SENTÈNCIA 136-2022 Andorra la Vella, el 26 d'octubre del 2022. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET I.- En data 04 de desembre de 2006, el Sr. Sainz va adherir-se l'assegurança de la societat Ruiz, de vida-risc anomenada "X", relativa a la cobertura per mort i per invalidesa total permanent per accident, i vinculada al compte bancari que tenia obert prop de l'entitat bancaria C. En data 19 de juny de 2018 es va produir un accident entre la motocicleta conduïda pel Sr. Sainz i la motocicleta conduïda pel Sr. Criado, qui va morir en l'accident. Per Ordenança penal de data 11 de juliol de 2019 (autes Delictes majors 2000597/2018), el Sr. Sainz va ser condemnat com a autor d'un delicte major d'homicidi per imprudència greu tipificat i penat a l'article 104.1 del Codi penal. Com a conseqüència de l'accident, el Sr. Sainz va quedar greument lesionat, essent reconeguda per la CASS la seva invalidesa per malaltia comuna grup 2 i la seva incapacitat per exercir qualsevol activitat professional. Aleshores, va demanar a la societat Ruiz la indemnització prevista per la garantia complementària contractada. Però, per carta de data 07 d'octubre del 2020, l'asseguradora li va oposar la causa d'exclusió continguda a l'article 8 de les condicions generals relativa a un acte d'imprudència o negligència de l'assegurat, plantejament que el Sr. Sainz va rebutjar invocant el caràcter abusiu de dita clàusula. II.- Per escrit de data del registre 08 d'octubre de 2021, el Sr. Sainz va presentar demanda civil en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment abreujat en contra de la societat Ruiz, demanant : "Primer.- Declarar nul·la, per considerar-la una CLÀUSULA ABUSIVA, la part de la clàusula prevista a l'article 8 de la pòlissa de l'assegurança "X", a la qual s'ha adherit aquesta part en data 4 de desembre de 2006, que preveu que "Article 8. Exclusions. Es perdrà el dret a les prestacions previstes en la pòlissa en els casos següents: (...): Si el sinistre és conseqüència d'un acte d'imprudència o negligència de l'assegurat, hagi o no estat declarat judicialment (...)". Segon.- Condemnar a la societat demandada, la societat Ruiz. al pagament de la quantitat principal de DOTZE MIL EUROS (12.000,00 euros); Tercer.- Condemnar a la part demandada al pagament dels interessos legals generats des de la data de la contesta a la present demanda fins a la seva total i efectiva liquidació; Quart.- Imposar a la part demandada les costes processals causades en aquesta instància, incloent-hi els honoraris d'advocat que seran degudament acreditats en el moment processal oportú." III.- En data 02 de maig del 2022, la Sra. Batlle va decidir desestimar íntegrament la demanda interposada pel Sr. Sainz contra la mercantil andorrana Ruiz, i condemnar el primer a sufragar la totalitat de les costes processals causades a la part defenent, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència. IV.- En contra d'aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la representació lletrada del Sr. Sainz demanant la seva revocació i que es dicti una altra estimant les seves pretensions inicials, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies. Fonamenta el seu recurs sobre una manca de motivació o motivació incongruent per manca d'aplicació de la Llei i de la Jurisprudència d'aquesta Sala en matèria de protecció del consumidor contra les clàusules abusives tota vegada que malgrat haver considerat que la clàusula 8 de la pòlissa feia una al·lusió genèrica a tot tipus d'imprudència, el tribunal ha considerat però que en el present supòsit no es abusiva per tractar-se d'una "imprudència greu". Argumenta que el Tribunal no ha copsat tots els greuges al·legats en l'escrit de demanda relatius al fet que a través de la referida clàusula s'havia privat el contracte d'assegurança de la seva eficàcia, i creava un desequilibri entre les parts, perquè l'acte d'imprudència no pot ser objecte d'exclusió i que es deixa a criteri de l'assegurador la lliure qualificació de l'acte amb independència del que hagi estat declarat judicialment, i per tant, depèn única i exclusivament del criteri de l'assegurador ; que això no té res a veure amb la sentència del 27-11-2014 relativa a una clàusula de venciment avançat; que no consta acreditat cap actuació "de mala fe" per part de l'assegurat ni en voler causar a la companyia un perjudici patrimonial, ni en voler auto-lesionar-se o lesionar tercers, ja que la producció de l'accident de circulació és del tot aliena a la voluntat del Sr. Sainz com les conseqüències del mateix, i finalment que l'objecte del procediment era analitzar la redacció de clàusula per la qual tot accident causat per imprudència està exclòs i no pas el tipus d'imprudència comesa pel Sr. Sainz. V.- La representació processal de Ruiz demana la seva confirmació amb imposició de les costes a l'apel·lant. Sosté a títol principal que els termes i arguments del recurs són exactament els mateixos que els de la primera instància, i a títol subsidiari que la clàusula és clara ja que a partir del moment en que el causant comet una imprudència, beu alcohol o condueix un vehicle sense tenir el permís està acceptant la possibilitat de que es pugui donar un resultat antijurídic com ho són unes lesions o un homicidi encara que per imprudència; que la imprudència comesa pel Sr. Sainz va quedar clarament establerta en l'ordenança penal que la va qualificar de greu i que per tant l'assegurat no ha respectat la seva obligació d'actuar d'acord amb bona fe, i que no ha estat la companyia asseguradora qui ha determinat la imprudència sinó un tribunal mitjançant ordenança penal. FONAMENTS DE DRET Primer.- L'objecte del litigi era i és determinar si la causa d'exclusió de garantia inclosa en la clàusula invocada per l'asseguradora és abusiva, i per consegüent nul·la, o no. No existeix cap debat sobre l'acceptació expressa de la clàusula litigiosa. Pel que interessa aquí, dita clàusula diu : "Article 8. Exclusions Es perdrà el dret a les prestacions previstes en la pòlissa en els casos següents: (...) Si el sinistre és conseqüència d'un acte d'imprudència o negligència de l'assegurat, hagi o no estat declarat judicialment, o de la participació de l'assegurat en actes delictius, duels o baralles, llevat que, en aquest últim cas, hagi actuat en legitima defensa i així hagi estat declarat judicialment. (...)". El tribunal ha conclòs que dita clàusula litigiosa no responia als criteris d'abusivitat necessaris per declarar-la nul·la i que era plenament oponible a l'assegurat tota vegada que ens trobem front a una imprudència greu i que, apreciada in concreto i compte tingut del comportament antijurídic de la part agent en la producció de les seves pròpies lesions, l'exclusió no crea un desequilibri important dels drets i obligacions del contracte d'assegurança. Segon.- Ara bé, l'article 34 llei 13/2013 Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor relatiu a les clàusules abusives disposa que : "1. Les clàusules abusives són nul·les de ple dret. Es consideren clàusules abusives totes les estipulacions que derivin d'un determinat contracte no negociades individualment i totes les pràctiques no consentides expressament que causin, en contra de les exigències de la bona fe, un perjudici a la persona consumidora i un desequilibri important dels drets i les obligacions de les parts. Són abusives en tot cas, entre d'altres, les clàusules que: vinculin el contracte a la voluntat de l'empresari; limitin els drets de la persona consumidora; determinin la falta de reciprocitat en el contracte; imposin a la persona consumidora garanties desproporcionades o li imposin indegudament la càrrega de la prova; resultin desproporcionades en relació amb el perfeccionament i execució del contracte, i/o contravinguin les normes sobre competència i dret aplicables." Aquesta definició legal és compatible amb la jurisprudència d'aquesta Sala que s'havia pogut desenvolupar anteriorment a l'adopció de la llei del 2013 i que s'ha anat precisant després (veure sobre aquest punt TSJC del 29- 02-2016 rotlle 321-15). És així que vam poder determinar que la clàusula abusiva és aquella "que no ha estat objecte de negociació individual i detallada i que originen, en contra del deure de bona fe, una desproporció i desequilibri important dels drets i obligacions que sorgeixen del contracte. Un concepte similar a aquest es pot trobar a la Directiva 93/13/CEE de 15-4-1993 que ha estat objecte de recepció i transposició per diferents Estats membres de la Unió europea." (TSJC 54/04 i 214/04) i que cal recercar si existeix dissimetria o desequilibri en les obligacions i drets dels contractants o un trencament de la igualtat, i que cal també verificar que la clàusula no sigui contrària a l'essència del contracte (TSJC del 28-02-2012 rotlle 334/11 i del 24-10-2017 rotlle 176/17). D'altra banda, vam poder precisar (en relació a les clàusules de venciment avançat, és cert, però el principi és general) que : " La sentència d'aquesta Sala de 27-11-2014, amb cita i exposició de la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió europea (STJUE de 14-03-2013 Cas Aziz vs Catalunya Caixa), va indicar que la consideració d'una clàusula com a abusiva no es pot efectuar en abstracte (...) per a decidir si la clàusula de venciment avançat és abusiva esdevé necessari examinar les circumstàncies concretes del seu exercici per a poder decidir. (...) els paràmetres per a enjudiciar si una clàusula en atenció a les circumstàncies concretes del cas és o no abusiva requereixen un estudi casuístic per a analitzar si l'obligació incomplerta és essencial i si l'incompliment té la suficient entitat o gravetat en relació a la durada i quantia del préstec " (TSJC del 27-10-2016 rotlle 135/2016). Tercer.- Si apliquem aquests preceptes al present cas, hem de ressaltar d'antuvi que no esta discutit que ens trobem en el marc d'un contracte d'adhesió, és a dir on la part dominant determina prèviament el contingut del mateix i on la part acceptant es veu abocada a acceptar-lo, i les estipulacions del qual s'han d'interpretar en benefici de l'assegurat. Quant al redactat, no es tracta d'una clàusula fosca o de difícil interpretació sinó al contrari d'una clàusula clara i de fàcil enteniment. És important precisar ara que dita causa d'exclusió es troba inscrita en l'article 8, amb altres causes que són per exemple no disposar del permís legal de conducció, l'embriaguesa o l'ús de drogues, la pràctica d'activitats de risc, o el suïcidi. La companyia no ha pretès mai que la voluntat del Sr. Sainz fos provocar l'accident a conseqüència del qual va quedar greument lesionat sinó que aquest malaurat resultat és la conseqüència d'una imprudència greu per part seva. I sobre aquest punt, és important recordar la natura del contracte d'assegurança és a dir un contracte aleatori pel qual, en contrapartida d'una prima, l'assegurador es compromet a garantir el subscriptor en cas de realització d'un risc previst en el contracte, és a dir un esdeveniment la producció del qual és incerta. La realització del risc ha de ser deguda a l'atzar i l'assegurador no respon de les pèrdues i danys provinents d'una falta intencional de l'assegurat ( val a dir amb la intenció de causar el dany) o dolosa (i aquí "culpa lata dolo aequiparetur , i és així que vam poder precisar en la sentència del 28-09-2006 (rotlle 77/06) i la del 26-03-2013 (rotlle 175/12) que la culpa greu o el dol suposa una intencionalitat o com a mínim una manca absoluta de cura), ja que quan existeix tal comportament voluntari de l'assegurat, desapareix l'element aleatori i per tant l'obligació de cobertura. Aquí està el fonament i el sentit de l'exclusió, que no és contrària a l'economia del contracte d'assegurances sinó que correspon a la seva natura, que no va en contra de les exigències de la bona fe sinó que exigeix bona fe per part de l'assegurat, i que no comporta cap desequilibri important dels drets i les obligacions de les parts ja que no és possible cobrir un sinistre quan l'assegurat provoca el risc cobert. Ara bé, quant a la imprudència greu invocada per l'asseguradora, ressurt de l'Ordenança penal de data 11 de juliol de 2019 que va condemnar el Sr. Sainz com a autor d'un delicte major d'homicidi per imprudència greu tipificat i penat a l'article 104.1 del Codi penal, i que detalla quin fou l'actuació del mateix, que va "ultrapassar la línia longitudinal continua que separa ambdós carrils de circulació en una corba vers la dreta segons el seu sentit de la marxa i sense visibilitat, per tal de realitzar un avançament, col·lidint de front contra una motocicleta (...) que circulava en sentit contrari pel seu carril conduïda per Criado. Que a resultes del xoc, Criado va resultar difunt i Sainz va patir ferides de consideració." Així les coses, si bé es tracta d'un accident de la circulació en el sentit comú i en el sentit que li dona el contracte d'assegurança d'autes, la imprudència comesa, consistint en realitzar un avançament sense visibilitat i ultrapassant la línia longitudinal continua, correspon a aquella imprudència que preveu la clàusula litigiosa, és a dir una imprudència que fa desaparèixer l'element aleatori, tota vegada que l'assegurat ha adoptat voluntàriament una conducta summament imprudent i fins i tot temerària, que és directament a l'origen de les lesions de les quals demana la cobertura. Per tot l'exposar, escau desestimar el recurs i confirmar la sentència d'instància. Quart.- De conformitat amb l'article 354.2 del codi de procediment civil, la desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX PRIMER.- DESESTIMAR el recurs de la representació lletrada del Sr. Sainz contra la Sentència de data 02-05-2022 que confirmem íntegrament ; SEGON.- IMPOSAR al Sr. Sainz les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE