ANTECEDENTS DE FET 1.- Galan va interposar demanda davant la Batllia d'Andorra contra la resolució núm. 357212/2022, dictada pel GOVERN D'ANDORRA en data 14/12/2022, per la qual es va desestimar el recurs administratiu interposat contra la resolució núm. 351591/2022, de data 19/10/2022, que, a la seva vegada, desestimava la sol·licitud de indemnització per les demores en la tramitació d'una causa, demores reconegudes pel Tribunal Constitucional. A la demanda es sol·licitava que es condemnés al GOVERN D'ANDORRA al pagament de 6.000 euros en concepte de indemnització. 2.- L'aute de data 02/06/2023 va inadmetre el recurs en haver-se apreciat la incompetència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles per pronunciar-se sobre la qüestió plantejada. 3.- L'agent ha interposat recurs d'apel·lació contra el referit aute de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en que: La jurisdicció administrativa és competent per conèixer de la reclamació d'una indemnització derivada de la vulneració d'un dret fonamental que ja ha declarat el Tribunal Constitucional. La sentència de la Sala Administrativa núm. 06-2014, de 28 de març, constitueix un precedent en aquest sentit. L'Estat és el responsable de reparar els danys ocasionats per errors judicials o pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia, sense que l'art. 10 de la Llei Qualificada de la Justícia estableixi restriccions o impediments per reclamar en la Jurisdicció Administrativa el dret a indemnització establert pel Tribunal Constitucional. 4.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs, en base a les següents argumentacions: El precedent que cita la recurrent no és assimilable al cas que ens ocupa. El GOVERN D'ANDORRA no és competent per avaluar o quantificar la indemnització sol·licitada. La pròpia Araujo és conscient de la manca de competència del GOVERN D'ANDORRA per fixar una indemnització, compte tingut que en data 17/03/2023 va presentar demanda d'acció de responsabilitat de l'Estat per l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia davant del Ple d'aquest TSJ (causa núm. 000004/2023). FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- La qüestió litigiosa que es planteja en aquesta alçada consisteix en determinar si correspon a la jurisdicció administrativa, prèvia reclamació davant del GOVERN D'ANDORRA, el coneixement d'una acció encaminada a fixar la indemnització que té dret a percebre l'agent, com a conseqüència de la vulneració del dret a un procés de durada raonable, que ja ha estat declarada per part del Tribunal Constitucional. L'aute apel·lat del Tribunal de Batlles ha conclòs que la competència per conèixer d'aquesta acció està reservada al Ple d'aquest Tribunal, segons els articles 10.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 25 de la Llei transitòria de procediments judicials. Tercer.- L'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia disposa que: "3. L'acció per al reconeixement de l'error judicial o de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia i per a l'eventual avaluació del dany, s'haurà d'instar davant del Ple del Tribunal Superior de Justícia, dins del termini improrrogable de tres mesos, comptadors des del dia en què es pugui exercitar". Per la seva part, l'article 25 de la Llei transitòria de procediments judicials estableix que: "L'acció serà tramitada davant el ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra seguint el procediment d'apel·lació comú previst en l'article 68.b), essent-ne part el demandant i el Ministeri Fiscal. Serà també emplaçat com a part el GOVERN D'ANDORRA així com les persones que aquest, d'acord amb el previst a l'apartat 5 de l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia, demani que s'emplacin també com a part". Del contingut d'aquests preceptes, es desprèn inequívocament que, quan es planteja una acció per al reconeixement d'un error judicial o de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia, així com per a l'eventual avaluació del dany, la competència està reservada al Ple d'aquest Tribunal Superior, com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 111- 2012, de 20 de desembre, segons la qual: "La demanda posa en dubte, de fet, un funcionament anormal de la justícia i no pot ser objecte d'un recurs en responsabilitat administrativa. En efecte, com ho ha jutjat aquesta Sala en la sentència 90-2012 de data 17 de desembre del 2010, la via processal "passa necessàriament per formular la corresponent demanda davant el Ple del Tribunal Superior". Quart.- El precedent que invoca la part apel·lant, amb cita de la sentència d'aquesta Sala núm. 6-2014, de 28 de març, no és aplicable en aquest cas, ja que la situació de fet que va ser examinada en la referida resolució no es correspon en absolut a la que és objecte d'aquest procés. En efecte, la sentència núm. 6-2014 portava causa de la sentència del Tribunal Constitucional de 7 de setembre de 2009 (causa 2009-2-RE), que va declarar la vulneració del dret a la intimitat i del dret al secret de les comunicacions que proclamen els articles 14 i 15 de la Constitució, així com va reconèixer el dret dels interessats a ser indemnitzats pels perjudicis soferts. Ara bé, aquestes vulneracions eren imputables a un òrgan de l'Administració general, de manera que la fixació de la indemnització corresponia evidentment a la jurisdicció administrativa. A més, convé remarcar que, en aquell cas, el Tribunal Constitucional va descartar expressament la vulneració del dret a la jurisdicció dels recurrents, de manera que el reconeixement del dret d'aquests a obtenir una indemnització estava totalment desvinculat d'un error judicial o de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia. Ben al contrari, en el present cas es tracta de la vulneració del dret a un procés de durada raonable, que proclama l'article 10.2 de la Constitució i que així ha estat declarada pel Tribunal Constitucional. Atès que en aquest supòsit s'ha reconegut l'existència d'un funcionament anormal de l'Administració de Justícia, la competència per determinar la indemnització corresponent, d'acord amb els articles 10.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 25 de la Llei transitòria de procediments judicials, correspon sens dubte al Ple d'aquest Tribunal. Així ho ha declarat aquesta mateixa Sala Administrativa en les sentències núm. 43-2022, de 26 de maig, i 46-2022, de 20 de juny. A més, com posa de relleu el GOVERN D'ANDORRA en oposar-se al recurs d'apel·lació, la pròpia Araujo és conscient de la manca de competència del GOVERN D'ANDORRA per fixar una indemnització per les demores en la tramitació d'una causa judicial seguida a la Batllia Especialitzada -que ja han estat reconegudes pel Tribunal Constitucional-, compte tingut que en data 17/03/2023 va presentar demanda d'acció de responsabilitat de l'Estat per l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia davant del Ple d'aquest TSJ (causa núm. 000004/2023). Per això, cal desestimar el recurs interposat per la part agent. Tercer.- Costes No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en ambdues instàncies. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda: 1.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Galan contra l'aute dictat en data 02/06/2023 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles i, en conseqüència, confirmar la inadmissibilitat de la demanda i l'arxiu de les actuacions. 2.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies. Aquest Aute és ferm i executiu. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem. Subir Diccionario RAE