Décision commentée : ATSJAD, Civil, 11 février 2022, ROJ : ATSJAD 30/2022 ; ECLI:AD:TSJADAD:2022:30A, recours n° A365/21 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Dans le cadre d'une procédure d'exécution pour une créance de nature pécuniaire, un créancier, désigné dans la décision comme la société Esparza, bénéficiait d'un gage portant sur les participations sociales détenues par le débiteur, M. Villegas, dans la société Escudero. Un acord du saig (huissier de justice) du 7 mai 2018 a ordonné la vente aux enchères publiques de la totalité de ces participations. La valeur retenue reposait sur une expertise réalisée par la société Marti le 3 avril 2017.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Le 11 mai 2018, M. Villegas a formé une impugnation de cet acord, en sollicitant sa révocation, la suspension de l'exécution et, à titre subsidiaire, une exécution portant sur 50 % des réserves de la société ainsi que sur ses revenus mensuels, déduction faite des sommes nécessaires à sa subsistance. Le créancier s'y est opposé.
Par un aute (ordonnance) du 30 septembre 2021, la juge de première instance a rejeté l'impugnation, en retenant la théorie des actes propres : c'était le débiteur lui-même qui avait demandé que la vente, le cas échéant, porte sur l'ensemble de ses participations. Elle a également levé la suspension provisoire de l'exécution décidée par providence du 31 mai 2017 et condamné le débiteur aux dépens.
M. Villegas a interjeté appel. Il soutenait que la vente de participations constituant la seule source de revenus du débiteur était disproportionnée, que le montant réclamé était abusif, les intérêts usuraires, et que les paiements partiels n'avaient pas été imputés au capital. Il contestait en outre la condamnation aux dépens, arguant d'une juste cause de litige.
Le Tribunal supérieur de justice d'Andorre, Chambre civile, a statué par un aute du 11 février 2022, rendu par le magistrat rapporteur M. Jaume Tor Porta.
Question de droit
La question centrale était de savoir si un recours d'appel pouvait être dirigé contre une décision prise au cours de la phase d'exécution forcée, en l'espèce l'acord du saig ordonnant la vente aux enchères des participations sociales, confirmé par l'aute du 30 septembre 2021.
Une question subsidiaire portait sur le sort des dépens de première instance, au regard du principe du vaincu et de la notion de juste cause de litige invoquée par l'appelant.
Solution et dispositif
Le Tribunal a d'abord rappelé la doctrine constante de la Chambre, fondée sur l'annexe III du décret du 4 février 1986 et sur le droit à la juridiction garanti par l'article 10 de la Constitution. Il en dégage un principe d'admission restrictive de l'appel en matière d'exécution :
l'appel n'est admis que dans les hypothèses où la loi prévoit l'ouverture d'un incident d'exécution, en particulier pour la liquidation d'une condamnation illiquide ou la détermination de dommages-intérêts ;
dans ce cas, l'appel est recevable à un seul effet (effet dévolutif), conformément à l'article 4 de l'annexe III ;
les autres décisions rendues durant la procédure d'exécution ne sont pas susceptibles de recours, sous réserve des recours dirigés contre les décisions qui mettent fin aux incidents d'exécution.
Appliquant ces principes, le Tribunal relève que la créance était liquide, le calcul des intérêts pouvant être opéré par de simples opérations arithmétiques, de sorte qu'aucun incident n'avait lieu d'être ouvert. Surtout, la décision attaquée ne constituait ni une décision de liquidation au sens de l'annexe III, ni une décision mettant fin à
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000365/2021 ORIGEN: 7000241/2018 - 00
NIG: 5300542120150001152
PARTS:
Apel·lant: Sr. Villegas
Advocat: Sr. Cañellas
Apel·lat: Esparza
Representant: Sra. Águila
Advocat: Sr. Giner
OBJECTE: No hi cap recurs d'apel·lació contra l'Acord que convoca una subhasta judicial.
AUTE 026-2022
Andorra la Vella, el 11 de febrer del 2022. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 11-5-2018, la representació processal del Sr. Villegas, impugnava l'acord del Saig de 7-5-2018 sol·licitant la seva revocació i tanmateix la suspensió de l'execució fins a la resolució e les mesures cautelars sol·licitades en el marc de la causa 2000534/2017.
Subsidiàriament sol·licitava que s'ordenés a la Sra. SAIG que es procedís a l'execució instada sobre el 50% de les reserves de la societat Escudero i si esqueia sobre els ingressos mensuals que el seu representat percebia, tret dels necessaris a la seva subsistència fins a liquidació del deute.
2.- Per escrit de 22-5-2018, la representació processal de Esparza s'oposava a la impugnació articulada, interessant es dictés Resolució desestimant-la i imposant al seu promotor les costes que se'n derivaven.
3.- Practicats els mitjans de prova proposats i considerants necessaris i evacuats pels litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 30-9- 2021 requeia Aute amb la següent part decisòria:
"Primer.- Desestimar íntegrament la impugnació de l'Acord del saig de data 7 de maig de 2018 formulada pel Sr. Villegas, tot condemnant aquest darrer al pagament de la totalitat de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució.
Segon.- Deixar sense efecte la suspensió provisional de l'execució a càrrec del saig decidida per Providència de data 31 de maig de 2017.
Tercer.- Notificar la present decisió a les parts interessades, així com comunicar-ho al Saig corresponent"
4.- La representació processal del Sr. Villegas ha interposat recurs d'apel·lació contra l'aute de la Batllia, sol·licitant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova resolució acollint les seves pretensions i imposant a la contrapart el pagament de les costes ocasionades
5.- La representació de la societat Esparza s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament l'aute apel·lat amb imposició al recurrent de els costes ocasionades en aquesta alçada.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- El present recurs ho és en impugnació de l'Acord del Saig de 7-5-2018 que disposa la venda en pública subhasta de la totalitat de les participacions socials de Escudero propietat del Sr. Villegas, pignorades en favor de Esparza prenent com a base per fixar el valor de les mateixes el peritatge realitzat per la societat Marti de data 3-4-2017.
La Resolució dictada per la Sra. Batlle desestima la impugnació acordada i ho fa argumentant que havia estat el propi Sr. Villegas qui, havia sol·licitat que la subhasta, cas d'intervenir, afectés totes les participacions que ostentava en la societat, de tal manera que la teoria dels actes propis era suficient per a descartar la impugnació que es plantejava. D'altra part destacava que els motius d'oposició que plantejava l'impugnant suposaven intentar modificar els termes de la transacció atorgada en el seu dia. Quant a la necessitat d'actualitzar el valor de les accions, mantenia que la Saig les havia valorat en atenció a una pericial actualitzada.
I és contra aquesta decisió que s'alça el Sr. Villegas. Amb aquesta finalitat manté en primer lloc que l'Aute dictat per l'Òrgan judicial d'instància incurria en error en l'aplicació del dret a partir del moment en que avalava la subhasta d'unes participacions socials en una societat que suposaven la sola font de sosteniment, que li permetien donar compliment a l'execució instada i que les diligències d'execució articulades eren absolutament desproporcionades i innecessàries a partir del moment en que els eu representat estava donant compliment a la seva obligació de pagament. Discrepava tanmateix de l'import reclamat per la part executant sostenint que el mateix era abusiu i arbitrari i s'obtenia aplicant uns interessos abusius, arbitraris i usurers i ensems els diferents pagaments a compte que havia realitzat s'havien aplicat a la quantitat total deguda quan s'havien de destinar a amortitzar el capital.
El segon motiu de recurs es planteja sobre el pronunciament adoptat al respecte de les costes considerant que concorria una justa causa de litigar que comportava que no s'hagués de fer pronunciament al seu respecte i que aquesta circumstància havia de ser ponderada pels Tribunals.
Segon.- Abans de procedir a la anàlisi dels concrets motius de recurs que es plantegen, resulta imprescindible pronunciar-nos sobre la seva admissibilitat i això atesa la doctrina constant i reiterada de la Sala que limita l'admissió dels recursos articulats en aquests fase.
En efecte, hem pogut repetir reiteradament (Aute de 28-4-2016, rotlle TSJC- 382/2013 entre altres) que: "(···) si s'analitza l'Annex III del Decret de 4-02-1986 es pot observar com la finalitat que es persegueix, i la qual s'addiu amb el dret a la jurisdicció contemplat a l'article 10 C.A., consisteix en l'obtenció (arts. 1 a 7) d'un procediment ràpid i àgil per a l'execució de les resolucions judicials, de forma que es faci efectiu el dret a la jurisdicció, tot possibilitant que aquell que ha obtingut un pronunciament judicial al seu favor, en seu declarativa, pugui aconseguir que, pel cas de manca de compliment voluntari pel condemnat, l'efectivitat d'allò establert a la resolució judicial.
En el sentit indicat, es preveu tant l'execució definitiva com la provisional i es diferencia en seu d'execució entre les condemnes de lliurar béns mobles o immobles, fer o no fer alguna cosa, així com el pagament de diners o de quantitats il·líquides. I, solament, en aquest darrer supòsit d'execució es preveu l'obertura i tramitació d'un incident d'execució que finalitzarà per un Aute. En aquest cas, s'admet el recurs d'apel·lació i a un sol efecte (cfr. Art. 4 Annex III). I això no succeeix en el present cas, en el qual la quantitat no és ilíquida, sinó que el càlcul dels interessos pot determinar-se per simples operacions aritmètiques, de manera que no cal l'apertura d'un incident, tota vegada que aquest es preveu per a la liquidació dels danys i perjudicis o per la determinació de la condemna no líquida.
En conseqüència, el criteri rector, en seu d'execució, consisteix, per una banda, en l'admissió limitada dels recursos d'apel·lació a aquells casos en els quals s'ha previst la tramitació d'un incident d'execució, com ho és el contemplat per a la fixació de la quantitat de l'execució quan la condemna és ilíquida o s'han de liquidar els danys i perjudicis i, per l'altra, que el criteri general consisteix en l'admissió a un sol efecte del recurs (efecte devolutiu), com així també s'extreu d'allò previst a l'article 4.
Per consegüent, sense perjudici de poder interposar recursos contra aquelles resolucions judicials que posen fi als incidents d'execució, les resolucions que es dictin durant el procediment no són susceptibles de recurs".
El fonament d'aquesta admissió limitada dels recursos es justifica en la pròpia finalitat del procés executori que no és altra que assegurar la satisfacció efectiva dels drets del creditor que han estat reconeguts per una resolució judicial dictada en un procediment declaratiu en que les parts han pogut fer valdre tots els arguments de fet i de dret que han considerat escaients i han gaudit per això de les més extenses garanties que l'ordenament els hi reconeix. En tal situació, resulta necessari que el reconeixement formal d'un determinat dret reconegut per una resolució judicial definitiva, es vegi reconegut materialment pel creditor obtenint satisfacció efectiva del seu crèdit en un termini prudent, d'acord amb els mecanismes que la Llei contempla amb aquesta finalitat.
Si el conjunt de les precisions que acabem de realitzar les traslladem al supòsit que s'examina, s'aprecia que la resolució que en aquesta alçada es pretèn recórrer confirma l'acord de la Saig que disposa la venda en pública subhasta de les participacions titularitat del recurrent en la societat Escudero, sense que es pugui obviar que aquesta decisió intervé posteriorment a un Acord d'execució i un Acord d'embargament que el propi Sr. Villegas ja va impugnar en el seu dia. No es tracta per tant ni d'una decisió liquidatòria en el sentit previst en l'Annex III del Decret de 4-02-1986 ni tampoc aquesta posa fi al procediment executori o impedeix la seva substanciació, sinó que pel contrari contempla un acte destinat a promoure l'execució. En aquesta eventualitat, el recurs articulat no podia ser admès, però en haver-ho estat, de manera indeguda, el mateix haurà de ser desestimat.
Tercer.- La desestimació del recurs comportarà en mèrits del principi del venciment objectiu que les costes ocasionades siguin imposades al litigant vençut.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Villegas contra l'Aute dictat per la Sra. Batlle en data 30-9-2021 que es confirma íntegrament. Imposem al recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.