ATSJAD ANDORRA, a 29 d'octubre del 2021 - ROJ: ATSJAD 242/2021
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé29 octobre 2021
Numéro244/21
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD 242/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:242A)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 octobre 2021, ATSJAD 242/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:242A), recours n° 244/21 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 1er mars 2016, par l'intermédiaire de l'agence immobilière G, une locataire, Mme Pla, et la société bailleresse B, SA concluent un contrat de location d'un appartement soumis à la LAFU (loi andorrane sur les baux urbains). Le terme convenu est fixé au 28 février 2021. Le contrat prévoit une faculté de renonciation unilatérale du locataire moyennant un préavis de trois mois, la décision relevant par ailleurs que l'article 19 LAFU prévoit un délai d'un mois pour le locataire.
Le 22 juin 2017, la locataire informe l'agence de sa volonté de résilier et demande le délai de préavis applicable. L'agence lui répond et lui transmet une lettre de résiliation dactylographiée, à retourner signée, avec effet au 22 septembre 2017. La locataire dépose la lettre dans la boîte aux lettres de l'agence (la décision retient le 25 juin 2017, et le contrat est tenu pour résilié au 25 septembre 2017). Le 25 septembre 2017, elle indique à l'agence avoir laissé les clés dans la boîte aux lettres.
Une facture de liquidation est émise le 26 septembre 2017, puis une inspection du logement a lieu le 29 septembre 2017. Le bailleur conditionne la restitution du dépôt de garantie de 1 000 euros à la réfection de la peinture d'une chambre. La locataire repeint le logement le 2 octobre 2017, mais l'agence estime le travail défectueux et annonce une retenue correspondant au coût d'une peinture par un professionnel. Le 3 octobre 2017, la locataire dépose deux clés auprès du *Batllia* (juge de paix), en précisant qu'elle n'a pas reçu le dépôt de garantie. Le bailleur fait réaliser des travaux de peinture pour 407,55 euros. Les loyers mensuels ne sont plus réglés à partir de cette date, le bailleur soutenant que le dépôt judiciaire des clés n'emporte pas restitution de la possession.
La locataire introduit une première action en restitution du dépôt (procédure n° 6000195/2018). Le bailleur, défaillant, est déclaré en rébellion. Il engage ensuite une action en résolution, en expulsion et en paiement (n° 6000285/2018). Les deux procédures sont jointes, et l'exception de litispendance soulevée par la locataire est rejetée. Par jugement du 7 avril 2021, le Tribunal unipersonnel du Batlle accueille la demande de la locataire, condamne la bailleresse à restituer 1 000 euros majorés des intérêts légaux, rejette la demande reconventionnelle et statue sur les dépens.
La société B, SA interjette appel. Elle soutient que la résiliation n'a pas été notifiée valablement, que la possession n'a jamais été effectivement restituée et que la détérioration de la peinture justifie la retenue du dépôt. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia confirme le jugement.
## Question de droit
La Cour est saisie de deux questions principales, que la décision présente dans un ordre logique précis (fondement juridique 10) : la rescision du contrat, la restitution de la possession, puis l'état des lieux.
En premier lieu, il s'agit de déterminer à quelle date et dans quelles conditions le contrat a été valablement résilié par la locataire, et si la bailleresse peut invoquer une condition suspensive liée au dépôt des clés. En second lieu, la Cour doit apprécier si le bailleur pouvait retenir une partie du dépôt de garantie au titre des frais de peinture, alors que l'article 15 LAFU subordonne la restitution du dépôt à la réception des clés, sauf retenue fondée sur une justification docum
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 29 d'octubre del 2021 - ROJ: ATSJAD 242/2021
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
ATSJAD 242/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:242A)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 octobre 2021, ATSJAD 242/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:242A), recours n° 244/21 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le 1er mars 2016, par l'intermédiaire de l'agence immobilière G, une locataire, Mme Pla, et la société bailleresse B, SA concluent un contrat de location d'un appartement soumis à la LAFU (loi andorrane sur les baux urbains). Le terme convenu est fixé au 28 février 2021. Le contrat prévoit une faculté de renonciation unilatérale du locataire moyennant un préavis de trois mois, la décision relevant par ailleurs que l'article 19 LAFU prévoit un délai d'un mois pour le locataire.
Le 22 juin 2017, la locataire informe l'agence de sa volonté de résilier et demande le délai de préavis applicable. L'agence lui répond et lui transmet une lettre de résiliation dactylographiée, à retourner signée, avec effet au 22 septembre 2017. La locataire dépose la lettre dans la boîte aux lettres de l'agence (la décision retient le 25 juin 2017, et le contrat est tenu pour résilié au 25 septembre 2017). Le 25 septembre 2017, elle indique à l'agence avoir laissé les clés dans la boîte aux lettres.
Une facture de liquidation est émise le 26 septembre 2017, puis une inspection du logement a lieu le 29 septembre 2017. Le bailleur conditionne la restitution du dépôt de garantie de 1 000 euros à la réfection de la peinture d'une chambre. La locataire repeint le logement le 2 octobre 2017, mais l'agence estime le travail défectueux et annonce une retenue correspondant au coût d'une peinture par un professionnel. Le 3 octobre 2017, la locataire dépose deux clés auprès du Batllia (juge de paix), en précisant qu'elle n'a pas reçu le dépôt de garantie. Le bailleur fait réaliser des travaux de peinture pour 407,55 euros. Les loyers mensuels ne sont plus réglés à partir de cette date, le bailleur soutenant que le dépôt judiciaire des clés n'emporte pas restitution de la possession.
La locataire introduit une première action en restitution du dépôt (procédure n° 6000195/2018). Le bailleur, défaillant, est déclaré en rébellion. Il engage ensuite une action en résolution, en expulsion et en paiement (n° 6000285/2018). Les deux procédures sont jointes, et l'exception de litispendance soulevée par la locataire est rejetée. Par jugement du 7 avril 2021, le Tribunal unipersonnel du Batlle accueille la demande de la locataire, condamne la bailleresse à restituer 1 000 euros majorés des intérêts légaux, rejette la demande reconventionnelle et statue sur les dépens.
La société B, SA interjette appel. Elle soutient que la résiliation n'a pas été notifiée valablement, que la possession n'a jamais été effectivement restituée et que la détérioration de la peinture justifie la retenue du dépôt. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia confirme le jugement.
Question de droit
La Cour est saisie de deux questions principales, que la décision présente dans un ordre logique précis (fondement juridique 10) : la rescision du contrat, la restitution de la possession, puis l'état des lieux.
En premier lieu, il s'agit de déterminer à quelle date et dans quelles conditions le contrat a été valablement résilié par la locataire, et si la bailleresse peut invoquer une condition suspensive liée au dépôt des clés. En second lieu, la Cour doit apprécier si le bailleur pouvait retenir une partie du dépôt de garantie au titre des frais de peinture, alors que l'article 15 LAFU subordonne la restitution du dépôt à la réception des clés, sauf retenue fondée sur une justification docum
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 29 d'octubre del 2021 - ROJ: ATSJAD 242/2021 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 29 octobre 2021 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
TSJC.- 0000244/2021 ORIGEN: 6000196/2018 - 00
NIG: 5300542120180001146
PARTS:
Apel·lant: B, SA
Representant: Sra. Sarabia
Advocat: Sr. Vaquero
Apel·lat: Sra. Pla
Representant: Sra. Machado
Advocat: Sra. Recio
OBJECTE: Arrendaments urbans - Condicions de rescissió del contracte - Retorn de la possessió - Prova dels desperfectes
SENTÈNCIA 172-2021
Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2021
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 244/21 — Décision commentée
PRIMER.- En el procediment d'arrendaments Urbans 6000196/2018 resultant de l'acumulació dels Autes 6000196/2018 i 6000285/2018, el Tribunal Unipersonal del Batlle, va dictar sentència de data 07-04-2021, decidint:
"Primer.- Estimar de forma integra la demanda formulada per la Sra. Pla contra la societat B, SA i condemnar a aquesta darrera a satisfer la suma total 1.000.-euros en concepte de retorn de la fiança prestada en el seu dia, majorada dels interessos legals meritats a comptar de la fermesa de la present resolució judicial.
Segon.- Desestimar la demanda formulada per la societat B, SA contra la Sra. Pla en el marc dels autes núm. 6000285/2018, acumulats al present judici civil.
Tercer.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al V. Considerant de la present resolució judicial".
SEGON.- En contra d'aquesta resolució va interposar recurs d'apel·lació la representació de la societat B, SA, (B) demanant la seva revocació i que se'n dictés una desestimant íntegrament la demanda formulada per la Sra. Pla i admetent íntegrament la seva demanda:
declarant resolt el contracte d'arrendament de data 01-03-2016, per incompliment del contracte per part de l'arrendatària, per manca de pagament del preu de lloguer;
condemnant la defenent a deixar el pis arrendat d'autes lliure, buit i expedit a disposició de la societat arrendadora;
condemnant la demandada a abonar la quantitat de 3.354.-EUR;
condemnant la demandada a pagar la suma de 500.-EUR mensuals per cadascun dels mesos de lloguer que s'acumulin des del mes de febrer de 2018, i fins la data en la qual la possessió de la cosa arrendada sigui retornada a l'arrendadora en concepte d'indemnització de danys i perjudicis;
condemnant la demandada a abonar els interessos legals guanyats des de la data de cadascun dels impagaments, i fins que el deute sigui totalment liquidat;
imposant-li, d'altra banda, el pagament íntegre de les costes judicials que es produeixin, així com el pagament de les despeses extrajudicials causades pels honoraris de procurador i d'advocat, i que seran acreditades en període d'execució de Sentència.
Considera que la valoració de la prova feta en la sentència és errònia, subjectiva i il·lògica. Els seus arguments són de forma resumida que no és un fet pacífic i abastament acreditat que l'arrendatària va notificar a la societat propietària que deixava el pis arrendat i la seva voluntat de rescindir el contracte; que tot i que aquesta part hagi acceptat que la Sra. Pla deixés el document de rescissió signat a la bústia de l'empresa G, aquesta comunicació no ha assolit la seva plena validesa, en tant que resta contaminada pels actes següents que efectuà l'arrendatària, que obstaculitzen frontalment aquesta comunicació de rescindir de forma efectiva el contracte, i que amb les seves següents actuacions, contradiu formalment dita rescissió ; que el retorn de la possessió no va arribar mai a completar-se i produir els seus efectes i la Sra. Pla, fer-ne un ús il·legítim de la consignació, va consignar les claus en seu judicial sota la condició suspensiva de no entregar-les ; que va lliurar una clau perquè es pogués comprovar quin era l'estat del pis per tal de que li fos retornat el dipòsit i es va guardar altres dues fins a rebre els diners corresponents essent en tot moment la seva intenció la d'obstaculitzar l'entrega del pis imposant una condició suspensiva que era el retorn de l'import de la fiança ; l'arrendatària s'ha de responsabilitzar de que va impossibilitar la finalització efectiva del contracte fins a resolució judicial ferma i que el local va continuar constituint el seu inviolable domicili, i va impedir a l'arrendadora fer ús de l'immoble.
Afegeix que si la part arrendadora no va girar més els rebuts de lloguer és perquè va conèixer la consignació de les claus condicionada al retorn del dipòsit i que aquella acció interrompia la resolució del contracte i això no comporta cap tipus de prova en contra d'ella ; que no és cert que el fet que un pintor enviat per la propietat significa que se li havia retornat el pis, i les converses que la Sra. Pla manté per WhatsApp amb l'empleada de G ho contradiuen ; que les parts no van signar cap document acordant la resolució contractual i l'entrega efectiva de la possessió i per tant el contracte no ha estat resolt.
Finalment, afirma que sí que ha quedat provat que la pintura que va fer la Sra. Pla no era correcta i que per tant ha d'assumir el cost corresponent i que no procedeix el retorn de l'import del dipòsit perquè el pis no va ser entregat en bon estat i per tant la part arrendadora es va veure compel·lida a pintar-lo de nou havent aportat la factura acreditativa.
TERCER.- La representació processal de la Sra. Pla demana la desestimació íntegra del recurs i la confirmació íntegra de la sentència, tot acordant imposar les costes processals causades a la part apel·lant, incloent-hi els honoraris d'advocat i de procurador.
Defèn que totes les actuacions que consten en Autes han estat detingudament valorades per la Sra. Batlle i acrediten abastament que no ha existit mai cap mena de dubte sobre la voluntat de resoldre la contractació per part de l'arrendatària, havent acceptat la part arrendadora la possessió de l'apartament, de forma plena i inequívoca desprès que aquesta deixés lliure, vacu i expedit l'apartament ; que el contracte d'arrendament es va resoldre en data 25-09-2017 per voluntat de la part arrendatària, mitjançant la comunicació que es va fer en data 25-06-2017 ; que la cronologia dels fets evidencia que fou només quan la societat B tingué coneixement que l'arrendatària havia formulat una reclamació pel retorn de la caució que va voler percebre les mensualitats dels lloguers inventant un deute que era inexistent vuit mesos desprès que es donés per resolt el contracte, basant- se en la rocambolesca "teoria del dipòsit condicionat" i la traditio possessori, sense ni tant sols aportar cap prova per justificar que no tenia la possessió de l'apartament i quan ni ha existit mai dita "condició suspensiva" que hagi impedit que la part recurrent tingués la possessió de l'apartament ; que els propis actes de l'arrendadora demostren que va recuperar la plena possessió de l'apartament i res podia fer pensar que existia una controvèrsia sobre la data de la resolució del contracte, i finalment que cap efecte pot produir la clau dipositada a la Batllia pel que fa el retorn de la possessió.
D'altra banda, sosté que l'apartament s'ha restituït en perfecte estat i pintat i que la part arrendadora no ha justificat el motiu pel qual va sol·licitar la intervenció d'un pintor professional.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present cas, ens trobem en front de demandes creuades presentades d'una part per l'arrendatària, Sra. Pla, i d'altra part per l'arrendadora, la societat B, SA, en el marc de l'acabament de la relació contractual.
No obstant això és de precisar que és l'arrendatària qui va presentar la primera demanda en data 17-04-2018 per tal d'obtenir el retorn de la fiança de 1.000.-euros. Es tracta dels Autes 6000195/2018 en el marc dels quals la part arrendadora defenent no va comparèixer i va ser declarada en rebel·lia processal per Aute del 25-05-2018, amb la precisió que el mateix dia va enviar una carta certificada a la Sra. Pla per refusar el retorn de la fiança i requerir-la de pagar els lloguers corrents.
És posteriorment, en data 05-06-2018, que la mateixa part arrendadora va presentar al seu torn una demanda de resolució del contracte, de desnonament i de reclamació de quantitat en concepte de lloguers i d'una factura de pintura (Autes 6000285/2018).
Els dos procediments es van acumular a petició de la societat arrendadora i es va rebutjar l'excepció de litispendència que la representació processal de la Sra. Pla havia formulat en consideració de l'existència prèvia dels Autes 6000195/2018.
Finalment, el tribunal estima la demanda de l'arrendatària i desestima la de l'arrendadora.
Segon.- No és discutit que en data 01-03-2016, i mitjançant la intermediació de la immobiliària G, les parts en qüestió varen signar un contracte d'arrendament sotmès a la vigent LAFU en relació a un pis situat a XXXX. El termini pactat era al 28-02-2021 amb la precisió que l'arrendatària podia renunciar unilateralment al contracte d'arrendament respectant un preavís de tres mesos (l'article 19 LAFU preveu un termini d'un mes par l'arrendatari).
La relació arrendatària es va acabar de manera anticipada en unes condicions litigioses donat que es discuteixen la data i fins tot l'efectivitat de la resolució, l'efectiu retorn de la possessió així com les comptes entre les parts.
Ara bé no s'ha de confondre la resolució del contracte i les obligacions que tenen les parts com a conseqüència de dita resolució.
Al respecte, és important tenir en compte que si el contracte d'arrendament queda resolt per la raó que sigui, l'ocupant perd el seu dret i títol per a ocupar el local, i aleshores el fet de no tornar la possessió no permetria la supervivència del contracte sinó el dret pel propietari d'obtenir el desnonament i l'obligació per l'ocupant de satisfer al propietari la indemnització corresponent a aquesta ocupació indeguda.
Per tant, s'havia de resoldre primer la qüestió de la rescissió, segon la qüestió del retorn de la possessió i tercer la de l'estat del pis. És exactament l'ordre i la lògica seguida per la sentència.
Tercer.- Abans d'endinsar-nos en la resolució d'aquestes qüestions resulta imprescindible exposar de manera cronològica els fets acreditats, ja que la mateixa exposició permet constatar com el plantejament de la part apel·lant no és sostenible.
Mitjançant correu electrònic del 22-06-2017, la Sra. Pla va comunicar a la Sra. Gaya de la immobiliària G la seva voluntat de resolució el contracte d'arrendament, demanant informació sobre el termini de preavís aplicable.
Aquesta darrera li va contestar que havia de respectar un termini de 3 mesos si no es trobava un nou llogater abans i que si li retornaria la fiança si el pis es trobava en el mateix estat que si li havia donat. Li va adjuntar, per omplir i retornar signada, la carta de resolució dactilografiada del contracte amb efecte al 22-09-2017.
El 25-06-2017, la Sra. Pla va deixar la carta a la bústia de la immobiliària. Mitjançant correu electrònic del 25-09-2017, la Sra. Pla va comunicar a la Sra. Pera, també empleada de la immobiliària, que havia deixat les claus a la bústia de la immobiliària.
En data 26-09-2017 la immobiliària va emetre la factura de liquidació.
A partir del dia 28-09-2017, es va iniciar una sèrie d'intercanvis sobre el tema del retorn de la fiança. La Sra. Pla va manifestar el seu desacord sobre certs punts de la liquidació i que havia pintat el pis (una capa només) "per cortesia" ja que considerava no tenir obligació contractual de fer-ho.
El dia 29-09-2017, un representant de la immobiliària va practicar una inspecció del local arrendat i es va constatar que la Sra. Pla havia deixat l'immoble buit, lliure i net. No obstant, es va condicionar el retorn de la fiança al fet que la Sra. Pla pintes la paret de l'habitació.
Aquesta darrera ho va fer el dia 02-10-2017 afirmant que havia deixat la paret "més plana que una planxa", i una empleada de la immobiliària va anar al pis per verificar el treball realitzat però el mateix es va considerar incorrecte i es va indicar a la Sra. Pla que la propietat li descomptaria de la caució el cost de la pintura per un pintor.
Finalment, es va demanar a la Sra. Pla de deixar a la bústia de la immobiliària les claus del pis que tenia en la seva possessió però aquesta s'hi va negar indicant que es buscava un advocat i que les dipositaria a la Batllia.
És en aquestes condicions que el dia 03-10-2017 la Sra. Pla va dipositar judicialment 2 claus precisant que era perquè no havia rebut el dipòsit i que ho feia en concepte de consignació i que les claus no s'havien d'entregar.
Del seu costat, la propietat va contractar la societat C qui, en data 06-10- 2017, li va facturar un treballs de " Massillar i donar capa de pintura a tot el pis" per import de 407,55.-euros i el 06-10-2017, la Sra. Gaya va indicar que no es podria tornar la fiança donat que s'havien dipositat les claus a la Batllia i que tot era en mans de la propietat i de l'advocat.
A partir d'aquest moment no es van més girar els rebuts mensuals de lloguer però per escrit del 07-11-2017 la part arrendadora va contestar a la petició de dipòsit de les claus del 03-10-2017 argüint que la mateixa comportava que no s'havia retornat la possessió i que per tant la renda mensual quedava exigible.
Quart.- Pel que fa a la rescissió, contràriament al que sosté l'arrendadora, sí que l'arrendatària va notificar a la societat propietària la seva intenció de deixar el pis arrendat i que això era la seva real voluntat.
Això ressurt clarament dels elements que acabem d'exposar i va ser confirmat per la Sra. Pera i la Sra. Gaya, les empleades de la immobiliària, qui van indicar que la propietat sabia que el final de la relació era fixada al 25-09-2017.
Contràriament al que sosté l'apel·lant totes les actes de la Sra. Pla posteriors a la carta de resolució confirmen la seva voluntat de rescindir el contracte doncs va buidar i netejar el pis, va remetre una clau a la immobiliària i va pintar tal com se li havia demanat per poder obtenir el retorn de la fiança.
Així les coses, hem de confirmar la conclusió de la instància que el contracte fou rescindit el dia 25-09-2017 per desistiment unilateral per part de l'arrendatària.
Cinquè.- Pel que fa al retorn de la possessió, és de constatar com la part arrendadora s'esforça per demostrar que no ha existit cap retorn de la possessió del pis, per afirmar finalment que el pis no li va ser entregat en bon estat i que va haver de pintar-lo novament, feina que va encarregar a un pintor professional.
No quedat discutit que la Sra. Pla va deixar el pis, buit i net, i això ho confirma la Sra. Gaya.
Quant a la problemàtica de les claus, és veritat que de forma general, el simple retorn de les claus mitjançant el seu dipòsit en una bústia constitueix un procediment irregular, però això és si es fa sense el consentiment de l'arrendador (veure en aquest sentit TSJC 19-2015 del 09-04-2015).
Però en el cas que ens preocupa, compartim totalment la conclusió de la instància que el que va dipositar a la Batllia va ser un còpia de les claus del pis.
El fet que la Sra. Pla havia dipositat les claus amb anterioritat en la bústia de la immobiliària amb el consentiment d'aquesta darrera ve confirmat per a dos elements com a mínim.
D'un, les manifestacions de la Sra. Gaya que confirma que sí que la Sra. Pla va deixar les claus a la bústia de la immobiliària, encara que no pugui afirmar la data exacta.
De dos, la factura emesa per la pròpia part arrendadora el 26-09-2017 en concepte del lloguer de setembre del 2017 i que fixa en 83.-euros l'import degut pel "Diferencial del 25/09/2017 al 30/09/2017, data de entrega claus", document que permet confirmar que l'arrendatària havia efectivament abandonat el pis amb el ple coneixement de la immobiliària i que havia retornat les claus.
A això cal afegir que els representants de la immobiliària han pogut entrar en el pis com a mínim en una ocasió sense la Sra. Pla per verificar el seu estat i per la intervenció del pintor, encara que també es pot concebre que ho haurien pogut fer amb una còpia seva i no pas amb la clau remesa per l'arrendatària.
A més a més, aquest procedir de deixar a la bústia ja s'havia practicat doncs així es va fer per remetre la carta de resolució.
Així les coses, el present cas és diferent del que vàrem resoldre en la sentència 441/2018 del 28-02-2019 donat que en la mateixa no existia prova del moment on l'arrendador havia pogut recuperar les claus judicialment dipositades i que l'arrendatari no justificava haver exigit el previ compliment de les seves obligacions, dues circumstàncies que no es donen en el present afer.
Quant a la problemàtica de la condició suspensiva invocada per la part arrendadora, tal condició no existeix.
La realitat és que la Sra. Pla va resolució el contracte i que després d'haver alliberat el local i tornat les claus va buscar un mitjà per recuperar la fiança que se li negava.
Compartim també amb el primer jutjador que és amb l'ànim de deixar constància de l'incompliment de la societat B, SA de retornar-li la fiança que la Sra. Pla va procedir al dipòsit, com una forma de pressió. Però en cap moment va condicionar el retorn de la possessió al retorn previ del dipòsit.
El cert és que l'arrendadora ja havia recuperat la possessió a partir del dia 02-10-2017 com a més tard i el fet que no sabem exactament en quines condicions materials els representants de la propietat van recuperar aquesta possessió no hi canvia res, doncs contràriament al que sosté llur representació sí que el pis havia deixat de ser el domicili de la Sra. Pla i que l'haurien pogut tornar a arrendar.
Per tant, no és d'aplicació la sentència 212/2018 del 24-07-2018 ja que en el supòsit jutjat en dita resolució l'arrendatari no havia tornat la possessió de manera efectiva i inequívoca doncs l'havia condicionat a una prèvia inspecció ocular.
Així les coses, essent acreditada la rescissió del contracte per l'arrendatària i el retorn de la possessió, no poden prosperar les pretensions de la societat arrendadora per tal que es consideri l'arrendatària obligada al pagament dels lloguers mensuals fins a un pronunciament judicial ferm sobre la resolució i al jurídicament perfecte alliberament del local que invoca.
Sisè.- Pel que fa a l'estat del pis, és de recordar que en virtut de l'article 15 LAFU l'arrendador té l'obligació de retornar la fiança en rebre les claus de la cosa arrendada llevat que s'hagi de retenir part o la totalitat per la satisfacció de les obligacions de l'arrendatari però "amb la justificació documental prèvia corresponent".
En el present cas, no es va realitzar cap acta contradictòria de constatació de l'estat del pis sigui a l'entrada o a la sortida i només tenim com a elements de prova d'una part la menció del contracte d'arrendament segons la qual la llogatera va rebre el pis en perfecte estat i pintat, i d'altra part els intercanvis de missatges que van tenir lloc entre la llogatera i la immobiliària al moment de deixar el pis així com la gravació aportada per la Sra. Pla. Ressurt dels missatges WhatsApp en qüestió que la Sra. Gaya va enviar el 29-09-2017 després de la primera inspecció del pis un missatge que diu : "hem parlat i tens que arreglar lo de la paret de l'habitació, si vols t'envio al nostre pintor que t'ho faci que cobra poc o si vols pots fer tu. La resta del pis esta bé", seguit d'un missatge del 02-10-2017 : "Vale ara vaig a mirar-ho i li dic a la Pombo pel dipòsit" i d'un últim del mateix dia, desprès de la segona inspecció : "Hola Sandra la pintura no esta be, avui que feia sol i entra mes llum es veien totes les marques. Ens han dit que fan venir un pintor i t'ho descontaran de la fiança.".
La Sra. Gaya precisa que segons ella la pintura no era suficient ja que s'havien pintat taques de l'habitació de manera superficial però que per la resta el pis es trobava en l'estat de conservació en el qual se li havia entregat.
Quant a la gravació permet comprovar que les parets eren correctament pintades, sense que res permeti considerar que "la pintura no esta be" o que no estava en el mateix estat que al moment del lliurament del bé arrendat.
Així les coses, potser la propietat i/o els seus representants van considerar que els treballs de pintura duts a terme per la Sra. Pla no eren correctes però de la realitat d'això no en tenim cap prova o justificació, essent precisat que si la factura emesa pel professional permet confirmar la realitat dels treballs no permet confirmar que eren necessaris.
Aquest extrem és encara més rellevant quan es té en compte que la factura de la qual es demana el retorn correspon a treballs en tot el pis quan s'havia indicat a la llogatera el 29-09-2017 que tot el pis estava bé salvat la paret que s'havia demanat de pintar.
Per tot l'exposat hem de desestimar íntegrament el recurs.
Setè.- La desestimació del recurs comporta la imposició a l'apel·lant de les costes de segona instància.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
PRIMER.- Desestimar el recurs de la representació processal de la societat B, SA, en contra de la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle de data 07-04-2021 que confirmem íntegrament.
SEGON.- Imposar a la societat B, SA, les costes de segona instància inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.