ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 01/09/2020 el Sr. Manso va presentar demanda contra l'Acord del Consell d'Administració de l'AFA, de data 16/07/2020, que va posar fi al procediment sancionador EB-0X/XX-XX/15, i imposà la X., i vàries persones físiques -directius o membres de la direcció general de l'entitat-, entre elles l'agent, diverses sancions. Més concretament, al Sr. Manso se li imposaren vàries sancions pecuniàries per un import total de 120.000 euros, així com dues sancions d'inhabilitació professional per a l'exercici del càrrec d'administrador o director general, de dret o de fet, en el sistema financer andorrà per un termini de deu anys. En la demanda es sol·licitava que es declarés la nul·litat de ple dret o, subsidiàriament, que s'anul·lés la resolució per absència de comunicació de la incoació de l'expedient sancionador o per incompetència manifesta de l'òrgan que resolgué; l'arxiu de l'expedient en relació amb l'agent per prescripció i per caducitat, i, subsidiàriament, si no fos acordada la nul·litat o la anul·labilitat, que s'acordés la suspensió del procediment per prejudicialitat penal fins que es dictin sentències definitives en els processos penals esmentats al propi escrit de demanda. 2.- Per aute de data 14/10/2022 (folis 681 i següents de les actuacions) es va acordar donar lloc a la qüestió de prejudicialitat penal així com "suspendre el present procediment fins a la resolució definitiva dels procediments penals 6000173/2016 i 0000001/2019". 3.- L'AFA ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les al·legacions següents: El Tribunal de Batlles no va oficiar al Tribunal de Corts per tal de sol·licitar la unió per corda fluixa, com va sol·licitar la part agent, de les causes penals 6000173/2016 (cas X) i 0000001/2019 (o 8000176/2015), causa L., per la qual cosa resulta discutible afirmar que aquestes causes penals siguin "substancialment coincidents amb aquells que caracteritzen part dels fets i fonaments de la resolució administrativa". L'aute no es pot fonamentar en simples manifestacions de la demandant, basant-se en declaracions obtingudes per l'AFA ni tampoc en la reproducció d'una part genèrica de la resolució, perquè això no demostra que la resolució penal sigui imprescindible per a resoldre el cas. De les referències de la resolució a les causes penals únicament se'n desprèn que X. va dur a terme activitats econòmiques que no són pròpies del sistema financer o alienes al seu objecte social, però en cap cas se sosté que siguin activitats de blanqueig. L'aute no identifica ni descriu quins fets concrets i precisos s'estan examinant en les causes penals i en què serien substancialment coincidents amb aquells de la resolució administrativa. La prejudicialitat penal en el marc d'un procés contenciós administratiu té per finalitat evitar sentències contradictòries per preservar el principi de seguretat jurídica i el dret a la jurisdicció, però ni el demandant ni els adherents estan encausats en cap dels assumptes penals que fonamenten la dita prejudicialitat. En qualsevol cas, allò que es discuteix en aquest procés és si L. (societat no comunicada a l'AFA) ha tingut o no activitat econòmica, però no si les seves operacions constitueixen blanqueig. 4.- La representació del Sr. Manso formulà oposició, que fonamenta en les al·legacions següents: L'aute no és recurrible perquè no posa fi al procediment. El recurs és extemporani en no haver-se presentat en el termini de vuit dies que estableix la Llei Administrativa, que és la norma que resulta d'aplicació. Els fets que són objecte de les causes penals són substancialment coincidents amb aquells que, segons l'AFA, ha comés l'agent, que són les males pràctiques bancàries que s'imputen a alguns membres de l'alta direcció de la X., fets que consten a l'escrit rector del procediment i que també es concreten a l'aute apel·lat, i si es determinés per la jurisdicció penal que existeix una infracció penal, la conseqüència necessària en aquest procés seria la declaració de nul·litat de la resolució impugnada. Amb independència que la Batllia hagi requerit o no al Tribunal de Corts, el cert és que la Batllia va admetre la prova documental proposada com a documental pública cinquena, consistent en que s'unís per corda fluixa la causa penal per Delicte majors 8000176/2018 (cas L.), que ha estat incorporada a les actuacions i que les parts han consultat. 5.- La representació del Sr. Morillo es va oposar al recurs d'apel·lació, tot al·legant que: L'aute apel·lat no impossibilita la continuació del procediment, per la qual cosa no pot ser objecte de recurs d'apel·lació, en aplicació de l'art. 45 de la Llei Administrativa. La Sala Civil s'ha pronunciat a favor de la suspensió d'un procediment civil -causa 2000114/2019- a l'espera de la resolució de diferents causes penals seguides per l'activitat de X. El Sr. Morillo, que ha comparegut en aquest procés com adherent, sí està encausat en la causa X. Cal imposar les costes a la part agent. FONAMENTS DE DRET Primer.- Competència La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, en aplicació de l'art. 77 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal del 15 de novembre de 1989, aplicable per raons temporals (en endavant LJAF). Segon.- Impugnabilitat de l'aute que acorda la suspensió del procediment per prejudicialitat penal L'art. 8 de la Llei Qualificada de la Justícia (LQJ), en la redacció que li va donar el Codi de Procediment Civil (CPC) a partir del 30/04/2021 -i que és l'actualment vigent-, disposa: "L'existència d'una qüestió prejudicial penal comporta la suspensió del procés civil o administratiu. La prejudicialitat penal requereix que en el procés penal s'investiguin fets que fonamenten les pretensions de les parts en el procés civil o administratiu, i que la resolució que hagi de recaure en el procés penal sigui imprescindible per resoldre el procés civil o administratiu." D'altra banda, l'art. 45 de la LJAF, vigent en el moment de dictar-se l'aute apel·lat, disposava: "Les excepcions formulades en els escrits de contestació a la demanda seran resoltes, a l'arbitri del Tribunal de Batlles, ja sigui per aute incidental, abans de la sentència, o en la sentència definitiva. Quan les excepcions siguin resoltes per aute incidental, només hi cabrà recurs davant el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra quan es doni lloc a l'excepció formulada i s'impossibiliti la continuació del procediment, d'acord amb el títol IV secció primera d'aquesta llei. En tots els demés casos només procedirà recurs d'apel·lació contra sentències definitives. (...)". En el mateix sentit, l'art. 55 de la LPCA, actualment vigent, disposa que són susceptibles de recurs d'apel·lació els autes dictats per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles que declaren que el recurs contenciós administratiu no és admissible, i també els que impossibiliten la continuació del procés o que deixen resolta definitivament alguna de les qüestions litigioses. Doncs bé, la primera qüestió que cal resoldre és la relativa a si un aute que acorda la suspensió del procediment per prejudicialitat penal pot ser o no objecte de recurs d'apel·lació, o, dit en altres paraules, si aquest aute impossibilita la continuació del procediment. I és evident que sí. És cert que aquesta impossibilitat no és definitiva, però la suspensió pot durar un termini indeterminat que pot ser llarg, i fins i tot molt llarg. Per això, el principi de tutela judicial efectiva obliga a entendre que, en aquests casos, la decisió de suspendre el procediment per prejudicialitat penal sí és apel·lable. A aquesta mateixa conclusió es va arribar als autes dictats per aquesta Sala Administrativa als recursos d'apel·lació 93 i 94 del 2022. Tercer.- El recurs d'apel·lació s'ha presentat fora de termini La part agent també al·lega que el recurs d'apel·lació de l'AFA s'ha presentat fora de termini. En aquest sentit, afirma que l'aute apel·lat, de data 14/10/2022, fou notificat a l'AFA el dia 18/10/2022 (dada que, efectivament, es confirma amb el revers del foli 684 de les actuacions), però que, en aplicació de la disposició transitòria de la Llei 9/2022, del 7 d'abril, del Procediment Contenciós Administratiu (LPCA), resultava encara d'aplicació la LJAF, per la qual cosa el recurs s'havia d'interposar en el termini de vuit dies hàbils (art. 78 LJAF), i, com sigui que s'interposà el 07/11/2022, el recurs és inadmissible per extemporani. Doncs bé, la referida disposició transitòria disposa: "1. Els processos judicials que a la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei s'estiguin tramitant en primera instància se seguiran substanciant d'acord amb les normes processals vigents amb anterioritat, fins a sentència, però l'eventual recurs d'apel·lació i l'execució es regiran per les normes d'aquesta Llei. Els processos judicials que a la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei s'estiguin tramitant en fase d'apel·lació, o en recurs de revisió o de nul·litat d'actuacions, se seguiran substanciant d'acord amb les normes processals vigents amb anterioritat, fins a sentència, però l'execució i els eventuals recursos extraordinaris es regiran per les normes d'aquesta Llei. En els processos judicials que a la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei es trobin en període d'execució, seguiran el seu curs les actuacions ja iniciades, però el tribunal, a instància de part, pot aplicar en endavant les normes d'aquesta Llei." Així, aquesta disposició parla únicament de sentència, i no preveu el supòsit en que Ia resolució que pot ser objecte d'un recurs d'apel·lació sigui un aute. A més, l'art. 55.1 in fine de la LPCA estableix de forma taxativa que "El recurs d'apel·lació contra autes no obre la segona instància del procés". Doncs bé, com sigui que l'aute del 14/10/2022 es va notificar a l'AFA el 18/10/2022, és a dir, quan encara no havia entrat en vigor la LPCA, en conseqüència, el termini per interposar el recurs d'apel·lació era el fixat a l'art. 78 de la LPAF -en relació amb l'art. 77 de la mateixa norma-, que era de 8 dies hàbils, la qual cosa suposa que el termini finalitzava el 28 d'octubre de 2022. Tanmateix, el recurs d'apel·lació es va interposar el 7 de novembre del 2022, per la qual cosa és extemporani, sense que sigui aplicable el principi in dubio pro accione, compte tingut que aquest principi regeix en cas de dubte, però no quan la norma és clara, com succeeix en el cas que ens ocupa. De fet, si s'entengués el contrari, és a dir, que també per les apel·lacions d'autes dictats en assumptes iniciats durant la vigència de la LJAF resulta aplicable la LPCA, es produiria una situació absurda com és que, si un cop resolt el recurs d'apel·lació, la causa tornés a la Batllia per a continuar amb la seva tramitació, el procés tornaria a regir-se amb les previsions de la LJAF. En conclusió, el recurs d'apel·lació es va interposar un cop passat termini legalment previst, la qual cosa obliga a declarar la seva extemporaneïtat, sense necessitat d'analitzar les qüestions relatives a si procedeix o no la suspensió del procediment per prejudicialitat penal. Quart.- Costes No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Inadmetre, per ser extemporani, el recurs d'apel·lació presentat per l'AFA contra l'aute del 14/10/2022. Segon.- No efectuar cap condemna en costes. Aquest aute és ferm i executiu. Subir Diccionario RAE