En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- Per Sentència de 27-3-2015 es declarava la dissolució, per divorci, del matrimoni contret pels Srs. Criado i Porras, adoptant les mesures definitives relatives a aquesta nova situació entre els quals, i en allò que ara interessa, es preveia: "fixar una pensió per aliments a favor de la menor en la quantia de 500.- euros mensuals, obligant-se el progenitor a satisfet dita quantitat fins que la meno assoleixi l'edat de 18 anys; en el cas que la menor cursi estudis superiors, universitaris o les especialitzacions corresponents, el pare seguirà satisfent la pensió alimentària a favor de la filla, rebent ella mateixa el referit import en aquest darrer cas". El 24-5-2022, la Sra. Porras, formulava demanda d'execució prop del Saig, en concepte de pensions alimentàries generades des del mes de novembre del 2020, i per acord d'execució de 27-5-2022, es requeria el Sr. Criado de pagament de la suma de 10.496,93.- EUR (costes de l'execució incloses). Aquest acord d'execució era notificat mitjançant publicació edictal de 20-6-2022 (BOPA de 22-6-2022). Per escrit de 30-6-2022 adreçat a la Batllia, el Sr. Criado impugnava l'acord d'execució, sol·licitant la seva revocació per una irregularitat en la seva notificació. Subsidiàriament, denunciava la manca de legitimació activa de la Sra. Porras per a reclamar els aliments de la seva filla major d'edat i més subsidiàriament, referia que no es disposava dels elements necessaris per a saber si els estudis que cursava la filla l'obligaven a satisfer una pensió d'aliments, si aquests estudis es podien fer en línia i es podien compaginar amb un treball i oposant-se al pagament de les costes que es contemplaven en la demanda d'execució. Per Aute de 19-7-2022, l'oposició a l'execució articulada era admesa a tràmit. El 15-7-2022 el Saig disposava l'embargament de béns del Sr. Criado fins a l'import de 10.501,11.- EUR i el 21-7-2022, aquest articulava oposició a l'acord d'embargament, reproduint les mateixes pretensions que respecte de l'acord d'execució. 2.- El 13-9-2022, la representació processal de la Sra. Porras, s'oposava a la impugnació de l'acord d'execució dictat pel Saig, sol·licitant que es dictés Resolució desestimant les pretensions del Sr. Criado tot imposant-li el pagament de les costes ocasionades. Seguit el procés incidental pels seus tràmits, en data 14-4-2023, requeia aute amb la següent part decisòria: "Primer.- Desestimar l'excepció de manca de legitimació activa plantejada pel Sr. Criado en el seu escrit de data 30 de juny del 2022. Segon.- Desestimar la impugnació de l'acord d'execució del saig de data 27 de maig del 2022 formulada pel Sr. Criado, en data 30 de juny del 2022. Tercer.- Condemnar al Sr. Criado al pagament de les costes processals derivades de la present impugnació. Quart.- Notificar la present resolució judicial a les parts personades en el procés i al Saig, Sr. S". 4.- El Sr. Criado ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, sol·licitant es dicti nova resolució en aquesta alçada que la revoqui declarant la seva nul·litat radical i retrotraient el procediment fins al pronunciament de l'acord d'execució, ordenant que el mateix sigui opportunament notificat, imposant les costes a l'adversa, inclosos els honoraris d'advocat i, si escau, de procurador, i subsidiàriament, sense efectuar especial condemna en costes. Fonamenta aquest recurs, invocant error en la valoració de la prova i en l'aplicació de la jurisprudència. Concretament, insisteix que la Sra. Porras no es trobaria legitimada per a reclamar aliments per a la seva filla referint que en mèrits de la Sentència que els establia, la legitimació només ho era aquesta darrera, considerant que en aquesta eventualitat, la resolució dictada per aquesta Sala el 17-6-2020, rotlle TSJC- 388/2019 no resultava aplicable. D'altra part, mantenia que ni la filla ni la mare l'havien informat de la formació que la primera seguia a Barcelona, el que havia justificat la impugnació de l'acord per part seva, precisant que no havia estat fins aquesta alçada que l'adversa ha justificat que es tractaria d'estudis superiors que seguia amb rendiment normal. Referia també que la notificació de l'acord del Saig s'havia practicat per Edictes, sense que aquest professional del dret hagués exhaurit les gestions possibles per a localitzar-lo prèviament. 5.- La representació processal de la Sra. Porras s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la confirmació de la resolució apel·lada amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades. Sustenta que els arguments que en aquesta alçada la part recurrent articulava eren nous i que en tot cas era la mare qui ostentava el poder d'administració sobre els aliments de la filla i que en tot cas, tenia legitimació per a reclamar-ne el pagament. Afegia que el Sr. Criado era coneixedor de la formació que la seva filla realitzava i que en tot cas era amb ell que corresponia demanar tota aquesta informació, sense que res se li pogués retreure a la seva representada i que en tot cas, el Sr. Criado s'havia desentès de les seves obligacions tan bon punt la filla havia esdevingut major d'edat. Quant a la irregularitat en la notificació de l'acord d'execució, considera que aquestes no concorrien i que en definitiva tot obeïa a una estratègia deliberada per tal d'allargar al màxim el pagament degut. FONAMENTS DE DRET Primer.- Amb la finalitat de produir una anàlisi sistemàtica de les diferents qüestions que suscita el recurs articulat, analitzarem, en primer lloc, els motius introduïts respecte de la irregularitat en la notificació de l'acord del Saig atès que en cas d'existir es traduirien necessàriament en la nul·litat de l'Aute dictat, amb retroacció del procediment, resultant estèril en aquesta eventualitat l'examen dels restants arguments plantejats. La notificació d'una resolució judicial pretén portar-la a coneixement personal de les parts, a fi que aquests puguin adoptar, la conducta processal que considerin adequada en exercici del seu legítim dret a la defensa. Des d'aquesta perspectiva, no es pot entendre que el seu interès es satisfaci amb notificacions merament virtuals que no arriben a coneixement del seu destinatari, sinó que en definitiva la comunicació que es realitza, suposa la fita a partir de la qual podrà articular tots els mitjans de defensa que l'ordenament li reconeix i que estructuren en definitiva, el seu dret al procés degut i a la tutela judicial efectiva. Si aquestes precisions es traslladen al concret supòsit que aquí examinem, el mateix recurrent admet haver tingut coneixement a través de la seva direcció lletrada, de la part decisòria de l'acord d'execució que va dictar el Saig. I no tan sols en va tenir degut coneixement sinó que fins i tot la va impugnar vàlidament. En aquestes condicions, la publicació efectuada per Edictes de l'acord del Saig, s'ajustava a la finalitat de l'acte de comunicació que es va realitzar, sense que pugui apreciar-se per aquesta raó, i en el concret supòsit que s'examina, cap mena d'irregularitat. En suport a les seves pretensions, la part recurrent es remet a l'Aute d'aquesta Sala de 7-2-2023 (rotlle TSJC-117/2022), en què poguérem anul·lar un Acord del Saig per una irregularitat en la seva notificació. El supòsit de fet examinat en aquesta resolució, però resulta divers d'aquell que aquí s'examina i, per tant, les seves indicacions no resulten extrapolables. En efecte, allí no consta que l'acord d'execució es notifiqués per edicte a la seva destinatària (només es notificava per aquesta via l'acord d'embargament), sense que aquest pogués ser vàlidament impugnat. El primer motiu del recurs es veurà abocat al fracàs. Segon.- Quant a la manca de legitimació activa de la Sra. Porras. En el motiu de greuge que s'introdueix respecte d'aquesta qüestió, el recurrent considera que la resolució dictada per la Batlle s'aparta de la doctrina d'aquesta Sala continguda essencialment en l'Aute de 17-6-2020 (rotlle TSJC- 388/2019) quan sosteníem: "La majoria d'edat suposa un canvi en l'estat civil de la persona que es caracteritza per l'absoluta independència de la seva persona i per l'adquisició de la pensa capacitat d'obrar, en que s'integra la capacitat d'obrar processal, entesa com l'aptitud de la persona per a decidir de la persona per a decidir la conducta processal que consideri més ajustada a la defensa del seus drets i interessos i que porta a admetre que el fill major d'edat tributari del dret a aliments pugui reclamar-los en nom propi i personal ostentant plena legitimació per a l'exercici de les accions corresponents atès que en definitiva la titularitat d'aquest dret correspon en exclusiva al fill sobre el qual els seus progenitors no exerciten la pàtria potestat ni gaudeixen de cap mena de representació. Si bé les anteriors precisions suposen una realitat jurídica inqüestionable, no és menys cert també que la jurisprudència dels Tribunals andorrans és constant en admetre la legitimació d'un progenitor per reclamar a l'altre els aliments deguts als fills comuns encara que aquests siguin majors d'edat sempre que convisquessin amb ell quan es reclamen (cfr. Sentència d'aquesta Sala de data 29 d'abril del 1999, i els Autes també del 29 d'abril d'aquell any i 23 de març del 2000 citats per la Sentència de data 26 de febrer del 2003). En efecte, malgrat el caràcter personalíssim de l'obligació alimentària, no podem oblidar que atesa la realitat social i familiar actualment concurrent, el fill major alimentista es desenvolupa en el si d'un nucli familiar administrat i representat pel progenitor amb qui conviu. En tal situació si bé la titularitat del dret d'aliments correspon en exclusiva al fill, el poder d'administració del mateix recau en el progenitor amb qui tal convivència es dóna i és que no es pot oblidar que ha estat el fill qui de manera voluntària s'ha sotmès a una concreta modalitat de convivència. Aquesta tàcita voluntat del fill de conviure amb un progenitor constitueix el fonament de la facultat d'administració afirmada sense que això suposi cap limitació de la capacitat d'obrar del fill". Concretament, el Sr. Criado considera que en mèrits de la Sentència dictada era la filla major d'edat qui havia de rebre personalment la pensió d'aliments, sense que en cap moment la mare pogués reclamar-ne el pagament. Ara bé, aquest raonament parteix d'una assimilació errònia entre les facultats d'administració dels aliments que segons la Sentència dictada correspondrien a la filla major d'edat, i la reclamació d'execució forçosa respecte del seu pagament, que al marge de l'alimentista personalment, també reconeixem de manera constant al progenitor amb qui el fill major conviu, tractant-se aquí de la Sra. Porras. Aquest motiu del recurs també haurà de ser desestimat. Tercer.- Pel que es refereix a la pretesa manca d'informació respecte de la formació superior realitzada per la filla dels litigants. Hem tingut ocasió d'establir que "el seguiment de formació acadèmica superior per part d'un fill major d'edat, no pot deixar-se a l'albir d'un dels seus progenitors, sinó que dependrà en definitiva de la voluntat del fill sempre que aquesta s'ajusti a la capacitat econòmica dels seus pares i la formació superior s'efectuï amb degut aprofitament pel fill" (Aute de 21-9-2023, rotlle TSJC-235/2022). En el present supòsit el progenitor recurrent admet ser coneixedor que la filla cursava formació en el ram de l'estètica, havent-se justificat en aquesta alçada que la formació seguida a l'escola C Barcelona és equivalent a un CFGS (cicle formatiu de grau superior). En aquesta situació, i sense perjudici que la Sra. Porras o la filla dels litigants hagi de justificar l'aprofitament acadèmic assolit de manera semestral al progenitor alimentant, el motiu del recurs articulat no podrà prosperar. Quart.- La desestimació del recurs articulat comportarà, atesa la naturalesa estrictament econòmica del debat suscitat, que les costes ocasionades en aquesta alçada siguin imposades a la part recurrent en mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Criado respecte de l'Aute 286/2023 de data 14-4-2023 quina part dispositiva confirmem íntegrament. Imposem al recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquest aute és ferm i executiu. Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE