ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 07/11/2022 la C., SL (ENTITY_7) va presentar demanda contra la desestimació presumpta de la sol·licitud presentada el 14/10/2021, sol·licitud que havia estat completada amb la nova documentació presentada el 08/03/2022, d'inscripció d'una parcel·la ubicada al Sant Pere del Tarter, parròquia X. A la demanda es sol·licitava la imposició de costes a la part demandada. Per escrit presentat el 10/01/2023, el COMÚ X va comunicar que s'havia resolt la sol·licitud de l'agent mitjançant acord de la Junta de Govern de data 04/01/2023, que fou notificat a l'interessat agent el 09/01/2023, tot sol·licitant que es dictés resolució arxivant el procediment per manca d'objecte sense condemna en costes. Desprès que el Batlle ponent reclamés a la part demandada la remissió de l'expedient administratiu en la forma que indica la Llei 9/2022, del Procediment Contenciós Administratiu (en endavant LPCA), i que l'expedient s'aportés de la forma legalment prevista, és a dir, una còpia complerta, foliada, autenticada i amb un índex, per providència de data 22/02/2023 es va obrir el plet a prova. La part agent va presentar escrit el 07/03/2023 en el qual considera que, en comptes d'obrir el període de prova, s'hauria d'haver donat termini per pronunciar-se sobre la satisfacció extra processal del procés, tot sol·licitant que s'anul·lés la providència de data 22/02/2023, i a la vegada, va fer al·legacions sobre la referida satisfacció, a la qual no s'hi va oposar, però sempre que es condemnés en costes a la part demandada. Finalment, per l'aute número 23/2023, s'acordà la finalització del procés i es van imposar a la demandada la totalitat de les costes judicials ocasionades. 2.- El COMÚ X va interposar recurs d'apel·lació, el qual fonamenta, en síntesi en que: L'actuació del Comú -resoldre la sol·licitud de forma extemporània- està legalment prevista, i no comporta per sí mateixa la condemna en costes. En no haver una regla pel que fa a les costes en els supòsits de satisfacció extraprocessal, cal aplicar el règim general previst a l'art. 8.1 de la LPCA, que limita la imposició de les costes a la part demandant. L'actuació del Comú no es pot considerar temerària o de mala fe quan aquesta possibilitat de resoldre, més enllà del termini previst, està expressament contemplada a la llei. 3.- La Sevillano es va oposar al recurs d'apel·lació, tot invocant les al·legacions següents: El recurs d'apel·lació no compleix cap dels requisits de l'art. 48 de la LPCA sobre els motius d'apel·lació, compte tingut que no es dona cap infracció de les normes o garanties processals o els drets constitucionals, cap error en la valoració de la prova, ni cap transgressió de l'ordenament administratiu. L'art. 8 de la LPCA permet la imposició de costes també a la part demandada. El Comú no va resoldre la sol·licitud fins el dia 04/01/2023, quan disposava de tota la informació per dictar una resolució expressa des de la recepció de l'informe topogràfic (que és de data 22/07/2022), resolució que finalment es dictà el 04/01/2023. La causa de la condemna en costes no ha estat la satisfacció extraprocessal sinó el fet de no dictar la resolució quan l'Administració ho podia haver fet perfectament, obligant al particular a unes despeses innecessàries. El Comú ha de ser condemnat també a les costes d'aquesta segona instància. FONAMENTS DE DRET Primer.- Norma processal aplicable. Competència. La demanda de la qual porta causa aquest recurs d'apel·lació es presentà el 07/11/2022, per la qual cosa al procediment li és d'aplicació la LPCA, extrem sobre el qual ambdues parts hi estan d'acord. Pel que fa la competència, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, en aplicació de l'art. 77 de la LJAF. Segon.- El règim de les costes a la LPCA La LPCA regula les costes al seu art. 8: "1. Per regla general, cada part es fa càrrec de les costes processals causades a la seva instància, i es reparteixen les comunes. Això no obstant, el tribunal pot imposar les costes del procés a una de les parts, si aprecia que ha sostingut la seva acció o ha interposat el recurs amb temeritat o mala fe. La imposició de costes pot ser de la totalitat, d'una part, o fins a una xifra màxima. Les costes són taxades d'acord amb el que estableix el Codi de procediment civil." És a dir, la regla general és que cada part es faci càrrec de les costes processals causades a la seva instància, i que es reparteixen les comunes, i no el de la imposició de costes a la part vençuda -com en el procés civil-, tanmateix i, com a excepció, es pot imposar les costes a una de les parts, però, en aquest cas, cal apreciar la concurrència de temeritat o mala fe en la seva actuació. De fet, aquesta previsió incorpora al Dret positiu la regla sobre la imposició de costes en el procés contenciós-administratiu que havia anant aplicant aquesta Sala Administrativa durant la vigència de la Llei Administrativa i Fiscal, norma que no establia un règim específic pel que fa les costes. Doncs bé, la primera qüestió que cal resoldre és la relativa a si, d'acord amb la LPCA, es pot imposar les costes a qualsevol de les parts, o, pel contrari, i com defensa el Comú, només la part agent pot ser condemnada en costes. I cal estar a la primera de les posicions descrites, compte tingut que la LPCA diu que el tribunal pot imposar les costes del procés a una de les parts, sigui quina sigui, és cert que aquesta imposició requereix que s'apreciï que s'hagi sostingut la seva acció o hagi interposat el recurs amb temeritat o mala fe, i és d'aquesta menció als conceptes d'acció i de recurs on la representació del Comú fonamenta l'argument que únicament es pot imposar les costes a la part agent, compte tingut que únicament aquesta acciona i és també la que interposa el recurs. Però aquesta previsió no pot ser atesa com que únicament es pot imposar les costes a la part agent, compte tingut que, d'una banda, el precepte es refereix a les parts, sense distinció, i d'altra banda, que l'Administració, en oposar-se a la demanda, també està mantenint una posició (entesa també com a acció). A més, si no s'interpretés així, s'estaria vulnerant el principi d'igualtat d'armes en el procés que també regeix en el procés contenciós. D'altra banda, cal destacar que l'art. 8 de la LPCA no esmenta el supòsit de la satisfacció extraprocessal, però també en aquest cas pot arribar-se a imposar les costes a l'Administració. Ara bé, per tal que es pugui parlar de "temeritat o mala fe" no és suficient un mer retràs en la resolució de la sol·licitud o del recurs interposat en via administrativa. En el cas que ens ocupa, la sol·licitud inicialment presentada per la interessada (el 14/10/2021) estava incomplerta, i no es van lliurar la documentació gràfica i altra documentació necessària per resoldre-la fins el 08/03/2022, com s'admet per la part agent. I l'informe topogràfic de data 22/07/2022, era també necessari per tal que es pogués donar resposta a la sol·licitud. Finalment la sol·licitud es va resoldre el 04/01/2023. Amb aquestes circumstàncies, i si bé és cert que les Administracions han de resoldre les sol·licituds que se'ls hi presentin, i han vetllar pel compliment dels terminis previstos, en aquest cas no es pot considerar que el Comú hagi actuat en el procés contenciós amb temeritat o mala fe, per la qual cosa no pot ser mereixedor d'una imposició de costes. Tercer.- Costes No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes en aquesta instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel COMÚ X, i revocar l'aute número 23/2023, únicament pel que fa la condemna en costes a la part demandada. Segon.- No efectuar cap condemna en costes en aquesta instància. Aquest aute és ferm i executiu. Subir Diccionario RAE