ATSJAD ANDORRA, a 03 de maig del 2023 - ROJ: ATSJAD 100/2023
Rejet du pourvoi
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé3 mai 2023
NuméroA061/22
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD 100/2023 (ECLI:AD:TSJADAD:2023:100A)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Administrativa), ATSJAD 100/2023, 3 mai 2023 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La requérante, M^me^ Ferrer, avait saisi le Tribunal de batlles d'une demande tendant à l'annulation d'une résolution de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Cette résolution, datée du 2 juin 2021, rejetait son recours contre une décision du 24 mars 2021 refusant : (1) la prise en charge de frais d'avocat ; (2) la prise en charge du remboursement réclamé par l'Instituto Nacional de la Seguridad Social espagnol (INSS) au titre des sommes perçues au titre d'une pension de veuvage pour la période du 20 janvier au 31 juillet 2020 ; (3) le versement d'une pension de veuvage que l'INSS avait laissée sans effet, en sus de celle déjà reconnue par la CASS.
Par jugement du 31 mai 2022, le Tribunal unipersonnel du batlle a rejeté la demande. L'appel formé par la requérante a été rejeté par le Tribunal supérieur de justice par arrêt n° 97/2022 du 19 décembre 2022 (la décision mentionne « sentència núm. 97/2022, del 19 de desembre », sans autre précision quant à l'année dans le passage concerné, mais le contexte chronologique la situe en 2022).
Le 23 janvier 2023, la requérante a formé un incident de nullité d'actuations contre cet arrêt, au motif que celui-ci portait atteinte à l'article 10 de la Constitution, en raison des « erreurs continues » imputées à la CASS. Elle soutenait notamment que la CASS avait transmis les documents à l'INSS, avait instruit la demande de pension en Andorre, et avait omis de rectifier le traitement de son dossier alors qu'elle avait signalé l'erreur. Elle invoquait également un défaut d'information de l'INSS et une prétendue fausse déclaration statistique relative à la qualification de l'accident du conjoint.
La CASS a conclu à l'absence de toute atteinte au droit à la juridiction et soutenu que la requérante se bornait à reformuler des questions déjà tranchées en première et seconde instance. Elle a par ailleurs indiqué que le rapport de police établissant le caractère professionnel de l'accident n'avait été produit que le 13 mai 2021, date à partir de laquelle la circonstance avait été communiquée à l'INSS (ces éléments sont relatés dans les antécédents de fait de la décision).
## Question de droit
La question posée était double. Il s'agissait, d'une part, de déterminer si l'incident de nullité d'actuations prévu par l'article 18 *quater* de la Llei transitòria de procediments judicials (loi transitoire de procédures judiciaires du 21 décembre 1993) pouvait servir à réexaminer le fond d'un arrêt définitif. D'autre part, il fallait apprécier si le grief tiré d'une atteinte au droit fondamental à la juridiction, au sens de l'article 10 de la Constitution, était recevable et fondé.
Sur le second point, la décision ne développe pas de critères autonomes tirés d'un corpus jurisprudentiel propre : elle se fonde sur les termes de la loi transitoire et sur la nature du recours qu'elle organise.
## Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'incident. Il énonce en premier lieu la nature de la voie de recours : l'incident « no constitueix una nova inst
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 03 de maig del 2023 - ROJ: ATSJAD 100/2023
ATSJAD 100/2023 (ECLI:AD:TSJADAD:2023:100A)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Administrativa), ATSJAD 100/2023, 3 mai 2023 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La requérante, M^me^ Ferrer, avait saisi le Tribunal de batlles d'une demande tendant à l'annulation d'une résolution de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Cette résolution, datée du 2 juin 2021, rejetait son recours contre une décision du 24 mars 2021 refusant : (1) la prise en charge de frais d'avocat ; (2) la prise en charge du remboursement réclamé par l'Instituto Nacional de la Seguridad Social espagnol (INSS) au titre des sommes perçues au titre d'une pension de veuvage pour la période du 20 janvier au 31 juillet 2020 ; (3) le versement d'une pension de veuvage que l'INSS avait laissée sans effet, en sus de celle déjà reconnue par la CASS.
Par jugement du 31 mai 2022, le Tribunal unipersonnel du batlle a rejeté la demande. L'appel formé par la requérante a été rejeté par le Tribunal supérieur de justice par arrêt n° 97/2022 du 19 décembre 2022 (la décision mentionne « sentència núm. 97/2022, del 19 de desembre », sans autre précision quant à l'année dans le passage concerné, mais le contexte chronologique la situe en 2022).
Le 23 janvier 2023, la requérante a formé un incident de nullité d'actuations contre cet arrêt, au motif que celui-ci portait atteinte à l'article 10 de la Constitution, en raison des « erreurs continues » imputées à la CASS. Elle soutenait notamment que la CASS avait transmis les documents à l'INSS, avait instruit la demande de pension en Andorre, et avait omis de rectifier le traitement de son dossier alors qu'elle avait signalé l'erreur. Elle invoquait également un défaut d'information de l'INSS et une prétendue fausse déclaration statistique relative à la qualification de l'accident du conjoint.
La CASS a conclu à l'absence de toute atteinte au droit à la juridiction et soutenu que la requérante se bornait à reformuler des questions déjà tranchées en première et seconde instance. Elle a par ailleurs indiqué que le rapport de police établissant le caractère professionnel de l'accident n'avait été produit que le 13 mai 2021, date à partir de laquelle la circonstance avait été communiquée à l'INSS (ces éléments sont relatés dans les antécédents de fait de la décision).
Question de droit
La question posée était double. Il s'agissait, d'une part, de déterminer si l'incident de nullité d'actuations prévu par l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials (loi transitoire de procédures judiciaires du 21 décembre 1993) pouvait servir à réexaminer le fond d'un arrêt définitif. D'autre part, il fallait apprécier si le grief tiré d'une atteinte au droit fondamental à la juridiction, au sens de l'article 10 de la Constitution, était recevable et fondé.
Sur le second point, la décision ne développe pas de critères autonomes tirés d'un corpus jurisprudentiel propre : elle se fonde sur les termes de la loi transitoire et sur la nature du recours qu'elle organise.
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'incident. Il énonce en premier lieu la nature de la voie de recours : l'incident « no constitueix una nova inst
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 1000047/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000061/2022
AUTE 7-2023
PARTS:
Demandant incidental: Sra. Ferrer
Representant: Sra. Sainz
Advocat: Sr. Vélez
Demandat incidental: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL
Representant: Sr. Palmer
Advocat: Sr. Palmer
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, el 3 de maig de 2023.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número TSJA-0000061/2022, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A061/22 — Décision commentée
1.- La Sra. Ferrer va interposar demanda contra la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL, en que sol·licitava que s'anul·lés la resolució d'aquest organisme, de data 02/06/2021, que desestimà el recurs presentat per l'agent contra la decisió de la parapública, de data 24/03/2021, de no estimar la petició consistent en: 1) assumir les despeses d'advocat, 2) assumir el reemborsament reclamat per l'Instituto Nacional de la Seguridad Social espanyol -en endavant INSS- a la resolució de data 05/08/2020 de les quantitats percebudes per la Sra. Ferrer en concepte de viduïtat en el període del 20/01/2020 fins el 31/07/2020, i 3) que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL abonés a l'agent la pensió de viduïtat que l'INSS va deixar sense efecte, a més de la ja reconeguda per la pròpia CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL.
2.- La sentència de 31 de maig del 2022 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda de la part agent.
3.- Disconforme amb aquesta resolució, la Sra. Ferrer va interposar recurs d'apel·lació, que fou desestimat per aquest Tribunal per sentència núm. 97/2022, del 19 de desembre.
4.- La part agent va presentar incident de nul·litat d'actuacions el 23/01/2023 contra aquesta darrera sentència. Així, sosté que l'esmentada resolució vulnera l'art. 10 de la Constitució "pels continus errors comesos per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL", i considera que fou la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL qui va proporcionar els documents per sol·licitar la pensió de viduïtat a l'INSS, i qui, un cop emplenats, va gestionar la petició i la va enviar a Espanya, i que, en definitiva, va ser la pròpia CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL la que va tramitar la pensió al país veí, i que fou l'agent qui se'n va adonar que la seva pensió a Andorra s'havia tramitat malament i va sol·licitar que es rectifiqués, però des de la parapública se l'informà que no calia canviar res.
Considera, en definitiva, que si la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL hagués informat correctament a l'INSS, no s'hagués induït a engany a la Sra. Ferrer, i afegeix que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL disposava des del primer moment de les dades per considerar que l'accident patit pel seu marit era laboral, i que va falsejar les estadístiques sobre aquest tipus d'accidents.
5.- La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL considera que no s'ha produït cap vulneració del dret a la jurisdicció, i que la part agent es limita a replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en primera i segona instància. Considera que no fou fins el 13 de maig del 2021 que l'agent va aportar l'informe policial que acreditava que el marit de l'agent va patir un accident laboral, moment a partir del qual es va comunicar a l'INSS aquesta circumstància.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.
Segon.- En aquest cas, la part agent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada. Ara bé, que la recurrent estigui disconforme amb el contingut de la sentència, no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que el text constitucional no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori.
Convé insistir en el fet de què l'article 18 quater, apartat 1r., de la Llei transitòria de procediments judicials només contempla l'incident de nul·litat d'actuacions per als supòsits en què la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció "no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment". En conseqüència, resulta clara la improcedència d'aquest incident, atès que la interessada es limita a reproduir les argumentacions que ja van ser objecte de la sentència que va posar terme al procés.
Tercer.- Endemés, la part agent, a banda de voler tornar a aportar en aquest incident documents que ja constaven en les actuacions -la majoria d'ells-, va voler incorporar també una còpia de normes jurídiques que, a més que han estat convenientment publicades, van ser considerades en resoldre l'assumpte. També va pretendre que s'admetés com a prova diverses notícies aparegudes en relació a l'accident que va causar la mort del seu marit, però, com sigui que el fet que es tractés d'un accident laboral fou admès per la pròpia CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL a la Resolució de data 08/08/2020, la prova proposada era extemporània i innecessària. A l'últim, tampoc la prova consistent en una transcripció de la reunió mantinguda amb la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL, era útil ni necessària, compte tingut que la sentència d'aquesta Sala va considerar que la decisió inicial de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL -de no considerar que l'accident era laboral- , era en aquell moment encertada a la vista de la documentació aportada per l'agent en la seva petició, si bé, amb l'aportació de noves proves, la pròpia CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL va qualificar l'accident com a laboral.
Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:
1r.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions que formula la representació de la part agent contra la sentència núm. 97/2022, de 19 de desembre.
2n.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.