ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 11/10/2012 el Sr. Gibert va presentar demanda contra la Resolució de data 12/07/2012 dictada pel COMÚ X que imposà una sanció consistent en el trasllat a altre lloc de treball, tot sol·licitant que: "es vulgui dictar sentència en mèrits de la qual s'estimi la present demanda resolent que l'acte administratiu dictat pel COMÚ X consistent en la Resolució de data 12 de juny d'enguany, i la seva confirmació posterior per part del Govern d'Andorra, no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa, amb motiu de la nul·litat de ple dret del procediment d'acord amb el que ha estat dit al llarg del present escrit; subsidiàriament, amb motiu de la prescripció de les suposades infraccions comeses per mi; i més subsidiàriament, amb motiu dels arguments de fons oposats per aquesta part en el present escrit, doncs el meu comportament no és constitutiu de cap infracció." El procediment va rebre el número de causa 5000036/2013. 2.- Per sentencia del Tribunal de Batlles de data 10 de febrer de 2016 (folis 474 i següents de la referida causa) es va estimar parcialment la demanda i es va declarar que la Resolució esmentada no era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa i es va procedir a anul·lar-la. 3.- Per sentència número 68/2016 d'aquest Tribunal Superior, de data 21 d'octubre de 2016 (folis 499 i següents), es va desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel COMÚ X. 4.- Una vegada notificada la sentència, el COMÚ X va sol·licitar un aclariment, en el sentit de determinar si l'abast de l'estimació parcial de la demanda judicial recau en un motiu de nul·litat de ple dret de l'acte administratiu impugnat per subsumir-se en una de les causes de nul·litat -numerus clausus- previstes a l'article 48 del Codi de l'Administració, o en un motiu d'anul·labilitat amb efectes ex nunc. En el mateix escrit es deia que en el cas que s'estimés el motiu d'anul·labilitat de l'acte administratiu, sol·licitava a la Sala que siguin determinades expressament les conseqüències que han d'acompanyar l'anul·lació de l'acte impugnat en concordança amb el petitum de la demanda, compte tingut que l'interessat no va plantejar en la instància cap reclamació en concepte d'indemnització per havers laborals deixats de percebre ni va concretar el moment a partir del qual entén que li correspondria aquest dret. 5.- Per aute d'aquest Tribunal Superior número 10/2017 (folis 505 i següents de la causa 5000036/2013) es va desestimar el recurs d'aclariment formulat pel COMÚ X, per haver-se presentat de forma extemporània. 6.- El dia 16 de maig de 2017 el Sr. Gibert va presentar demanda de execució de la sentencia de la Batllia de data 10 de febrer de 2016. A la referida demanda s'informava que el COMÚ X havia executat voluntàriament la sentència respecte al retorn al lloc de treball que ocupava l'agent però que no se li havien abonat les diferències de retribucions, tot sol·licitant: "les retribucions no percebudes i inherents al lloc de treball des de la data que fou dictat l'acte administratiu objecte de procediment (12 de juliol del 2012) i fins el dia en que vaig ocupar novament el meu lloc de treball (1 de març del 2017), quantitats que s'han de veure incrementades pels seus interessos, calculats al tipus legal i a comptar del dia 12 de juliol del 2011, i, subsidiàriament, a comptar de la data de la contesta a la demanda, condemnant l'adversa al pagament de les costes de la present execució, inclosos els honoraris d'advocat d'aquesta part." Compte tingut que en l'incident d'execució no s'havia realitzat cap tràmit, la part agent va reiterar la sol·licitud mitjançant escrits de dates 13/02/2018, 23/05/2019 i 05/12/2019. 7.- Per providència de data 30/01/2020 es va concedir al COMÚ X el termini de 15 dies per tal que informés de l'execució de la sentència i el mateix termini a la part agent a fi que es manifestés sobre "el caràcter líquid o il·liquid d'allò que pretén". 8.- La part agent va presentar escrit el 11/02/2020 en el què concretava -per primera vegada- la quantitat que es reclamava en concepte de principal (56.204,02 euros nets, que es va concretar per primera vegada en aquest escrit) era líquida. Per la seva part, el COMÚ X va sol·licitar un termini suplementari, que li fou concedit, i el 05/03/2020 va presentar les al·legacions en les quals manté que la sentència ja estava executada per Acord de la Junta de Govern del COMÚ X del 15/02/2017, acord que es va intentar notificar al Sr. Gibert qui va rebutjar rebre la notificació segons constància de data 10/04/2017, acord que és per tant ferm (document 3 que s'adjuntava a aquell escrit). S'afegeix que a la demanda inicialment presentada no es sol·licitava cap tipus d'indemnització pels havers deixats de percebre ni va concretar el moment a partir del qual entén que li correspondria aquest dret. 9.- Per aute de data 07/05/2022, desprès de relatar els fets que es consideren rellevants, entre els quals es diu que, segons els Sr. Gibert la quantitat reclamada és líquida, i que el COMÚ X formulà al·legacions -sense concretar quines eren i sense analitzar-les- es va decidir no donar lloc a la demanda d'execució formulada pel Sr. Gibert. El referit aute no es va recórrer. Consta al mateix incident la sol·licitud del Sr. Gibert a la Batllia, de data 24/07/2020, d'expedició d'una certificació on es fes constar que la sentència de data 10/02/2016 era ferma i executiva, sol·licitant igualment una copia legalitzada de la mateixa. 10.- El Sr. Gibert es va adreçar al Carnero per sol·licitar l'execució de la referida sentència del Tribunal de Batlles de data 10/02/2016. El Carnero, Sr. XVillalba, va iniciar el procediment EX-CV/20-006XXX-X, i va emetre acord d'execució de data 14/08/2020, pel qual es requeria expressament al COMÚ X per tal que en el termini màxim de 13 dies hàbils fes efectiva la quantitat de 57.562,51 euros, incloses les costes d'execució. 11.- El COMÚ X va impugnar l'acord d'execució mitjançant escrit presentat el 16/09/2020. A aquest escrit s'adjuntaven diversos documents i, d'entre aquest, l'escrit presentat davant el Carnero comunicant la consignació de l'import reclamat, tot i que es negava l'obligació de pagament de la quantitat reclamada. 12.- Per providència de data 08/03/2021 es va admetre l'incident d'impugnació de l'acord del Carnero (que va rebre el número 5000001/2021), i es va concedir termini al Sr. Gibert per formular al·legacions. 13.- Per aute de data 17/02/2022 es va donar lloc a la impugnació formulada pel COMÚ X, i es va deixar sense efecte l'acord del Carnero, Sr. XVillalba, en l'expedient EX-CV/20-006XXX-X. 14.- El Sr. Gibert ha interposat recurs d'apel·lació contra el referit aute, recurs que es fonamenta en les al·legacions següents: La sentència del Tribunal de Batlles de data 10/02/2016 va declarar la nul·litat de la Resolució de data 12/07/2012 que va imposar a la part agent una sanció consistent en el trasllat a un altre lloc de treball. El COMÚ X no va sol·licitar aclariment d'aquesta sentència, ni tampoc la part agent, en aquest cas per considerar que no era necessari. El COMÚ X tampoc no va interposar recurs contra la providència de data 30/01/2020 (per la qual es va concedir al COMÚ X el termini de 15 dies per tal que informés de l'execució de la sentència i el mateix termini a la part agent a fi que es manifestés sobre "el caràcter líquid o il·liquid d'allò que pretén"). La nul·litat ha de comportar el pagament de les diferències retributives. Per aute de data 07/05/2020 la Batllia es va declarar incompetent pel coneixement de l'incident d'execució, tot considerant que la quantia que es reclamava en concepte de les diferències retributives era líquida, ço que comportava que s'havia d'acudir al Carnero, com efectivament va fer la part agent. En un cas similar -un altre funcionari que també va resultar sancionat amb ocasió dels mateixos fets- el COMÚ X sí ha abonat les diferències retributives, que és una conseqüència directa de la nul·litat de l'acte administratiu. 15.- El COMÚ X es va oposar el referit recurs, tot al·legant que: En la demanda interposada pel Sr. Gibert únicament es plantejava una acció declarativa de nul·litat, sense reclamar cap tipus d'indemnització pels havers deixats de percebre ni cap reclamació pels eventuals danys i perjudicis, i, en congruència, les sentències del Tribunal de Batlles i del Tribunal Superior no van efectuar cap condemna de pagament de cap quantitat. Les sentències van rebutjar els motius de nul·litat de ple dret plantejats, i únicament van estimar un motiu d'anul·labilitat, que produeix efectes ex nunc. El cas d'un altre funcionari no és equiparable, compte tingut que en aquell cas sí es va sol·licitar a la demanda el reemborsament de la diferència salarial, pretensió que fou estimada a la sentència, per la qual cosa el COMÚ X ha procedit a abonar les quantitats d'acord amb el contingut de la sentència. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs. Segon.- D'acord amb el que disposa l'article 97 de la Llei de la jurisdicció administrativa: "L'execució de les sentències i les altres resolucions de la jurisdicció administrativa que siguin executòries i que no hagi de dur a terme el saig, d'acord amb la Llei del saig, correspon a la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles". L'art. 2.1 de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, de Carnero (en endavant LS) estableix que "El saig és la persona professional del dret investida de funció pública que, de conformitat amb les disposicions legals vigents, té autoritat per procedir a l'execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius executoris, d'acord amb les lleis aplicables, a petició de les persones i entitats públiques i privades legitimades a aquest efecte." D'altra banda, la pròpia LS determina que el saig executa les resolucions judicials i els actes administratius executoris, per delegació i sota el control de l'òrgan jurisdiccional o administratiu que ha dictat la resolució judicial o l'acte administratiu, i que la impugnació dels acords del saig ha de ser coneguda i resolta per l'òrgan que ha dictat la resolució judicial o l'acte administratiu executoris, o l'altre òrgan al qual correspongui, d'acord amb les lleis aplicables, i de conformitat amb les normes de la Llei del Codi de procediment civil o de la Llei de bases de l'ordenament tributari, segons el cas. I l'art. 36 de la LS estableix que per delegació de l'autoritat judicial o administrativa i a instància de la persona executant, els saigs duen a terme l'execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius que siguin executoris d'acord amb les llei aplicables, i que consisteixen a pagar una quantitat líquida, per mitjà del procediment que regula aquesta Llei. Per això, pel tal que es pugui acudir al Carnero en sol·licitud de l'execució d'una sentència, cal que en aquesta hi hagi una condemna a un pagament, i que a més ho sigui d'una quantitat líquida. En cas contrari, l'execució de la sentència correspon a l'òrgan judicial que ha conegut el procediment en primera instància, com ha declarat aquesta Sala (Aute 9/2013, dictat en el Rotlle TSJA-IN-02/13): "Primer.- Com a qüestió preliminar, resulta necessari examinar una qüestió d'ordre públic processal que, per la seva naturalesa, pot ser suscitada d'ofici per aquesta Sala, i que fa referència a la competència de la mateixa per resoldre la discrepància que s'ha produït entre les parts sobre la correcta execució de les sentències que van posar terme al procés. Aquesta qüestió ha de ser abordada des d'un doble punt de vista. En primer lloc, convé assenyalar que la Jurisdicció administrativa s'organitza segons el principi de la doble instància. Això significa que, com a regla general, s'han de plantejar les pretensions de les parts davant de la Batllia i que, un cop resoltes per aquest òrgan jurisdiccional, es pot portar el coneixement de les mateixes davant d'aquesta Sala en via de recurs. Aquesta regla general només coneix algunes excepcions, que venen recollides en la Llei reguladora de la Jurisdicció i en lleis especials, com succeeix en el cas de determinats processos en matèria electoral. En segon lloc, no es pot oblidar que l'execució de les sentències està atribuïda a la Batllia, segons l'article 97 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal. Aquesta competència implica conèixer en primera instància de totes les qüestions que plantegin les parts sobre la forma en què s'ha de dur a terme el compliment i l'execució de les sentències fermes. Una interpretació combinada d'ambdós principis comporta que el Tribunal de primera instància, que està encarregat legalment de l'execució de les sentències, ha de resoldre en primer terme les qüestions incidentals suscitades entorn de la mateixa i, contra la seva decisió, es pot recórrer davant d'aquesta Sala per la via de l'article 110 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal. De fet, no es pot oblidar que l'incident d'execució que regula aquest precepte és en realitat una modalitat especial de recurs adreçat contra les resolucions que adopti la Batllia sobre l'execució de sentències i actes administratius, com resulta del seu mateix tenor literal, quan afirma que ha de seguir "els tràmits dels recursos ordinaris però amb els terminis reduïts a la meitat". D'altra banda, l'article 374 de la Llei de Procediment Civil, ve a confirmar aquest criteri en tant que estableix que el tribunal que ha dictat la resolució judicial en la primera instància és competent per despatxar l'execució forçosa, o per controlar l'execució forçosa que porti a terme el saig si té delegada aquesta competència i que, en concret, el tribunal que ha dictat la resolució judicial en la primera instància és competent per despatxar l'execució forçosa de les resolucions judicials que consisteixen a complir obligacions de fer, no fer o d'entregar una cosa diferent d'una quantitat de diners, i que també és competent per portar a terme els actes de requeriment i, si escau, de determinació de la quantitat dinerària equivalent o del rescabalament dels danys i perjudicis que dimanen de les obligacions que són objecte de l'execució de condemnes no dineràries. Però en tot cas resulta imprescindible que els compleixi el requisit que la sentència inclogui la obligació de pagar una quantitat de diners, i podrà executar-la el Carnero en el cas que, donant-se aquest primer requisit, la quantitat a la què obliga a pagar la sentència sigui líquida. La Sala Civil d'aquest Tribunal té declarat (aute de 30/10/2018 a la causa 0000237/2018), que un deute es pot considerar líquid quan el seu import està determinat o esdevé determinable amb simples operacions aritmètiques, sense que el tribunal hagi de fixar els paràmetres necessaris per a la seva determinació. En el cas que ens ocupa la sentència que es pretén executar només va estimar parcialment el recurs. Així, tot i admetre que malgrat trobant-se les diligències prèvies sobresseïdes provisionalment pel motiu que sigui, l'expedient sancionador pot abocar a una resolució administrativa sancionadora, en aquell cas el COMÚ X no havia practicat cap altra actuació desprès del sobreseïment provisional de la causa penal, per la qual cosa va estimar parcialment la demanda i va anul·lar la Resolució sense cap altra declaració. Contràriament, a la demanda interposada per un altre funcionari sí que es va demanar que se li reintegressin les diferències retributives, i al punt tercer de la part dispositiva de la sentència 2014- 154 (folis 94 i següents) es va "condemnar al COMÚ X a retornar el Sr. Villalba a les funcions que venia desenvolupant (...) així com a abonar-li, al mateix temps, les retribucions no percebudes, i que li haurien correspost en el cas d'haver-les continuat desenvolupant". I és per això que el COMÚ X ha procedit a retornar a aquell funcionari les esmentades retribucions. Per això, no pot servir de paràmetre de comparació la situació del seu company. En qualsevol cas, és el Tribunal que ha de conèixer de l'incident d'execució el que s'ha de pronunciar sobre l'abast de la seva sentència, i sobre si una hipotètica condemna a la part defenent ho és al pagament d'una quantitat líquida, sense que sigui suficient a aquests efectes que la part agent manifesti que la quantitat reclamada a l'incident sí és líquida per acceptar que així és, com va succeir en el cas que ens ocupa. D'altra banda, és cert que a l'aute de data 07/05/2020 (dictat a l'incident d'execució 5000035/2013) es deia que, com la quantitat reclamada segons l'agent era líquida, la competència era del Carnero (sense pronunciar-se però sobre si la sentència que es pretenia executar contenia o no una condemna al ENTITY_6), però cal destacar que aquest aute no podia haver estat recorregut pel COMÚ X ja que la seva part dispositiva es limitava a desestimar la demanda d'execució i a donar respectivament trasllat a les parts dels escrits presentats, per la qual cosa no contenia cap pronunciament desfavorable que permetés a l'Administració la interposició d'un recurs d'apel·lació. Tercer.- Pel que fa a les costes, no s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. I tampoc cal imposar-les en la primera instancia compte tingut que l'estimació de la demanda d'execució fou parcial, la qual cosa impedeix entendre que hagi hagut temeritat ni mala fe per part del COMÚ X. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Gibert i confirmar l'aute de data 17/02/2022 pel qual es va donar lloc a la impugnació formulada pel COMÚ X, i es va deixar sense efecte l'acord del Carnero, Sr. XVillalba, dictat a l'expedient EX-CV/20-006XXX-X Segon.- No efectuar cap condemna en costes. Aquest aute és ferm i executiu. Subir Diccionario RAE