En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- El 08/04/2025 requeia Aute amb la següent part decisòria: "ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Pérez contra l'aute 322/2024 de data 17-4-2024 que es revoca íntegrament, disposant que l'òrgan "a quo" haurà d'adoptar les decisions escaients per a deixar sense efecte de manera immediata els embargaments i altres mesures cautelars que s'hagin pogut adoptar. I sense fer pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada." 2.- Els Srs. Sancho (administrador judicial) i el Sr. Manzano (lletrat del Sr. Girona), formulen incident de nul·litat d'actuació contra aquesta resolució a l'empara de les previsions de l'art. 18 quater de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, demanant es dictés resolució deixant sense efecte l'anterior aute i confirmant l'aute de 17 d'abril del 2024 d'extensió dels efectes de la fallida de la societat ORG_0 al Sr. Pérez. Argumenta que la nostra resolució vulnerava el dret fonamental de l'art. 10 de la Constitució, considerant que es fonamentava en una aplicació errònia del dret. Sosté essencialment que el Sr. Pérez, administrador únic de ORG_0, no va convocar la junta preceptiva per pèrdues greus (art. 86 LS) i va continuar l'activitat deficitària agreujant el patrimoni net, sense defensar la societat en una demanda laboral de la qual va sorgir un nou deute. Afegeix que l'endemà de rebre la demanda, inicià una liquidació de facto sense acord formal de dissolució, sense inventari ni balanç, ni informació als socis, i amb acords aparents de capitalització insuficients. Després, amb la sentència ferma a favor del Sr. Girona, no destinà les aportacions rebudes a pagar aquest crèdit vençut, sinó altres deutes. Va liquidar actius i pagar passius sense respectar l'ordre legal, sense balanç final ni informe de liquidació, i forçà la fallida sense actius. Tot plegat es considera mala fe, imprudència inexcusable i infracció greu dels usos mercantils (arts. 69.5 i 70.6 del Decret), amb l'únic propòsit d'evitar el pagament al creditor laboral. Es demana declarar nul l'Aute impugnat i confirmar el que estenia els efectes de la fallida al Sr. Pérez. 3.- La direcció lletrada del Sr. Pérez, s'oposa al triomf de l'incident de nul·litat d'actuacions articulat sostenint que la resolució dictada per aquesta Sala el 08/04/2025 estava degudament fonamentada i no era arbitrària; que es va valorar oportunament que el 04/06/2021, la societat va acordar aportacions de 37.657 EUR, venda de mobiliari, estoc i devolució de fiança, amb què es van liquidar tots els deutes existents, sense situació d'insolvència irreversible. Recordava que la condemna laboral va ser posterior a aquestes operacions i que un cop iniciada l'execució (25/02/2022), es convocà junta (31/03/2022) i es presentà la fallida (28/04/2022), superant el termini de 8 dies però dins d'un marge raonable. No hi hagué mala fe, imprudència inexcusable ni infracció greu. D'altra part considera que l'incident de nul·litat no s'ajusta a l'art. 18 quater Llei Transitòria de Procediments Judicials, ja que no hi ha vulneració de drets fonamentals per defectes processals o per incongruència, sinó una discrepància sobre l'aplicació del dret, que només pot articular-se mitjançant recurs d'apel·lació (art. 332 Codi de Procediment Civil). Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- L'administrador judicial i la direcció lletrada del Sr. Girona articulen incident de nul·litat d'actuacions contra l'aute dictat per la Sala 08/04/2025 que estimava el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Pérez, deixant sense efectes el pronunciament contingut en l'aute de 17/04/2024 que li estenia la declaració de cessació de pagaments i de fallida. Fonamentalment se'ns retreu un error en la valoració de la prova i en l'aplicació del dret, considerant en definitiva que la situació que va concórrer justificava l'extensió del procediment concursal al seu administrador. Segon.- Abans d'endinsar-nos en l'examen dels motius concrets d'impugnació que es fan valer en aquesta via incidental, no podem passar per alt que l'escript amb què es promou l'incident de nul·litat presenta un contingut sensiblement més extens i precís que el que, en el seu moment, l'administrador judicial va aportar en fase d'oposició al recurs d'apel·lació. Aquesta diferència resulta notòria, atès que en el present incident s'introdueixen arguments i consideracions de fet que no havien estat plantejats ni sotmesos a contradicció en la fase processal oportuna. El principi de preclusió impedeix reobrir el debat amb elements nous quan el moment processal idoni per a la seva articulació ja ha transcorregut sense que la part hagués desplegat l'activitat processal necessària. En aquest sentit, hem subratllat reiteradament que l'incident de nul·litat no pot esdevenir un recurs encobert ni una nova instància de valoració probatòria; la seva funció és estricta i limitada: corregir defectes processals greus o vulneracions de drets fonamentals produïdes en la tramitació del procés i no esmenables per altres vies. La introducció d'arguments nous, com ara una descripció exhaustiva del comportament de l'administrador en la fase de liquidació societària o l'especificació detallada de les obligacions concretes que li corresponien, excedeix el marc de l'incident de nul·litat de resolucions fermes i comporta el risc evident d'alterar l'objecte del recurs, tal com fou inicialment configurat per les parts. A més, el principi de congruència exigeix que el Tribunal es pronunciï únicament sobre les pretensions i arguments que han estat degudament deduïts dins del marc del litigi i que han estat objecte de contradicció. L'ampliació extemporània de fonaments comportaria un trencament d'aquest equilibri, amb la consegüent vulneració del dret de defensa de la part contrària i de la seguretat jurídica. En el cas que ens ocupa, cal recordar que el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Pérez tenia per objecte únic i exclusiu la revisió de l'aute dictat per la Batllia, el qual atribuïa a l'administrador concursal una conducta concreta i delimitada ("Haver demorat la declaració de cessació de pagaments de la societat i haver procedit, mentrestant, a la liquidació dels seus béns al marge de les regles establertes pel Decret de 04/10/1969"), considerant que tal actuació configurava mala fe i/o imprudència inexcusable, així com una infracció greu de les regles essencials del comerç, subsumible a la causa prevista a l'article 69.5 del citat Decret. El principi de "revisio prioris instantiae", aplicable en matèria d'apel·lació, delimitava la funció de la Sala a examinar la correcció o incorrecció d'aquest pronunciament a la llum dels motius invocats en el recurs. Això comportava, necessàriament, que el Tribunal no podia cercar ni valorar de motu proprio altres causes d'extensió de la fallida que no haguessin estat expressament apreciades per la Batllia, sota risc d'incórrer en incongruència ultra petita o d'alterar l'objecte processal. A aquesta limitació competencial s'afegia un altre obstacle: la resolució de la Batllia no contenia una motivació suficientment detallada i objectivada quant als fets provats que permetés confirmar la sanció accessòria d'extensió de la fallida a l'administrador. En absència d'un recurs d'adhesió per part de l'administrador judicial que permetés a la Sala revisar i, si escau, completar aquesta motivació, el Tribunal estava vinculat per l'estructura i el contingut de la decisió apel·lada. Des d'aquesta perspectiva, les noves al·legacions introduïdes en l'incident de nul·litat no poden ser acollides ni valorades, ja que comportarien una revisió sobre aspectes que mai van formar part del debat processal legítim. L'acceptació d'aquestes tesis suposaria transformar l'incident en una tercera instància, vulnerant així els principis de preclusió, congruència i estabilitat de les resolucions judicials. En definitiva, el marc processal establert obligava aquesta Sala a resoldre l'apel·lació únicament en relació amb la imputació concreta feta per la Batllia i amb els elements probatoris i jurídics que havien estat introduïts dins del termini i la forma legalment establerts. Qualsevol altre plantejament excederia la funció d'aquesta jurisdicció d'apel·lació i desnaturalitzaria el mecanisme de l'incident de nul·litat. En aquest marc, la Sala va considerar que 1) en el moment en què la societat va liquidar tots els seus passius no existia encara cap pronunciament judicial ferm que reconegués el crèdit del treballador, de manera que no es complien els requisits de l'article 8 del Decret de 04/10/1969 per declarar la cessació de pagaments, atès que el deute no va néixer fins a la seva declaració per sentència judicial; 2) els actes adoptats per la junta general (inclosa l'ampliació de capital) van permetre liquidar íntegrament els deutes existents en aquell moment, i el crèdit del Sr. Girona, fixat posteriorment per resolució judicial, havia de ser qualificat de deute sobrevingut; 3) el lapse de temps transcorregut entre el requeriment del Saig i la sol·licitud de declaració de cessació de pagaments, tot i superar el termini establert pel Decret, no podia ser qualificat d'excessiu ni revelador de la greu imprudència que la norma exigeix per a procedir a l'extensió de la fallida a l'administrador. Aquestes consideracions, formulades dins dels límits del debat processal i de la motivació exigible, no poden ser titulades d'arbitràries, il·lògiques ni mancades de fonament jurídic. En atenció a tot l'exposat, escaurà desestimar l'incident de nul·litat articulat, imposant a la part que el promovia el pagament de les costes de la part que l'ha promogut. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR l'incident de nul·litat d'actuacions articulat pel Sr. Sancho i pel Sr. Manzano, lletrat del Sr. Girona, contra l'Aute de 08/04/2025. Imposem als promotors de l'incident el pagament de les costes que en deriven. Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància. Així, per aquest nostre aute, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE