ATSJAD ANDORRA, a 16 de maig del 2025 - ROJ: ATSJAD 7/2025
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé16 mai 2025
Numéro6/2025
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# ATSJAD, Sala Civil, 16 mai 2025, ROJ ATSJAD 7/2025 (ECLI:AD:TSJADAD:2025:7A)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), aute du 16 mai 2025, recours n° 6/2025, ROJ ATSJAD 7/2025, ECLI:AD:TSJADAD:2025:7A ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note méthodologique : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reprise du texte intégral de la décision.*
## Faits et procédure
La société B, SLU était créancière de la société F, SLU, à la suite de deux décisions de première instance : une sentence du 28 mai 2018, confirmée en appel le 20 décembre 2018, et une sentence du 20 février 2020 rendue au profit de M. Agullo. Ces décisions condamnaient F, SLU à passer des actes authentiques de vente et de dation en paiement portant sur des unités immobilières de l'édifice R d'Ordino.
Par aute du 9 février 2023, la société F, SLU a été déclarée en cessation de paiements et en faillite, avec effet au 27 juin 2022. L'administratrice judiciaire a déposé l'état des créances le 26 mars 2024. Elle a qualifié de « préférentes » la part des créances correspondant aux dépens et d'« autres » la part correspondant à l'obligation de passer les actes, dont l'objet était la remise d'unités immobilières déterminées. La créance de B, SLU a été admise à titre ordinaire.
B, SLU a formé un recours en reposition contre cette qualification, soutenant que sa créance, née d'honoraires impayés pour la construction de l'édifice, devait être considérée d'office comme privilégiée au sens de l'article 64 du décret de 1969. Par aute du 30 juillet 2024, la juge de la faillite a rejeté ce recours, approuvé définitivement l'état des créances et précisé que la décision n'était susceptible d'aucun recours, en application de l'article 325.3 du Code de procédure civile (CPC).
B, SLU a alors formé, le 12 septembre 2024, un incident de nullité d'actuacions contre l'aute du 30 juillet 2024. Elle soutenait que l'impossibilité d'un recours immédiat rendait cet incident seul utilisable et que la motivation de l'aute violait l'article 10 de la Constitution, en raison de son caractère incohérent, irrationnel, illogique ou absurde. Par aute du 18 septembre 2024, la juge a refusé d'admettre l'incident. B, SLU a interjeté appel contre cette dernière décision.
Devant la Sala Civil, l'appelante demandait la révocation de l'aute et qu'il soit statué sur le caractère privilégié ou ordinaire de sa créance. L'administratrice judiciaire concluait au rejet de l'appel et, subsidiairement, à la qualification de la créance comme ordinaire. (Le montant exact des dépens n'est pas précisé dans la décision.)
## Question de droit
La question posée à la Sala Civil est double.
**En premier lieu**, il s'agit de savoir si l'incident de nullité d'actuacions prévu à l'article 18 quater de la Loi transitoire de procédures judiciaires du 21 décembre 1993 (LTPJ) peut être utilisé pour contester la motivation d'une décision non susceptible de recours, en invoquant le droit à une décision fondée en droit consacré à l'article 10.1 de la Constitution.
**En second lieu**, il s'agit de savoir si la motivation de l'aute du 30 juillet 2024 satisfait aux exigences du devoir de motivation, tel qu'il résulte des articles
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 16 de maig del 2025 - ROJ: ATSJAD 7/2025
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
ATSJAD, Sala Civil, 16 mai 2025, ROJ ATSJAD 7/2025 (ECLI:AD:TSJADAD:2025:7A)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), aute du 16 mai 2025, recours n° 6/2025, ROJ ATSJAD 7/2025, ECLI:AD:TSJADAD:2025:7A (Lire sur source officielle)
Note méthodologique : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reprise du texte intégral de la décision.
Faits et procédure
La société B, SLU était créancière de la société F, SLU, à la suite de deux décisions de première instance : une sentence du 28 mai 2018, confirmée en appel le 20 décembre 2018, et une sentence du 20 février 2020 rendue au profit de M. Agullo. Ces décisions condamnaient F, SLU à passer des actes authentiques de vente et de dation en paiement portant sur des unités immobilières de l'édifice R d'Ordino.
Par aute du 9 février 2023, la société F, SLU a été déclarée en cessation de paiements et en faillite, avec effet au 27 juin 2022. L'administratrice judiciaire a déposé l'état des créances le 26 mars 2024. Elle a qualifié de « préférentes » la part des créances correspondant aux dépens et d'« autres » la part correspondant à l'obligation de passer les actes, dont l'objet était la remise d'unités immobilières déterminées. La créance de B, SLU a été admise à titre ordinaire.
B, SLU a formé un recours en reposition contre cette qualification, soutenant que sa créance, née d'honoraires impayés pour la construction de l'édifice, devait être considérée d'office comme privilégiée au sens de l'article 64 du décret de 1969. Par aute du 30 juillet 2024, la juge de la faillite a rejeté ce recours, approuvé définitivement l'état des créances et précisé que la décision n'était susceptible d'aucun recours, en application de l'article 325.3 du Code de procédure civile (CPC).
B, SLU a alors formé, le 12 septembre 2024, un incident de nullité d'actuacions contre l'aute du 30 juillet 2024. Elle soutenait que l'impossibilité d'un recours immédiat rendait cet incident seul utilisable et que la motivation de l'aute violait l'article 10 de la Constitution, en raison de son caractère incohérent, irrationnel, illogique ou absurde. Par aute du 18 septembre 2024, la juge a refusé d'admettre l'incident. B, SLU a interjeté appel contre cette dernière décision.
Devant la Sala Civil, l'appelante demandait la révocation de l'aute et qu'il soit statué sur le caractère privilégié ou ordinaire de sa créance. L'administratrice judiciaire concluait au rejet de l'appel et, subsidiairement, à la qualification de la créance comme ordinaire. (Le montant exact des dépens n'est pas précisé dans la décision.)
Question de droit
La question posée à la Sala Civil est double.
En premier lieu, il s'agit de savoir si l'incident de nullité d'actuacions prévu à l'article 18 quater de la Loi transitoire de procédures judiciaires du 21 décembre 1993 (LTPJ) peut être utilisé pour contester la motivation d'une décision non susceptible de recours, en invoquant le droit à une décision fondée en droit consacré à l'article 10.1 de la Constitution.
En second lieu, il s'agit de savoir si la motivation de l'aute du 30 juillet 2024 satisfait aux exigences du devoir de motivation, tel qu'il résulte des articles
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Administradora judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat F SLU »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 16 de maig del 2025 - ROJ: ATSJAD 7/2025 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 16 mai 2025 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Aute
PARTS:
Apel·lant: B, SLU
Representant: Sra. Alvarado
Advocat: Sr. Castillo
Apel·lat: Sra. Plana
Administradora judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat F SLU
OBJECTE: Incident de nul·litat-abast del deure de motivació-finalitat de l'incident de nul·litat
AUTE 000097/2025
Andorra la Vella, 16 de maig del 2025
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 6/2025 — Décision commentée
1.- Per sentència del 28-05-2018, confirmada per aquesta Sala el 20-12-2018, el Tribunal de Batlles va estimar majoritàriament la demanda formulada per la societat B, SLU contra la societat F, SLU i el Sr. Vives i desestimar íntegrament la demanda reconvencional interposada per aquests darrers contra la primera i parcialment l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. Vives, i va :
condemnar F, SLU i solidàriament amb ella i en allò que sigui necessari, el Sr. Vives a atorgar escriptura pública de compravenda de dos unitats immobiliàries situades a XXXX,
condemnar F, SLU a atorgar escriptura pública de datio in solutum d'una altra unitat immobiliària situada a XXXX,
condemnar F, SLU juntament amb el Sr. Vives a sufragar la totalitat de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència.
Per sentència del 20-02-2020, el Tribunal de Batlles va estimar majoritàriament la demanda formulada pel Sr. Agullo contra la societat F, SLU i va condemnar F, SLU a atorgar escriptura pública de compravenda de dos unitats immobiliàries situades a Ordino (un local comercial i una plaça d'aparcament i traster de l'edifici R), i a atorgar escriptura pública de datio in solutum d'una altra unitat immobiliària situada a Ordino (altra plaça d'aparcament i traster de l'edifici R a escollir pel Sr. Agullo), tot i condemnant F, SLU a sufragar la totalitat de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència.
2.- En data 09-02-2023, la Sra. Batlle va dictar un aute declarant en estat de cessació de pagaments i fallida a la societat F, SLU, a partir del dia 27-06-2022, tot i nomenant administradora judicial a la Sra. Plana, i com a controladora a l'entitat bancària D SA (antic E), a través dels seus serveis jurídics.
3.- En data 26-03-2024 l'administradora judicial va presentar l'estat de crèdits de la fallida.
Existeix un crèdit hipotecari de l'entitat bancària D per més de 4.500.000.-euros, essent el bé hipotecat l'edifici R d'Ordino.
Els crèdits de B SLU i del Sr. Agullo van ser acceptats.
I l'administradora judicial va diferenciar d'aquests dos crèdits, la part que correspon a les costes dels judicis, qualificant-la com a crèdits preferents, i la part corresponent a l'aspecte declaratiu de les sentències, qualificant-la com a "ALTRES", i precisant que el seu objecte era el fet d'escripturar a favor del creditor unes unitats immobiliàries determinades de l'edifici R d'Ordino.
4.- En data 15-05-2024, la societat B, SLU, malgrat haver formalment declarat el seu crèdit com a ordinari, va formular recurs de reposició contra la valoració del referit crèdit, manifestant que el mateix havia estat acceptat com a ordinari, però que hauria d'haver-se d'ofici considerat com privilegiat en el sentit de l'article 64 del Decret del 1969, ja que derivaria de l'impagament d'honoraris professionals per la construcció de l'edifici R i que l'havia declarat com a "rescabalament de danys i perjudicis", devent per tant respondre el referit immoble del deute en qüestió.
En data 22-05-2024, també el Sr. Agullo va formular recurs de reposició contra la valoració del seu crèdit.
L'administradora judicial i la controladora es van oposar als recursos de reposició.
Per Aute de data 30-07-2024, la Sra. Batlle va decidir no donar lloc al recurs de reposició formulat per B, SLU, tot i precisant que, si no es pogués dur a terme l'escriptura pública a favor de B SLU i Agullo per un motiu insalvable i imputable a F, SLU, es procediria a la subhasta dels béns immobles i a l'atribució de l'actiu resultant de les unitats immobiliàries que haurien de ser objecte d'escriptura, en exclusiva, al creditor que té reconegut el dret de crèdit en relació amb aquell bé. També va aprovar de forma definitiva l'estat de crèdits de F, SLU presentat en el seu dia per l'administració judicial.
Al peu de la resolució es precisava que contra la mateixa no s'hi podia interposar cap recurs (article 325.3 del Codi de procediment civil).
5.- En data 12-09-2024, la representació processal de B, SLU ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra el referit aute, manifestant que, al no poder-se interposar recurs contra l'aute del 30-07-2024, aquesta era la via per fer revisar l'aute a instàncies superiors, i que la motivació de l'aute vulnera l'article 10 de la Constitució, al ser incongruent, irracional, il·lògica o absurda.
6.- Per Aute del 18-09-2024, la Sra. Batlle va decidir no admetre l'incident de nul·litat d'actuacions formulat per B SLU en data 12-09-2024.
7.- En contra d'aquesta darrera resolució ha formulat recurs d'apel·lació la representació processal de B SLU.
Demana la seva revocació i que es dicti un Aute indicant si el crèdit de la seva mandant és privilegiat de conformitat a la norma o ordinari, motivant dita decisió suficientment.
Desprès d'un resum dels antecedents, argumenta que incompleix l'article 18. quater 3 perquè no motiva suficientment dita manca d'admissió, en el sentit de la motivació des del punt de vista de l'article 10 de la Constitució ; que no és cert que aquesta part no fes cap esforç d'argumentació dels motius que evidenciaven que l'Aute del 30-07-2024 havia comés errors greus de raonament, sinó que al contrari va efectuar una exposició bastant detallada dels errors ; que va exposar que el crèdit de la seva mandant era un crèdit privilegiat al qual calia donar satisfacció en tant que dret de crèdit, ja que les obligacions de fer són també un dret de crèdit, i com a tals, cal qualificar-les per tal de liquidar dit crèdit en la qualitat que prèviament s'ha atorgat.
8.- L'Administradora Judicial de la societat F, SLU, en fallida demana la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de l'Aute recorregut, tot i indicant que, en el negat cas que aquesta Sala estimés el recurs d'apel·lació i considerés que l'Aute havia d'admetre l'incident de nul·litat d'actuacions, quant al fons, aquesta haurà de considerar que el dret de la societat B, SLU a obtenir una escriptura pública en relació a diverses unitats immobiliàries de l'Edifici R és un crèdit ordinari.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Sobre l'article 18 quater
L'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, regula el procediment per a sol·licitar la nul·litat de les sentències fermes.
En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula dit article no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma. El promotor de l'incident ha de demostrar que ha sofert una vulneració de drets fonamentals.
Per tant, l'èxit o el refús del mateix exigeix examinar les al·legacions de l'instant de l'incident i posar-les en relació amb la resolució dictada per poder determinar si s'ha produït o no la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, que es contempla a l'article 10 CA, en el qual s'estableix que :
"1. Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.
Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d'ell mateix i, en els processos penals, al recurs.
La llei regularà els supòsits en què, per garantir el principi d'igualtat, la justícia ha d'ésser gratuïta".
Segon.- Sobre el deure de motivació.
L'article 248 CPC relatiu a l'exhaustivitat, la motivació i la congruència de la sentència, disposa :
"1. La sentència ha de ser clara i precisa, s'ha de pronunciar sobre totes les peticions de les parts que s'hagin al·legat oportunament en el procés, inclosos tots els pronunciaments sol·licitats, i ha de resoldre totes les qüestions litigioses o controvertides que n'hagin estat objecte.
La sentència ha de ser congruent amb les peticions de les parts, i no se'n pot apartar en el sentit de donar més o alguna cosa diferent del que s'hi sol·licita.
El tribunal resol, sense apartar-se de la causa de demanar, d'acord amb les normes aplicables al procés, encara que no hagin estat al·legades o esmentades per les parts, o no ho hagin estat encertadament.".
Pel que fa al deure de motivació, també afirmat a l'article 17.2 CPC, el Tribunal Constitucional ha pogut sintetitzar la seva doctrina segons la qual dit deure davalla a la vegada de l'article 10 i de l'article 86.2 de la Constitució, i que és una conseqüència de la bona administració de la Justícia, que ha de recolzar-se en criteris derivats del Dret, que ha de permetre a les parts i als tribunals superiors conèixer les raons en que s'ha fonamentat el jutge i que, de conformitat amb la jurisprudència del TEDH, ha de respectar l'exigència de rigor i de qualitat.
Una cosa és que la motivació no és del grat de la part incidental, una altra és que sigui de redactada amb insuficient tècnica, absurda i il·lògica com es pretén.
A més, no és obligatori contestar directament a tots i cadascuns dels arguments sinó exposar una motivació coherent i suficient per constituir una resposta necessàriament incompatible amb els mateixos.
Tercer.- En el present cas, l'Aute criticat del 18-09-2024, després de recordar les disposicions de l'article 18 quater de la LTPJ, motiva el següent:
"Els motius que fonamenten l'incident de nul·litat d'actuacions són consideracions jurídiques sobre el fons de la qüestió resolta. És a dir, la part efectua, un cop més, al·legacions jurídiques per a defensar que el seu crèdit ha de ser acceptat en els termes que pretén, i no efectua al·legacions encaminades a demostrar que s'ha vulnerat el seu dret fonamental a la jurisdicció.
La vulneració d'aquest dret no deriva del fet que la part no estigui d'acord amb la motivació continguda a l'aute del 30-07-2024, sinó que la part hauria d'al·legar motius que evidenciessin que en la resolució s'han comès errors greus de raonament, fins al punt que la motivació esdevé irraonable, il·lògica, arbitrària i/o absurda (aute del 17-01-2024, TSJC.0000223/22, fonament de dret quart).
I de la lectura del present incident de nul·litat d'actuacions es constata que la part no fa cap esforç d'argumentació en aquest sentit, i que utilitza aquest instrument processal, simplement, per a poder fer revisar l'aute del 30-07-2024, malgrat contra aquest darrer no hi cap recurs.
Per aquests motius, escau no admetre l'incident de nul·litat d'actuacions, al considerar que el mateix no té cap fonament.".
Així les coses, la motivació de l'Aute recorregut apareix suficient i no es pot qualificar d'incongruent, irracional, il·lògica o absurda.
Constatem amb la Sra. Batlle que el què buscava la part incidental era més convèncer de la pertinència dels seus arguments en relació a la seva pretensió de qualificació del seu crèdit que invocar una vulneració del seu dret a obtenir una resposta degudament motivada.
D'altra banda, és veritat que no pot servir l'incident de nul·litat com a remei a la impossibilitat legal de presentar de manera immediata un recurs d'apel·lació contra de l'Aute del 30-07-2024 que va decidir no donar lloc al recurs de reposició.
Això seria esquivar l'article 325.3 del Codi de procediment civil que disposa que contra l'aute o l'acord que resol el recurs de reposició no es pot interposar cap altre recurs, sense perjudici que es puguin reproduir els motius que l'han fonamentat en virtut del recurs d'apel·lació que s'interposi eventualment contra la resolució definitiva que posi fi al procés.
Finalment, en haver rebut una resposta complerta i motivada en Dret i en fet a totes les seves pretensions i al·legacions exposades en el seu escrit de data 12-09-2024, no existeix la violació del dret a un procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en dret de l'article 10.1 de la Constitució que invoca la part apel·lant.
Per tot l'exposat el recurs d'apel·lació s'ha de desestimar.
Quart.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes a la part incidental.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació contra l'Aute ferm de data 18-09-2024.
SEGON.- IMPOSAR a la societat B, SLU les costes d'aquest incident.
Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.