ATSJAD, Civil, 12 mai 2022, n° 84/2022 (ROJ : ATSJAD 84/2022 ; ECLI:AD:TSJADAD:2022:84A)
Décision commentée : ATSJAD, Civil, 12 mai 2022, n° 84/2022 (ROJ : ATSJAD 84/2022 ; ECLI:AD:TSJADAD:2022:84A) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Les parties sont deux parents séparés, Mme Codina et M. Querol, dont la fille mineure fait l'objet d'une pension alimentaire fixée par une sentence de séparation de 2010 (date mentionnée dans la décision). Le 3 juin 2021, Mme Codina a saisi le juge de première instance afin qu'il enjoigne à M. Querol de payer sa part de dépenses extraordinaires exposées pour l'enfant, pour un total de 1 170,47 euros, ainsi que des frais d'avocat de 235,13 euros. Elle soutenait en outre que la pension alimentaire, actualisée selon l'IPC (2,5 %), s'élevait à 468,53 euros et non à 461 euros.
M. Querol s'est opposé à la demande le 3 septembre 2021. Après l'audience du 15 décembre 2021, l'Aute du 23 décembre 2021 a fixé à 328,35 euros la somme due par le défendeur (240,35 euros et 88 euros) et n'a prononcé aucune condamnation aux dépens, chaque partie supportant les siennes et la moitié des dépens communs.
Mme Codina a interjeté appel le 4 février 2022, en sollicitant la révision partielle de la décision en vue de fixer à 466,91 euros la somme due par son contradicteur au titre des dépenses médicales. M. Querol a conclu à la confirmation intégrale de la décision attaquée, avec condamnation de l'appelante aux dépens.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia était ainsi saisie d'un litige circonscrit : le rejet, par le premier juge, de la réclamation de 745,62 euros au titre de dépenses médicales diverses (fait tiers de l'acte introductif d'instance) était-il conforme au droit ?
Question de droit
La question posée était double. Il fallait, d'une part, déterminer si les dépenses médicales litigieuses présentaient un caractère extraordinaire, au sens de la notion dégagée par la jurisprudence andorrane, et devaient donc être réparties entre les parents en sus de la pension alimentaire forfaitaire. Il fallait, d'autre part, apprécier si la demanderesse avait suffisamment justifié, tant sur le plan de la nature que du montant, les sommes réclamées.
Cette seconde question était indissociable d'une objection de procédure soulevée par l'intimé, qui invoquait la règle pendente apellatione, nihil innovetur pour contester que l'appelante puisse, en seconde instance, « suppléer les carences probatoires » de la première. La décision ne reprend pas expressément ce moyen en tant que tel, mais elle l'écarte implicitement en examinant les pièces produites.
Solution et dispositif
Le Tribunal a d'abord rappelé, sans discussion, que les deux progéniteurs doivent contribuer à parts égales au paiement des dépenses extraordinaires (fondement deuxième). Il a ensuite posé le critère de qualification, emprunté à ses décisions antérieures (sentence du 14 octobre 2005 et aute du 28 mars 2019, cités dans la décision, ainsi que l'aute du 27 mars 2018, rôle TSJC-460/2017) : les dépenses médicales qui présentent un caractère prévisible et périodique, liées à l'âge de
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000019/2022 ORIGEN: 3000008/2021 - 00
NIG: 5300542120190001310
PARTS:
Apel·lant: Sra. Codina
Advocat: Sr. Criado
Apel·lat: Sr. Querol
Advocat: Sr. Téllez
OBJECTE: Liquidació despeses extraordinàries, concepte en l'àmbit de les despeses mèdiques.
AUTE 068-2022
Andorra la Vella, el 12 de maig del 2022. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El dia 3-6-2021, la Sra. Codina sol·licitava que es requerís el Sr. Querol per tal que procedís a satisfer les despeses extraordinàries generades per la filla dels litigants, per un total de 1.170,47.-euros; fixant alhora que la pensió d'aliments actualitzada amb l'IPC corresponent (2,5%) ascendia a 468,53.-euros i no pas de 461.-euros i a satisfer les despeses processals, en concret la suma de 235,13.-euros d'honoraris d'advocat ocasionades per la present execució.
2.- El 3-9-2021, el Sr. Querol s'oposava a les pretensions de la part demandant.
3.- El dia 15-12-2021 es celebrava el judici oral i el 23-12-2021 requeia Aute amb la següent part decisòria:
"Primer.- Determinar la quantitat liquida a satisfer per part del Sr. Querol en l'import de 328,35.-euros (240,35.- euros i 88.-euros).
Segon.- No efectuar imposició de costes processals, havent d'assumir cada part les seves i les comunes per meitat".
4.- La Sra. Codina formula recurs d'apel·lació contra la decisió de l'òrgan judicial d'instància sol·licitant, per escrit de data 4-2-2022 la seva revocació parcial, en el sentit que es fixi la suma a satisfer per la contrapart en concepte de despeses mèdiques en la quantitat de 466,91.- EUR, condemnant-lo a satisfer les costes derivades del recurs en cas d'oposició.
5.- El Sr. Querol s'ha oposat al recurs articulat, interessant la confirmació íntegra de la resolució recorreguda, amb imposició de les costes ocasionades a la part recurrent.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'objecte del present recurs es cenyeix a determinar si el rebuig adoptat per l'òrgan judicial d'instància en relació amb la reclamació per import de 745,62.- EUR en concepte de despeses mèdiques diverses (fet tercer de l'escrit rector) resultava ajustat a dret.
La Sra. Codina després de renunciar a la reclamació que articulava en concepte de ginecòleg, pediatre i altres despeses assimilables, considera per la resta, que es tracta de despeses perfectament justificades mercès el llistat de prestacions mèdiques de la CASS que incorporava, considerant que aquestes ascendien a 466,91.- EUR que també havien de ser imposades al Sr. Querol.
Aquest darrer s'oposa a aquesta pretensió sostenint fonamentalment que la resolució dictada en la instància s'ajustava a dret a partir del moment en què la demandant no desglossava la seva reclamació; que era ara en segona instància que la part pretenia suplir les mancances probatòries menystenint la regla "pendente apellatione, nihil innovetur" i que en tot cas la mare no justificava que la suma que reclamava mereixés el tractament de despesa extraordinària.
Segon.- En cap moment es discuteix que ambdós progenitors hagin de contribuir a parts iguals en el pagament de les despeses extraordinàries que poguessin aparèixer en el dia a dia de na B.
Realitzada l'anterior precisió, la Resolució dictada per l'òrgan judicial d'instància, es remet a la configuració que d'aquesta noció hem pogut realitzar (Sentències de 14-10-2005 i Aute de 28-3-2019 entre altres), noció aquesta que pel que es refereix a les despeses originades en actes mèdics o farmacèutics, hem pogut declarar (Aute de 27-3-2018, rotlle TSJC-460/2017): "Pel que es refereix ara a la reclamació que s'interposa respecte de les despeses mèdiques, el criteri rector ha de ser el mateix: una adolescent requereix unes visites periòdiques al metge que necessàriament en ser pròpies a la seva edat, són previsibles i han de ser assumides pel progenitor custodi en haver-se de considerar que la participació corresponent a l'alimentant en les mateixes ja ha estat presa en consideració a l'hora de fixar la pensió d'aliments. No obstant cal admetre que poden existir diferents actes mèdics que no podien ser previstos per les parts immerses en el present incident", despeses aquestes darreres que per la seva pròpia essència han de ser qualificades d'extraordinàries atesa la seva imprevisibilitat.
Tercer.- Si les anteriors precisions es traslladen al concret supòsit que s'examina, la mateixa part recurrent descarta en aquesta alçada totes les despeses que inicialment reclamava en concepte de pediatres, ginecòlegs i despeses associades a aquests professionals, amb el benentès que en tractar- se aquestes de visites periòdiques, habituals i necessàries per a tota adolescent de l'edat de na B, no podien ser qualificades d'extraordinàries.
Solució diversa mereix la reclamació que s'articula en concepte de despeses derivades de visites prop del psiquiatre, neuròloga, traumatòleg i fisioteràpia. En efecte, es tracta de visites prop de diferents especialistes o altres professionals del ram de la sanitat per derivació d'aquests, que han estat necessàries per a la menor. Aquestes despeses en cap cas podien ser previstes quan intervenia la Sentència de separació els litigants l'any 2010 i per via de conseqüència han de ser qualificades de despeses extraordinàries i ser repartides en la proporció corresponent entre els avui litigants.
Quant a la concreta determinació de l'import d'aquestes despeses, tampoc podem compartir l'argument que la Resolució dictada en la instància realitza quan considera que en l'escrit de demanda no és justificava de manera suficient el caràcter extraordinari de les despeses que es reclamava en el fet Tercer ni es justificava el seu suport documental. En efecte la part desglossa les despeses que en aquell apartat reclamava sota el concepte ambulatori, on incloïa entre altres despeses de pediatra, analítiques i farmàcia, despeses d'hospitalitzacions a la planta de salut mental i finalment la suma de 3,45.- EUR que reclamava en concepte de consulta a un especialista i les justifica totes elles en el llistat de despeses de la CASS que acompanya. Si bé la sistemàtica de la part demandant a l'hora d'individualitzar i justificar la seva reclamació podria ser més senzilla, si s'examina amb deteniment el llistat que esmenta s'aprecia com en el mateix es precisa la identitat de cada facultatiu intervinent, resultant senzill amb aquesta dada determinar el seu àmbit d'intervenció, amb el benentès que si aquesta informació es conjumina amb els fulls de recepta emesos pels mateixos i que també s'acompanyen, es justifica plenament la seva reclamació.
Per tot el que s'ha exposat, escaurà estimar el recurs d'apel·lació articulat, i revocar parcialment la resolució recorreguda en el sentit d'incloure al marge de la suma que ja es contempla, la quantitat de 466,91.- EUR, confirmant per la resta la seva part decisòria.
Quart.- L'èxit del recurs comportarà que no hagi de fer-se pronunciament respecte de les costes processals ocasionades en aquesta alçada.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Codina contra l'Aute de data 23-12-2021 que es revoca parcialment en el sentit d'incloure al marge de la suma que ja s'hi contempla, la quantitat de 466,91.- EUR, confirmant per la resta la seva part decisòria.
I sense fer pronunciament quant a les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE