ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: En el marc de les Diligències Prèvies núm. 8000038/2018 de la Secció d'Instrucció Especialitzada núm. 1 es dictà en data 8 de maig de 2024 un aute pel qual es decidí, entre altres pronunciaments, ordenar als administradors de l'entitat ORG_3 fer el traspàs dels havers i els seus interessos del compte corrent XXXX titularitat de Expósito a un compte corrent titularitat de l'ORG_2 en l'entitat ORG_1 per a la custòdia dels fons transferits. II.- RESULTANT: Per aute de data 5 de març de 2025, el Tribunal de Corts va estimar el recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal contra l'aute de 8 de maig de 2024 i, revocant-lo, va deixar sense efecte el què es va acordar en la resolució, argumentant que la jurisdicció penal no és competent per decidir sobre el traspàs de fons des de ORG_3 a una altra entitat bancària i que aquest traspàs s'ha de fer seguint el marc normatiu civil i administratiu d'aplicació. III.- RESULTANT: Per escrit de data 26 de març de 2025, la lletrada Sra. Águila, en qualitat d'advocada designada per Expósito i per Vall i Recio formulà incident de nul·litat d'actuacions contra l'aute del Tribunal de Corts de data 5 de març de 2025, per vulneració del dret fonamental dels promotors de l'incident a l'execució de les resolucions judicials fermes, en considerar que el sotmetiment dels fons embargats a les regles del concurs de ORG_3 determinarien que en cas que s'acordés l'arxiu de la causa seguida contra Expósito o la seva absolució, no es podria executar la decisió de retornar els fons embargats, que aquestes decisions comportarien. IV.- RESULTANT: Per aute de data 20 de juny de 2025 el Tribunal de Corts va decidir desestimar l'incident de nul·litat perquè, en primer lloc, no s'identificava el precepte legal en el qual es fonamentava, tenint en compte que l'incident de nul·litat no constitueix una nova instància on es puguin revisar els pronunciaments de les resolucions impugnades i, en segon lloc perquè havent estat declarada ORG_3 en estat de cessació de pagaments i fallida d'ençà el 22 de març de 2024, el traspàs de fons fora de dita entitat s'ha de realitzar seguint el marc normatiu civil i administratiu d'aplicació i, per tant, la jurisdicció penal no és competent per a decidir si els fons embargats poden ser traspassats des de ORG_3 al sistema financer ordinari. V.- RESULTANT: La representació lletrada de Expósito , Vall i Recio interposà recurs d'apel·lació contra l'aute de data 20 de juny de 2025, argumentant que a l'escrit de formulació de l'incident de nul·litat s'identificava clarament la normativa constitucional i legal conculcada per l'aute de data 5 de març de 2025 i que aquesta resolució vulnerava el dret constitucional a l'execució de les resolucions judicials en els seus propis termes que forma part del contingut del dret fonamental a la Jurisdicció, entendent que la declaració de ORG_3 en estat de fallida va ser posterior a la decisió de control i bloqueig del compte corrent titularitat de Expósito i, per tant, no podia afectar la possibilitat d'adoptar mesures per a la conservació dels fons, les quals podien haver-se adoptat amb anterioritat. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET I.- CONSIDERANT: La Llei transitòria de procediments judicials estableix dues vies i procediments diferents per a l'incident de nul·litat, en funció de si la resolució que es pretén anul·lar és ferma (article 18 quarter) o no ho és (article 18 ter). Així, l'article 18 ter en el seu apartat primer, disposa que la nul·litat de les resolucions no fermes es planteja en el procés de conformitat amb les normes següents: Per part de part, per mitjà dels recursos establerts legalment contra la resolució de què es tracti. Per part del batlle o tribunal, d'ofici o a petició de part, en qualsevol moment abans de dictar la sentència o la resolució que finalitzi el procés en la instància. El mateix article en el seu apartat segon estableix que fora dels supòsits previstos en l'apartat anterior, no s'admeten els incidents de nul·litat formulats contra les resolucions no fermes, sense perjudici que es pugui plantejar la nul·litat a través dels recursos o altres mitjans que siguin procedents contra la resolució definitiva. Finalment, en el seu apartat tercer, el mateix article disposa que contra l'aute que no admet o que resol la nul·litat d'actuacions, no es pot interposar cap recurs, sense prejudici que es pugui reproduir la qüestió en virtut dels recursos o altres mitjans que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva. Per contra, l'article 18 quater de la mateixa Llei, admet la possibilitat de demanar per aquest mitjà excepcional que és l'incident de nul·litat d'actuacions, la nul·litat d'una sentència o altra resolució ferma, per tal de corregir vulneracions de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o per incongruència de la sentència o de la resolució. El mateix article disposa que contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància, es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia que pot no admetre'l si considera, motivadament, que no té cap fonament. II.- CONSIDERANT: Per discernir el que és una resolució ferma del que no ho és, existeix una consolidada doctrina del Tribunal Constitucional, que ha establert que resolució ferma "no vol dir que contra ella no es pugui interposar cap recurs, sinó que s'utilitza en el sentit de definitiva, és a dir, que esgoti la totalitat del procediment o una part significativa i dotada d'un cert caràcter autònom respecte d'ell, susceptible de rebre una solució que esgoti el seu tractament." (2021-83-RE de 22-11-2021; 2021-98-RE de 17.01-2022 entre altres). L'aute inicial objecte de l'incident de nul·litat interposat per la part avui recurrent, és el dictat pel Tribunal de Corts en data 5 de març de 2025 pel qual, estimant el recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal, es revocà la decisió de la Batlle Instructora per la qual ordenava als administradors de l'entitat ORG_3 fer el traspàs dels havers i els seus interessos, entre altres, del compte corrent XXXX titularitat de Expósito, quin bloqueig i control havia estat acordat per aute de data 13 de març de 2018 en el marc del procediment penal seguit pel delicte de blanqueig de capitals, a un compte corrent titularitat de l'ORG_2 en l'entitat ORG_1 per a la custòdia dels fons transferits. L'objecte de l'aute de 5 de març de 2025 versava, per tant, sobre mesures cautelars i, en concret sobre la conservació de béns embargats en un procediment penal, i, com ja es va pronunciar la Sala en un supòsit similar en l'aute de data 24 de setembre de 2024 dictat en la causa TSJP 64/2024, les resolucions sobre mesures cautelars no es consideren resolucions fermes. Així s'exposa a l'aute que "Les mesures cautelars per la seva naturalesa, poden ser revisades i modificades en qualsevol moment, pel que, les decisions que s'hi refereixen no tenen el caràcter de resolució ferma, en el sentit de definitiva abans esmentat. En aquest sentit s'ha pronunciat el Tribunal Superior de Justícia en, entre altres, l'Aute 64/2020 de data 12.05.2020, on indica clarament que: "La Sala considera, com ja vam dir en l'aute de 10 de febrer del 2020, dictat en la causa TSJP-139/2019, que les resolucions sobre mesures cautelars, incloses les de la situació personal de l'encausat, no són resolucions fermes, perquè no són definitives en el sentit de que poden ser modificades en qualsevol moment durant la tramitació de la causa, interpretació que, com es diu en la resolució recorreguda, ha estat avalada pel Tribunal Constitucional en les causes 2019-49 i 50". El Tribunal Constitucional en la sentència de data 13 de març de 2025 recaiguda en la causa 2024-84-RE, ha confirmat el caràcter de no ferma de les resolucions sobre mesures cautelars, confirmant el criteri de la Sala Penal respecte a la consideració de no ferma d'una resolució relativa al traspàs de fons embargats dipositats a ORG_3 a una altra entitat bancària, Aquesta distinció és important perquè és en funció del caràcter ferma o no ferma de la resolució quina nul·litat es pretén, que s'ha d'utilitzar la via de l'article 18 ter de la Llei transitòria de procediments judicials o la via de l'article 18 quater de la mateixa llei per demanar la seva nul·litat. La part recurrent quan va formular l'incident de nul·litat no va especificar si la via emprada era la d'un o altre precepte i és per això que a l'aute del Tribunal de Corts recorregut, es diu que la part promotora de l'incident no identifica el precepte en què es fonamenta la nul·litat, el que és diferent a que pugui identificar els preceptes constitucionals o legals que considera infringits per la resolució de data 5 de març de 2025. Tractant-se aquest aute d'una resolució no ferma la nul·litat només podia ser plantejada i, en el seu cas, acordada per la via de l'article 18 ter de la Llei transitòria de procediments judicials. Aquest article, com diem a l'aute de data 24 de setembre de 2024 dictat en la causa 64/2024 "preveu efectivament, la possibilitat de plantejar en el procés, la nul·litat de resolucions no fermes, mitjançant el mecanisme extraordinari de l'incident de nul·litat, si bé, en mèrits de la modificació introduïda per la Llei 13/2023 i per tal d'evitar el perllongament indegut dels procediments i fer recobrar a l'incident de nul·litat d'actuacions la seva naturalesa pròpia com a mecanisme extraordinari, reserva aquesta possibilitat al Batlle o Tribunal, els quals poden promoure l'incident (d'ofici o a instància de part), havent les parts de fer valer els motius de nul·litat, per via dels recursos ordinaris. Fora dels dos supòsits previstos, el mateix article 18 ter en el seu apartat 2, disposa que no s'admeten els incidents de nul·litat formulats contra resolucions no fermes, havent avalat tanmateix el Tribunal Constitucional, en la seva sentència de data 13 de juliol del 2020, dictada en el marc de la causa abans esmentada (2019-90-RE), la possibilitat d'inadmetre, per part de l'òrgan judicial, l'incident presentat per via de l'article 18 ter (a l'igual que el presentat per via de l'article 18 quarter) "si considera, de manera motivada, la seva manca de fonament.", evitant així que s'hagin d'esgotar els tràmits procedimentals que haurien de dur a una resolució clarament desestimatòria. En el present cas no es podia admetre l'incident de nul·litat perquè no s'acomoda a cap dels supòsits de l'article 18 ter de la Llei transitòria de procediments judicials, ja que les parts només poden promoure'l a través d'un recurs o poden instar al Batlle o Tribunal a que el promogui però no fer-ho elles directament, com en aquest cas ha fet la part recurrent. Tampoc podia ser admès l'incident per la via de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials perquè l'aute de 5 de març de 2025, com hem exposat, no és una resolució ferma, en el sentit de definitiva. III.- CONSIDERANT: Malgrat la procedència de no admetre l'incident de nul·litat i la indefinició sobre el precepte en el qual es sustentava, el Tribunal de Corts el va tramitar per la via de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, tal com es fa constar en la providència de data 27 de març de 2025, com si la resolució de 5 de març de 2024 es considerés ferma quan no ho era, i a l'aute que resol l'incident s'informa de la possibilitat d'interposar recurs d'apel·lació, el que només està previst a l'article 18 quater en el seu apartat quart, mentre que l'apartat tercer de l'article 18 ter de la Llei transitòria de procediments judicials estableix que contra l'aute que no admet o resol la nul·litat, no es pot interposar cap recurs. En la seva motivació, la resolució recorreguda considera que procedeix desestimar l'incident perquè no s'ha formulat conforme a la normativa establerta a l'efecte i perquè l'aute de 5 de març de 2025 no ha vulnerat cap dret fonamental dels promotors de l'incident tenint en compte que una vegada declarada la fallida de ORG_3 la competència per decidir sobre el traspàs de fons fora de l'entitat no correspon a la jurisdicció penal, havent estat confirmada la correcció d'aquest criteri en la sentència del Tribunal Constitucional de 13 de març de 2025 -Causa 2024-83-RE-. Aquesta sentència efectivament declara ajustada al cànon de constitucionalitat la resolució dictada per un òrgan penal que considera una qüestió civil la relativa a la titularitat del dret de crèdit respecte a fons bloquejats, i considera que l'aplicació de l'article 116 del Codi de Procediment Penal, aquí pretesa per la part recurrent, a banda que les seves disposicions facin referència a béns i no a crèdits, comportaria el trencament del principi d'igualtat entre creditors previst per la Llei de la fallida i que les conseqüències de la decisió que pugui recaure en l'àmbit penal, hauran de ser tingudes en compte per la jurisdicció civil en el procediment de fallida en el què el titular del compte bloquejat podrà fer valer els seus drets com a creditor en funció del resultat del procés penal. En definitiva, la via de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials per la qual s'ha tramitat l'incident resulta incorrecta perquè en tractar-se l'article de 5 de març de 2025 d'una resolució no ferma, la part recurrent no podia promoure directament l'incident de nul·litat i per tant el que s'havia d'haver acordat era no admetre'l i la decisió no es podia recórrer. Acordada la tramitació de l'incident per la via inadequada de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, és evident que l'incident està mancat de fonament legal des d'un punt de vista processal i no pot la Sala Penal perpetuar l'error del Tribunal de Corts i, en qualsevol cas, el recurs, tal com s`ha exposat, tampoc té fonament atentible des de la perspectiva del dret substantiu perquè, com exposa el Tribunal de Corts no s'ha vulnerat cap dret fonamental del recurrent. El recurs, resulta manifestament infundat, pel que escau no admetre'l en aplicació de l'apartat 3r de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, que permet no admetre a tràmit l'incident quan el Batlle o Tribunal consideri, motivadament, que no té cap fonament. En aquest cas, el dret a la jurisdicció de la part instant queda tutelat amb el dictat d'una resolució que, de forma raonada, considera que les seves pretensions no tenen de forma manifesta, cap possibilitat de ser estimades per manca de fonament, tenint en compte que aquest dret comprèn el d'obtenir una resolució judicial raonada i fonamentada en dret i que doni cabdal resposta a les pretensions formulades per la part, sigui o no favorable als seus interessos (Sentència del Tribunal Constitucional de 17 de febrer del 2020 Causa 2019-67-RE, entre altres). IV.- CONSIDERANT: En no haver estat admès a tràmit el recurs d'apel·lació, no escau fer cap pronunciament sobre costes processals. Decisio Vistes la Constitució, la Llei Transitòria de procediments judicials, el Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, DECISIÓ La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: 1.- INADMETRE el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de Expósito , Vall i Recio contra l'aute dictat pel Tribunal de Corts en data 20 de juny de 2025. 2.- No fer especial pronunciament en matèria de costes processals. Contra aquest aute no es pot interposar cap recurs, de conformitat amb el què disposa l'article 18 quater apartat 5 de la Llei transitòria de procediments judicials. Aquest aute és ferm i executiu. Així, per aquesta nostra resolució, ho decidim, manem i signem. Subir Diccionario RAE