Décision commentée : ATSJAD 100/2025, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 14 janvier 2025, n° de recours 229/2023 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ / ECLI) a été retenue.
Faits et procédure
La présente décision est un (ordonnance) rendu par la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, présidée par M. Vincent Anière, avec pour ponent M. Carles Cruz Moratones et pour magistrat M. Jaume Tor Porta. Elle porte sur un « incident de nullité d'actuacions » au sens de l'article 18 de la Llei transitòria de procediments judicials.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Les faits de l'affaire au fond ne sont pas exposés dans la décision (non précisé dans la décision). Le texte rappelle seulement que, par une sentence du Tribunal de Batlles du 28 juin 2023, un litige opposait notamment M. Guerrero et M. Seco, et que la Sala Civil a été saisie de l'appel formé par la partie Seco.
Par un arrêt du 18 septembre 2024, la Sala Civil a partiellement estimé l'appel de M. Seco, en ramenant le principal de la condamnation pesant sur M. Guerrero à 242 791 EUR (au lieu de 223 674,84 EUR), et rejeté le recours de M. Guerrero, avec condamnation de celui-ci aux dépens d'appel.
Le 7 octobre 2024, le conseil de M. Guerrero a formé l'incident de nullité contre cette résolution. Il reprochait, en substance, le refus réitéré d'admettre une preuve testimoniale. M. Seco a présenté ses allégations le 8 novembre 2024.
Question de droit
La question posée était de savoir si le refus, opposé à deux reprises, d'admettre une preuve testimoniale, confirmé dans l'arrêt du 18 septembre 2024, emporte une violation du droit à la juridiction garanti par l'article 10 de la Constitution andorrane, et peut ainsi justifier l'annulation des actes de procédure au moyen de l'incident prévu à l'article 18 quater précité.
Le tribunal précise d'emblée la nature du mécanisme : l'incident « ne constitue pas une nouvelle instance » dans laquelle les décisions attaquées pourraient être réexaminées, mais un remède extraordinaire destiné à corriger les atteintes au droit fondamental à la juridiction survenues au cours d'une procédure close par un jugement ou une autre décision définitive.
Solution et dispositif
Le tribunal rejette l'incident. Il retient trois motifs principaux :
Le contrôle de l'appréciation de la preuve. Se référant à l'aute du Tribunal Constitutionnel du 5 mai 2014 (
PARTS:
Agent incidental: Sr. Guerrero
Representant: Sra. GCT
Advocat: Sr. VMC
Defenent incidental: Sr. Seco
Representant: Sra. CFL
Advocat: Sr. DJD
OBJECTE: Incident de nul·litat 18 Quater
AUTE 000004/2025
Andorra la Vella, 14 de gener del 2025
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist l'incident de nul·litat d'actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 7.10.24 la representació processal del Sr. Guerrero ha plantejat un incident de nul·litat d'actuacions envers la resolució dictada per aquest tribunal en data 18.9.24, amb el següent decideix:
"PRIMER.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Seco (B) contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 28 de juny de 2023, que revoquem parcialment únicament en el sentit de que el principal de condemna a càrrec del Sr. Guerrero ha de ser de 242.791EUR (i no de 223.674,84EUR). Mantenim la resta del pronunciament. No fem pronunciament sobre costes derivades d'aquest recurs.
SEGON.- DESESTIMAR el recurs interposat pel Sr. Guerrero i li imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada derivades del seu recurs."
2.- El 8.11.24 la representació processal del Sr. Seco ha presentat les corresponents al·legacions al respecte.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials (reformada pel Codi Processal Civil des del 15.11.18) no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.
En el cas present, la representació processal de Guerrero insisteix en la proposició d'una prova testifical que li ha estat denegada en dues ocasions per aquest Tribunal.
Segon.- Pertoca ara analitzar, amb més profunditat, aquest argument.
Com recorda, entre molts d'altres, l'Aute del Tribunal Constitucional del 5-5-2014 relatiu al recurs d'empara 2014-7-RE:
"la valoració de les proves és una tasca que l'ordenament constitucional reserva als jutges i als tribunals de la jurisdicció ordinària i, llevat dels casos en els quals estan implicats drets fonamentals substantius com ara el dret a la llibertat, aquesta qüestió només adquireix relleu constitucional i pot ser sotmesa a enjudiciament del Tribunal Constitucional en el supòsit que la valoració no estigui motivada, sigui lògicament o jurídicament irraonable o incorri en error material patent".
Traslladades aquestes consideracions al cas present, aquesta Sala estima que la valoració de la prova duta a terme no esdevé absurda, malgrat així ho entengui la societat recurrent.
Per començar, hem de dir que l'agent incidental omet tota referència al contingut de la seva contesta a la demanda que és el moment processal en el qual cal fixar els termes de la controvèrsia del debat.
En segon lloc, posteriorment en l'acte del judici ja vol introduir altres fets com que són 7 i no dos les factures en les quals ja es va pagar en efectiu i que no tenien suport documental. Ja hem dit que només varen ser dos les factures controvertides i que el Sr. Guerrero ara vol modificar els fets. També hem dit que la nova versió testifical que ara proposa la part agent incidental no pot alterar la qüestió perquè si en la contesta es diu que varen pagar en efectiu les factures de 17.000 EUR i de 15.000 EUR i aporta posteriorment a la contesta unes suposades factures acreditatives dels imports acabats d'indicar i que no han estat considerades autèntiques. Finalment, ara aporta un nou argument que pretén justificar que ja en la contesta havia indicat que havia pagat en efectiu la factura de 131.855,22EUR quan va dir que "va fer efectiu la totalitat de 131.855,22EUR". Òbviament aquest intent de confondre al Tribunal no ha tingut èxit doncs una cosa es haver fet efectiu un pagament i una altra és la d'haver fet un pagament en efectiu. Aquesta creativitat en anar aportant nous arguments al llarg de la causa, no pot obtenir èxit perquè se li va denegar una prova testifical que ja s'havia practicat en la instància per considerar de manera motivada que no era pertinent ni útil per a la resolució d'aquest litigi, sense perjudici del que resulti del procediment penal que ens és aliè en aquests moments.
Es desestima l'incident perquè no hi ha hagut cap vulneració de l'article 10 de la Constitució.
Tercer.- La desestimació de l'incident de nul·litat suposa la condemna de la part agent incidental a satisfer les costes judicials per la regla del venciment (art. 354.2 darrer incís del CPC), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
PRIMER.- NO DONAR LLOC a l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la representació processal del Sr. Guerrero contra la sentència dictada per aquesta Sala en data 18.9.24.
SEGON.- Condemnar la part promotora d'aquest incident a satisfer les costes judicials causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància.