En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 10 de desembre de 2021, la representació processal de la senyora Canales va formular impugnació de l'Acord d'execució dictat pel Saig, senyor Peña, de data 17 de novembre de 2021. De fet l'objecte de la impugnació fou l'actualització de l'import de l'acord d'embargament que va efectuar en data 17 de novembre de 2021, i que una vegada descomptats els pagaments efectuat al mateix Saig fins el dia 13 d'octubre de 2021, ascendeixen a 14.715,69 EUR. Al respecte, la part apel·lant considera que de l'import esmentat s'han de descomptar 4.400 EUR que va pagar durant l'any 2018 i altres 1.000 que també va pagar el 23 de novembre de 2021 i quin justificant va adjuntar el dia de la celebració de la vista prèvia. I finalment considera que la resolució d'instància incorre en incongruència omissiva per quant l'Aute recorregut no es pronuncia sobre la seva petició de no condemnar-la al pagament de les costes ocasionades, per no haver estat requerida de pagament via extrajudicial de forma prèvia a l'execució forçosa; tot sol·licitant la revocació de la resolució judicial impugnada i que sigui el tribunal de segona instància el que dicti una nova resolució judicial atenent a les pretensions contingudes en l'escrit de recurs i imposant a la part recorreguda el pagament de les costes processal, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, per causa de la seva temeritat i mala fe. 2.- Per Aute de data 15 de desembre de 2021, es decidí admetre a tràmit l'oposició a l'execució forçosa efectuada per la senyora Canales, en haver-lo presentat en termini i forma, donant-ne trasllat a la part executant i requerint-la de contesta. 3.- El dia 7 de març de 2022, la representació processal de la Comunitat de propietaris de l'Edifici CP s'oposà a la impugnació efectuada, tot sol·licitant la seva desestimació, excepte pel que feia a la quantia de 100 EUR, quina rebaixa admetia, demanant també la seva condemna a satisfer les costes processals ocasionades per la tramitació de l'incident. 4.- En data 29 de juliol de 2022, la senyora Batlle va dictar Aute, amb entre altres, la següent part dispositiva: "DECIDEIX Primer.- Desestimar la impugnació de l'acord del saig de data 17 de novembre del 2021 formulada per la representació processal de la Sra. Canales, en data 10 de desembre del 2021. Segon.- Condemnar a la Sra. Canales al pagament de les costes processals derivades de la present impugnació. Tercer.- Notificar la present resolució judicial a les parts personades en el procés i al Saig, Sr. Peña. Quart.- Donar trasllat a les parts de l'acta de judici oral i de l'enregistrament audiovisual d'autes." 5.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Canales en considerar, en síntesi, que en la instància va acreditar haver satisfet les quantitats que ascendeixen a 4.400 EUR i que havien de ser descomptades de la suma reclamada pel Saig en la resolució impugnada. Altrament, pretén que sigui deduït també de l'import reclamat la suma de 1000 EUR, quin justificant de pagament va adjuntar el dia de la celebració de la vista prèvia. I finalment considera que la resolució d'instància incorre en incongruència omissiva per quant l'Aute recorregut no es pronuncia sobre la seva petició de no condemnar-la al pagament de les costes ocasionades, per no haver estat requerida de pagament via extrajudicial de forma prèvia a l'execució forçosa; tot sol·licitant la revocació de la resolució judicial impugnada i que sigui el tribunal de segona instància el que dicti una nova resolució judicial atenent a les pretensions contingudes en l'escrit de recurs i imposant a la part recorreguda el pagament de les costes processal, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, per causa de la seva temeritat i mala fe. 6.- La representació processal de la Comunitat de propietaris recorreguda s'oposa al recurs d'apel·lació interposat tot manifestant però, com ja va fer en la instància, que dels 4.400 EUR que pretén que li han de ser descomptats, se'n podria deduir només 100 EUR que són els únics amb una data de pagament posterior (28 de desembre de 2018) a l'Aute de data 26 de novembre de 2018, essent també el justificant del pagament de 1.000 EUR posterior a la data de la liquidació objecte dels presents autes, no poden en conseqüència ésser computats en la mateixa. Sol·licita la desestimació del recurs d'apel·lació interposat i la confirmació de l'Aute recorregut, amb imposició de les costes d'aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, per la seva manifesta temeritat i mala fe. No efectua cap al·legació en relació a la seva pretensió de no ser condemnada en costes per no haver estat requerida extrajudicialment de pagament abans de l'execució forçosa interposada. FONAMENTS DE DRET Primer.- Constitueix l'objecte del present recurs d'apel·lació l'oposició de la representació processal de la senyora Canales a la quantitat fixada pel Saig en l'actualització de l'import de l'acord d'embargament que va efectuar en data 17 de novembre de 2021 (folis 5 i 6), i que una vegada descomptats els pagaments efectuat al mateix Saig fins el dia 13 d'octubre de 2021, ascendeixen a 14.715,69 EUR. Al respecte, la part apel·lant considera que de l'import esmentat s'han de descomptar 4.400 EUR que va pagar durant l'any 2018 i altres 1.000 que també va pagar el 23 de novembre de 2021 i quin justificant va aportar el dia de la celebració de la vista prèvia. La representació processal de la Comunitat de Propietaris de l'Edifici CP accepta que se li hagin de descomptar 100 EUR que foren abonats el mes de desembre de 2018, oposant-se a la resta de pretensions. Per la seva banda, la resolució d'instància desestima la impugnació de l'acte del Saig de data 17 de novembre de 2021, per quant considera que no es va acreditar degudament la concurrència de cap motiu d'oposició ni formal ni de fons, de conformitat amb l'article 390 del Codi de procediment civil. Concretament considera que no va aportar cap prova d'haver satisfet l'import de 4.400 EUR que pretén li siguin deduïts de l'import que se li reclama. I contra la mateixa s'alça la part recurrent. Segon.- Certament, tal i com estableix la resolució d'instància, en el present cas no concorre cap dels motius de forma en què l'article 390.2 del Codi de procediment civil permet fonamentar l'oposició a l'execució forçosa, ni tampoc cap dels motius d'oposició en quant al fons. Concretament no s'ha acreditat el fet d'haver abonat l'import de 4.400 EUR ni que aquest no hagués estat deduït de la suma total reclamada. Els documents aportats per l'adversa als efectes d'acreditar aquests extrems (folis 28 i ss.) només demostren la realització de transferències bancàries a favor de Vara (administradora de la Comunitat), durant diferents períodes de l'any 2018, i per un import global de 2.400 EUR, i no 4.400 EUR com afirma la part recurrent, ja que els diferents comprovants que obren al foli 30 es troben duplicats amb els que obren al foli 29. En tot cas, no s'ha acreditat que aquests pagaments haguessin de ser descomptats de la quantitat que se li reclama, ja que tots menys un al que ens referirem tot seguit, d'un import de 100 EUR, són anteriors al mes de setembre de 2018 (són dels mesos de març, abril, maig i agost de 2018). I aquest fet és important, perquè per Aute de data 26 de setembre de 2018 (foli 46) es va actualitzar l'import del deute pendent de pagament fins a aquell dia, i es va fixar en la suma de 21.906,50 EUR. Per contra, i en relació als 100 EUR abans referits i que s'haurien abonat el mes de desembre de 2018, com sigui que la pròpia part recorreguda admet que se li han de descomptar a la part apel·lant -com ja va afirmar en la instància-, caldrà revocar parcialment la resolució d'instància en aquest sentit i establir que l'import que se li ha de descomptar del reclamat, ascendeix a 100 EUR. Procedeix, en conseqüència, l'estimació molt parcial d'aquest greuge. Tercer.- En relació als 1.000 EUR abonats el dia 23 de novembre de 2021, i quin justificant de pagament es va aportar el dia de la vista prèvia, aquests hauran de ser presos en compte en el marc de la liquidació que correspongui efectuar en relació al deute que pugui existir en el període en què el pagament fou efectuat. Noti's que en el document del Saig s'especifica que va tenir en compte els pagaments que li foren efectuats fins al 13 d'octubre de 2021. Quart.- Pel que fa al pagament de les costes processals ocasionades a conseqüència del present incident, a l'entendre de la Sala no s'ha produït cap incongruència omissiva per part de la resolució d'instància, que hagi de comportar la seva nul·litat i la retroacció de les actuacions a la instància. Perquè tot i que l'Aute impugnat no es refereix expressament als motius invocats per la part recurrent als efectes de què no li fossin imposades les costes d'instància, el cert és que sí que es pronuncia sobre els mateixes en el sentit d'explicar que la seva imposició a la senyora Canales deriva de la desestimació de les seves pretensions, de conformitat amb el contingut de l'article 350 del Codi de procediment civil. I és que a data d'avui és el Codi de procediment civil el que estableix les normes d'imposició de les costes processals, i tot i que en alguna ocasió la Sala encara ha mitigat la seva aplicació en base a criteris fixats jurisprudencialment, en el present cas no es pot tenir en compte si hi va haver o no reclamació extrajudicial prèvia per decidir la seva imposició. D'una banda, perquè de la prova practicada sembla derivar-se que fou la senyora Canales la que no recollia les cartes remeses per la Comunitat de propietaris recorreguda, però d'altra banda i sobre tot, perquè jurisprudencialment el criteri sobre la reclamació extrajudicial prèvia només afectava, pel que respecta a la imposició de les costes, als casos d'aplanament. I en aquest cas, no podem fer més que confirmar el pronunciament d'instància, ja que malgrat s'hagi estimat molt parcialment la pretensió de la part recurrent en el sentit de què se li descomptin 100 EUR de l'import reclamat i no els 4.400 EUR, en tractar-se igualment una estimació substancial de la demanda d'execució, s'ha d'equiparar a una estimació íntegra de la mateixa. Per tant, les costes de la instància s'hauran d'imposar a la part que ha vist desestimada la seva pretensió, que és la senyora Canales. Cinquè.- L'estimació parcial del recurs d'apel·lació haurà de comportar que no s'efectuï pronunciament especial en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX Primer.- ESTIMAR molt parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Canales contra l'Aute dictat en data 29 de juliol de 2022 per la senyora Batlle d'instància, en el sentit de què de l'import reclamat a la senyora Canales li siguin descomptats 100 EUR. Segon.- NO efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les costes processals generades en aquest alçada. Aquest aute és ferm i executiu. Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE