En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- Per informe emès en data 15 de maig de 2024 pel Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (SEAIA) es sol·licità l'obertura d'expedient judicial envers les aleshores nasciturus, les bessones Porras i Anaya, en poder trobar-se en situació de risc, donades les circumstàncies concurrents. Aquestes van néixer en data 20 d'agost de 2024, mantenint-se una constant supervisió de la dinàmica familiar per part del SEAIA, havent procedit a sol·licitar per informe de data 7 d'octubre de 2024 la declaració en situació de desemparament tant de les bessones com de la seva germana Galván -nascuda en data 2 de setembre de 2021 i que es trobava sota la guarda dels seus avis paterns-. 2.- En data 31 de gener de 2025, el senyor Batlle d'instància dictà sengles Autes declarant la situació de desemparament de manera provisional, tant de la menor Galván com de les bessones Porras i Anaya. En ambdós casos es declarà també la suspensió de l'autoritat parental exercida pels seus progenitors Ricart i Araujo, tot atribuint-se la seva tutela al Ministeri encarregat de Serveis Socials. A més en relació a l'Galván s'establí el seu acolliment provisional per part dels seus avis paterns i en relació a les bessones Porras i Anaya es fixà el seu acolliment residencial al Centre Residencial d'Acció Educativa "C". 3.- Contra l'Aute de declaració de desemparament de manera provisional de les bessones Porras i Anaya és contra el que s'alcen els senyors Araujo i Ricart, en mèrits del recurs d'apel·lació de data 21 de febrer de 2025. Recurs d'apel·lació que es va presentar sense el preceptiu apoderament de l'advocat, que finalment fou presentat -previ requeriment d'aquest Tribunal Superior- mitjançant poders per a plets d'ambdós progenitors a favor de la representació lletrada actuant, en els que hi apareix la data de 20 de març de 2025. El recurs d'apel·lació es fonamenta en entendre que la resolució d'instància conté error en la valoració probatòria. En síntesi, els senyors Ricart i Araujo consideren que cap dels indicadors de risc que s'especifiquen per part del SEAIA i que són recollits en l'Aute impugnat, o no són reals ni tenen incidència real en la seva actuació actual envers les bessones, o ja s'han superat. En tot cas, entenen que les bessones es troben ben ateses per ells, gaudint de l'ajuda de la seva família extensa. Neguen que les bessones es trobin en situació de desemparament, mantenint els progenitors un seguiment mèdic regular, i podent gaudir d'una propera estabilitat econòmica. En ell s'afirma, a més, que les bessones es troben empadronades a D, Lleida, Espanya. Demanen que es deixi sense efecte el desemparament de les bessones Anaya i Porras, i doncs, la suspensió de totes les mesures acordades de conformitat amb la dita decisió: de l'autoritat parental dels seus progenitors, de l'atribució de la seva tutela al Ministeri encarregat dels Afers Socials i del seu acolliment a C, restituint l'autoritat parental i la guarda i custòdia als progenitors i imposant a l'adversa el pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat. Subsidiàriament demanen l'atorgament de la guarda i custòdia de les bessones als avis materns, en estar plenament capacitats per fer-se càrrec de les seves netes. 4.- El Ministeri Fiscal no s'oposa al recurs d'apel·lació interposat. Sosté que la indeguda notificació als progenitors de l'Aute recorregut ha de comportar que el mateix no produeixi efectes respecte dels mateixos i que en haver traslladat els progenitors la seva residència fora del territori andorrà amb anterioritat a l'Aute impugnat (sic), la jurisdicció andorrana ha perdut la competència territorial per adoptar mesures de protecció respecte de les bessones Anaya i Porras. Demana doncs que es deixi sense efectes l'Aute impugnat. 5.- Per la seva banda, el Ministeri d'Afers Socials i Funció Pública del Govern, s'oposa al mateix, donada la real situació de desemparament patida per les menors per causa dels molts preocupants indicadors de risc i vulnerabilitat que presenten els seus progenitors. El SEAIA es va limitar a actuar de conformitat amb l'interès superior del menor, intentant afavorir-les-hi un entorn segur. Demana la confirmació de l'Aute de desemparament de data 31 de gener de 2025 i la desestimació del recurs d'apel·lació interposat contra el mateix, amb imposició de les costes a la part apel·lant, de ser el cas. Afegeix que donat que tot el nucli familiar ha marxat a viure a D, Lleida, Espanya, havent denunciat aquest extrem en el seu dia al Servei de Policia que els va remetre als òrgans jurisdiccionals, esdevé de vital importància que els Serveis homòlegs del SEAIA a Catalunya intervinguin prop del domicili familiar i valorin la situació en què es trobin les bessones. 6.- Per Aute de data 7 de maig de 2025, la Sala va admetre la prova documental adjuntada per la representació processal dels progenitors: certificat laboral del senyor Ricart a partir del 14 de març de 2025 i contracte d'arrendament d'un habitatge a D, de data 17 de febrer de 2025. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació és que es deixi sense efecte l'Aute de declaració de les bessones Anaya i Porras en situació de desemparament, ja sigui per causa de no concórrer els indicadors de risc afirmats pel SEAIA i ratificats per l'òrgan jurisdiccional d'instància; ja sigui per un defecte de notificació de l'Aute als progenitors i la pèrdua de competència territorial de la jurisdicció ordinària en haver abandonat el nucli familiar afectat: bebès bessones i progenitors, el territori andorrà i residir actualment més enllà de la frontera andorrana: a D. Segon.- La lògica sistemàtica ens aboca a resoldre en primer lloc les qüestions plantejades pel Ministeri Fiscal. D'una banda i pel que fa a la manca de deguda notificació de l'Aute impugnat per la representació processal del progenitors, als dits progenitors: Tot i que certament sembla que als senyors Ricart i Araujo no se'ls va poder notificar l'Aute de data 31 de gener de 2025 (vegi's anotació que obra al revers del foli 250), aquests han procedit a impugnar l'Aute en qüestió per escrit de data 21 de febrer de 2025. En conseqüència, no hi ha dubte que els propis progenitors s'han considerat notificats des d'aquella mateixa data, ja que altrament, no haguessin pogut interposar el recurs d'apel·lació a través de la seva representació processal. Noti's que en qualsevol cas, l'interès del recurs és seu i no de l'advocat que els representa. I això sense perjudici de què el recurs d'apel·lació mencionat no anés acompanyat del preceptiu apoderament dels senyors Araujo i Ricart, ja que aquest extrem fou corregit tan aviat van ser requerits per aquest Tribunal Superior, havent el dit apoderament -que data de 20 de març de 2025-, convalidat qualsevol defecte que es pogués haver derivat de la seva absència, amb efectes des de la mateixa data del recurs interposat. Altrament el seu recurs d'apel·lació no s'hauria admès a tràmit. En conseqüència, aquest greuge ha de decaure. I d'altra banda, i en relació a què la pèrdua de competència territorial dels òrgans jurisdiccionals andorrans ha de comportar que l'Aute impugnat es deixi sense efecte: La pèrdua de competència dels òrgans jurisdiccionals andorrans deriva, segons afirma el Ministeri Fiscal, del fet de què el nucli familiar integrat per les dues bessones en situació de risc i els progenitors que les havien situat en aquest context, van abandonar el País, situant el seu domicili a D. Ignorem en quina data van fixar la seva residència a la població veïna de D, però sembla que va ser de forma força coetània a la interposició del seu recurs d'apel·lació, que data del 17 de febrer però que es va presentar el dia 21 de febrer, essent perfectament factible que coneguessin el seu contingut abans. Per tant, abans de plantejar-se la pèrdua d'eficàcia d'un Aute quin objectiu no és altre que l'efectiva protecció d'unes menors, de fet bebés, que es troben en aquesta situació per causa de la conducta evidenciada pels seus progenitors, pot ser hagués calgut instar per part de Fiscalia tots els mecanismes per retornar les bessones al seu país d'origen: Andorra. En tot cas, malgrat el canvi de país de residència sí que comporta la pèrdua de competència de les autoritats jurisdiccionals andorranes per executar i controlar l'execució de l'Aute dictat, aquest no és motiu per deixar-lo sense efectes al Principat, ja que en territori andorrà les bessones es troben en situació de risc i aquesta situació es mantindrà per mentre no s'acrediti que la mateixa ha desaparegut. I per desaparèixer no n'hi ha prou en abandonar el País. El manteniment de la vigència de la situació de desemparament a hores d'ara és una garantia per les menors que en qualsevol moment poden retornar al país que les ha vist néixer, on mantenen també vincles familiars i permet, a més, que els Serveis Socials d'ambdós països es puguin complementar per garantir la seva protecció. En conseqüència, aquest motiu d'impugnació també ha de decaure. Tercer.- En relació al recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels senyors Araujo i Ricart: La llei qualificada dels drets dels infants i adolescents, defineix en el seu article 86.1 la situació de desemparament, com aquella que afecta el desenvolupament i benestar de l'Infant o adolescent, en el sentit que es veu limitat o greument perjudicat per qualsevol circumstància personal, familiar o social, sempre que per protegir-lo de forma efectiva calgui separar-lo imprescindiblement del seu nucli familiar com a mesura adient per garantir la seva atenció adequada. A més, en el seu apartat 2.- detalla les diferents situacions que poden donar lloc a desemparament i en el seu 3.- apartat explica que l'actuació de les administracions públiques ha de garantir els drets dels infants concernits i resoldre de la forma més adequada els indicadors de risc que s'hagin evidenciat i promoure les mesures adients per protegir-los. A criteri del SEAIA que, recordem, efectuava el seguiment de les bessones i del seu entorn des de que les mateixes eren nasciturus, donat el risc que ja s'evidenciava per les mateixes; en el nucli familiar concorren indicadors que evidencien la manca de cura envers les bessones, que s'avenen amb aquells altres que afecten específicament als progenitors. Tots aquests es troben detallats en la resolució impugnada, i tot i que la representació processal dels progenitors pretengui analitzar-los de forma individual als efectes de restar-los-hi importància, tots els identificats concorren, havent estat verificats pel SEAIA i limitant-se els progenitors a afirmar que la seva situació ha millorat sense aportar més prova que el lloguer d'un habitatge i un contracte de treball per part del senyor Ricart. Noti's que fins i tot existeix informació contradictòria sobre la seva relació amb la família extensa i que de tots els fills conjunts o propis només de la senyora Araujo se n'han d'ocupar familiars propers o institucions públiques. El SEAIA va constatar una preocupant desatenció de les necessitats bàsiques de les bessones per part dels seus pares i manca d'atenció física i en la seva criança, entre molts altres. En tot cas, tractant-se de bebés que no arriben a l'any de vida, són circumstàncies molt preocupants i que no poden ser objecte només d'una simple negativa, cal acreditar que el seu comportament s'ha modificat, de ser el cas. En conseqüència, aquest recurs d'apel·lació també ha de ser desestimat. Quart.- Atenent a la matèria tractada no procedeix efectuar especial imposició en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels senyors Araujo i Ricart, contra l'Aute dictat en data 31 de gener de 2025 pel senyor Batlle d'instància, que confirmem. SEGON.- En execució d'aquesta resolució comminem a les parts legitimades per a què instin el retorn de les menors al País, mitjançant els mecanismes de cooperació internacional escaients. TERCER.- No efectuar especial condemna en costes en aquesta alçada. Aquest aute és ferm i executiu. Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE