ATSJAD ANDORRA, a 24 de gener del 2023 - ROJ: ATSJAD 36/2023
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé24 janvier 2023
NuméroA095/22
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD 36/2023 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 24 janvier 2023)
> Décision commentée : ATSJAD 36/2023, ECLI:AD:TSJADAD:2023:36A ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI) a été retenue.*
## Faits et procédure
Le requérant, M. Villalba, a contesté devant le Tribunal de batlles la décision du Gouvernement d'Andorre du 13 juillet 2022. Celle-ci rejetait son recours administratif contre une résolution du directeur de l'Autoritat Financera Andorrana du 9 mai 2022, qui refusait l'autorisation préalable de création d'une entité financière d'investissement dénommée « M. SA ».
Par un aute du 28 octobre 2022, la Sala Administrativa du Tribunal de batlles a rejeté la demande comme tardive. La demande avait été déposée le 13 septembre 2022. Le juge de première instance a retenu que le délai d'un mois prévu par l'article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa de 1989 expirait le 13 août 2022, jour non ouvrable, et que la demande devait donc être formée le premier jour ouvrable suivant.
Saisi d'un recours d'appel, le Tribunal superior de justícia (ci-après « TSJ ») examine deux argumentations opposées :
- **Le requérant** soutient que les jours du mois d'août sont inhabiles au sens de l'article 41.bis.2 de la Llei qualificada de la Justícia. Ces jours devraient donc être exclus du calcul en vertu de l'article 42.2
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 24 de gener del 2023 - ROJ: ATSJAD 36/2023
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
ATSJAD 36/2023 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 24 janvier 2023)
Note : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI) a été retenue.
Faits et procédure
Le requérant, M. Villalba, a contesté devant le Tribunal de batlles la décision du Gouvernement d'Andorre du 13 juillet 2022. Celle-ci rejetait son recours administratif contre une résolution du directeur de l'Autoritat Financera Andorrana du 9 mai 2022, qui refusait l'autorisation préalable de création d'une entité financière d'investissement dénommée « M. SA ».
Par un aute du 28 octobre 2022, la Sala Administrativa du Tribunal de batlles a rejeté la demande comme tardive. La demande avait été déposée le 13 septembre 2022. Le juge de première instance a retenu que le délai d'un mois prévu par l'article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa de 1989 expirait le 13 août 2022, jour non ouvrable, et que la demande devait donc être formée le premier jour ouvrable suivant.
Saisi d'un recours d'appel, le Tribunal superior de justícia (ci-après « TSJ ») examine deux argumentations opposées :
Le requérant soutient que les jours du mois d'août sont inhabiles au sens de l'article 41.bis.2 de la Llei qualificada de la Justícia. Ces jours devraient donc être exclus du calcul en vertu de l'article 42.2
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000049/2022, havent estat observades les prescripcions legals. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 24 de gener del 2023 - ROJ: ATSJAD 36/2023 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 24 janvier 2023 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 1000049/2022 Núm. de Rotlle: TSJA-0000095/2022
AUTE 1-2023
PARTS:
Apel·lant: Sr. Villalba
Representant: Sr. Pastor
Advocat: Sr. Ayuso
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Pastor
Advocat: Sr. Ferrer
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, el 24 de gener de 2023.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000049/2022, havent estat observades les prescripcions legals.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A095/22 — Décision commentée
És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació del Sr. Villalba va interposar demanda contra l'acord adoptat pel Govern en data 13 de juliol de 2022, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució del director de l'Autoritat Financera Andorrana de 9 de maig de 2022, denegatòria de la sol·licitud d'autorització prèvia per a la creació d'una entitat financera d'inversió, amb la denominació M. SA.
2.- L'aute de 28 d'octubre de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va refusar la demanda formulada pel Sr. Villalba, en considerar que s'havia presentat de forma extemporània.
3.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentat aute de la Batllia, en el qual s'al·lega que:
La resolució de Govern es va notificar en data 13 de juliol de 2022 i la demanda es va presentar el 13 de setembre següent.
Atès que els dies del mes d'agost són inhàbils, segons l'article 41.bis.2 de la Llei qualificada de la Justícia, aquests dies s'han de excloure del còmput, d'acord amb l'article 42.2 de la mateixa Llei.
En conseqüència, si s'exclouen els dies d'agost del còmput del termini d'un mes que l'article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa de 1989 fixa per a la presentació de la demanda, es conclou que la interposició d'aquesta el 13 de setembre de 2022 es va fer en temps hàbil.
4.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi l'aute impugnat, en base a les següents al·legacions:
Els dies del mes d'agost són inhàbils per a les actuacions judicials, però no per a la presentació de la demanda, que és un acte de part i que es pot fer al registre de la Batllia de guàrdia.
Els terminis per iniciar una acció són improrrogables i, un cop transcorreguts, suposen la pèrdua de la mateixa per caducitat, sense que la llei prevegi la seva interrupció o suspensió.
En conseqüència, el termini per interposar la demanda no podia ser posterior al dia 14 d'agost de 2022.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'aute recorregut del Tribunal de Batlles ha refusat l'admissió de la demanda formulada per la part agent, en considerar que s'havia presentat de forma extemporània. En aquest sentit, parteix de la data de notificació de l'acte administratiu impugnat, el 13 de juliol de 2022, i, atès que el termini d'un mes que preveu l'article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa de 1989 finia el 13 d'agost següent, i que els dies del mes d'agost són inhàbils, la presentació de la demanda s'havia de fer el següent dia hàbil, és a dir, l'1 de setembre de 2022, mentre que la part agent no la va interposar fins el 13 d'aquest mes i any.
La part agent defensa que, atès que tots els dies del mes d'agost són inhàbils, aquests han de ser exclosos del còmput, de manera que el termini d'un mes iniciat el 13 de juliol de 2022 no finiria fins al 13 de setembre següent.
La representació del Govern, per la seva part, defensa la inadmissibilitat de la demanda, però en base a un criteri diferent del que fonamenta la resolució de la Batllia. En la seva opinió, el mes d'agost és inhàbil per a les actuacions judicials, però no per a l'exercici d'una acció i per a la presentació de l'escrit corresponent, que es pot fer al registre de la Batllia de guàrdia. Es tracta d'un termini improrrogable, el transcurs del qual suposa la pèrdua de l'acció per caducitat, que no es pot interrompre o suspendre.
Segon.- S'ha de partir del fet indiscutit i indiscutible que el termini per a la presentació de la demanda era d'un mes comptat a partir del dia següent al 13 de juliol de 2022, data en què es va notificar la resolució administrativa impugnada, d'acord amb l'article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa de 1989, llavors aplicable.
Segons l'article 32 de la mateixa Llei, s'apliquen les normes del Codi de l'Administració sobre terminis als procediments seguits davant la jurisdicció administrativa.
En conseqüència, s'ha d'estar al que disposa l'article 131 del Codi de l'Administració, segons el qual:
"Els terminis es comptaran sempre a partir de l'endemà de la notificació o publicació de l'acte de què es tracti.
Sempre que no s'estableixi expressament altra cosa, els terminis determinats en dies ho seran en dies hàbils, i s'exclouran del còmput els dies festius.
Els terminis determinats en mesos o en anys es comptaran data a data. Si en el mes del venciment no hi havia un dia equivalent al de l'inici del còmput, el termini finalitzarà el dia primer del mes següent.
Si el darrer dia del termini era festiu, el termini finalitzarà el primer dia hàbil següent".
Aquest precepte distingeix clarament entre els terminis determinats en dies i aquells que ho són en mesos o en anys.
Quant als primers, llevat de disposició expressa en contrari, es compten en dies hàbils i s'exclouen del còmput els dies festius o inhàbils.
Pel que fa als segons, es compten de data a data, i, en el supòsit de que no hi hagi dia equivalent al de l'inici del còmput en el mes de venciment, o bé el darrer dia sigui festiu, el termini finalitza el primer dia del mes següent o el primer dia hàbil, segons el cas.
La regulació de la Llei qualificada de la Justícia, que invoca la part agent, ofereix un resultat equiparable. En efecte, el seu article 42.2 es refereix als terminis determinats en dies, i disposa que, llevat dels processos penals, s'exclouen del còmput els dies inhàbils. Per la seva part, l'article 42.3 regula els terminis determinats en mesos o en anys, els quals es compten de data a data, amb la mateixa previsió del Codi de l'Administració per quan no hi hagi dia equivalent al de l'inici del còmput en el mes de venciment, o bé el darrer dia del termini sigui festiu, supòsits en què aquest es perllonga al següent dia hàbil.
Tercer.- Aplicant la referida normativa, és clar que el termini d'interposició de la demanda es va iniciar en aquest cas el 14 de juliol de 2022 i que va finir el mateix dia del mes d'agost següent, atès que el termini s'ha de comptar de data a data.
Com que el dia final del termini era inhàbil, la presentació de la demanda s'havia d'haver fet el dia 1 de setembre, que era el següent dia hàbil, tal com afirma l'aute de la Batllia que és objecte d'aquest recurs.
El recurrent insisteix en què l'article 42.2 de la Llei qualificada de la Justícia determina que els dies inhàbils s'han d'excloure del còmput, i això el porta a afirmar que tot el mes d'agost no es pot tenir en compte, de manera que el termini d'interposició seria en realitat de dos mesos, des del 13 de juliol fins al 13 de setembre de 2022. Tanmateix, aquest argument no té en compte que la previsió de l'article 42.2 de la referida Llei, en el mateix sentit que el segon paràgraf de l'article 131 del Codi de l'Administració, s'estan referint als terminis que es determinen en dies, mentre que aquí es tracta d'un termini fixat en mesos, de manera que s'ha de computar de data a data, d'acord amb l'article 42.3 de la Llei qualificada de la Justícia i el tercer paràgraf de l'article 131 del Codi de l'Administració.
Per altra part, tampoc es poden acollir les al·legacions del Govern, ja que aquí es tracta d'un termini de caducitat, de naturalesa processal, subjecte a les previsions de la normativa corresponent. Els criteris recollits a l'aute 29- 2006, de 23 de novembre, que cita en defensa dels seus arguments, no són aplicables en aquest cas, ja que la referida resolució es referia a un termini determinat en dies naturals, mentre que aquí no es fixa en dies, sinó en mesos.
En conseqüència, aquests arguments condueixen a la desestimació del recurs de la part agent i a la confirmació de l'aute impugnat.
Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:
1r.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Villalba contra l'aute de 28 d'octubre de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.
2n.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.