Résumé

# Juridiction andorrane, — (ATSJAD 197/2023, ECLI:AD:TSJADAD:2023:197A) > Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ATSJAD 197/2023, ECLI:AD:TSJADAD:2023:197A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Le litige concerne le refus de renouvellement d'une autorisation de résidence et de travail pour compte propre sollicitée par M. Palau. Par décision du secrétaire d'État à la Justice et à l'Intérieur du 8 novembre 2021, cette demande avait été rejetée. Le Gouvernement d'Andorre, saisi d'un recours préalable, a confirmé ce rejet par résolution n° 329317/2021 du 15 décembre 2021. M. Palau a saisi la juridiction de première instance. Par jugement n° 37/2022, le Tribunal de Batlles a fait droit à sa demande. Sur appel du Gouvernement, la Sala administrative du Tribunal supérieur de justice a, par sentence n° 82/2022 du 15 novembre 2022, révoqué le jugement entrepris et déclaré la résolution attaquée conforme au droit. Elle a estimé que la résidence effective de l'intéressé sur le territoire de la Principauté n'était pas établie. Le 16 décembre 2022, M. Palau a formé un incident de nullité d'actuations contre la sentence n° 82/2022, visant spécifiquement son fondement juridique quatre. Il soutenait que la juridiction avait remis en cause, à tort, la fiabilité des preuves produites, lesquelles démontreraient selon lui sa résidence et son activité effectives. Il a par ailleurs sollicité l'admission de nouvelles pièces. Le Gouvernement s'est opposé à l'incident, soutenant qu'aucune violation du droit à la juridiction n'était caractérisée, que la sentence était suffisamment motivée et que les moyens relevaient de la légalité ordinaire, dépourvue de contenu constitutionnel. La décision commentée est un aute (ordonnance) rendu le 24 mars 2023 par la même Sala administrative, composée de trois magistrats (la magistrate Elsa Puig Muñoz étant rapporteure). Le texte mentionne un précédent aute du 14 février 2023 relatif à l'admissibilité des preuves, dont le contenu n'est pas reproduit dans la décision. *Note méthodologique : le résumé automatique (« Resum I.A. ») figurant sur la page de la décision ne fait pas autorité et n'a pas été retenu comme source. Le présent commentaire s'appuie exclusivement sur le texte intégral des motifs.* ## Question de droit La question posée était double. Il s'agissait, d'une part, de déterminer si l'incident de nullité d'actuations prévu par l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials pouvait servir à remettre en cause l'appréciation des preuves opérée par la sentence attaquée. D'autre part, il fallait apprécier si de nouvelles pièces pouvaient être admises dans le cadre de cet incident. Le second aspect supposait de vérifier les conditions posées par l'article 18 quater, paragraphe 1, de la même loi, dont le texte limite le recours aux hypothèses dans lesquelles la personne concernée « no hagi pogut denunciar aquesta vulneraci\u00f3 anteriorment » (n'a pas pu dénoncer cette violation antérieurement). ## Solution et dispositif La Sala rejette l'incident, en s'appuyant sur trois séries de motifs. **Sur la nature de l'incident.** Le tribunal rappelle que l'incident de nullité « no constitueix una nova inst\u00e0ncia processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resoluci\u00f3 impugnada » (n'est pas une nouvelle instance où seraient réexaminées les décisions attaquées), mais un « remei extraordinari » destiné à corriger les violations du droit fondamental à la juridiction survenues dans une procédure close par une décision passée en force de chose jugée. **Sur l'absence de violation du droit à la juridiction.** Le requérant « no fa sin\u00f3 replantejar les qüestions que ja van ser resoltes » (ne fait que reformuler des questions déjà tranchées). Son désaccord avec l'appréciation des preuves ne suffit pas à caractériser une violation : le texte constitutionnel ne garantit pas un pronunciament favorable aux prétentions des parties, mais l'examen et la solution de celles-ci « conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori » (conformément au droit, dans un sens favorable ou défavorable). **Sur les pièces nouvelles.** Le tribunal relève que l'article 18 quater, paragraphe 1, n'ouvre l'incident que lorsque la violation n'a pu être dénoncée antérie

ANTECEDENTS DE FET 1.- El Sr. Palau va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de Govern número 329317/2021, dictada el 15 de desembre del 2021, mitjançant la qual el Govern confirmà, prèvia impugnació, la resolució del secretari d'Estat de Justícia i Interior de 8 de novembre del 2021. Aquesta darrera resolució venia a desestimar la sol·licitud de renovació de l'autorització de residència i treball per compte propi del Sr. Palau. 2.- En la sentència núm. 37/2022, el Tribunal de Batlles va estimar la demanda promoguda per l'agent. 3.- La sentència d'aquesta Sala número 82/2022, de 15 de novembre, va estimar el recurs d'apel·lació interposat pel Govern, va revocar la sentència recorreguda, i va declarar que la resolució impugnada en la instància és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. 4.- La part agent va presentar incident de nul·litat d'actuacions el 16/12/2022 contra aquesta darrera sentència, concretament contra el fonament jurídic quart. Així, sosté que aquesta Sala ha qüestionat les proves que va presentar en entendre que no són de prou confiança. L'agent entén que la prova aportada sí acredita la seva residència i treball efectius al Principat 5.- El Govern considera que no s'ha produït cap vulneració del dret a la jurisdicció, compte tingut que la sentència d'aquesta Sala no és incongruent i s'ha valorat la totalitat de les proves, tot i que aquesta valoració ha portat a concloure que no s'ha acreditat la residència efectiva de l'agent al Principat. Afegeix que les qüestions formulades per la part agent entren dintre de l'àmbit de la legalitat ordinària i no tenen contingut constitucional. FONAMENTS DE DRET Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma. Segon.- En aquest cas, la part agent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada. Ara bé, que el recurrent estigui disconforme amb el contingut de la sentència, o més concretament, amb la valoració que s'ha fet de les proves aportades, no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que el text constitucional no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori. Convé insistir en el fet de què l'article 18 quarter, apartat 1r., de la Llei transitòria de procediments judicials només contempla l'incident de nul·litat d'actuacions per als supòsits en què la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció "no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment". En conseqüència, resulta clara la improcedència d'aquest incident, atès que l'interessat es limita a reproduir les argumentacions que ja van ser objecte de la sentència que va posar terme al procés. Tercer.- Endemés, la part agent, a banda de voler tornar a aportar en aquest incident documents que ja constaven en les actuacions -la majoria d'ells-, va voler incorporar també noves proves, que, com es va dir a l'aute de 14/02/2023, pretenien provar fets que són posteriors al dictat de la sentència, com és que el fill de l'agent està matriculat al Principat en un curs posterior al període analitzat, o bé es tractava de proves que, o es podien haver presentat abans, és a dir, amb la demanda, en el moment de la proposició de proves o a tot estirar durant la tramitació del recurs d'apel·lació, o, en cas de no disposar de dits documents, ho hauria d'haver justificat en el tràmit de proposició de proves, cosa que tampoc va fer. De fet, les noves proves que es pretenien aportar no són útils, pertinents ni necessàries per provar allò que es pretén, a saber: que la sentència núm. 82-2022 d'aquesta Sala, dictada en data 15-11-2022 vulnera el dret constitucional de l'apel·lant a la jurisdicció en els seus vessants dels drets a la defensa i d'accés a la jurisdicció, a un procés degut i també a obtenir una resolució fonamentada en dret i no arbitrària. En qualsevol cas, les al·legacions que es contenen a l'incident de nul·litat sobre la prova, refermen encara més la posició d'aquest Tribunal sobre la valoració feta en relació amb la mateixa. En efecte, es reconeix que no tenia telèfon del Principat, sinó francès; reconeix que des d'aquest telèfon no va trucar a cap negoci durant la seva estada -quan havia dit que "havia d'anar de parròquia en parròquia captant clients"-, i, pel que fa la targeta C., reconeix que el document aportat el va formatejar el propi agent. A més, cap explicació raonable s'ofereix sobre les consideracions que es fan a la sentència sobre que "si s'analitzen les anotacions del llistat aportat, s'arriba a la conclusió que a la targeta C. s'havien vinculat altres, i alguna d'aquestes no era de l'agent. Així, al foli 125 EA apareix un moviment el 03/09/2020 Andorra, el 04/09/2020 a l'aeroport de H. (GB), el mateix 04/09/2020 un altre a França, i a partir del 07/09/2020 fins el 23/09/2020, fins a 18 moviments a Croàcia (possiblement perquè l'agent va anar allí de vacances), però dintre d'aquest mateix període hi ha 8 moviments a Andorra (els dies 13, 19, 20 i 23 de setembre). I això només s'explica pel fet que alguna de les targetes vinculades a C. no era de l'agent". Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda: 1r.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions que formula la representació de la part agent contra la sentència núm. 82/2022, de 15 de novembre. 2n.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.