En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 30 de novembre de 2020, la representació processal del senyor Galván formulà demanda de citació de la senyora Vives, als efectes de què comparegués a la Batllia per escoltar a demanda de divorci que pretenia interposar contra ella. Demanda de divorci i de modificació del règim de mesures patenofilials que finalment interposà en data 29 de juliol de 2021. 2.- La separació dels esposos ja s'havia dictat per Sentència de data 12 de desembre de 2018, aprovant el conveni regulador del règim de separació proposat per les parts de mutu acord. 3.- En data 1 de setembre de 2021, la representació processal de la senyora Vives sol·licità la suspensió del procediment per concórrer l'excepció de litispendència internacional fins que el Jutjat de Primera instància i Instrucció número 8 de B (Barcelona-Espanya) dictés Sentència en el marc del judici allà interposat i seguit amb la referència Exequàtur 333/220-C. 4.- El Ministeri Fiscal informà favorablement a l'estimació de l'excepció de la litispendència internacional formulada. 5.- Per Aute de data 28 de gener de 2022, el Tribunal Unipersonal del Batlle, entre altres, decidí: "Primer.- Estimar l'excepció de litispendència internacional formulada en data 1-9- 2021 per la representació processal de la senyora Vives. Segon.- Arxivar el present procediment de divorci i modificació de mesures paternofilials. Tercer.- Donar trasllat de l'escrit presentat en data 14-9-2021 per la representació processal del senyor Galván a la representació processal de la senyora Vives i al Ministeri Fiscal, als efectes escaients. Igualment, escau donar trasllat de l'escrit presentat pel Ministeri Fiscal en data 7-9-2021 a les parts, als efectes escaients. Quart.- Notificar la present resolució a les parts interessades i al Ministeri Fiscal." 6.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Galván en base, en síntesi, a què en la demanda interposada a Espanya no es sol·licita que es dicti el divorci, no essent en conseqüència idèntiques ni l'objecte ni la causa petendi d'ambdues causes; que la jurisdicció espanyola es pronuncia sobre l'exequàtur de la resolució andorrana però no admet a tràmit la demanda interposada per la contrapart; per la manca de competència dels Tribunals espanyols per conèixer de les peticions de la senyora Vives en ser Andorra el darrer domicili conjugal i de residència dels menors; tot sol·licitant la revocació de l'Aute impugnat i desestimació de l'excepció plantejada, amb imposició de costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, per temeritat i mala fe. 7.- La representació processal de la senyora Vives s'oposa al recurs interposat de contrari i sol·licita la seva desestimació i la condemna en costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. 8.- El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs d'apel·lació interposat. 9.- Per Aute d'aquesta Sala de data 1 de juny de 2022, es va donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per les representacions processals dels senyors Galván i Vives. FONAMENTS DE DRET Primer.- Constitueix l'objecte el present recurs d'apel·lació l'estimació per part del Tribunal a quo de l'excepció de litispendència internacional oposada per la representació processal de la senyora Vives a l'acció de divorci i modificació de mesures paternofilials interposada per la representació processal del senyor Galván contra la primera. La resolució d'instància fonamenta bàsicament la seva decisió d'estimar l'excepció plantejada en què existeix identitat entre la causa, objecte i parts de les dues demandes interposades, una a B (Espanya) i l'altra a Andorra, essent anterior la interposada per la senyora Vives a Espanya i havent-se declarat el jutjat del País veí competent per admetre i tramitar la demanda. Per contra, la part recurrent considera que no existeix identitat entre les demandes per quant la senyora Vives a Espanya no va sol·licitar que es dictés el divorci a diferència del senyor Galván que sí que va interessar aquest pronunciament a Andorra; que la demanda interposada a Espanya per la senyora Vives és processalment incorrecta donat que l'exequàtur de la resolució andorrana l'havia d'haver sol·licitat de forma prèvia a la interposició de la seva acció i, per tant, l'acció del senyor Galván s'ha de considerar la primera interposada; i, finalment, perquè els Tribunals espanyols no són competents en aplicació dels punts de connexió fixats pel Reglament (CE) número 2201/2003 que fa referència a la competència dels òrgans jurisdiccionals dels Estats membres de la UE en matèria de responsabilitat parental. Segon.- D'una banda, pel que fa a la inexistència d'identitat entre les demandes, cal posar de relleu que, tal i com sostenen tant la part apel·lada com el Ministeri Fiscal, al petitum de la demanda interposada a Espanya per la senyora Vives es fa expressa referència a la següent petició: "1.- La declaración de divorcio de las partes" (f. 98). En conseqüència, malgrat aquesta pretensió no consti en cap altre lloc de l'escrit de demanda interposat, forma part de les pretensions exercitades. I això, a més, amb independència de què la mateixa senyora Vives exercités la petició d'exequàtur al mateix moment d'interposar la demanda de modificació de les mesures paternofilials i de divorci, ja que l'òrgan jurisdiccional davant del qual la va interposar va decidir la seva admissió a tràmit, sense perjudici que respecte del procediment a seguir va considerar que "la demanda se ha de tramitar conforme a lo previsto en los arts. 52 y ss. LCJI, sustanciándose en primer lugar el execuátur". (revers f. 1). En conseqüència, aquests greuges han de decaure. Tercer.- I d'altra banda i en relació a la pretesa manca de competència dels Tribunals espanyols per resoldre el present afer i l'atribució de la mateixa a la jurisdicció andorrana, no és la primera vegada que en supòsits similars ambdues jurisdiccions podrien ser competents, l'andorrana per aplicació de l'article 49 de la Llei qualificada del Matrimoni, en haver contret els litigants matrimoni al Principat i l'espanyola per aplicació de l'article 22.3 de la LOPJ, per ser la demandant espanyola i tenir el seu domicili a Espanya. Per tant, als efectes de comprovar la procedència d'aquesta excepció procedeix, tal i com s'ha efectuat en la instància, verificar quina de les dues demandes s'ha interposat en primer lloc. I dels autes en resulta que mentre que el senyor Galván va presentar demanda de citació de la senyora Vives al Principat en data 30 de novembre de 2020 i va interposar la demanda en data 29 de juliol de 2021, la senyora Vives va interposar la seva demanda a Espanya en data 15 d'agost de 2020, és a dir abans fins i tot de la petició de citació efectuada per la representació processal del senyor Galván al Principat. A més, en relació a la finalitat de l'excepció de litispendència internacional, ja vam posar de relleu en la Sentència dictada en data 28 de març de 2019, rotlle 371/2018: "aquesta excepció opera com un expedient adreçat a evitar la tramitació de diferents judicis amb el mateix objecte, causa petendi i idèntiques parts, per tal d'impedir que es dictin sentències contradictòries en detriment de la seguretat jurídica i la justícia, produint els seus efectes, com a institució processal que s'articula a través d'una excepció dilatòria, en un doble ordre: per una banda, en la vessant interna, on es crea la ficció que els extrems fonamentals del procés esdevenen immutables des de la interposició de la demanda ("uti liti pendente, nihil innovetur") i, per l'altra, des de la vessant externa, on l'excepció de litispendència es conceptua com un instrument dirigit a evitar que es puguin dictar resolucions contradictòries entre dos processos, atesa la identitat del seu objecte, de tal manera que es permet que, a través de l'esmentada excepció, es paralitzi la tramitació del segon o ulterior procés." En conseqüència, procedeix confirmar l'estimació de l'excepció de litispendència internacional i l'arxiu de les actuacions, ordenats en la instància. Quart.- La desestimació del recurs comportarà la imposició del pagament de les costes generades en aquesta alçada a la part recurrent, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Galván contra l'Aute dictat pel Tribunal unipersonal del Batlle en data 28 de gener de 2022, que confirmem. SEGON.- IMPOSAR a la part apel·lant el pagament de les costes judicials generades en aquesta alçada. Aquest aute és ferm i executiu. Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE