En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- En el marc del procediment dalt referenciat, per Aute 141/2022 de data 15-2-2022 es decidia: "Primer.- Suspendre la tramitació dels presents autes del judici civil registrat amb el número 2000957/2020, tramitat pel procediment abreujat i instat per la representació processal del Sr. Luís contra la societat Briones, fins per tot el moment en què siguin resoltes o finalitzin les diligències prèvies de caràcter penal registrades amb el número Diligències Prèvies 8000039/2020 o el sumari penal que en dimani, havent de sol·licitar les parts intervinents en el marc del present procediment la seva continuació, una volta es compleixi una d'ambdues condicions ans esmentades que la llei estableix amb caràcter necessari. Segon.- Donar trasllat a la representació processal de la part defenent de l'escrit presentat per l'actora en data 3 de febrer del 2022. Tercer.- Arxivar de forma provisional els presents autes civils, prèvia notificació de la present resolució judicial a les parts interessades. Quart.- Notificar la present resolució a les parts interessades." 2.- La representació processal del Sr. Luís formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió i per escrit de 16-3-2022 interessa la seva revocació es disposi la prossecució de les actuacions per part de la Batllia, el tot amb imposició de les costes a la part contrària. 3.- La representació processal de la societat Briones s'ha oposat al triomf del recurs articulat interessant la seva íntegre desestimació amb imposició de els costes que del mateix derivaven a la part actora. FONAMENTS DE DRET Primer.- L'objecte de la present Resolució passa per determinar si el present procediment laboral ha de ser suspès per prejudicialitat penal fins a definitiva resolució de les Diligències Prèvies DP-8000039/2020 incoat subsegüent a la querella articulada contra la part avui recurrent, on s'atribueix al treballador demandant uns suposats delictes d'estafa qualificada i d'apropiació indeguda. L'òrgan judicial d'instància estima la qüestió de prejudicialitat penal que li ha estat plantejada i és contra aquesta decisió que la part recurrent articula el recurs d'apel·lació que fonamenta en els següents motius. Segon.- En primer lloc defensa que no tots els actes que s'atribuïen al seu representat en la querella resultaven coincidents amb aquells que se li retreuen en la carta d'acomiadament i només els relatius amb la Sra. Esparza coincidien. D'altra part qüestionava que en el present supòsit es pogués considerar que la prèvia resolució del procediment penal iniciat resultés imprescindible per a la resolució del procediment laboral, i que l'apreciació d'aquesta havia de proveir-se en mèrits de criteris restrictius no sent suficient una mera connexió. Tercer.- Ja hem tingut ocasió de pronunciar-nos en diferents ocasions al respecte de les particularitats que la institució de la prejudicialitat penal manté en l'àmbit d'un procediment laboral quan el que en aquest darrer es qüestiona és la legalitat d'una sanció al treballador. Especialment il·lustrativa de la nostra doctrina resulta l'Aute 110/2021 de 30-4-2021 (rotlle TSJC-289/2020) en que sosteníem: "Davant la dificultat que podria suposar que un conjunt de fets comuns a un procés penal i un procés civil es substanciessin de manera simultània, el nostre ordenament pretén, assegurar l'harmonia necessària per a la seguretat jurídica (art. 3.2 de la Constitució), establint que el procediment civil, amb caràcter general, es suspendrà fins a definitiva resolució del procediment penal (art. 8 de la LQJ), solució aquesta inspirada de la màxima francesa "le pénal tient le civil en l'état" que per regla general ha destenyit en els ordenaments dels Estats de tradició jurídica romana. En relació a la mateixa hem pogut sostenir de manera reiterada (entre altres vegi's l'Aute de 30-7-2019 dictat en el rotlle TSJC-20/2019) que la prejudicialitat penal es dóna "(···)quan és necessari un pronunciament previ al de l'organ judicial competent per resoldre el litigi objecte del procés. És a dir que si existeix prejudicialitat, la mateixa s'ha de poder constatar al moment on es presenta la questió, i aleshores la suspensió és obligatoria ja que de la resolució de la questió prejudicial depèn la resolució del plet afectat. Hem de recordar els principis i els criteris aplicables a la matèria tal com estan fixats pels articles 8 de la LQJ del 2 i 3 de setembre del 1993 i 19 de la LTPJ del 21-12-1993 i interpretats per la jurisprudència andorrana. La prèvia resolució de la questió prejudicial penal ha de ser imprescindible per a la resolució del judici civil i el moment processal a partir del qual una questió penal pot suspendre el procediment és l'admissió a tràmit d'una querella i denuncia, o el moment en què un organ judicial incoi sumari de conformitat amb l'article 8 de la Llei Qualificada de la Justícia. Quant al caràcter imprescindible de la resolució prèvia de la causa penal, vam poder recordar que per a que prosperi la questió de prejudicialitat penal, s'apliquen criteris restrictius i s'ha d'establir que la solució del procediment penal en curs condicioni de manera directa la resolució del judici civil i no és suficient l'existència d'una connexió entre els dos procediments"· En el procediment laboral pero apareixen certs matisos al respecte de l'abast general de la prejudicialitat penal entre processos que acabem de relatar. En efecte, quan el procediment laboral intervé sobre l'acomiadament d'un treballador, la doctrina establerta per la Sala admet una solució diferent. Aquest ha estat clarament delimitada en diferents resolucions (Aute de 22-12-2017 rotlle TSJC- 314/2017; Sentència de 29-5-2018, rotlle TSJC-131/2018 i més recentment en l'Aute de 14-5-2019, rotlle TSJC-333/2018). En aquesta darrera resolució indicàvem concretament: "(···) si bé és cert que el penal preval sobre el civil, també és cert que ens trobem en matèria laboral disciplinària la qual té les seves exigències propies i la missió del tribunal serà de determinar si els fets reprotxats en la carta d'acomiadament han quedat acreditat en autes i si constitueixen la causa legal invocada. Com ho hem recordat en Sentències recents (veure per exemple 481/15 del 31- 05-2016 i 266/15 del 15-10-2015), és al moment de practicar el comiat que l'empresa ha de disposar dels elements suficients per tenir certesa de la realitat del comportament disciplinàriament sancionable de l'empleat. Com motivàvem en la sentència del 2015 : "Forca és de constatar, en primer lloc, que el processament d'una persona treballadora no constitueix, en absolut, una causa de comiat. Resoldre altrament suposaria una clara violació del principi constitucional de presumpció d'innocència.". Per tant, si l'empresa tenia al moment del comiat la certesa que l'assalariat havia comés els fets constitutius de la falta de l'article 104.2, els elements al respecte s'han de poder establir en el marc del procés laboral aportant-se els elements suficients en la fase de prova, sense que la seva acreditació pugui dependre del resultat final del procediment penal". Aquestes previsions s'han d'aplicar al concret suposit examinat. En efecte, quan una sanció resulta questionada per un treballador (i l'acomiadament és la més greu que l'empresari pot adoptar en mèrits del "ius puniendi" que el Codi de Relacions Laborals li reconeix), els Òrgans jurisdiccionals han de verificar si aquesta sanció, quan intervenia, es trobava justificada des d'una perspectiva formal i material. En consequència serà en el litigi laboral que l'empresari haurà d'acreditar la realitat dels fets que reprotxa a l'assalariat i que aquests concorrien quan es procedia a la seva sanció, sense però que aquesta pugui intervenir mitjançant un procediment penal posterior. Així als efectes que aquí interessen, malgrat la clara relació subjectiva i objectiva que pot existir entre ambdós processos (la querella criminal i la carta d'acomiadament presenten notories similituds en relació als fets que es reprotxen a la part demandant), no pot considerar-se que la decisió penal resulti imprescindible o condicioni la resolució definitiva que pugui intervenir en el litigi laboral en curs". Quart.- I aquesta darrera previsió resulta plenament extrapolable al supòsit que s'examina. En efecte, és en el present procediment on l'empresari ha de justificar la realitat i gravetat dels fets que atribueix al treballador que al seu criteri justificaven del seu acomiadament, sense que per això la remissió al procediment en instrucció en curs resulti admissible. En conseqüència escaurà estimar el recurs d'apel·lació articulat i revocant l'Aute dictat per la Sra. Batlle, escaurà acordar la desestimació de la qüestió de prejudicialitat penal que va ser plantejada disposant la continuació del procediment pels seus tràmits. Cinquè.- En mèrits de la regla del venciment objectiu, escaurà imposar les costes ocasionades en la instància a la societat demandada que va promoure la qüestió de prejudicialitat penal, sense que resulti necessari fer pronunciament al respecte d'aquelles ocasionades en aquesta alçada atès l'èxit del recurs articulat. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Luís contra l'Aute 141/2022 de data 15-2-2022 que es revoca íntegrament disposant en el seu lloc la desestimació de la qüestió de prejudicialitat penal articulada per la representació processal de la societat Briones mitjançant escrit de 14-1-2022, ordenant la prossecució del present procediment pels seus tràmits i imposant a la societat demandada el pagament de les costes ocasionades en la instància. No efectuem pronunciament al respecte de els costes ocasionades en aquesta alçada. Aquest aute és ferm i executiu. Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE