Résumé

# ATSJAD 150/2023 (ECLI:AD:TSJADAD:2023:150A) > Décision commentée : ATSJAD 150/2023 (ECLI:AD:TSJADAD:2023:150A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Par un arrêt n° 16-2023 du 24 mars 2023, la Chambre administrative du Tribunal supérieur de justice d'Andorre (Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa) a rejeté l'appel formé contre un jugement du Tribunal de batlles du 27 juin 2022. Ce dernier avait lui-même rejeté la demande d'un agent du Corps de police tendant à l'annulation de l'accord du Gouvernement du 1er septembre 2021. Cet accord confirmait une décision antérieure du ministère de la Justice et de l'Intérieur, qui avait ordonné, à titre de mesure conservatoire, l'affectation temporaire de l'agent à l'Aire de sécurité citoyenne et groupes spécialisés (Àrea de Seguretat Ciutadana i Grups Especialitzats). Cette mesure s'inscrivait dans le cadre d'une procédure disciplinaire dirigée contre l'agent. Le requérant a formé un incident de nullité d'actuacions contre l'arrêt n° 16-2023. Il soutenait que celui-ci méconnaissait l'article 10 du texte constitutionnel, au motif que l'interprétation retenue ne serait ni raisonnable ni logique, la motivation n'étant pas fondée sur des critères objectifs tirés du droit. Le texte mentionne une « Sala Penal (sic) », erreur de désignation qui n'a pas d'incidence sur la solution. La partie défenderesse, le Gouvernement d'Andorre, s'est opposée à l'incident. Elle faisait valoir qu'aucune atteinte à un droit fondamental n'était établie et que les moyens invoqués ne faisaient que reproduire ceux déjà examinés dans l'arrêt attaqué. La date d'introduction de l'incident et le nombre exact d'arguments soulevés ne sont pas précisés dans la décision. ## Question de droit La question posée était de savoir si l'incident de nullité d'actuacions, régi par l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials du 21 décembre 1993, peut être accueilli lorsque la partie se borne à reprendre des moyens déjà tranchés par la décision attaquée et conteste la solution retenue sans démontrer une violation du droit fondamental à la juridiction. Cette question engageait deux points. Le premier concernait la nature de l'incident, c'est-à-dire savoir s'il constitue un degré de juridiction supplémentaire ou un recours extraordinaire. Le second portait sur les conditions de recevabilité et de fond, en particulier l'exigence selon laquelle la violation inv

ANTECEDENTS DE FET 1.- La sentència d'aquesta Sala núm. 16-2023, de 24 de març de 2023, va desestimar el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència del Tribunal de Batlles de data 27 de juny de 2022, que, al seu torn, havia desestimat la demanda promoguda per l'agent contra l'acord de Govern d'1 de setembre de 2021, que havia confirmat una prèvia resolució del Ministeri de Justícia i Interior, mitjançant la qual es va adoptar la mesura cautelar consistent en l'adscripció temporal de l'agent, membre del Cos de Policia, a l'Àrea de Seguretat Ciutadana i Grups Especialitzats. 2.- La representació de la part agent ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència esmentada d'aquesta Sala, en considerar que la mateixa incorre en vulneració de l'article 10 del text constitucional, ja que, segons al·lega, fa una interpretació que no és raonable ni lògica perquè la motivació de la Sala Penal (sic) no es recolza en criteris objectius derivats del dret. 3.- La representació de la demandada s'ha oposat a les pretensions de l'agent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració d'un dret fonamental i que les argumentacions que s'articulen en l'incident no fan més que reproduir les que ja van ser objecte d'examen en la sentència impugnada. FONAMENTS DE DRET Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma. Més en concret, l'esmentat precepte estableix que l'incident s'ha de fonamentar en la vulneració de drets processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució, sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment. Segon.- En aquest cas, la part agent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada, relatives a la legalitat de la mesura cautelar adoptada per l'Administració en el marc d'un expedient disciplinari seguit a l'agent. La sentència dona resposta a aquestes qüestions, de manera que s'ha de descartar l'existència de qualsevol incongruència omissiva. El fet que el recurrent estigui disconforme amb el contingut de la sentència no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que el text constitucional no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori. Convé insistir en el fet de què l'article 18 quater, apartat 1, de la Llei transitòria de procediments judicials només contempla l'incident de nul·litat d'actuacions per als supòsits en què la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció "no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment". En conseqüència, resulta clara la improcedència d'aquest incident, atès que l'interessat es limita a reproduir les argumentacions que ja van ser objecte de la sentència que va posar terme al procés. Les conclusions a què ha arribat la sentència sobre aquests punts no són evidentment compartides pel recurrent, però això no suposa òbviament que s'hagi vulnerat el dret a la jurisdicció, que, com abans s'ha dit, no garanteix obtenir un pronunciament favorable a les pretensions de la part. Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament l'incident de nul·litat que formula la part agent. Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda: Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat que planteja el Sr. Daza contra la sentència núm. 16-2023, dictada per aquesta Sala el 24 de març de 2023. Sense costes. Aquest Aute és ferm i executiu. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.