ATSJAD ANDORRA, a 17 de juliol del 2023 - ROJ: ATSJAD 188/2023
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé17 juillet 2023
Numéro287/22
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (ATSJAD 188/2023, 17 juillet 2023)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ATSJAD 188/2023, ECLI:AD:TSJADAD:2023:188A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le litige relève du droit de la famille andorran. Une épouse a introduit une demande en divorce. Le tribunal de première instance (Batllia) a, par sentence du 23 septembre 2022, prononcé la dissolution du mariage pour cause de divorce et la dissolution du régime matrimonial. Il a également statué sur les mesures accessoires : attribution du domicile familial à la mère, exercice conjoint de l'autorité parentale, attribution de la garde de la fille mineure à la mère, absence de régime de contacts au profit du parent non gardien, et maintien d'une pension alimentaire à la charge du père de 500 euros par mois, dont 300 euros pour la fille mineure et 200 euros pour le fils majeur. Le père devait en outre supporter pour moitié les dépenses extraordinaires des deux enfants.
Le père a interjeté appel le 19 octobre 2022. Son recours était circonscrit à un seul grief : la fixation d'une pension alimentaire au profit de son fils majeur. Il demandait également être dispensé de contribuer aux dépenses extraordinaires de ce dernier. L'épouse a conclu à la confirmation intégrale de la sentence et à la condamnation de l'appelant aux dépens.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre a rendu sa décision le 17 juillet 2023 (sentence n° 000079/2023). La décision est intitulée « Aute » dans les métadonnées, alors que le corps du texte est qualifié de « sentència ». Cette divergence de qualification n'a pas d'incidence sur l'analyse, mais elle doit être relevée pour l'exactitude de la référence.
## Question de droit
La question posée était de savoir si l'obligation alimentaire d'un parent envers un enfant devenu majeur subsiste lorsque ce dernier poursuit des études supérieures, et si les frais universitaires doivent être qualifiés de dépenses ordinaires ou extraordinaires au sens de la décision de première instance.
Le moyen principal de l'appelant reposait sur deux griefs. Il invoquait, d'une part, une appréciation erronée des preuves, et, d'autre part, une violation de l'article 10 de la Llei qualificada del matrimoni, au motif que sa capacité économique ne lui permettait pas de verser 200 euros mensuels et que sa situation financière était plus précaire que celle de la mère. Le texte ne précise pas le contenu exact de l'article 10 invoqué, ni la teneur des dispositions relatives aux obligations alimentaires envers les enfants majeurs.
## Solution et dispositif
La Cour a rejeté l'appel et confirmé la sentence de première instance. Son raisonnement comporte quatre volets.
**Sur la situation du fils majeur.** La Cour relève que l'enfant, né en 2000, n'est pas économiquement indépendant. Elle retient qu'il a obtenu avec succès un cycle de formation professionnelle d'éducation infantile, puis qu'il poursuit des études de droit en ligne auprès de l'Universitat d'Andorra, avec un bon aprofitament sur les années 2020-2021 et 2021-2022. Elle relève qu'il n'a pas besoin de se déplacer ni de supporter de frais d'hébergement, qu'il perçoit des aides publiques à l'étude et qu'il exerce des emplois occasionnels contribuant partiellement à ses dépenses. L'appelant n'avait pas sollicité, par voie de requête, la production de l'attestation actualisée de l'université pour l'année en cours.
**Sur la doctrine applicable.** La Cour rappelle la doctrine de la Sala relative aux pensions alimentaires pour enfants maj
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 17 de juliol del 2023 - ROJ: ATSJAD 188/2023
Juridiction andorrane, — (ATSJAD 188/2023, 17 juillet 2023)
Le litige relève du droit de la famille andorran. Une épouse a introduit une demande en divorce. Le tribunal de première instance (Batllia) a, par sentence du 23 septembre 2022, prononcé la dissolution du mariage pour cause de divorce et la dissolution du régime matrimonial. Il a également statué sur les mesures accessoires : attribution du domicile familial à la mère, exercice conjoint de l'autorité parentale, attribution de la garde de la fille mineure à la mère, absence de régime de contacts au profit du parent non gardien, et maintien d'une pension alimentaire à la charge du père de 500 euros par mois, dont 300 euros pour la fille mineure et 200 euros pour le fils majeur. Le père devait en outre supporter pour moitié les dépenses extraordinaires des deux enfants.
Le père a interjeté appel le 19 octobre 2022. Son recours était circonscrit à un seul grief : la fixation d'une pension alimentaire au profit de son fils majeur. Il demandait également être dispensé de contribuer aux dépenses extraordinaires de ce dernier. L'épouse a conclu à la confirmation intégrale de la sentence et à la condamnation de l'appelant aux dépens.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre a rendu sa décision le 17 juillet 2023 (sentence n° 000079/2023). La décision est intitulée « Aute » dans les métadonnées, alors que le corps du texte est qualifié de « sentència ». Cette divergence de qualification n'a pas d'incidence sur l'analyse, mais elle doit être relevée pour l'exactitude de la référence.
Question de droit
La question posée était de savoir si l'obligation alimentaire d'un parent envers un enfant devenu majeur subsiste lorsque ce dernier poursuit des études supérieures, et si les frais universitaires doivent être qualifiés de dépenses ordinaires ou extraordinaires au sens de la décision de première instance.
Le moyen principal de l'appelant reposait sur deux griefs. Il invoquait, d'une part, une appréciation erronée des preuves, et, d'autre part, une violation de l'article 10 de la Llei qualificada del matrimoni, au motif que sa capacité économique ne lui permettait pas de verser 200 euros mensuels et que sa situation financière était plus précaire que celle de la mère. Le texte ne précise pas le contenu exact de l'article 10 invoqué, ni la teneur des dispositions relatives aux obligations alimentaires envers les enfants majeurs.
Solution et dispositif
La Cour a rejeté l'appel et confirmé la sentence de première instance. Son raisonnement comporte quatre volets.
Sur la situation du fils majeur. La Cour relève que l'enfant, né en 2000, n'est pas économiquement indépendant. Elle retient qu'il a obtenu avec succès un cycle de formation professionnelle d'éducation infantile, puis qu'il poursuit des études de droit en ligne auprès de l'Universitat d'Andorra, avec un bon aprofitament sur les années 2020-2021 et 2021-2022. Elle relève qu'il n'a pas besoin de se déplacer ni de supporter de frais d'hébergement, qu'il perçoit des aides publiques à l'étude et qu'il exerce des emplois occasionnels contribuant partiellement à ses dépenses. L'appelant n'avait pas sollicité, par voie de requête, la production de l'attestation actualisée de l'université pour l'année en cours.
Sur la doctrine applicable. La Cour rappelle la doctrine de la Sala relative aux pensions alimentaires pour enfants maj
Aute
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
PARTS:
Apel·lant: Sr. Guerrero
Advocat: Sra. Herrera
Apel·lat: Sra. Vives
Advocat: Sra. Castilla
TSJC.- 0000287/2022 ORIGEN: 4000050/2022 - 00
NIG: 5300542120210002540
OBJECTE: Família. Pensió d'aliments fill major d'edat. Aprofitament dels estudis
SENTÈNCIA 000079/2023
Andorra la Vella, el 17 de juliol del 2023. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 287/22 — Décision commentée
1.- La Sra. Vives va interposar demanda de divorci contra el Sr. Espada, en què sol·licitava els següents pronunciaments:
" Acordar el divorci i declarar la dissolució del règim econòmic matrimonial.
Promoure la seva inscripció en el Registre civil.
Declarar com a definitives, les mesures provisionals de l'Aute de data 13 de desembre de 2021.
No efectuar expressa imposició de costes per raó de la matèria."
2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 23.9.2022 amb la següent part decisòria :
"Estimar substancialment la demanda promoguda en data 8 de febrer del 2022 per la Sra. Vives a l'atenció del Sr. ENTITY_4;
Declarar dissolt per causa de divorci el matrimoni canònic celebrat a Andorra la Vella el 14 de febrer del 2004 i, la dissolució del règim econòmic del matrimoni.
A l'ensems, escau:
Atribuir l'ús del domicili familiar a la mare Sra. Vives.
Mantenir l'exercici de la pàtria potestat sobre la filla menor comuna, Manzanares, de forma conjunta pels progenitors;
Atribuir la guarda i custòdia de la menor Manzanares en favor de la mare, Sra. ENTITY_6;
No fixar cap règim de contactes paterno-filials en favor del progenitor no custodi.
Mantenir la pensió alimentària a càrrec del pare de 500 EUR (300 EUR per la filla menor Manzanares i, 200 EUR pel fill major ENTITY_9), que haurà de satisfer al compte corrent que la mare indiqui dins els 10 primers dies de cada mes, actualitzable anyalment d'acord amb l'IPC i disposar el pagament per meitats de les despeses extraordinàries d'ambdós fills.
I, sense efectuar especial pronunciament en costes judicials, quedant ben entès que qualsevol incidència significativa sobre l'estat de la menor s'haurà de comunicar a aquesta Batllia"
3.- El 19.10.2022 el Sr. Guerrero ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments exposats en el seu escrit de recurs demana que es modifiqui parcialment la resolució apel·lada sense fixar cap pensió d'aliments a càrrec del progenitor en favor del fill major d'edat i que tampoc es fixi l'obligació de sufragar les despeses extraordinàries del fill major d'edat.
4.- Per escrit de data 3.1.2023 la Sra. Vives s'ha oposat al recurs i segons els arguments que exposa, sol·licita que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada i es condemni a la part recurrent al pagament de les costes processals causades d'aquesta instància.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present procediment, la part agent Vives reclama front la part defenent Guerrero en demanda en la que sosté una petició de dissolució del matrimoni per causa de divorci i les corresponents mesures definitives.
La sentència d'instància declara la dissolució per divorci i acorda les mesures que hem transcrit amunt.
Contra tal decisió s'alça el Sr. Guerrero.
SEGON.- En el seu recurs, el pare impugna com a únic greuge la imposició d'una pensió d'aliments en favor del seu fill Guerrero, nascut en el dia 22.4.2000 i per tant ja major d'edat. També impugna en conseqüència que hagi de pagar les despeses extraordinàries per meitats.
En la seva argumentació esmenta una errònia valoració de la prova i en conseqüència una infracció de l'article 10 de la LQ del Matrimoni per quan la seva capacitat econòmica no li permet pagar al seu fill una pensió de 200EUR al mes, doncs la seva situació econòmica és precària i per contra la de la mare és molt millor.
TERCER.- Però la realitat probatòria no sustenta la seva pretensió de no pagar cap pensió al seu fill major d'edat que continua estudiant i no és independent econòmicament. Així resulta acreditat que Guerrero quan va arribar a la majoria d'edat va cursar un cicle formatiu d'educació infantil amb èxit i a continuació està cursant els estudis de dret on line amb la Universitat d'Andorra, amb bon aprofitament en els cursos ja finalitzats 2020-2021 i 2021-2022. O sigui que els estudis universitaris els fa sense sortir del país i sense una despesa afegida d'allotjament que el desplaçament comporta. També ha aconseguit ajuts públics a l'estudi i quan pot fa feines esporàdiques per poder contribuir -de manera parcial- al seu manteniment personal i al finançament dels estudis. Així consta acreditat documentalment i sense que el pare hagi demanat com a prova per requeriment a la Universitat d'Andorra la darrera actualització del present curs.
Ja recull amb encert la sentència impugnada la doctrina d'aquesta Sala en la qüestió de la pensió d'aliments en els fills major d'edat. La conclusió és que cal estar en cada cas per conèixer si l'edat del fill/a afectat ha estat aliena a una actitud passiva o de desentesa de l'obligació d'aprofitar els estudis que tan profitosos li poden ser en la vida, i que els deus progenitors fan l'esforç de finançar. En el cas de Guerrero no se li pot fer cap retret al respecte. Si amb el cicle formatiu va constatar que li calia seguir estudiant una carrera universitària en la distància, no es pot argumentar que és una despesa extraordinària que la situació econòmica dels progenitors no en pot fer front. Com tampoc es pot pretendre que se l'hagi d'obligar a introduir-se en el món laboral després del cicle formatiu, sense cap mena d'aprofundiment en els estudis i frustrar el seu anhel d'aprenentatge.
QUART.- Pel que fa als ingressos econòmics dels progenitors ha de fer-se de manera homogènia. I si ens atenem als bruts, resulta que són molt similars i quasi idèntics (2.183EUR el pare i 2.329EUR la mare). Però el recurrent per una banda computa els seus ingressos nets i els de la mare en el seu import brut ni tampoc si percep la tretzena paga salarial anual i si l'ha computada en els seus ingressos, tal i com ho fa amb la mare. Però a més no té en compte que Guerrero segueix vivint amb la mare i per tant el segueix mantenint en l'alimentació, el vestir, despeses generals de l'habitatge etc. que comporta qualsevol fill. En conseqüència si l'erari públic fa l'esforç d'ajudar als seus estudis amb ajuts econòmics, també el pare ha de contribuir en la mesura de les seves possibilitats a una mòdica pensió de 200EUR mensuals i la meitat de les despeses universitàries, que li imposa la sentència d'instància.
En conseqüència, el recurs ha de ser desestimat i confirmada la sentència d'instància.
CINQUÈ.- Atesa la naturalesa d'aquesta classe d'assumptes, no fem, pronunciament sobre costes en aquesta alçada.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Guerrero contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 23 de setembre de 2022, que confirmem íntegrament.
Segon.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.