SENTÈNCIA INTERPOSICIÓ (RECURS D'APEL·LACIÓ) Resum I.A. El Senyor Cano ha apel·lat la decisió del Tribunal de Batlles de 28 de juliol de 2023 que va denegar la seva demanda contra la batlle Esparza i la magistrada Ayuso, acusant-las de causar-li danys morals i altres perjudicis. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, ha confirmat la denegació, sostenint que la jurisdicció civil no té competència per anul·lar decisions penals, que la demanda no demostrava conductes doloses ni abusos de dret, i que la falta de fondament jurídic justificava la no admissió. En conseqüència, s'imposa al Senyor Cano el pagament de les costes processals generades en aquesta fase. Aute Magistrats Carles Cruz Moratones Vincent Aniére Alexandra Cornelia Sola PARTS: Apel·lant: Sr. Cano Advocat: Sr. ECA Apel·lat: Sra. Esparza Advocat: Sr. IPM Apel·lat: Sra. Ayuso Advocat: Sr. MJV COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Vincent ANIÈRE Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ OBJECTE: Responsabilitat civil batlles i magistrats. Regim jurídic. Competència i jurisdicció. Inadmissió demanda. Abús i frau de llei. Costes AUTE 000003/2025 Andorra la Vella, 14 de gener del 2025 En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- El Sr. Cano va interposar demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la magistrada del Tribunal de Corts Il·lustre senyora Ayuso i contra l'Hble. Batlle senyora Esparza en què sol·licitava: "I.- El pronunciament per part del Tribunal relatiu a la nul·litat dels Autes de dates 13.06 i 11.07.2023 recaiguts en el marc de la causa 1000323/2020 redactat per les parts codemandades. II.- Condemnar a la senyora Esparza a satisfer al nostre representat l'import de 18.000 euros en concepte de perjudicis morals causats per l'Aute de data 13.06.2023 en el marc de les diligències prèvies 1000323/2020 III.- Condemnar a la senyora Ayuso a satisfer al nostre representat l'import de 18.000 euros en concepte de perjudicis morals causats per l'Aute de data 11.07.2023 en el marc de les diligències prèvies 1000323/2020 IV.- Condemnar solidàriament a les senyores Esparza i Ayuso a satisfer al nostre representant una indemnització pels següents conceptes : A.- una indemnització en concepte d'ITT B.- una indemnització derivada de la IPP C.- una indemnització pel pretium doloris causat per l'agressió D.- una indemnització en concepte del perjudici estètic causat per l'agressió E.- una indemnització en concepte de perjudici de lleure causat per l'agressió F.- una indemnització en concepte de perjudicis causats per l'agressió a acreditar durant el procediment penal. G.- Les despeses de peritatges V.- Condemnar solidàriament a les senyores Esparza i Ayuso al pagament de l'import de 2.717 euros en concepte d'honoraris d'advocat en el marc de les diligències prèvies 1000323/2020 VI.- Condemnar solidàriament a la part demandada al pagament dels interessos legals sobre els diferents anteriors conceptes a partir de l'escrit de contesta a la demanda VII.- Condemnar solidàriament a la part demandada a satisfer totes les costes processals intrínseques i extrínseques del procediment, inclosos els honoraris d'advocat, procurador, eventuals pèrits d'aquesta part que seran degudament acreditats en període d'execució de sentència." 2.- El Tribunal de la secció civil ha dictat resolució en data 28.07.23 amb la següent part decisòria : "ACORDA: Inadmetre la demanda presentada pel senyor Cano contra l'Hble. Batlle Esparza i la MI magistrada Sra. Ayuso". 3.- Per escrit de data 5.09.23 el Sr. Cano ha interposat recurs d'apel·lació contra l'aute de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions: "dictar la resolució judicial que escaigui en el sentit interessat per aquesta part, revocant l'Aute número 000280/2023 del tribunal unipersonal de batlles, secció civil número 1 de data 28 de juliol del 2023, estimant el present recurs en tot el seu contingut i acordant l'admissió a tràmit de la demanda en el marc del present procediment civil sense expressa condemna en costes per al nostre representat." 4.- En data 15.11.23 la representació de la Sra. Ayuso s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament l'aute apel·lat, d'acord amb les següents al·legacions: "vulgui dictar resolució desestimant el recurs interposat en tots els seus extrems, confirmant íntegrament l'aute impugnat, amb especial condemna al recurrent de les costes generades a la meva representada, inclosos els honoraris d'advocat" 5.- Per escrit de 16.11.2023, la Sra. Esparza també s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament l'aute apel·lat, d'acord amb les següents al·legacions: "tenir a aquesta part per oposada al mateix i, en el seu dia i previs els tràmits escaients, dictar nova resolució desestimant el recurs interposat i confirmant en la seva totalitat l'Aute dictat en la instància en el sentit de "Inadmetre la demanda presentada pel senyor Cano contra l'Hble. Batlle Esparza i la MI magistrada Sra. Ayuso", imposant al senyor Cano la totalitat de les costes processals causades per la tramitació de la present instància, quedant-hi inclosos els honoraris de l'advocat intervinent a instància d'aquesta part." 6.- En data 14.5.24 el Sr. Cano ha formulat recurs contra l'aute de recusació de data 06.05.24. En seu d'aquest recurs s'ha dictat interlocutòria per un defecte de consignació de les taxes judicials, contra la qual el Sr. Cano ha presentat recurs de reposició i que s'ha resolt per Acord de la Secretària Judicial no donant-hi lloc i concedint a la part un termini de 10 dies hàbils per a acreditar-ne el pagament. Finalment, per Aute número 000154/2024 de data 24.09.24 s'ha inadmès el recurs per incompliment de l'obligació de consignació. En data 21.10.24, el Sr. Cano ha formulat un recurs de reposició contra l'Aute número 000154/2024, que s'ha resolt 18.12.24. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- En el present procediment, la part agent Cano reclama front la part defenent Esparza i Ayuso en demanda en la que sosté una petició de condemna per danys i perjudicis en concepte de responsabilitat civil incorreguda com a conseqüència de l'exercici professional dels seus càrrecs com a batlle i magistrada respectivament. L'Aute d'instància no admet a tràmit la demanda interposada i imposa les costes amb declaració de temeritat. Contra tal decisió s'alça la part agent. Segon.- Ens trobem en el present recurs amb la impugnació de l'Aute de no admissió de la demanda que va donar origen a aquestes actuacions en el qual el demandant interposava una pretensió consistent en que la Batllia General Civil anul·lés (sic) dues resolucions judicials penals (Autes d'13.6.23 i de 11.7.23) dictats en les Diligències Prèvies 1000323/220 dictats respectivament per la batlle d'instrucció i la magistrada del Tribunal de Corts en una actuació "dolosa i/o negligent". La qüestió porta causa de que el Sr. Cano va interposar una querella contra la seva ex parella sentimental- amb la qual va tenir una filla- imputant-li els presumptes delictes de lesions i d'obstaculització de resolucions judicials en fonament en els articles 114.1, 427.2 i 174 del Codi Penal, segons relata en la seva demanda. Doncs bé, en considerar el seu desacord amb les decisions de la Batllia, ratificada pel Tribunal de Corts, de que no existien indicis suficients del pendrive aportat pel querellant i en coincidència amb el parer del Ministeri Fiscal, calia procedir a un sobreseïment provisional mentre no apareguin altres elements que permetin o facin necessària la continuació de la instrucció penal. Les dues magistrades consideraren que no constava acreditada una agressió, ni tampoc que la lesió a l'ull que presentava el Sr. Cano (amb el dictamen emès pel metge forense) es pogués vincular als fets que relatava el querellant. Aquest considera que es va valorar erròniament la prova que va aportar (pendrive) i en conseqüència el van privar d'una decisió sobre el fons per part d'un tribunal d'enjudiciament, cosa que li ha suposat una manca "del seu dret a una decisió fonamentada en dret i a més que han trigat un termini excessivament llarg en adoptar una resolució judicial que a sobre ha estat absolutament dolosa i/o negligent" (veure el apartat Setè de la seva demanda). Vista aquesta actuació judicial reiterada, ni va plantejar cap nul·litat d'actuacions en fonament a l'article 18 quater de la Llei Transitòria de Procediments judicials, ni tampoc va acudir directament en recurs d'empara al Tribunal Constitucional o va plantejar una demanda de responsabilitat patrimonial per error jurídic o funcionament anormal de l'Administració de Justícia en base a l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia (LQJ) ni va acudir a la via civil per dirigir una demanda per il·lícit civil contra la seva ex parella. Va optar per acudir a la jurisdicció civil sota el pretext de l'article 76 de la LQJ que preveu que "els batlles i magistrats seran responsables civilment pels danys i perjudicis ocasionats dolosament en l'exercici de les seves funcions". Tercer.- Aquesta pretensió va ser rebutjada per la batlle civil que va estimar que no la podia admetre a tràmit per dues raons: 1) que no tenia competència per anul·lar una decisions d'altres titulars de la potestat jurisdiccional (art. 131.3 lletra a) del CPC; i 2) que l'article 9.2 de la LQJ que preveu que els batlles i tribunals refusaran motivadament i d' acord amb el que estableix la llei de procediment, aquelles peticions, incidents i excepcions que es formulin amb manifest abús de dret o frau de llei. Ara en el seu recurs, el demandant es retracta de la petició d'anul·lació dels dos Autes penals esmentats perquè no ho havia demanat. Només cal llegir l'apartat 7 de la seva demanda i la seva pètita per constatar que la primera pretensió era la declaració d'aquella nul·litat. Les altres pretensions eren les de haver-li causat una dany moral amb les seves decisions (demanant un import de 18.000EUR cada demandada) i també els danys i perjudicis que la querellada li hauria d'haver indemnitzat per la lesió infringida l'ull (ITT; I.P.P; Pretium doloris; perjudici estètic; perjudici del Lleure; les despeses dels peritatges i una indemnització en concepte de perjudicis causats per l'agressió a acreditar durant el procediment penal (sic), més l'abonament de les costes d'advocat del procediment penal. És a dir, tot allò que reclamava per perjudicis civils a la querellada, ara ho traslladava a les demandades i no va acudir a la via civil per la reclamació d'aquests suposats perjudicis a la seva ex parella. Al llarg del seu recurs, el demandant argumenta que la decisió de no admissió de la seva demanda no està emparada en l'article 131 del CPC; que la seva intenció no era buscar la nul·litat de les actuacions penals, sinó la responsabilitat civil de la batlle i la magistrada; que la decisió d'acudir a la via processal del 18 quater de la LTPJ és una facultat del justiciable i que les mateixes magistrades podien acudir a la via del 18 ter de la mateixa llei. També afirma (en la pàgina tres del seu recurs) que les titulars jurisdiccionals són responsables civilment encara que les seves decisions no siguin fermes. Precisa que no només s'ha violat el seu dret a un judici just de l'article 10 de la Constitució en la seva vessant d'una decisió fonamentada en dret, sinó també de la tutela judicial efectiva i, a més al dret, a un jutge imparcial (afirma que varen ser parcials), però afegeix tot un altre seguit de drets de la LQJ (articles 3; 6; 9) i també una infracció de l'article 42 del Codi de Procediment Penal. Com es pot constatar està incorrent en una mutatio libelli en aquesta alçada en afegir de manera certament desordenada i no justificada amb el més mínim rigor jurídic que ja mereix el seu rebuig. Però afegirem algunes consideracions de l'arquitectura jurídic-constitucional pròpies d'un Estat de Dret com es el nostre país (art. 1.1 de la Constitució) que venen a tomb al cas present. QUART.- Consideracions jurídic-constitucionals Els drets s'exerciten a través dels procediments legals El plantejament del demandant i apel·lant es pot resumir en que no li han resultat conformes als seus interessos les argumentacions de les dues magistrades que van decidir el sobreseïment provisional de les Diligències Penals que va originar la querella, i ha procedit a demanar-les la responsabilitat civil per les seves decisions. No ha necessitat de cap procediment adient i previst en la Llei si considerava que l'article 10 de la Constitució que assegura el dret a un judici equitable o just a qualsevol ciutadà li havia estat vulnerat. Pel seu propi imperi i al marge de tot procediment legal previst per aquestes infraccions de drets fonamentals o per funcionament anormal de l'Administració de Justícia o per error judicial, opta per demanar a un tribunal civil que declari la nul·litat de decisions jurisdiccionals penals i fixi una responsabilitat civil a les titulars de les decisions, sense ni prendre la conveniència de demostrar que les decisions havien estat preses de manera dolosa, és a dir, intencionadament per perjudicar-lo. Com hauria de saber la part recurrent les decisions judicials només es poden deixar sense efecte per la via ordinària dels recursos (art. 2.2 de la LQJ) pels incidents de nul·litat d'actuacions (art. 18 ter o quater de la LTPJ), per les sentències del Tribunal Constitucional. No hi ha altres vies alternatives en un Estat de Dret. L'estructura del Poder Judicial (Títol III de la LQJ) També mereix una reflexió l'estructura del Poder Judicial. Aquest és divideix en jurisdiccions i dins d'aquestes en competències (objectiva, funcional, i en alguns Estat també la territorial). Cada jurisdicció té les seves pròpies normes processals per ordenar els litigis que se li plantegin, així com les competències funcionals i objectiva entre els seus tribunals. Però una jurisdicció no pot interferir en una altra i cadascuna culmina en el Tribunal Superior en la seva Sala corresponent. Només el Tribunal Constitucional -en les seves exclusives funcions de protegir el text constitucional- està per damunt en les seves decisions que abasten a totes les jurisdiccions. Tot això ve a tomb per dir al recurrent que un tribunal d'una jurisdicció (civil) no pot anul·lar una decisió dictada en una altra jurisdicció (penal), com és el que es pretén en aquest cas. La responsabilitat de batlles i magistrats Per altra banda, quan l'article 76 de la LQJ estableix la responsabilitat civil dels tribunals ho inclou entre les responsabilitats que els titulars del Poder Judicial han d'assumir perquè no són impunes en la seva actuació professional. Han de respondre de responsabilitat penal (art. 77) i també per responsabilitat disciplinària (art. 79), a més de la civil (art. 76), que ja hem esmentat. Cap titular de la jurisdicció resta impune a les responsabilitats però sempre que es donin els requisits legals exigibles a cada responsabilitat. En aquest cas que l'article 76 exigeix una actuació dolosa, no s'ha fet cap esforç pel recurrent per precisar-la. CINQUÈ.- Dret a un jutge predeterminat per la Llei Finalment, en aquest ordre d'idees cal fer esment al dret al jutge predeterminat per la Llei, que és una manifestació del dret a la jurisdicció previst com a dret fonamental en l'article 10 de la Constitució ja esmentat. Aquest dret al jutge predeterminat en la Llei ja n'hem fet un reconeixement del contingut i del dret comparat -fonaments Tercer i Quart- en el nostre Aute 021/24 de 8 de febrer (TSJC 007/24) al qual ens remetem i ratifiquem i que convé dir de nou per posar de manifest que la pretensió de dirigir una demanda directa -prescindint de tota formalitat processal- pot tenir uns efectes perversos en el sistema judicial que cal tenir present i preservar davant d'actuacions fetes de manera abusiva o de frau de llei. Atès que no pot quedar en mans de les parts la composició de l'òrgan jurisdiccional que ha de conèixer de les seves pretensions. La mera interposició d'una demanda contra un Batlle o Magistrat podria donar lloc a la seva abstenció, d'acord amb l'article 73.f) de la Llei qualificada de la Justícia, i d'aquesta forma afectar el dret al jutge predeterminat per la llei i, fins i tot, pot posar en qüestió el funcionament del sistema judicial, si es fa un ús immoderat i artificiós d'aquest mecanisme. Aquest risc, com ja destacàvem en el TSJC 007/24, apareix més clarament en aquelles jurisdiccions de reduïdes dimensions, tal com va posar de relleu la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans de 9 de juliol de 2015 (cas Ramirez v. Liechtenstein), quan afirma que: "In addition, the Court agrees with the Government's argument that in small jurisdictions, excessively strict standards in respect of motions for bias could unduly hamper the administration of justice". ("A més, el Tribunal coincideix amb l'argument del Govern que en jurisdiccions petites, normes excessivament estrictes pel que fa a les mocions de parcialitat podrien obstaculitzar indegudament l'administració de justícia") (la traducció és nostra). I com que no és el primer cop que ens troben en els darrers mesos en pretensions de responsabilitat dirigides a titulars jurisdiccionals (veure TSJC 007/24 o TSJC 070/24) convé afegir una reflexió sobre aquest dret fonamental al jutge predeterminat per la Llei. Aquest és un dret que té una doble dimensió. La primera és garantir al ciutadà que cap poder de l'Estat podrà alterar les normes processals per canviar el jutge -que correspon de manera objectivament reflectida en una norma-, per un altre. Així el ciutadà pot tenir la seguretat que el jutge o Tribunal que li correspondrà el coneixement del seu dossier no serà substituït a conveniència de cap poder de l'Estat. Ara bé, aquest dret també té una altra dimensió: la de que tampoc el ciutadà podrà triar a la seva conveniència el jutge que hagi de veure el seu cas. Aquesta és la contrapartida que cal preservar en els casos que es pretén apartar un jutge o un Tribunal del coneixement d'un assumpte en base a recusacions infundades (les que no recull la Llei) o reclamacions amb abús de dret que ja comportarien l'apartament del jutge que no és del grat d'una de les parts. I això s'agreuja, com hem dit abans, en les denominades jurisdiccions petites, com es refereix el Tribunal Europeu de Drets Humans en la seva sentència ja esmentada de 9.7.15 doncs el sistema judicial es pot arribar a col·lapsar si no es té cura en evitar aquestes actuacions abusives o en frau de llei. SISÈ.- Causes de no admissió de la demanda. Dit tot això, cal reprendre el fil de la inadmissió de la demanda que ja avancem que considerem que ha estat degudament rebutjada en base a la legislació que esmentarem. En primer lloc, cal dir que la causa esgrimida per l'Aute impugnat de que la Batllia Civil no té competència per resoldre una demanda com la presentada per manca de competència (ni de jurisdicció) d'acord amb l'article 131.3 lletra a). Com hem expressat abans, la jurisdicció civil no té facultat d'anul·lar unes decisions de la jurisdicció penal. En segon lloc, tampoc podria ser admesa per impedir-ho la causa de la lletra c) del mateix article 131.3 perquè "no es compleixen els requisits especials que la llei exigeix per admetre la demanda". Concretament perquè salvat el motiu anterior de la diferent jurisdicció, una demanda de responsabilitat civil sempre ha de fonamentar-se en una actitud dolosa del demandat, i, en aquest cas, tampoc s'hauria precisat en quina conducta dolosa han incorregut les demandades, sinó que el que reflecteix la demanda és que no ha agradat la valoració de la prova efectuada per les demandades. En el mateix sentit ens pronunciarem en la TSJC 007/24. En tercer lloc, la causa de la no admissió troba el seu fonament per aplicació d'una norma que es troba en "altra llei aplicable" al que remet l'article 131.2 del CPC. Es tracta de l'article 9.2 de la LQJ ja esmentat i transcrit abans que permet davant de demandes emparades en un abús de dret o en frau de llei, aquestes siguin no admeses a tràmit. Així ens ho recorda el TC en la seva sentència 2024-12 RE -en un cas similar- quan diu: "La part recurrent en empara considera que la interpretació que efectua la Sala Civil de no admetre a tràmit la demanda civil fonamentada en quatre supòsits taxats precisos de l'article 131.3 del Codi de procediment civil vulnera els drets a la defensa, al procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en Dret. Afirma que els arguments de l'aute de la Batllia i els de l'aute de la Sala Civil no son ajustats a dret i que es tracta d'arguments de política legislativa (desorganització del sistema judicial) arbitraris (limitació a l'Estat de l'acció directa contra batlles i magistrats) o peregrins (allaus de demandes si s'admetés que qualsevol ciutadà pogués exercir l'acció directa). 3.5. És doctrina reiterada d'aquest Tribunal Constitucional que el cànon de constitucionalitat relatiu a la selecció, a l'aplicació i a la interpretació de la normativa correspon a la jurisdicció ordinària i que "Com s'ha dit, de manera reiterada per aquest Tribunal Constitucional, el cànon de constitucionalitat atribueix a la jurisdicció ordinària l'aplicació i la interpretació del dret, excepte en aquells casos en què aquestes puguin ser enteses com a il·lògiques, no raonables o inversemblants" (entre d'altres, l'aute del 14 de juny del 2021 -causa 2021-46-RE). En aquest cas, l'aute del 13 de desembre del 2023, dictat per la Batllia va considerar, en el seu fonament de dret tercer, que la interpretació de les normes propugnada per la part actora -ara recurrent en empara- burla les normes de dret imperatiu que inhabilita el normal funcionament de la Justícia, alhora que obra amb mala fe i frau processal, ja que infringeix les disposicions de l'article 9.2 de la Llei qualificada de la Justícia: "No obstant, refusaran motivadament i d'acord amb el que estableixi la llei de procediment, aquelles peticions, incidents i excepcions, que es formulin amb manifest abús de dret o frau de llei". I l'aute de la Sala Civil impugnat del 8 de febrer del 2024, parteix de la lletra de l'article 76 Llei qualificada de la Justícia quan preveu la responsabilitat civil dels batlles i dels magistrats en l'exercici de les seves funcions. I entén que l'acció directa només resulta possible quan l'actuació del jutge és dolosa, mentre que en els altres casos l'acció de responsabilitat de l'Estat, establerta a l'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia, és procedent. Ara bé, la Sala Civil constata que l'element del dol es troba absent en el relat fàctic de la part recurrent, atès que la intencionalitat no es pot inferir de les circumstàncies concurrents, i, per tant, confirma l'aute de la primera instància. En definitiva, com es pot observar, la jurisdicció ordinària inadmet a tràmit la demanda d'acord amb l'article 9.2 de la Llei qualificada de la Justícia -d'aquí que no obsti que no sigui un dels quatre supòsits taxats de l'article 131.3 del Codi de procediment civil- i segons la interpretació que realitza de l'acció directa segons ressurt dels articles 76 i 10 de la Llei qualificada de la Justícia. I aquesta selecció i interpretació del dret efectuada per la Sala Civil no mereix ser titllada de peregrina, d'arbitrària o de no ajustada a Dret, sinó que es mostra en tot punt lògica, raonable i conforme amb l'ordenament jurídic, per la qual cosa aquest motiu presenta també una manca manifesta de contingut constitucional." En conclusió, la decisió de no admetre a tràmit la demanda interposada tenia diversos motius previstos en la Llei (CPC i LQJ) i per aquest raó la decisió ha de ser plenament confirmada. El motiu ha de ser rebutjat. SETÈ.- Costes de la instància La part recurrent impugna la imposició de les costes de la instància per temeritat i mala fe per part de la Hble. Batlle. Però a la vista de tots els arguments que hem explicat i de la manca de rigor jurídic de les pretensions de la part demandant, només la temeritat i mala fe poden explicar que s'hagi plantejat la demanda sense cap mena de consideració jurídica sòlida que pugui justificar-la i apartada del més mínim fonament jurídic rigorós. El motiu no pot prosperar. VUITÈ.- Costes de l'alçada En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa l'article 354.2 del CPC en el seu darrer incís, ja aplicable en aquesta fase del procediment, d'acord amb la disposició transitòria primera del mateix Codi. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Cano contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 28 de juliol de 2023, que confirmem íntegrament. SEGON.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant. Aquest aute és ferm i executiu. Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE