves pretensions i una volta evacuada la fase de conclusions, requeia Aute que ha determinat la quantitat deguda per la mare en concepte de les despeses que eren reclamades.
Aquest procedir no tant sols no ha comportat cap mena d'indefensió material per a cap dels litigants, sinó que tanmateix respectava escrupolosament les fites processals essencials tal i com es troben estructurades pel Decret de 4-2-1986 per tal de procedir a la liquidació del deute, en fase executiva (vegi's en aquest sentit el nostre Aute 42/2021, de data 29-01-2021, rotlle TSJC-165/2020), el que ens abocarà a examinar, els restants motius del recurs articulat."
Quart.- Realitzades les anteriors puntualitzacions, ressaltarem que la reclamació articulada per la mare s'estructura al tomb de dues activitats que la Cañellas ha pogut efectuar: la principal relacionada amb la pràctica del B en el club esportiu CE (quota, forfait, material ···), i la segona amb la C (CM).
Les despeses derivades de la primera activitat ja van ser contemplades per la pròpia Duque en l'apartat de despeses mensuals de la menor en l'escrit de 29-1-2016 (foli 72 dels autes 6000498/2015) i van ser valorades per la Sentència de 10-3-2016 a l'hora de determinar l'import de la pensió d'aliments a càrrec del pare. Aquestes despeses no podran en aquesta eventualitat, ser novament repercutides al progenitor atès que la pensió que mensualment paga ja integra la seva participació en les mateixes.
Solució diferent però mereix les despeses derivades de l'activitat de dansa o música que realitza la menor. En efecte, la realització d'aquesta activitat no tant sols no va ser contemplada com una despesa per la mare, sinó que quan intervenia el trencament de la convivència entre els litigants, la mateixa era assumida pel pare, segons relatava en la compareixença de 4-12-2015. L'assumpció per un progenitor d'una despesa associada a la pràctica de determinada activitat extraescolar comporta implícitament l'acord per a la seva realització i de retruc la seva participació en el seu cost en funció dels paràmetres judicialment establerts. En aquesta eventualitat, el Sr. Pina no podrà negar-se a que la filla realitzi aquelles mateixes activitats que ja realitzava amb anterioritat i tampoc negar-se a assumir el seu cost en la proporció que correspongui.
En atenció a tot l'exposat, escaurà estimar parcialment el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Pina disposant que el deute al seu càrrec en concepte de despeses extraordinàries de la seva filla ascendeix a la suma global de (64.34 X10 + 94,05 + 131.88): 2= 434,66.- EUR.
També ens hem de pronunciar al respecte del cost derivat de la intervenció del Saig. Tal i com hem pogut raonar, en resultar la seva actuació improcedent i prematura, els honoraris generats per la seva intervenció no podran ser repercutits al pare.
Cinquè.- En haver estat substancialment acollides, les pretensions de la part recurrent no ha de fer-se pronunciament en relació a les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Pina contra l'Aute de 21-1-2021 que es revoca tot i declarant la nul·litat radical de l'Acord d'execució i posterior Acord d'embargament adoptats pel Saig en dates 20-4- 2018 i 10-8-2018 i fixant que el deute a càrrec del recurrent s'ha de fixar en 434,66.- EUR. No escau fer pronunciament en relació a les costes processals ocasionades en cap d'ambdues instàncies.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així, per aquest nostre Aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.