ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: Per Sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 19 de desembre del 2017, esdevinguda ferma en data 29 de gener del 2018, recaiguda en el marc de la causa 6000160/2015, Manzano, nascut el xx d'agost del xxx a Tulua (Valle - Colòmbia), fill de Serra i de Girona, de nacionalitat colombiana, ha estat condemnat, com a responsable penalment, en concepte d'autor, d'un delicte major de lesions doloses causades aprofitant la concurrència d'altres persones que en facilitin l'execució i d'un delicte major de lesions doloses que requereixin tractament mèdic posterior a la primera assistència, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de quinze mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de tres anys, així com el pagament de la responsabilitat civil i de les despeses processals. Per escrit presentat en data 10 de maig de 2022, el lletrat Sr. Suárez, actuant en representació del condemnat Manzano, sol·licità al Tribunal l'aplicació al seu defensat del benefici de la reducció de pena contemplat per l'article 209 del Codi de Procediment Penal, i l'accés al règim de llibertat condicional. El Ministeri Fiscal per informe de data 17 de maig de 2022 ha manifestat que no s'oposava en relació a la petició d'aplicació del benefici penitenciari de la reducció de pena de 2,5 dies per mes, de conformitat amb la proposta continguda en l'informe del Centre Penitenciari de data 11 de maig de 2022, així com amb el disposat en l'article 209 del Codi de procediment penal. No obstant, aquest s'ha oposat a la sol·licitud de llibertat condicional, malgrat assolirà el proper 8 de juny de 2022 el requisit aritmètic de les 5/6 parts, hagut compte que la representació lletrada del condemnat C. no ha acreditat suficientment en autes cap element que justifiqui les seves possibilitats de reinserció social i laboral, així com tenint en compte la seva multi reincidència en la comissió dels fets delictius, tot el qual evidencia que no hi ha elements que permetin acreditar les seves possibilitats de reinserció social i laboral. II.-RESULTANT: per aute de data 18 de maig de 2022 el Tribunal de Corts: "DECIDEIX Primer.- Donar lloc al benefici penitenciari de la reducció de pena de 2,5 dies per mes proposat pel Director del Centre Penitenciari al condemnat Manzano. Segon.- Denegar la petició de llibertat condicional al condemnat Manzano." III.-RESULTANT: contra aquesta resolució la defensa de Manzano formula recurs, estimant que l'aute no es troba motivat, en el sentit que no explica perquè no s'ha acreditat la possibilitat de reinserció social del condemnat IV.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa rotundament al recurs donat el perfil del recurrent: no ha acreditat suficientment aquest últim cap element que justifiqui les seves possibilitats de reinserció social i laboral, així com tenint en compte la seva multi-reincidència en la comissió de fets delictius FONAMENTS DE DRET I.- CONSIDERANT: que l'article 209.1 del Codi de Procediment Penal disposa que "Quan es tracti de penes privatives de llibertat superiors a un mes complertes a Andorra, el tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l'ordenança penal pot, d'ofici o a proposta del director del Centre Penitenciari, després de l'informe previ del Ministeri Fiscal, acordar una reducció de pena per bona conducta i col·laboració del pres en les activitats del Centre. Aquesta reducció no pot ser superior a 2,5 dies per mes de presó ferma o d'arrest complert al Centre Penitenciari calculats sobre la pena ferma imposada", Havent quedat acreditat, per informe tramès pel Centre Penitenciari, que Manzano ha mostrat bona conducta durant el seu ingrés, se li va concedir el benefici penitenciari de la reducció de pena de 2,5 dies per mes. II.- CONSIDERANT: que l'article 230 del Codi de procediment penal estableix que "El tribunal o el batlle esmentats poden atorgar igualment la llibertat condicional al condemnat, hagi estat expulsat o no, quan hagi complert les cinc sisenes parts de la pena de presó ferma imposada en la sentència o l'ordenança penal, o del ròssec resultant després d'aplicar el benefici establert a l'article 209 i amb independència de si la pena de presó ha estat substituïda per la d'arrest domiciliari prevista a l'article 210. Aquest benefici també és aplicable a les penes d'arrest." Tanmateix, l'article 232 del Codi penal disposa el següent: "El tribunal o el batlle competent per executar la sentència o l'ordenança penal acorda o denega l'acolliment al règim de semillibertat o de llibertat condicional, en funció dels elements acreditatius de les possibilitats de reinserció social del condemnat." III.- CONSIDERANT: Ateses les circumstàncies concurrents en el recurrent C., el requisit aritmètic de les cinc sisenes parts de la pena de presó ferma imposada és compleix. No obstant, el recurrent té vuit condemnes figurant en els antecedents penals. Com ho menciona el Ministeri Fiscal, té l'execució d'un pena pendent de compliment als efectes d'iniciar-se quan finalitzi el compliment de la present causa. Igualment, consta una ordre d'expulsió confirmada per la sala administrativa que haurà de complir un cop complertes les altres penes. No s'ha acreditat doncs, la possibilitat de reinserció social del condemnat. Per tant, no es compleix en el recurrent el requisit establert per l'article 232 del Codi de procediment penal. L'atorgament del benefici penitenciari de la llibertat condicional al Sr. M.A.C. no pot prosperar, malgrat el bon comportament observat en el centri penitenciari del recurrent IV.- CONSIDERANT: que l'aute recorregut ha de ser confirmat, amb imposició al recurrent de les costes processals causades pel recurs. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, DECISIÓ La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: 1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de Manzano, contra l'aute de data 18 de maig de 2022 dictat pel Tribunal de Corts. 2.- CONFRMAR l'aute recorregut. 3.- Imposar al recurrent les despeses processals causades pel recurs. Aquest Aute és ferm i executiu. Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE