ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.d62fe160 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ATSJAD 48/2023, ECLI:AD:TSJADAD:2023:48A) (Lire sur source officielle)
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A139/22 — Décision commentée
🏛 Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
La décision émane de la Sala civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre, qui statue le 7 février 2023 sur un recours d'appel (recurs A139/22) formé contre une ordonnance (aute) du Tribunal des batlles. Elle porte sur un incident d'exécution relatif à l'existence, à l'affectation et à la compensation d'une créance de l'exécuté à l'égard de l'un des exécutants (dossier d'origine 4100169/2013).
Les faits, tels que restitués par la décision, sont les suivants. En 2004, deux particuliers (MM. Moliner et Rius) ont versé 15 000 euros de réservation pour un logement à construire, dans le cadre d'un avant-contrat conclu avec une société représentée par M. Palomo. L'opération immobilière n'ayant pas abouti, M. Palomo a consigné en octobre 2005 une somme de 15 241,97 euros, correspondant aux acomptes majorés des intérêts légaux. Les créanciers ont refusé cette offre et ont engagé une action en exécution du contrat, rejetée par jugement du 9 juin 2010, avec condamnation aux dépens. L'appel a été déclaré désert en octobre 2010.
Dans l'exécution de ce jugement, deux parties ont introduit une demande d'exécution : M. Palomo, qui réclamait 9 694,19 euros de dépens et soutenait avoir compensé sa créance avec la somme consignée ; et M. Ropero, substitué processuellement à son père, qui réclamait 14 467,20 euros de dépens et désignait comme bien saisissable la créance que MM. Moliner et Rius détenaient contre M. Palomo. Une ordonnance d'exécution du 6 septembre 2011 a été rendue. Les débiteurs ont ensuite déclaré vouloir accepter l'offre de 2005, mais il a été constaté que la somme avait déjà été restituée à M. Palomo en 2010. Une procédure de nullité a été accueillie en 2015, rétroactivement à l'ordonnance d'archivement, ce qui a relancé l'exécution.
Par ordonnance du 3 août 2020, le Tribunal des batlles a rejeté intégralement les demandes de saisie et d'exécution, au motif de l'inadéquation de la procédure d'exécution, et a mis les dépens incidentels à la charge du demandeur. C'est cette ordonnance qui est frappée d'appel. M. Ropero demandait la répartition de la somme de 15 241,97 euros entre les créanciers, la reconnaissance d'une violation du droit à un procès dans un délai raisonnable, et la condamnation de la partie adverse aux dépens. M. Palomo concluait au rejet du recours. MM. Moliner et Rius sont demeurés en rébellion processuelle.
La Cour devait résoudre plusieurs questions :
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« Andorra la Vella, el 7 de febrer del 2023. En nom del Poble Andorrà.- »
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 07 de febrer del 2023 - ROJ: ATSJAD 48/2023 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000139/2022 ORIGEN: 4100169/2013 - 02
NIG: 5300542120150004924
PARTS:
Apel·lant: Sr. Ropero
Representant: Sra. Pérez
Advocat: Sra. Blasco
Apel·lat: Sr. Palomo
Advocat: Sr. Carranza
Apel·lat: Srs. Moliner i Rius
OBJECTE: Incident d'execució. Existència, afectació i compensació d'un dret de crèdit de l'executat front a un dels executants.
AUTE 012-2023
Andorra la Vella, el 7 de febrer del 2023. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.
Procediment d'origen (dipòsit i retorn de l'import de 15.000.-euros)
1.- Al 2004, el Sr. Moliner i la Sra. Rius van atorgar amb B representada pel Sr. Palomo un conveni privat en relació a un pis que s'havia d'edificar a la Massana i van pagar un total de 15.000.-euros en concepte de reserva.
L'operació immobiliària no es va dur a terme, i el 07 d'octubre del 2005, la representació processal del Sr. Palomo va dipositar en favor dels Srs. Moliner i Rius la quantitat de 15.241,97.-euros corresponent-se a les quantitats entregades a compte pels mateixos, augmentades amb els interessos legals meritats fins al 03 d'octubre del 2005.
Però, per escrit del 02 de novembre de 2005, la representació processal dels Srs. Moliner i Rius va refusar la quantitat oferta tota vegada que no acceptaven anular res sinó que volien obtenir el compliment del compromís de compraventa (autes núm. D-0185-1/2005).
És així que al juny del 2007 van instar un procediment civil (causa 01-1- 6/2007). Però, per Sentència dictada en data 09 de juny del 2010, el Tribunal de Batlles va desestimar llur demandes formulades contra el Sr. JEC, la societat mercantil C, SA, (C) i el Sr. Palomo, absolent a aquests darrers de la totalitat de les pretensions de la part demandant, i fent imposició a la part actora de la totalitat de les costes judicials ocasionades, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.
2.- El 18 de juny del 2010, la representació processal del Sr. Palomo va sol·licitar el retorn dels 15.291,47.-euros, i dita quantitat se li va retornar el 02 de setembre del 2010.
3.- Per Aute de data 19 d'octubre del 2010, aquesta Sala va declarar desert el recurs d'apel·lació interposat pels Srs. Moliner i Rius contra la Sentència del 09 de juny del 2010, fent imposició a la part apel·lant de les costes de segona instància.
Primera etapa del procediment d'execució
4.- Respectivament en data 28 d'octubre de 2010 i 11 de novembre del 2010, la representació processal del Sr. Palomo i la representació processal del Sr. JEC van presentar demanda d'execució de les citades sentències.
Pel que fa al Sr. Palomo, va reclamar la quantia de 9.694,19.-euros en concepte de costes judicials, tot i indicant que tenia en la seva possessió la quantitat de 15.241,97.-euros que havia recuperat després del refús dels Srs. Moliner i Rius, i que procedia realitzar la compensació entre deutes. Subsidiàriament, interessava que es procedís a l'embargament i execució de les costes sobre aquesta quantitat que romania en possessió seva.
Pel que fa al Sr. Ropero, va reclamar la quantia de 14.467,20.-euros en concepte de costes judicials, i després de conèixer l'escrit del Sr. Palomo, també va indicar com a bé embargable el dret de crèdit que els Srs. Moliner i Rius ostentaven front el Sr. Palomo.
5.- En data 06 de setembre del 2011 es van dictar les corresponents providències d'execució.
El 20 de setembre del 2011, la representació processal dels executats va manifestar prop de la Batllia que els seus clients havien reflexionat i havien decidit acceptar la quantitat oferta al 2005, tot sol·licitant la seva entrega. Però, per diligència del 11 d'octubre del 2011, se la va informar de que la quantitat demanada ja havia estat retornada al Sr. Palomo.
En data 15 de novembre del 2011, els Srs. Moliner i Rius van assenyalar com a bé susceptible d'execució el dret de crèdit que ostentaven front al Sr. Palomo per import de 15.000 EUR, tot interessant que s'embargués dita quantitat, per a la seva afectació al pagament parcial de les costes, i per la resta sol·licitant un aplaçament argüint que no disposaven de liquiditat.
6.- Per escrit presentat el 28 de febrer de 2012, la representació processal del Sr. Ropero va insistir en l'execució i va demanar que s'embargués la suma de 14.467 euros dels 15.000 euros en possessió del Sr. Palomo.
El 29 de maig del 2012, el Sr. Palomo va manifestar que havia aplicat els 15.000.-euros a la liquidació dels honoraris del lletrat que havia representat els seus interessos i, del procurador, de manera que no existia cap més quantitat en dipòsit.
7.- Per providència de data 24 de març del 2015, la Sra. Batlle, constatant després de la pràctica del tràmit de proves que no existia cap bé o dret per a dur a terme l'execució va decidir procedir a l'arxiu provisional dels autes. Però, per Aute del 01 juny del 2015, admetent que no s'havia pronunciat sobre la qüestió del dret de crèdit dels executats front al Sr. Palomo, va donar lloc a l'incident de nul·litat formulat per la representació processal del Sr. Ropero, i va decidir anular la providència i retrotreure les actuacions fins al moment anterior a aquesta.
Segona etapa del procediment d'execució
8.- Per escrit del 15 de juny del 2015, la representació processal del Sr. JEC va demanar que es dictés Aute seguint les següents peticions :
"1.- Procedeix embargar l'import de 15.24,97 euros que el Sr. Palomo manifestava tenir en el seu poder, i que constituïa un dret de crèdit que els Srs. Moliner i Rius ostentaven sobre ell, i que sigui ingressada a l'INAF amb referència a la present causa.
En el cas que el Sr. Palomo continuï sostenint que no es troba en possessió d'aquesta suma ja que ha pagat al seu advocat i procuradora, que aquesta suma sigui reclamada a aquells que la van obtenir de manera improcedent, per quan encara està sotmesa la qüestió a la jurisdicció sobre si procedeix o no fer la compensació. I que, segons manifestacions del Sr. Palomo, haurien de ser els seus advocats i procuradors.
2.- Una vegada aquest import obri en la present causa, procedeix l'execució de la suma reclamada en pagament a ambdues parts, Sr. Ropero Palomo, per quan aquests tenen el mateix dret de costes processals: efectivament, aquest dret deriva d'una condemna en costes processals en la mateixa causa, declarat el mateix dia per sentència ferma de 9 de juny de 2019, i pronunciat el mateix dia, 6 de setembre de 2011 per providència d'execució.
S'ha doncs d'executar la suma de 15.241,97 euros en dues parts, Sr. Ropero d'una part i Sr. Palomo de l'altre, que a prorrata, ha d'ésser atribuïda de la següent manera: Sr. ENTITY_4=14.467,20 euros= 59,88 % de 15.241,97 euros = 9.126,89 euros
Sr. Palomo = 9.694,19 euros = 40,12% de 15.241,97 euros = 6.115,08 euros
No procedeix l'atribució de l'import en dues parts iguals, per quan, tal i com diu el Codi, 7, 72, 6: "Si ha estat provat que els béns del vostre deutor no han estat obligats (en garantia) a cap dels creditors ni especialment ni generalment ... tots els creditors han de rebre el pagament dels seus crèdits per porcions iguals, a prorrata de l'import de cada un dels crèdits, no reinvindicant la propietat dels béns, sinó demanant la possessió i la venta, del qual el preu ha d'ésser repartit com s'ha dit.
3.- Subsidiàriament, que es procedeixi a la execució de la suma de 15.241,97 euros en parts iguals. No tenint, però, aquesta manera justificació legal que la sostingui.
4.- Encara més subsidiàriament, en el cas que es decidís que no procedeix el retorn de l'import de 15.241,97 euros a la present causa, per quan la compensació ha pogut operar, cal reclamar al Sr. Palomo el ròssec deutor de 5.547,78 euros que s'hauria obtingut en la compensació efectuada entre el seu crèdit de 9.694,19 euros, i l'import del que era deutor de 15.241,97 euros.
En efecte. El Sr. Palomo tenia en la seva possessió l'import de 15.241,97 euros. Si es procedeix a la compensació dels honoraris d'advocat (8.565 euros) i de procurador (1.039,04 euros), i taxes judicials (90,15 euros), la compensació resulta en un romanent de 5.547,78 euros que és dels Srs. Moliner i Rius i que Sr. Palomo té en la seva possessió.
I que per tant, cal que aquest sigui ingressat a la present causa, i s'executi l'import de costes reclamat per aquesta part."
9.- Per providència de 27 de juliol del 2015, la Sra. Batlle va obrir un incident d'execució i va decidir, per diligència del 14 d'agost del 2015, emplaçar els Srs. Moliner i Rius per comissió rogatòria internacional, essent precisat que la representació lletrada i la representació processal d'aquests senyors va renunciar el 10 de setembre del 2015.
Per Aute de data 29 de novembre del 2016, aquesta Sala va decidir no admetre a tràmit el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. JEC contra l'aute dictat en data 24 de maig del 2016 per la Sra. Batlle i confirmant aquest emplaçament per comissió rogatòria, sense efectuar cap imposició de les costes d'aquesta alçada.
Per Aute de data 20 de maig del 2019, es va declarar als Srs. Moliner i Rius, en rebel·lia processal.
10.- Finalment, per Aute de data 03 d'agost del 2020, el Tribunal de Batlles va decidir :
"Desestimar íntegrament les demandes d'embargament i execució demanades per la Sra. P, Procuradora del Sr. JEC, substituït processalment pel seu fill Sr. Ropero, respecte un discutit dret de crèdit que ostentarien els Srs. Moliner i Rius front el Sr. Palomo, per inadequació del present procediment d'execució i, fent imposició de les costes processals causades a la part agent incidental, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.".
11.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Ropero, demanant la seva revocació i que es dictes una decisió amb els següents pronunciaments:
1.- repartint la suma de 15.241,97.-euros propietat dels executats Srs. ENTITY_9- Rius, i que està en la possessió del Sr. Palomo, com segueix:
a- de manera principal:
euros
euros i doncs el Sr. Palomo ha de pagar a aquesta part l'import de 9.126,89.-euros, b.- subsidiàriament en dues parts iguals entre els Srs. Ropero Palomo, doncs el Sr. Palomo ha de pagar a aquesta part l'import de 7.620,99.-euros.
c.- i encara més subsidiàriament, que el Sr. Palomo pagui a aquesta part el ròssec deutor de 5.547,78.-euros que s'hauria obtingut en la compensació efectuada entre el seu crèdit de 9.694,19.-euros, i l'import del que era deutor de 15.241,97.-euros.
2- Declarant que ha estat vulnerat el dret a un procés de durada raonable reconegut a la Constitució per les dilacions indegudes en el procés d'execució que ara fa 11 anys que dura sense que aquesta part hagi rebut cap pagament.
3.- Imposant les costes processals a l'adversa, incloses taxes judicials i honoraris d'advocat i procurador.
De forma esquemàtica, sosté que té dret a executar sobre béns dels condemnats en costes i que entre els mateixos hi ha la quantitat de 15.241,97.-euros que es troba en mera possessió del Sr. Palomo però que són propietat dels Srs. ENTITY_9-Rius, i aquests darrers ho van reconèixer com el propi Sr. Palomo qui va demanar la compensació, essent per tant d'aplicació la teoria dels actes propis ; que el Sr. Palomo va procedir a fer-se "autopago" o "autoimputació" del crèdit que té contra els Srs. ENTITY_9-Rius per 9.694,19.- euros i declara que continua essent posseïdor del resta al·legant que són despeses d'advocat quan en l'import de 9.694,19.-euros ja es trobava precisament les costes d'advocat i doncs el Sr. Palomo ja no era creditor de res més que aquella suma, quedant un ròssec de més de 5.000.-euros a favor dels Srs. ENTITY_9-Rius, però no desproveeix al creditor, Sr. Ropero, de poder cobrar d'aquella quantitat propietat dels executats que com a mínim havia d'ésser entregat al Sr. Ropero ; que el Sr. Palomo va aprofitar la dilació del procediment per fer seus uns diners quan havia d'haver esperat la resolució judicial decidint sobre la compensació que ell mateix havia demanat ; que la resolució de la Batllia no resol res al afirmar que en haver canviat el Sr. Palomo els seus pediments, no s'ha de pronunciar al respecte, i havia de decidir sobre el repartiment a fer de la suma i deixa la qüestió imprejutjada tot i permeten que el Sr. Palomo faci seva i de manera il·lícita una suma que no ho és ; que la Batllia no podia recompensar les actituds processals de mala fe i castigar aquell que es comporta de bona fe i finalment que l'Aute afirma que "semblaria" que aquesta part estaria exercint una acció "de subrogació" però que aquesta afirmació no té cap recolzament en els seus escrits sinó que es tracta de repartir els diners propietat dels Srs. Moliner i Rius en possessió del Sr. Palomo, el co-executant.
D'altra banda, sosté que s'ha vulnerat l'article 10 de Ia Constitució i el seu dret a un procés de durada raonable per les dilacions indegudes patides durant 11 ANYS amb llargs períodes d'inactivitat de Ia Batllia, tot els seus múltiples insistiments verbals i escrits i que correspon declarar el seu dret a ser indemnitzat.
12.- El Sr. Palomo demana dictar una resolució desestimant el recurs amb condemna en costes al recurrent.
Argüeix que la part recorrent es limita a reproduir de forma insistent els arguments que ja va esgrimir en primera Instància, però sense fer cap anàlisi ni argumentació que desvirtuï el just contingut de la resolució recorreguda ; que ja va indicar al 2012 que no existia cap quantitat ni crèdit envers ell a favor del Srs. Moliner i Rius i que cap resolució d'un Tribunal, ni cap document amb valor executiu, ha establert que hi hagi un dret de crèdit dels indicats consorts respecte a ell ; que no procedeix acordar una resolució condemnant a entregar el que no existeix i que l'arxiu acordat en el seu dia és ajustat a Dret ; que la pròpia actuació de la part recurrent evidència la manca de fonament del seu recurs, car presenta la seva petició amb tres formes diferents de peticions alternatives i/o subsidiàries (en forma i quantum), palesant la manca de raó en la seva acció i en el present recurs.
D'altra banda, sosté que no comparteix el manifestat per la part recurrent sobre la pretesa vulneració de l'article 10 de la Constitució, i que, en tot cas, deuria ser objecte del corresponent recurs al Tribunal Constitucional.
13.- Els Srs. Moliner i Rius segueixen en rebel·lia processal.
Primer.- De manera prèvia, cal precisar que els reprotxes sobre la dilació del procediment són una cosa diferent de la qüestió que conforme l'objecte del present recurs d'apel·lació, i que no és altra que la revisió de l'Aute desestimant les peticions de l'executant, Sr. Ropero.
Dits reprotxes no constitueixen cap greuge d'apel·lació destinat a obtenir la revocació de la decisió d'instància, ni tampoc la seva nul·litat.
De totes les maneres, en virtut de l'article 10.3 de la Llei Qualificada de la Justícia, no és a aquesta Sala civil sinó al Ple del Tribunal Superior de Justícia que correspon l'acció per al reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia, dins del termini que fixa, i eventualment després d'haver exercitat davant del Tribunal Constitucional un recurs d'empara especial.
Per consegüent, no farem cap pronunciament en relació a la petició de declaració de la part apel·lant que ha estat vulnerat el seu dret a un procés de durada raonable reconegut a la Constitució per les dilacions indegudes en el procés d'execució.
Segon.- Sobre el fons del recurs, s'ha de dir que l'Aute de la Batllia desestima les pretensions del Sr. Ropero considerant,
d'una part, que no li calia pronunciar-se sobre la petició de compensació del Sr. Palomo ja que el mateix no hauria mantingut les seves pretensions, d'altra part, que el procediment d'execució no esdevé idoni per l'exercici de les accions del dret de crèdit, com podria ser l'acció subrogatòria que motiva que "sembla que exerceix" el Sr. Ropero.
Ara bé, és veritat el dret fonamental a la tutela judicial efectiva inclou el dret a executar les resolucions judicials, puix per a respectar aquest dret s'ha de donar compliment de manera efectiva a la declaració continguda en la sentència, aquí la condemna en costes, substituint-se, si escau, a la conducta que l'executat hauria d'haver tingut.
No obstant, també és veritat que sempre és necessària, per a poder executar sobre un determinat bé o dret de crèdit, l'existència d'un títol en contra del titular del bé o del dret de crèdit en qüestió.
La especificitat del present cas ve del fet que finalment l'oposició d'interessos no rau, com és clàssic, entre l'executat i un executant, sinó entre dos executants, ja que a partir del moment on queda establert que els executats en rebel·lia processal no disposen de cap altres béns embargables a Andorra (d'aquí el primer Aute d'arxivament, després anul·lat) tota la disputa versa sobre el destí del crèdit que dits executats tindrien en contra d'un dels executants, el Sr. Palomo, i que constitueix en realitat l'únic bé susceptible de donar lloc a una execució efectiva.
Però, no estem en front de dos indiscutibles drets de crèdits.
Si bé la Sala constata que la compensació interessada en el seu temps pel Sr. Palomo s'ha realitzat per via de fet, també ha de constatar que no existeix cap títol executiu que permeti al Sr. Ropero executar sobre el dret de crèdit litigiós.
Quant al reconeixement que va fer el Sr: Palomo en el seu escrit del 2010 no és suficient per a suplir aquesta manca de títol.
Així les coses, no es pot donar lloc a les pretensions del Sr. Ropero, i hem de confirmar la sentència d'instància, devent dit senyor instar el procediment que escaigui per a fer reconèixer els seus eventuals drets sobre el dret de crèdit litigiós i treure les conseqüències del comportament del Sr. Palomo.
Tercer.- La desestimació del recurs comporta imposar les costes de segona instància a la part apel·lant vençuda.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- Desestimar el recurs de la representació del Sr. Ropero en contra de l'Aute del Tribunal de Batlles de data 03 d'agost del 2020, del qual confirmem la part decisòria.
Segon.- Imposar al Sr. Ropero les costes de segona instància. Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE