Décision commentée : ATSJAD 198/2023, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 24 mars 2023, Aute, recours n° A044/22 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un fonctionnaire, M. Águila, percevait une prestation complémentaire à la prestation de la Caisse anorrane de sécurité sociale (CASS) lorsqu'il se trouvait en incapacité temporaire. Il contestait la manière dont la Mutua des employés de l'administration générale et de l'administration de la justice calculait cette prestation. Sa réclamation fut rejetée par une résolution du 18 février 2019.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Le Tribunal de Batlles, par jugement du 6 avril 2022, rejeta la demande formée contre cette résolution. La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia, par sentence n° 85-2022 du 29 novembre 2022, rejeta l'appel interjeté contre ce jugement.
Le demandeur forma alors un incident de nullité d'actuacions contre la sentence n° 85-2022. Il invoquait la violation de l'article 10 du texte constitutionnel, au motif qu'il aurait subi un défaut de défense faute d'examen de sa situation individualisée. Il critiquait en outre la formule de calcul appliquée par la Mutua. La défenderesse s'opposa à l'incident, en soutenant qu'aucun droit fondamental n'avait été violé et que les moyens invoqués reproduisaient ceux déjà examinés.
Le texte ne précise pas davantage les moyens de droit développés par les parties. Le résumé automatique figurant dans la base de données ne doit pas être tenu pour une partie de la motivation.
Question de droit
La question posée était double.
En premier lieu, il s'agissait de déterminer si l'incident de nullité d'actuacions prévu par l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials peut servir à remettre en discussion des questions déjà tranchées par une décision passée en force de chose jugée.
En second lieu, il fallait apprécier si le désaccord d'une partie avec le contenu d'une décision, ou la non-prise en compte d'une argumentation présentée tardivement, constitue en soi une atteinte au droit fondamental à la juridiction.
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'incident. Il énonce d'abord le régime de l'incident : celui-ci « no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció » (fonds, premier considérant). Il rappelle que l'incident doit se fonder sur une violation de droits procéduraux ou un défaut de forme ayant causé un défaut de défense, ou sur l'incongruence de la décision, « sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment » (deuxième considérant).
Le Tribunal relève ensuite que la sentence attaquée répondait aux questions soulevées et qu'aucune incongruence omissive ne pouvait être retenue. Il précise que le droit à la juridiction « no garanteix que s'obtingui un pronunciament fav
Núm. de Protocol: 1000079/2019 Núm. de Rotlle: TSJA-0000044/2022
AUTE 5-2023
PARTS:
Demandant incidental: Sr. Águila
Representant: Sra. Alcalá
Advocat: Sr. Pombo
Demandat incidental: MUTÚA DELS EMPLEATS DE L'ADMINISTRACIÓ GENERAL I DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA
Representant: Sra. Bermudez
Advocat: Sr. Vall
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, el 24 de març de 2023.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número 1000079/2019, havent estat observades les prescripcions legals.
És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La sentència d'aquesta Sala núm. 85-2022, de 29 de novembre de 2022, va desestimar el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència del Tribunal de Batlles de data 6 d'abril de 2022, que, al seu torn, havia desestimat la demanda promoguda per l'agent contra la resolució de 18 de febrer de 2019, que havia denegat la reclamació formulada davant la Mútua dels Empleats de l'Administració General i de l'Administració de Justícia, sobre la forma de càlcul de la prestació complementària a la de la CASS que s'havia satisfet a l'interessat, en ocasió de trobar-se en situació d'incapacitat temporal.
2.- La representació de la part agent ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència esmentada d'aquesta Sala, en considerar que la mateixa incorre en vulneració de l'article 10 del text constitucional, ja que, segons al·lega, se li ha causat indefensió en no examinar-se la seva situació individualitzada. D'altra banda, considera perjudicial la fórmula de càlcul que aplica la Mútua.
3.- La representació de la demandada s'ha oposat a les pretensions de l'agent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració d'un dret fonamental i que les argumentacions que s'articulen en l'incident no fan més que reproduir les que ja van ser objecte d'examen en la sentència impugnada.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.
Més en concret, l'esmentat precepte estableix que l'incident s'ha de fonamentar en la vulneració de drets processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució, sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment.
Segon.- En aquest cas, la part agent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada, relatives al càlcul de la prestació complementària que li va satisfer la Mútua demandada.
La sentència dona resposta a aquestes qüestions, de manera que s'ha de descartar l'existència de qualsevol incongruència omissiva. El fet que el recurrent estigui disconforme amb el contingut de la sentència no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que el text constitucional no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori.
Convé insistir en el fet de què l'article 18 quater, apartat 1, de la Llei transitòria de procediments judicials només contempla l'incident de nul·litat d'actuacions per als supòsits en què la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció "no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment". En conseqüència, resulta clara la improcedència d'aquest incident, atès que l'interessat es limita a reproduir les argumentacions que ja van ser objecte de la sentència que va posar terme al procés.
Les conclusions a què ha arribat la sentència sobre aquests punts no són evidentment compartides pel recurrent, però això no suposa òbviament que s'hagi vulnerat el dret a la jurisdicció, que, com abans s'ha dit, no garanteix obtenir un pronunciament favorable a les pretensions de la part.
En cap cas es pot parlar d'una indefensió derivada del fet que no es van examinar les qüestions que l'agent va plantejar de manera extemporània, com ja es va analitzar en la sentència impugnada. Resulta paradoxal que la part promotora d'aquest incident consideri que el seu cas és singular i diferenciat, quan la demanda inicial del procés es va plantejar exactament en els mateixos termes que en els altres recursos que la sentència recaiguda en aquest cas va recollir com a antecedents equiparables. Com es va dir llavors, la indefensió l'hauria patit la part contrària, si s'hagués abordat l'examen de qüestions plantejades extemporàniament.
Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament l'incident de nul·litat que formula la part agent.
Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:
Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat que planteja la representació del Sr. Águila contra la sentència núm. 85-2022, dictada per aquesta Sala el 29 de novembre de 2022. Sense costes.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.