En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El 29-4-2021, la Sra. Marcos formulava demanda de mesures provisionals i de divorci contra el Sr. Vara, sol·licitant, pel que respecta a les primeres, es dictés Resolució acordant respecte de la menor Estany, mantenir l'exercici de la pàtria potestat i la seva guarda i custòdia compartida entre els progenitors, fixant una pensió d'aliments a càrrec del pare a alçada de 200.- EUR mensuals, establint que les despeses extraordinàries serien abonades per meitats entre ambdós progenitors i sense que resultés procedent efectuar especial condemna en costes. 2.- El Tribunal de la secció civil ha dictat resolució en data [Insertar Data] amb la següent part decisòria : "Primer- Aprovar, de conformitat amb les disposicions dels articles 51.1 i 63 de la Llei Qualificada del Matrimoni, les mesures provisionals següents: La pàtria potestat de la fill menor conjunta entre ambdós progenitors. Establir un règim de guarda i custòdia compartida entre ambdós progenitors per setmanes alternes. Ratificar el conveni de 21 de setembre del 2015 pel que fa al règim de vacances escolars. Fixar una pensió per aliments en benefici de la filla menor i a càrrec del pare, en la suma de 200.- euros mensuals; suma que haurà de ser majorada anyalment segons l'IPC, pagadors al compte corrent de la progenitora dins dels 5 primers dies de cada mes. Establir que les despeses extraordinàries seran repartides de la següent forma: el 60% a càrrec del progenitor i el restant 40% a càrrec de la mare. Segon.- Notificar la present resolució a les parts interessades". 3.- El Sr. Vara ha interposat recurs d'apel·lació contra l'aute de la Batllia, sol·licitant la revocació de les mesures amb contingut econòmic adoptades (aliments i coeficient de participació en les despeses extraordinàries), tot condemnant la Sra. Marcos al pagament de les costes ocasionades. 4.- El Ministeri Públic i la Sra. Marcos s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat tot interessant la íntegra confirmació de la resolució dictada. FONAMENTS DE DRET Primer.- El recurrent s'alça contra la decisió adoptada per l'Hble. Sra. Batlle considerant que la mateixa no s'ajustava a dret i era fruit d'una incorrecta valoració de les proves efectuades. Concretament, indica que la Sra. Marcos no justificava el canvi substancial de les circumstàncies en relació amb les que intervenien quan requeia la Sentència de separació l'any 2015 i que tampoc justificava quins eren els seus ingressos una volta es va trobar d'alta laboral. En aquest sentit, sosté que l'alta mèdica de la progenitora intervenia el 12-5-2021 i que a partir d'aquella data s'havia de presumir que els seus emoluments van tornar a ser aquells que tenia amb anterioritat (entre 1.500.-EUR i 1.700.-EUR mensuals amb dues pagues extraordinàries anyals), tot destacant que la contrapart no havia informat el Tribunal d'aquesta realitat el que caracteritzava, al seu criteri, mala fe que justificava que les costes del recurs li fossin imposades. D'altra part, referia que la resolució dictada no tenia en compte que la demandant percebia determinats ajuts econòmics del M.I. Govern d'Andorra i que tampoc la seva capacitat econòmica coincidia amb la que la resolució dictada li atribuïa. Segon.- Abans d'examinar els motius del recurs que han estat articulats pel Sr. Vara, escaurà pronunciar-nos respecte de la qüestió relativa a la inadequació de procediment que ha estat articulada per la Sra. Marcos en el seu escrit de contesta al recurs, quan refereix que el procediment adequat per a examinar les pretensions del recurrent no esdevenia el recurs d'apel·lació sinó que, la seva pretensió havia d'articular-se a l'empara del procediment contemplat en l'art. 63.7 de la LQM que permetia modificar les mesures provisionals adoptades. Si bé l'art. 63.7 de la Llei Qualificada del Matrimoni vigent quan s'iniciava el present procediment, admetia la modificació de les mesures provisionals, quan concorria una modificació significativa de les circumstàncies en relació a aquelles que concorrien quan les inicials es varen adoptar, en el supòsit en què ens situem, el fonament objectiu del recurs d'apel·lació introduït pel Sr. Vara no es sustenta en una modificació dels elements concurrents quan intervenia la resolució recorreguda, sinó que la base objectiva del recurs que articula, ho és en relació amb un pretès error en la valoració de la prova sobre la realitat fàctica que existia quan intervenien. En aquesta situació, la via escaient per a revisar el pronunciament assolit és la del recurs d'apel·lació, sense que la que preveia l'art. 63.7 de la LQM resulti escaient. Tercer.- Si bé tradicionalment no admetíem que unes mesures provisionals poguessin modificar unes mesures definitives anteriors, d'ençà de l'Aute dictat en el rotlle TSJC-315/2017 aquest criteri es modificava mantenint que "al marge del procediment de modificació de les mesures definitives, que es tramita pel procediment abreujat, s'ha de reconèixer a les parts que insten la modificació d'unes mesures definitives, que puguin sol·licitar, del mateix tribunal que coneix del plet principal de modificació, l'adopció de mesures provisionals que regulin i estableixin les mesures fins que es resolgui la modificació de les mesures definitives". Realitzada l'anterior precisió, i endinsant-nos en l'examen dels motius de recurs que es plantegen, esdevé primordial recordar que en seu de mesures provisionals (art. 63 LQM) es privilegia la celeritat en detriment de la pràctica de proves que poden retardar la decisió, amb el benentès que aquí, serà en el procediment de divorci on, amb plenes garanties per a les parts litigants i a la vista de la prova practicada valorada en la seva globalitat, es fixaran de manera definitiva, si escau, les noves mesures que puguin correspondre. Quart.- En primer lloc, considera el recurrent que les mesures provisionals que es formulaven no podien ser acollides atès que la Sra. Marcos no justificava la necessària modificació de les circumstàncies actuals, respecte de les què existien l'any 2015 quan intervenia la separació els litigants. Aquest argument es veurà abocat al fracàs atès que si s'examina amb deteniment el conveni de separació atorgat l'any 2015 s'observa com, malgrat establir-se una guarda i custòdia compartida, les parts no establien cap mena de pensió d'un progenitor en benefici de l'altre. En tal situació ha de presumir-se que la capacitat econòmica dels progenitors resultava en aquell moment similar, sense que aquesta igualtat es doni en l'actualitat atès que els revinguts regulars que la Sra. Marcos ha percebut d'ençà inicis del 2020 s'han situat al tomb dels 1.000 a 1.100.- EUR mensuals quan el Sr. Vara admet en aquesta alçada que els seus ingressos suposen una mitjana pràcticament de 2.200.- EUR nets mensuals. En conseqüència el reconeixement de principi d'una pensió d'aliments a càrrec del pare resultava pertinent, atesa la disparitat salarial evidenciada. D'altra part, el pare atribueix mala fe a la mare per no haver comunicat que la CASS l'havia donada d'alta laboral. No obstant si bé la mare va ser donada d'alta durant un breu període de temps en unes dates que temporalment resulten coincidents al pronunciament de la resolució recorreguda, es tracta aquesta d'una circumstància que podrà ser examinada en el procediment de divorci en curs, però que no afectarà la resolució dictada que intervenia amb fonament als elements de prova que en aquells moments es produïen. Pel que es refereix a les diferents prestacions que la demandant ha pogut obtenir del Govern d'Andorra (ajuts a l'habitatge i ajuts a l'estudi), el seu import resulta modest (127,83.- EUR i 72,20.- EUR mensuals), de tal manera que fins i tot admetent que ha pogut percebre determinat import d'A en cada ocasió que arrenda una habitació (entre 38 i 44EUR nit) del seu habitatge, la diferència entre ingressos respectius continua sent rellevant i justifica de l'establiment d'uns auxilis econòmics a càrrec del pare i en benefici de la filla menor. Cinquè.- En atenció a tot el que hem exposat, i havent de considerar-se que l'import de la pensió d'aliments i coeficients de participació en les despeses extraordinàries de la menor ha estat fixada per la jutjadora "a quo" de manera proporcional a la capacitat econòmica respectiva de les parts litigants, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació plantejat tot confirmant íntegrament la resolució dictada en tots els seus extrems, el tot sense perjudici de quina pugui ser la resolució definitiva que pugui recaure en el procediment de divorci iniciat. Sisè.- Malgrat la desestimació del recurs d'apel·lació articulat, la naturalesa familiar dels interessos que s'hi ventilaven comportaran que no hagi de fer-se pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Vara contra l'Aute de data 20-7-2021 que es confirma íntegrament. No efectuar especial pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquest aute és ferm i executiu. Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE