ATSJAD ANDORRA, a 12 de juny del 2025 - ROJ: ATSJAD 131/2025
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé12 juin 2025
Numéro320/2023
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (ATSJAD 131/2025)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ATSJAD 131/2025, ECLI:AD:TSJADAD:2025:131A) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Les parties sont un couple séparé et leur enfant mineure, qui fait l'objet d'un régime de garde partagée. Par une ordonnance (*aute*) du 17 décembre 2024, le Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala Civil, a rejeté l'appel formé par M. Carnero contre une décision de première instance du 9 juillet 2024 (« aute 108/2024 »), qu'elle a confirmée intégralement. Elle a en outre condamné l'appelant aux dépens de l'appel.
Mme Seco a alors formé un recours d'aclariment i rectificació (recours en clarification et rectification). Elle demandait que l'ordonnance soit précisée sur trois points : (1) la mère ne disposerait pas de la faculté de choisir la semaine d'initiation de l'alternance, celle-ci devant nécessairement coïncider avec son planning professionnel ; (2) après chaque période de vacances, la répartition des semaines de garde devrait coïncider avec les week-ends de la mère ; (3) il conviendrait de mentionner que les difficultés survenues ne doivent pas se reproduire, car elles affecteraient les attentes de l'enfant et ses liens avec les familles paternelle et maternelle.
Le ministère public s'est joint à cette demande, tandis que M. Carnero s'y est opposé. La formation de jugement était composée de MM. Jaume Tor Porta (rapporteur) et de Mmes Anna Estragués Armengol et Elsa Puig Muñoz (*non précisé dans la décision* pour les éventuelles dissidences). Le recours portait exclusivement sur les deux derniers paragraphes du quatrième fondement de l'ordonnance attaquée.
## Question de droit
La question posée était de savoir si le recours en clarification prévu à l'article 20 du Code de procédure civile (CPC) permet de rectifier des indications figurant dans la motivation d'une décision, lorsque ces indications ne constituent pas le fondement décisoire du litige et ne tranchent pas la modalité de garde.
Plus précisément, le juge devait déterminer : (a) si les observations litigieuses, présentées comme des *obiter dicta*, relevaient de la « clarification » ou de la « rectification » au sens de l'article 20 CPC ; et (b) si elles modifiaient le régime de garde établi, auquel cas la rectification aurait été justifiée au regard du principe de l'effet dévolutif de l'appel.
## Solution et dispositif
La Cour rejette le recours. Elle rappelle, en premier lieu, que l'article 20 CPC habilite le juge à élucider une notion obscure, à suppléer une omission sur un point litigieux ou à corriger une erreur matérielle. Selon la jurisprudence constante de la Sala Civil, antérieure au CPC, le recours en clarification
Korpus — Jurisprudence
ATSJAD ANDORRA, a 12 de juny del 2025 - ROJ: ATSJAD 131/2025
Les parties sont un couple séparé et leur enfant mineure, qui fait l'objet d'un régime de garde partagée. Par une ordonnance (aute) du 17 décembre 2024, le Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala Civil, a rejeté l'appel formé par M. Carnero contre une décision de première instance du 9 juillet 2024 (« aute 108/2024 »), qu'elle a confirmée intégralement. Elle a en outre condamné l'appelant aux dépens de l'appel.
Mme Seco a alors formé un recours d'aclariment i rectificació (recours en clarification et rectification). Elle demandait que l'ordonnance soit précisée sur trois points : (1) la mère ne disposerait pas de la faculté de choisir la semaine d'initiation de l'alternance, celle-ci devant nécessairement coïncider avec son planning professionnel ; (2) après chaque période de vacances, la répartition des semaines de garde devrait coïncider avec les week-ends de la mère ; (3) il conviendrait de mentionner que les difficultés survenues ne doivent pas se reproduire, car elles affecteraient les attentes de l'enfant et ses liens avec les familles paternelle et maternelle.
Le ministère public s'est joint à cette demande, tandis que M. Carnero s'y est opposé. La formation de jugement était composée de MM. Jaume Tor Porta (rapporteur) et de Mmes Anna Estragués Armengol et Elsa Puig Muñoz (non précisé dans la décision pour les éventuelles dissidences). Le recours portait exclusivement sur les deux derniers paragraphes du quatrième fondement de l'ordonnance attaquée.
Question de droit
La question posée était de savoir si le recours en clarification prévu à l'article 20 du Code de procédure civile (CPC) permet de rectifier des indications figurant dans la motivation d'une décision, lorsque ces indications ne constituent pas le fondement décisoire du litige et ne tranchent pas la modalité de garde.
Plus précisément, le juge devait déterminer : (a) si les observations litigieuses, présentées comme des obiter dicta, relevaient de la « clarification » ou de la « rectification » au sens de l'article 20 CPC ; et (b) si elles modifiaient le régime de garde établi, auquel cas la rectification aurait été justifiée au regard du principe de l'effet dévolutif de l'appel.
Solution et dispositif
La Cour rejette le recours. Elle rappelle, en premier lieu, que l'article 20 CPC habilite le juge à élucider une notion obscure, à suppléer une omission sur un point litigieux ou à corriger une erreur matérielle. Selon la jurisprudence constante de la Sala Civil, antérieure au CPC, le recours en clarification
Aute
PARTS:
Apel·lant: Sra. Seco
Representant: Sra. Pérez
Advocat: Sra. CBG
Apel·lat: Sr. Carnero
Representant: Sra. Ruiz
Advocat: Sra. IRJ
MINISTERI FISCAL
OBJECTE: Recurs d'aclariment, improcedència
AUTE 000120/2025
Andorra la Vella, 12 de juny del 2025
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.
1.- Per aute de 17 de desembre del 2024, es decidia:
"Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Carnero contra l'aute 108/2024 de 9 de juliol del 2024 que confirmem íntegrament.
Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes derivades del recurs d'apel·lació articulat."
2.- La representació processal de la Sra. Seco, interposava recurs d'aclariment i rectificació contra aquesta resolució, demanant que es rectifiqués l'esmentada resolució en el sentit de precisar 1) que la mare no es trobava en disposició d'escollir la setmana d'inici de l'alternança atès que havia de coincidir necessàriament amb la planificació laboral; 2) precisant que després de cada període de vacances calia mantenir el repartiment de les setmanes de custòdia de la menor entre els progenitors de manera que coincideixi amb els caps de setmana festius de la mare i 3) finalment que es mencioni que s'han d'evitar les dificultats que no poden tornar-se a reproduir en el futur, atès que no tan sols trenquen la previsió que el Sr. Carnero i la Sra. Seco puguin efectuar sinó també poden incidir en les mateixes expectatives de la menor i la seva relació amb la família paterna i també materna.
3.- El Ministeri Fiscal s'ha adherit al recurs d'aclariment articulat; en canvi la representació processal del Sr. Carnero s'hi ha oposat.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La possibilitat de rectificar o d'aclarir qualsevol resolució judicial va prevista en l'article 20 del Codi de Procediment Civil (CPC) amb la finalitat d'aclarir algun concepte fosc, suplir qualsevol omissió respecte de punts discutits en el litigi, o esmenar qualsevol error material que s'hagi pogut produir. Nogensmenys, el recurs d'aclariment -com ha vingut mantenint la jurisprudència d'aquesta Sala des d'abans del CPC- no permet que es puguin alterar o modificar els pronunciaments d'una determinada resolució judicial.
La finalitat no és altra que la d'afavorir la finalització dels processos sense obligar a recursos innecessaris a les parts. En definitiva, garantir de manera més efectiva la tutela judicial i evitar dilacions i despeses indegudes a les parts.
Per la seva banda es distingeix en l'article esmentat 1) els errors materials absolutament manifestos en que incorri una resolució judicial que poden ser rectificats o aclarits en qualsevol moment d'ofici o a instància de part; 2) d'aquells altres extrems de la resolució que exigeixin un aclariment o una rectificació pel que fa expressions o els conceptes foscos mancats de la comprensió suficient o afegir una complements els que s'hagin omès de forma manifesta d'acord amb les peticions plantejades per les parts. Aquests altres errors no manifestos de l'apartat 2) es poden rectificar o aclarir -d'ofici o a instància de part- en els cinc dies hàbils següents al dia en què es notifica la resolució.
Segon.- Abans d'endinsar-nos en la anàlisis de la sol·licitud d'aclariment que s'articula, convé destacar que el recurs d'aclariment que s'introdueix afecta exclusivament, les indicacions contingudes en els dos darrers paràgrafs del fonament de Dret Quart de l'aute impugnat. En cap cas es qüestiona ni la part decisòria ni els restants raonaments que s'examinen.
La part que es qüestiona resa com segueix:
"Malgrat les anteriors precisions i amb la finalitat d'evitar els malentesos, freqüents pel que sembla en el present supòsit, insistirem que en mèrits de la Sentència dictada correspon cada principi d'any a la mare triar, la primera setmana que gaudirà de la companyia de la seva filla a partir de la qual es desplega ordenadament el règim de contactes comú. En aquesta situació, la Sra. Seco ja coneix a priori, dels períodes de vacances escolars de la menor com a mínim fins a finals de juny (inici de les vacances d'estiu) i les restants són fàcilment previsibles en seguir la mateixa cadència any rere any (la represa de l'activitat escolar intervé l'endemà de Meritxell o el dilluns següent en cas de coincidir aquesta festivitat amb cap de setmana, la setmana de Tots Sants és una setmana exacta que quan el dia 1 de novembre correspon a un dilluns comença la primera setmana de novembre i si engloba els dies anteriors del mes d'octubre anteriors que escaigui fins dilluns; i les vacances de Nadal s'inicien els dies immediatament anteriors al 25 de desembre). Correspon en aquesta eventualitat a la mare cada primers d'any ser especialment curosa en la selecció de la primera setmana en què gaudirà de la seva filla i a partir de la qual s'alternarà el règim de custòdia compartida establert, el tot evitant dificultats que no poden tornar-se a reproduir en el futur, atès que no tan sols trenquen la previsió que el Sr. Carnero pugui efectuar sinó que també poden incidir en les expectatives de la mateixa menor i la seva relació amb la família paterna".
Es tracta a totes llums d'unes indicacions que es realitzaven "obiter dicta", amb vocació a donar unes pautes -especialment a la mare- perquè en definitiva té la facultat cada principi d'any d'organitzar l'alternança en la custòdia del fill en funció del seu calendari laboral. En cap cas es tracta d'un argument decisori -recordem que el recurs a l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat pel Sr. Carnero va ser desestimat- sinó que el que es pretén és evidenciar que l'interès prevalent de la menor, passa per sanejar les deteriorades relacions interpersonals que existeixen entre els seus progenitors segons s'infereix en els escrits que es presenten i que no s'assoliran fins quan, es fixi una modalitat d'intercanvi de la menor, en base a elements preestablerts i invariables.
Pel que fa a l'argument de la mare segons el qual no podia exercir la facultat d'organitzar els intercanvis anuals per raó del seu calendari laboral, aquest no pot ser compartit. Precisament, el que s'ha procurat en tot moment és que sigui ella qui, amb coneixement de causa i d'acord amb les seves necessitats professionals, fixi la setmana inicial de convivència i afegirem respecte d'aquesta qüestió que fins i tot es pot plantejar recórrer als instruments de conciliació familiar que les administracions i organismes públics, com ara el S on treballa, ofereixen de manera creixent.
La mare també pretén s'introdueixi en la part final del fonament de dret indicat una menció a la família materna, per tal d'ajustar-se en definitiva a la seva pròpia situació personal derivada del trencament de la convivència que ha experimentat amb el pare d'en J (germà de la filla dels avui litigants). Aquestes darreres indicacions es corresponen però, a un fet sobrevingut que no poden ser valorats en aquesta alçada en alterar la regla "pendente appellatione, nihil innovetur".
En conseqüència, i atès el caràcter merament instrumental i no dispositiu de les observacions impugnades, no es justifica la seva rectificació. Les mateixes s'han de considerar com a simples orientacions destinades a facilitar la convivència ordenada de la menor amb els seus progenitors, i no poden ser interpretades com a resolucions amb valor coercitiu ni modificatiu del règim ja establert.
Tercer.- No procedeix efectuar pronunciament sobre les costes processals d'aquesta alçada atès que no s'aprecien ni temeritat, ni mala fe o abús de dret (art. 354.1 del CPC).
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'aclariment i rectificació articulat per la representació processal de la Sra. Seco en relació amb l'aute 207/2024 de 17 de desembre del 2024. I sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades.
Aquest aute és ferm i executiu.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.