ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.d1e84ce9 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
Décision commentée : ATSJAD 266/2023, 20 décembre 2023 (ECLI:AD:TSJADAD:2023:266A) (Lire sur source officielle)
Note méthodologique : le champ « référence canonique » fourni était incomplet. La référence ci-dessus est reprise de l'en-tête du texte intégral (ROJ et ECLI). Les noms des parties et certaines dates présentent des incohérences internes, signalées dans le corps du commentaire.
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Art. 62, Codi penal —
Art. 61, Codi penal —
Art. 63, Codi penal —
Par une sentence du 17 avril 2022, le Tribunal de Corts a déclaré M. Villegas coupable de trafic de stupéfiants qualifié (cocaïne, MDMA et LSD), de trafic de stupéfiants de moindre gravité (cannabis) et de possession et consommation continuées de stupéfiants. Il l'a condamné à une peine unique de deux ans et six mois d'emprisonnement ferme et à une amende de 3 000 euros.
La Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia a partiellement réformé cette sentence le 28 octobre 2022. Elle a fixé la peine d'emprisonnement à dix-huit mois, dont la partie ferme correspondait à la détention préventive déjà subie (267 jours). Le reliquat a été assorti d'un sursis qualifié, subordonné à un suivi thérapeutique de désintoxication auprès de l'UCA et à la justification d'une activité professionnelle régulière pendant trois ans.
Le 12 avril 2023, le ministère public a saisi le Tribunal de Corts d'une demande de révocation. Par un aute du 26 juillet 2023, ce tribunal a révoqué partiellement le sursis et fixé le terme d'exécution du reliquat à six mois, à purger en régime de semi-liberté, le sursis étant maintenu pour le surplus.
M. Villegas a interjeté appel. Il soutenait, à titre principal, qu'aucune révocation ne pouvait intervenir faute de terme de suspension fixé par la Sala dans sa sentence, et, à titre subsidiaire, que le terme d'exécution ne devait pas excéder un mois, compte tenu de son respect allégué des obligations imposées. Le ministère public s'est opposé au recours.
La Sala Penal a rejeté l'appel et confirmé intégralement l'aute, avec condamnation de l'appelant aux dépens.
Points à signaler : le texte désigne le condamné tantôt comme « Villegas », tantôt comme « Sr. G. » ou « Sr. G.H. ». L'en-tête mentionne par ailleurs une « causa » pour « delicte de lesions doloses », alors que l'ensemble de la décision porte sur des infractions de stupéfiants. La date de la sentence de première instance est indiquée comme le 17 avril 2022 dans les antécédents et comme le 27 avril 2022 dans les motifs. Ces incohérences matérielles n'affectent pas, en l'espèce, le raisonnement juridique, mais elles doivent être relevées.
L'appel soulevait deux questions distinctes.
Première question : la révocation partielle d'un sursis qualifié est-elle possible lorsque la décision de condamnation n'a pas expressément fixé le terme de la période de suspension, en particulier pour les obligations spécifiques (traitement, activité professionnelle) distinctes de l'obligation générale de ne pas réitérer ?
Seconde question : lorsque le condamné a commis de nouvelles infractions pendant la période d'épreuve, le juge de l'exécution peut-il, en application de l'article 63 du Code pénal, limiter la part de peine révoquée à une durée ferme déterminée en fonction de la réinsertion sociale, et selon quels critères ?
La Sala écarte le premier moyen en retenant que le délai de trois ans s'applique à l'ensemble des obligations. Elle relève que la sentence ne distingue pas entre la condition générale de non-réitération et les conditions spéc
Núm. de Rotlle: TSJP 0000069/2023 Núm. de Causa: Exe 0000081/2022
AUTE 78-2023
PARTS:
Apel·lant: Sr. Villegas
Advocada: Sra. Guerrero
Apel·lat: MINISTERI FISCAL
Magistrades: Sra. Marie Conte
Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, vint de desembre de dos mil vint-i-tres.
En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 26 de juliol de 2023 dictat pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida per un delicte de lesions doloses. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.
I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 17-04-2022 amb la següent part dispositiva decideix, entre altres:
"Condemnar l'acusat Villegas, com responsable penalment en concepte d'autor d'un delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna, del psicòtrop MDMA (Metilen-Dioxi-Metanfetamina) èxtasi i LSD, d'un delicte menor de tràfic de droga tòxica cànnabis i d'un delicte menor continuat de possessió i consum de droga tòxica, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena única de DOS ANYS I SIS MESOS DE PRESÓ FERMA i multa de TRES-MIL EUROS"
Resolució revocada parcialment per la sentència dictada per la sala penal del Tribunal Superior de Justícia en data 28-10-2022, en el sentit de:
"Es fixa la pena de presó en divuit mesos de la qual és ferma el període en què ha estat el Sr. G. en presó preventiva (267 dies) i la resta condicional qualificada al seguiment d'un tractament de deshabituació de la seva drogodependència prop de l'UCA i a justificar ocupació laboral regular durant un període de tres anys."
II.- RESULTANT: que mitjançant Aute de data 26 de juliol de 2023, subsegüent a la petició formulada pel Ministeri Fiscal per escrit de data 12-04-2023, el Tribunal de Corts decidí:
"REVOCAR PARCIALMENT LA SUSPENSIÓ del ròssec de la condemna de 18 mesos de presó imposada per sentència de data 28 d'octubre del 2022 a Villegas, FIXANT EL TERMINI DE COMPLIMENT DE DITA PENA EN UN PERÍODE DE SIS (6) MESOS A COMPLIR EN RÈGIM DE SEMILLIBERTAT, en els horaris determinats en període d'execució, mantenint-se la suspensió pel que fa al ròssec de pena imposada".
III.- RESULTANT: que contra dita resolució interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada de Villegas, sol·licitant que es fixi que no hi ha lloc a la revocació de pena en no haver-se establert un termini a tal efecte i subsidiàriament, el termini de compliment no hauria de ser superior a un mes, tenint en compte que el Sr. G. ha anat complint les condicions imposades consistents en justificar ocupació laboral regular i seguiment de tractament de la seva drogodependència prop de l'UCA.
IV.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs, observant que la conducta del recurrent no ha variat al llarg del temps, demostrant novament l'absolut menyspreu de les resolucions judicials, essent multi-reincident en la comissió de fets delictius, no existint per tant elements que permetin concloure una possibilitat real de reinserció social.
I.- CONSIDERANT: que la representació de Villegas impugna la decisió del Tribunal de Corts que revoca parcialment la condemna del ròssec de la pena de divuit mesos de presó a què va ser condemnat el recurrent per sentència de la Sala Penal, i fixa el termini de compliment en sis mesos de presó a complir en règim de semillibertat perquè considera: a) que no es pot procedir a la revocació perquè la Sala Penal no va establir en la sentència un termini de suspensió per la pena de presó; i b) que, subsidiàriament el termini de compliment no hauria de ser superior a un mes tenint en compte que el Sr. G. ha anat complint les condicions imposades consistents en justificar ocupació laboral regular i seguiment de tractament de la seva drogodependència prop de l'UCA.
Villegas va ser condemnat per sentència d'aquesta Sala de data 28 d'octubre de 2022, la qual revocava parcialment la dictada pel Tribunal de Corts en data 27 d'abril de 2022, a la pena de divuit mesos de presó, de la qual es va declarar ferma el període de 267 de presó preventiva i la resta es va suspendre condicionada al seguiment d'un tractament de deshabituació de la seva drogodependència prop de l'UCA i a justificar ocupació laboral durant un període de tres anys.
Que aquest període de tres anys és aplicable tant a la condició de no delinquir, com a les altres condicions de seguiment de tractament i justificació d'ocupació laboral es desprèn, sense necessitat de realitzar cap esforç intel·lectual especial, de la pròpia resolució, en tant que si no es fa cap distinció, és precisament perquè no existeix. En qualsevol cas, si algun dubte tenia la part recurrent la va poder dissipar llegint el segon CONSIDERANT de la sentència, en el setè paràgraf del qual es diu clarament que el període de suspensió condicional de la pena pendent de compliment és de tres anys.
La suspensió de l'execució de les penes privatives o restrictives de llibertat pot ser simple o condicionada al compliment d'una o vàries de les obligacions que estableix l'article 62 del Codi Penal, a més de les genèriques de la suspensió simple de no tornar a delinquir i fer front a les responsabilitats civils en la mesura de les possibilitats del condemnat "durant el temps de suspensió fixat pel tribunal".
L'article 61 del Codi Penal, quan regula la suspensió, simple estableix que "El termini de la suspensió no pot excedir quatre anys en els delictes majors dolosos i dos anys en els delictes imprudents i els delictes menors dolosos". L'article 62 en matèria de suspensió condicionada preveu que "El tribunal fixa el període de la suspensió, que no pot excedir els quatre anys, ateses les circumstàncies del fet, l'extensió de la pena imposada i les circumstàncies personals del condemnat" sense establir cap distinció entre el termini de suspensió de les condicions genèriques de la suspensió simple i les específiques de la suspensió condicionada, de forma que la fixació d'un únic termini pels dos tipus de condicions sense necessitat de concretar el que correspon a cada una és una tècnica totalment correcta.
Qüestió diferent és que, una vegada fixat el termini de la suspensió qualificada, es pugui reduir el termini durant el qual són aplicables les obligacions, en atenció al grau de compliment de les mesures acordades i el de reinserció social -article 63 del Codi Penal-
El primer motiu d'impugnació es desestima.
II.- CONSIDERANT: que Villegas durant el període de tres anys de la suspensió de l'execució de la pena de presó, va tornar a delinquir, cometent en data 1 d'abril de 2023 un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l/s i un delicte menor de desobediència greu a l'autoritat administrativa, incomplint, per tant, la condició de no tornar a delinquir i, per tant, en aplicació de l'article 64.3 del Codi Penal s'havia d'ordenar que s'executés totalment o parcialment la pena suspesa.
El Tribunal de Corts, en aplicació dels criteris de la Sala per decidir si la revocació ha de ser total o parcial, ha valorat, per una banda, la dilatada trajectòria delictiva del Sr. G.H. i que ha desaprofitat les nombroses oportunitats que els tribunals li han donat per aconseguir la seva reinserció social, però també la naturalesa dels delictes comesos i el correcte compliment de les obligacions específiques a què es va condicionar la suspensió, considerant que una revocació total de la pena trencaria el procés de reinserció social en el qual, malgrat haver tornat a delinquir, es troba el recurrent.
La Sala, comparteix el criteri del Tribunal de Corts en haver valorat adequadament les circumstàncies concurrents.
En principi, cometre dos delictes durant el període de suspensió de l'execució de la pena de presó havent transcorregut només sis mesos des de la concessió de la suspensió, evidencia que la condemna imposada no ha tingut l'efecte esperat d'evitar la comissió de nous fets delictius. Malgrat això, tractant-se de dos delictes menors de diferent naturalesa de la d'aquells, la pena dels quals va ser suspesa, complint el recurrent les condicions específiques de la suspensió i reconeixent els esforços que, malgrat les dificultats, està realitzant per assolir la seva reinserció social, les expectatives sobre la no comissió de nous fets delictius encara pot ser mantinguda, però la part ferma de la pena ha de tenir l'entitat suficient per a que el recurrent prengui consciència de les conseqüències de l'incompliment de les condicions de la suspensió.
Un termini de sis mesos a complir en règim de semillibertat és adequat perquè permet compatibilitzar el compliment d'aquesta finalitat amb la continuació del procés de reinserció social.
El recurs, per tot el que s'ha exposat, es desestima.
III.- CONSIDERANT: que havent estat desestimat íntegrament el recurs, procedeix imposar a la part apel·lant les despeses processals causades en aquesta segona instància.
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
DECISIÓ
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de Villegas contra l'aute de data 26 de juliol de 2023 dictat pel Tribunal de Corts en l'executòria núm. 000081/2022.
2.- Confirmar íntegrament dit aute.
3.- Imposar a la part apel·lant les despeses processals causades pel recurs.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° A069/23 — Décision commentée
🏛 Tribunal Superior de Justícia d’Andorra