Note de référence : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, elle a été complétée à partir de l'intitulé du texte (ROJ ATSJAD 267/2025 ; ECLI:AD:TSJADAD:2025:267A ; recours n° 186/2025).
Faits et procédure
Le litige naît d'une procédure d'injonction de payer. Le juge d'instance, par un aute du 22 juillet 2025, a rejeté le recours en reposition formé par le demandeur contre une décision d'inadmission de la requête en injonction. Le demandeur, agissant en qualité d'administrateur judiciaire de la cessation de paiements et de la faillite de la société ORG_0, a formé appel le 11 septembre 2025.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Par aute n° 172/2025 du 8 octobre 2025, la présidence du Tribunal superior de justícia a refusé d'admettre cet appel. Elle a relevé que la décision attaquée statuait sur un recours en reposition fondé sur l'article 262.1 du Code de procédure civile (CPC), et que l'article 325.3 du même code dispose qu'aucun autre recours ne peut être formé contre une décision statuant sur un recours en reposition.
Le 29 octobre 2025, l'appelant a formé un recours en reposition contre cette dernière décision. Il soutenait que l'article 325.3 CPC, s'il interdit tout autre recours contre l'aute tranchant la reposition, réserve la faculté de reprendre les motifs du recours dans un appel ultérieur contre la décision mettant fin au procès. Il faisait valoir que l'aute du 22 juillet 2025 mettait fin à la procédure d'injonction, la requête ayant été « définitivement inadmise ».
Le président du Tribunal superior de justícia, siégeant seul, a statué par un aute du 13 novembre 2025, objet de la présente étude. La décision ne précise pas la composition complète de la formation ni la date exacte de notification aux parties.
Question de droit
La question posée était de savoir si l'aute par lequel le juge rejette un recours en reposition formé contre une décision d'inadmission d'une requête en injonction de payer peut faire l'objet d'un recours ultérieur, et, plus précisément, si la faculté de réitérer les moyens en appel contre la décision finale, invoquée par le requérant, peut être utilisée pour contourner l'interdiction de l'article 325.3 CPC.
Le raisonnement de la juridiction s'articule autour de trois dispositions : l'article 340 CPC, qui ouvre l'appel contre les autos définitifs « sauf exclusion expresse de la loi » ; l'article 334.4, qui limite les cas de non-admission de l'appel à ceux prévus par la loi ; et l'article 325.3, selon lequel l'aute résolvant le recours en reposition n'est susceptible d'aucun autre recours. S'y ajoute l'article 262.1, qui ne prévoit, contre l'aute admettant ou inadmettant la requête en injonction, qu'un recours en reposition.
Solution et dispositif
La juridiction retient que l'article 262.1 CPC, s'il n'exclut pas en termes exprès l'appel contre une décision mettant fin à la procédure d'injonction, n'en ouvre pas moins une voie de recours limitée à la reposition. Elle estime que le régime particulier de la procédure d'injonction, conçue comme sommaire et spéciale afin d'obtenir un titre exécutoire pour des créances pécuniaires liquides, certaines et exigibles, justifie cette limitation. Le créancier conserve la possibilité de saisir la voie déclarative ordinaire selon le montant de la dette.
Le tribunal relève que l'appelant a exercé la voie de
AUTE 000202-2025 DE 13/11/2025
Data : 13/11/2025
Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil
Referència : TSJC.- 0000186/2025
Nig : 5300542120250000996
IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00202A
AUTE 000202/2025
PART
Apel·lant: Sr. Duque en tant que administrador judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat ORG_0
Advocat: Sra. Marcos
Objecte : Inadmissió recurs de reposició presentat contra un aute que resol un recurs de reposició dins d'un procediment d'injunció.
En nom del Poble Andorrà.-
Andorra la Vella, 13 de novembre del 2025
El President del Tribunal Superior de Justícia i de la Sala Civil, el Sr. Jaume TOR PORTA, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades i ha adoptat la següent resolució .
ANTECEDENT DE FET
Antecedents de fet
Únic.- El 11-09-2025, la part apel·lant ha formulat recurs d'apel·lació contra l'aute dictat el 22/07/2025 en el marc del procediment d'injunció número 5000186/2025 amb el qual el jutge d'instància desestimava el recurs de reposició formulat pel demandant, avui part apel·lant.
Per aute núm. 172/2025 de 08/10/2025, aquesta Presidència no ha admès el recurs d'apel·lació donat que l'aute de data 22/07/2025 avui recorregut resolia un recurs de reposició articulat en base a l'art. 262.1 del CPC i que l'article 325.3 del mateix Codi diu taxativament que contra el recurs de reposició no es pot interposar cap altre recurs.
Contra aquesta aute s'alça la part apel·lant en recurs de reposició. Substancialment, exposa que l'article 325.3 del CPC, si bé disposa que contra l'aute que resol el recurs de reposició no es pot interposar cap altre recurs, també preveu la possibilitat de reproduir els motius que l'han fonamentat en virtut del recurs d'apel·lació que s'interposi eventualment contra la resolució definitiva que posi fi al procés.
En el cas que ens ocupa, l'Aute de data 22/07/2025, dictat en el marc del procés d'injunció número 5000186/2025, posava fi a l'esmentat procés donat que la petició d'injunció formulada per l'administrador judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat ORG_0 havia quedat definitivament inadmesa.
L'article 262.1 del CPC preveu que contra l'aute que admet o inadmet la petició d'injunció es pot interposar un recurs de reposició, però no impedeix que s'apliqui la prerrogativa general prevista a l'article 325.3 del CPC, relativa a la possibilitat de reproduir els motius que fonamenten el recurs de reposició en el marc d'un recurs d'apel·lació contra la decisió que posi fi al procés.
Al seu tom, l'article 340 del CPC disposa que es pot interposar un recurs d'apel·lació contra els autes definitius que el tribunal dicti en qualsevol procés, sempre que la Llei no ho exclogui expressament. En aquest sentit, l'article 262.1 CPC no exclou expressament la possibilitat de plantejar un recurs d'apel·lació contra la decisió que posa fi al procediment d'injunció, després d'haver inadmès a tràmit -no desestimat- la petició d'injunció.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Donada l'argumentació jurídica de la part demandant, avui apel·lant, és de rebut fer un recordatori dels articles del Codi de Procediment Civil (CPC) que s'apliquen en el cas present.
Primerament l'article 340 del CPC estipula que es pot interposar un recurs d'apel·lació contra els autes definitius sempre que la llei no ho exclogui expressament.
L'article 334.4 del CPC estableix que el recurs d'apel·lació només es pot no admetre en els casos i per les causes que preveu expressament aquesta Llei o les altres lleis aplicables.
L'article 325 del CPC, regula la tramitació i decisió del recurs de reposició. El seu apartat tercer estipula que contra l'aute que resol el recurs de reposició no es pot interposar cap altre recurs.
Finalment l'article 262.1 en el capítol relatiu al procediment d'injunció del mateix CPC preveu que el tribunal decideix si admet o no admet la petició i contra aquesta decisió només es pot interposar un recurs de reposició.
Segon.- Per tant, respecte del fons del recurs de reposició, s'observa que la part no aporta cap element que permeti reconsiderar la inadmissió del present recurs d'apel·lació.
Aquestes disposicions troben plenament la seva justificació en la naturalesa i finalitat del procediment d'injunció. No s'ha de perdre de vista que ens trobem davant d'un procediment de caràcter sumari i especial, concebut amb l'objectiu d'obtenir un títol executiu per a crèdits dineraris, líquids, determinats i exigibles, sense necessitat d'acudir a un procés judicial abreujat o ordinari.
Tanmateix, la inadmissió a tràmit de la sol·licitud d'injunció per part de l'òrgan jurisdiccional no priva el creditor del dret a la tutela judicial efectiva, ja que aquest pot instar la seva pretensió pel procediment declaratiu que correspongui segons la quantia del deute. En aquest sentit, el legislador ha volgut preservar la coherència del sistema processal, evitant la proliferació de recursos innecessaris en un procediment dissenyat per ser àgil i ràpid.
Així s'explica que l'article 262.1 del Codi de procediment civil no prevegi la possibilitat d'interposar recurs d'apel·lació contra la resolució que acorda el requeriment de pagament, i que, de la mateixa manera, l'aute que admeti o inadmeti el procediment d'injunció només sigui susceptible de recurs de reposició davant el mateix òrgan jurisdiccional.
En el cas que ens ocupa, la part creditora va fer ús del recurs de reposició davant l'aute d'inadmissió del procediment d'injunció; aquest recurs va ser desestimat, i cal recordar que contra l'aute resolutori del recurs de reposició no és admissible cap recurs d'apel·lació, d'acord amb l'article 325.3 del Codi de procediment civil.
Aquesta regulació respon, en definitiva, a la voluntat del legislador de garantir l'eficiència i la celeritat del procediment d'injunció, sense perjudici del dret del creditor a acudir a la via declarativa ordinària quan el jutge no admeti la seva petició inicial.
Pels motius esmentats, escau no donar lloc al recurs de reposició.
Tercer.- L'article 354 de la Llei 22/2021 estableix que els recursos de reposició no comporten la imposició de costes processals, llevat que el tribunal apreciï l'existència de temeritat, mala fe o abús de dret en l'exercici d'aquestes peticions o recursos.
Al no apreciar la concurrència d'aquestes circumstàncies, escau no efectuar especial imposició de les costes processals.
De conformitat amb tot el que s'ha exposat, el President del Tribunal Superior de Justícia i de la Sala Civil, per davant meu la infrascrita Secretària judicial,
Decisio
DECIDEIX
Primer.- No admetre el recurs de reposició formulat el 29-10-2025.
Segon.- No fer imposició de les costes processals.
Tercer.- Notificar la present resolució judicial a la parta interessada.
Contra aquesta resolució no es pot interposar cap recurs (article 325.3 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil).