En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- Per aute de data 2-12-2015 es declarava a la societat B, SL en cessació de pagaments i fallida, fixant la data de la cessació de pagament, el 14-7- 2015, nomenant tanmateix administradora judicial i controladora del procediment concursal. 2.- Per escrit de 6-7-2017, l'administradora judicial de la cessació de pagament i fallida interessava la seva extensió als administradors de fet i de dret de la societat. 3.- Per aute de 29-11-2017, parcialment rectificat per posterior resolució de 20-12-2017 es declarava l'extensió de la fallida de la societat B, SL als Srs. Vendrell, Jover i Recio, fixant la data de la cessació de pagaments en el dia 14- 3-2013. 4.- Per aute d'aquesta Sala de 27-11-2018, estimant el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Jover, anul·làvem les actuacions practicades des del moment immediatament posterior a la presentació de l'escrit de 6-7-2017 de la Sra. Administradora judicial, el qual havia de ser traslladat als Srs. Jover i Recio, per a poder fer al·legacions i proposar prova. 5.- Per nou aute de 6-12-2019, parcialment rectificat el 5-2-2020, es decidia declarar l'extensió de la fallida de la societat B, SL als Srs. Vendrell, Jover i Recio, fixant la data de la cessació de pagaments al 14-3-2013. 6.- Les representacions processals del Sr. Jover i del Sr. Recio formulaven recurs d'apel·lació contra aquesta decisió sol·licitant la seva revocació, desestimant l'extensió de la fallida als administradors de la societat B, SL. 7.- Per Aute de 22-9-2021 es decretava la nul·litat parcial de les actuacions practicades en relació al que concernia a la societat Serra per la manca de notificació de la resolució dictada en data 6-12-2019 i el seu posterior aute rectificatiu de data 5-2-2020, retornant les actuacions a la Batllia perquè li siguin notificades i pugui la mateixa articular recurs d'apel·lació, tot preservant les actuacions practicades per les restants parts intervinents. 8.- El 25-10-2021, la representació processal de Serra (en endavant C) formulava recurs d'apel·lació en què també demanava la revocació de la resolució dictada pel Tribunal de Batlles, quan decidia estendre els efectes de la fallida de la societat B, SL al seus administradors i la retroacció dels efectes d'aquesta declaració al 14-3-2013. 9.- Les parts que han intervingut en aquesta alçada, han pogut contestar els recursos d'apel·lació que s'han articulat pels restants recurrents. 10.- Per aute d'1-6-2022 es disposava l'acumulació dels dos procediments quedant incorporats en el rotlle TSJC-40/2021. FONAMENTS DE DRET Primer.- La resolució recorreguda disposa l'extensió del procediment de fallida de la societat B, SL als Srs. Jover, Vendrell i Recio, raonant d'una banda que aquesta societat presentava un passiu important d'ençà l'any 2011, amb unes pèrdues significatives. En aquesta situació, després de recordar el dèbit inherent al deure de diligència dels administradors de qualsevol societat contemplat en l'art. 49.2 de la Llei 20/2007 de societats anònimes i de responsabilitat limitada, considera que havien incurregut en imprudència inexcusable, en haver retardat la constatació de la cessació de pagaments i fallida de la societat, tot fixant els seus efectes al dia 14-3- 2013. Segon.- exposició succinta dels motius de recurs. 1.- Recurs del Sr. Jover. La seva representació processal s'alça contra la resolució del Tribunal de Batlles, defensant que no havia existit mala fe ni cap imprudència dels socis i administradors de la societat; que en cap cas s'havia incomplert cap mena de regla normativa o legal i que si alguna imprudència s'havia pogut cometre aquesta resultava excusable, sense que per tant pogués estendre's la fallida de B, SL als seus administradors. 2.- Recurs del Sr. Recio. La representació processal del Sr. Recio efectua un relat extens de les diferents incidències sorgides d'ençà la creació de la societat B, SL, destacant fonamentalment que ell havia estat el soci tecnològic de la societat, negant haver tingut cap mena de participació en la gerència de la societat defensant que aquesta tasca la va assumir el Sr. Vendrell, que era qui a la pràctica administrava els comptes bancaris de la societat i que era per motius del seu desacord en la forma amb que B, SL s'administrava, que va dimitir el 12-1-2014. D'altra banda, s'oposava a l'admissió dels crèdit que Serra presentava. 3.- recurs de Serra. Després de recordar que aquesta societat havia iniciat un procediment judicial contra B, SL i els seus socis en que pretenia es donés compliment dels termes del contracte de cessió els drets d'explotació de patents atorgat l'any 2013, defensa que la demanda de fallida articulada constituïa un frau de llei atès que amb la mateixa només es pretenia recuperar els drets que la seva representada disposava sobre la patent de referència a vil preu. En aquesta situació, s'oposava no tant sols a l'extensió de la fallida decidida sinó també a la data en què els seus efectes es fixaven (14-3-2013) argüint que en definitiva es privava Serra, dels drets que ostentava en l'explotació de les patents. Tercer.- Abans d'endinsar-nos en l'estudi dels motius de recurs exposats a pròpiament parlar, escau portar la nostra atenció en l'incident de nul·litat d'actuacions que la representació processal del Sr. Jover articula en el seu escrit de conclusions responsives de 28-5-2021 i que justifica en el fet que no s'hauria donat trasllat del recurs del Sr. Recio al Sr. Vendrell, el que al seu criteri menystenia el principi de contradicció essencial en el dret al procés degut. Aquest incident de nul·litat d'actuació ha de ser rebutjat. En efecte, deixant de banda que el Sr. Jover no ha experimentat el perjudici que relata sinó que aquest hauria afectat el Sr. Vendrell, podent qüestionar-se des d'aquesta perspectiva la seva legitimació per a promoure'l, resulta endemés que aquest darrer s'ha pronunciat al respecte del recurs del Sr. Recio mitjançant escrit de data 7-6-2021. En conseqüència, l'incident de nul·litat d'actuacions ha de ser descartat "a limine". Quart.- Ningú qüestiona en aquesta alçada els pronunciaments de naturalesa econòmica continguts en la resolució recorreguda quan posa de relleu que els comptes anuals de la societat B, SL de l'any 2011 contemplaven un patrimoni net negatiu de 331.558,44.-EUR amb un passiu corrent de 421.116,25.- EUR i un actiu corrent de 263.189,45.- EUR; que l'exercici 2012 el patrimoni continuava sent negatiu en 316.108,40.- EUR i l'exercici 2013 es situava en -399.867,84.-EUR amb unes pèrdues acumulades que ascendien a 669.158,40.- EUR. Pel que es refereix al seu substrat social, resulta degudament justificat en autes que els socis de la societat B, SL esdevenen els Srs. Jover, Vendrell, Recio i Cañellas, essent cadascun d'ells titular del 25 % de les seves participacions. També hem d'assenyalar que segons els seus estatuts s'administrava mitjançant un consell d'administració que segons fitxa de representants de la societat de 29-9-2014 del Registre de societats (foli 94), integraven el Sr. Vendrell (president), Recio (secretari) i Jover (vocal), encara que el Sr. Recio justifiqui que havia dimitit d'aquest el 12-1-2014. Cinquè.- Si bé els articles 69 i 70 del Decret de 4-10-1969 permeten l'extensió de la fallida, quan els dirigents de la societat porten a terme actes de mala fe, d'imprudència inexcusable o infringeixen greument les regles i usos del comerç, en el present supòsit la decisió del Tribunal de Batlle s'adopta exclusivament des de la perspectiva de la imprudència inexcusable en què considera que van incórrer els administradors que formaven part integrant de la societat fallida. En aquesta situació, resulten irrellevants els arguments del Sr. Jover, quan defensa la inexistència de mala fe per part del seu representat atès que mai cap comportament susceptible d'encabir-se en aquesta conducta ha estat apreciat per la decisió d'instància. Des de la perspectiva de la imprudència inexcusable que s'atribueix als administradors formant part del consell d'administració considerem que aquesta concorria en atenció als antecedents econòmics exposats en el fonament de dret quart. En efecte, ja l'any 2011 la societat no podia fer front amb els actius disponibles propis al passiu exigible i la sola solució adoptada pel Consell d'Administració i ratificada posteriorment pels socis a través dels seus propis actes, en cap cas va consistir en un incrementant del capital social per a compensar els deutes, sinó que s'optava per incrementar la tresoreria de l'empresa a través de préstecs atorgats pels propis socis, convenint-se el pagament d'uns interessos remuneratoris de l'ordre del 10% el què a totes llums s'ha traduït en un increment important del seu passiu. I no tant sols aquesta decisió empresarial no s'ajusta a la mínima precaució que exigeixen els bons usos i costums del comerç, sinó que endemés quan retardaven fins el dia 14-7-2015 la sol·licitud de declaració de pagaments i de fallida de B, SL, ho feien amb infracció de les previsions de l'art. 7 del Decret de 4-10-1969 que preveu: "tot comerciant o tota societat comercial, que cessi d'una manera general en els seus pagaments haurà, dins dels vuit dies següents, de sol·licitar aquesta declaració del Tribunal de Batlles (···)". Amb el benentès que al respecte del deute de proveir tal sol·licitud de declaració, ja hem pogut establir que "(···) no correspon a una mera formalitat buida de contingut, sinó que a partir de la seva constatació per part del Tribunal de Batlles i especialment en supòsits de fallida com aquí ha estat el cas, comporta unes importants conseqüències que irradien en l'organització i vida de la societat, el tot per tal de permetre una liquidació ordenada dels seus actius i posterior repartiment de l'import obtingut entre els creditors de conformitat amb les regles establertes pel Decret" (TSJC-375/2019). Aquesta eventualitat excedeix el simple error de gestió (o mala gestió com la qualifica el Sr. ENTITY_4), sinó que la demora extraordinària en que el consell d'administració va incórrer a l'hora de sol·licitar la obertura del procediment concursal de B, SL en una situació en què el passiu resultava molt important i els actius pràcticament inexistents, agreujava fatalment la situació econòmica de l'empresa i així es reflexa en els comptes de l'empresa que ja hem pogut esmentar. En aquesta situació, la demora en la declaració en les condicions esmentades, constitueixen un acte d'imprudència inexcusable i una infracció greu a les regles més elementals del comerç, que vertebra la causa prevista en l'art. 69.5 del Decret i justifiquen l'extensió de la cessació de pagaments i de fallida, als membres del consell d'administració. I no pot ser obstacle a aquesta conclusió, el fet que el crèdit principal de la societat fallida el constitueixin el propi préstec atorgat en el seu dia pels socis de la societat sense que mai el seu reemborsament s'hagi reclamat atès que si s'examina l'estat de crèdits presentat per l'administrador judicial apareixen deutes importants (D, SL 133.090,45.- EUR, E, SL 118.800.- EUR, etc) que per ells mateixos justificaven tant la declaració de cessació de pagaments, com la declaració de fallida de la societat atesa la inexistència de cap mena d'actiu o d'activitat per aquesta desenvolupada que permetés deixar entreveure la possibilitat d'un redreçament econòmic. Tampoc l'antiguitat del Decret de cessació de pagaments i fallida permet descartar l'extensió del procediment concursal als membres del consell d'administració. En efecte, encara que les normes hagin de ser interpretades de conformitat amb el context social concurrent, l'extensió de la fallida als administradors suposa un mecanisme de responsabilitat social que sanciona determinada acció o omissió, comportament aquest que aquí com s'ha raonant amb anterioritat, ha participat de manera decisiva en l'increment del deute inicial de la societat fallida. En definitiva, la pertinença al consell d'administració de la societat B, SL posava a càrrec dels seus membres un dèbit mínim de diligència ja no tant sols en el control, gestió i administració de la societat sinó també en l'acompliment de les disposicions legals concurrents, especialment quan les mateixes pretenen protegir els creditors de la societat que a la pràctica es troba en una situació de concurs, assegurant una liquidació ordenada dels actius de conformitat amb les regles de prelació que s'hi contemplen. En conseqüència el recurs articulat per la representació processal del Sr. Jover es veurà abocat al fracàs. Sisè.- Quant al recurs que articula la representació processal del Sr. Recio, en el mateix s'efectua fonamentalment un relat de fets sobre la forma en que es constituïa la societat, el rol de cada soci, (etc) que resulten irrellevants per a la resolució del recurs que s'articula. En realitat, s'aprecia com en definitiva la crítica que articula sobre la Resolució del Tribunal de batlles gira al tomb de dos elements essencials: en primer lloc manté que malgrat formar part del consell d'administració en realitat no hi va desenvolupar cap mena de facultat de gestió sinó que aquestes eren assumides pel president de la societat, Sr. Vendrell, tractant-se de la persona que en definitiva autoritzaria tots els pagaments. D'altra banda, sosté que a partir de principis de l'any 2014 dimitia del consell d'administració sense que per tant se'l pogués fer responsable dels fets ocorreguts amb posterioritat. Pel que es refereix al primer argument, ja hem pogut indicar en l'apartat anterior que la participació en un consell d'administració d'una societat pressuposa un dèbit específic mínim de diligència en l'administració, gestió i representació de la societat i això justifica que segons l'art. 50.3 de la Llei 20/2007 de societats anònimes i de responsabilitat limitada existeixi una responsabilitat solidària de tots els administradors formant part integrant de l'òrgan d'administració que hagués realitzat l'acte o omissió lesius. En aquesta línia no es pot oblidar que el Sr. Recio era el secretari del consell d'administració, i en aquesta condició tenia perfecte coneixement de tot el què en la societat es podia decidir, i les dificultats econòmiques i financeres que travessava, especialment si es té en compte que tots els intervinents en el procediment, fins i tot l'administrador judicial designat, han destacat que el Sr. Recio era el real "factòtum" de la societat, al menys en els anys 2011 a 2013 que en definitiva coincideixen temporalment amb el moment en què la societat incrementava el seu passiu. Quant a l'afectació que la seva dimissió del consell d'administració podria tenir en relació a l'extensió del procediment de fallida, ressaltarem en primer lloc que si bé en el seu escrit de contesta articulat en la instància feia referencia a aquesta qüestió (lletra P de l'escrit), en cap cas s'estructurava com a argument obstatiu o impeditiu de l'extensió del procés concursal sol·licitada per l'administrador judicial, havent estat introduït per primer cop en aquesta alçada menystenint la regla "pendente appellatione, nihil innovetur", el que ja per si sol justificaria el seu rebuig. No obstant i per tal d'atorgar a la part recurrent una resposta exhaustiva i complerta sobre aquesta qüestió, no podem passar per alt que com a mínim el dia 29/9/2014 (vegeu en aquest sentit la fitxa de representants de la societat foli 94) el Sr. Recio continuava figurant com a secretari de la societat en el registre de societats del M.I. Govern d'Andorra, sense que en aquesta situació i almenys pel que es refereix a la data assenyala, es pugui qüestionar l'eficàcia de la inscripció registral front a tercers. A partir del moment que resulta justificat que el Sr. Recio participava activament en la gestió i administració de la societat en el període en què el passiu esdevenia insostenible, i sense que tampoc es pugui considerar que el període de temps transcorregut entre la inscripció registral de la renúncia del Sr. Recio i la data de sol·licitud de la cessació de pagaments articulada (14-7-2015) o fins i tot en la data en què aquesta es va declarar (2-12-2015), sigui suficientment llarg com per a impedir el joc dels articles 69 i 70 del Decret de 4-10-1969, també sobre aquest punt la decisió adoptada pel Tribunal de Batlles resultava ajustada a dret i a les circumstàncies concurrents. El motiu del recurs articulat haurà per tant de veure's abocat al fracàs. Setè.- En darrer lloc, pel que respecta al recurs de Serra el mateix s'erigeix al tomb de dos arguments principals. En primer lloc considera que la sol·licitud de declaració de cessació de pagaments i de fallida es presentava en frau de llei i amb la sola voluntat de recuperar la patent quins drets tenia la seva representada en mèrits del contracte subscrit l'any 2013. D'altra banda, s'alça contra la data en que es fixava la cessació de pagaments del procediment concursal. El primer dels indicats motius no pot triomfar atès que en definitiva resulta acreditat en les actuacions que B, SL presentava almenys des del 2011 una complexa situació econòmica, reunint els requisits exigits en l'art. 8 del Decret de 4-10-1969, i que en no apreciar-se la possibilitat de ser aquesta reconduïda es decantava per la seva fallida. En aquesta situació la petició inicial articulada no pot qualificar-se d'artificiosa i encara menys d'haver estat instrumentalitzada per a privar Serra dels seus drets sobre la patent. Solució diversa mereix la data en què el Tribunal de Batlles ha fixat la cessació de pagaments i de fallida. En efecte, els articles 9 i 27 del Decret fixen un límit a la retroacció dels efectes de la cessació de pagaments als 18 mesos anteriors a l'aute que la pronuncia, el que ja per si sol suposaria que en el present supòsit aquesta no pogués ser anterior al juny del 2014. En aquesta situació, escau acollir parcialment el recurs d'apel·lació que Serra articula per a fixar la data de la cessació de pagaments de B,SL en el dia 2-6-2014 en lloc del dia 14-3-2013 que s'indica. Vuitè.- Escau imposar als Srs. Jover i Recio, les costes derivades del recurs que han articulat atesa la desestimació de les seves pretensions. Quant a les costes ocasionades a la societat Serra, SL no ha de fer-se especial pronunciament al seu respecte, atès l'èxit parcial del recurs que ha articulat. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX Primer.- Inadmetre l'incident de nul·litat d'actuacions articulat per la representació processal del Sr. Jover mitjançant escrits de conclusions responsives de 28-5-2021. Segon.- Desestimar els recursos d'apel·lació articulats per la representació processal del Sr. Jover i el Sr. Recio contra l'Aute de data 6-12-2019 que confirmem íntegrament en la part que els concerneix. Tercer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la societat Serra, SL contra la mateixa resolució revocant el punt tercer de la seva part decisòria quan disposa la data de cessació de pagaments a 14-3-2013 fixant, en el seu lloc que aquesta s'ha de fixar al dia 2-6-2014. Cinquè.- Imposem als Srs. Jover i Recio, les costes derivades del seu recurs i no fem pronunciament quant a les costes derivades del recurs interposat per la societat Serra, SL. Aquest aute és ferm i executiu. Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE