ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.90833218 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, aute du 3 octobre 2024, ROJ ATSJAD 165/2024, ECLI:AD:TSJADAD:2024:165A (Lire sur source officielle)
Référence canonique complétée à partir des identifiants figurant dans le texte intégral (la référence initialement fournie étant incomplète).
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 16/2024 — Décision commentée
🏛 Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Le Sr Raya, ressortissant non andorran, sollicitait le renouvellement de son autorisation de résidence et de travail en qualité de travailleur indépendant. Par résolution du 18 avril 2023 de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior, ce renouvellement lui fut refusé. Le recours formé contre cette résolution fut rejeté par un acte du Govern du 19 juillet 2023.
Saisi de la demande d'annulation, le Tribunal unipersonnel du Batlle la rejeta le 9 janvier 2024. Le Sr Raya interjeta appel devant la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia, qui confirma la décision par la sentence n° 18/2024 du 22 avril 2024.
Estimant que cette sentence portait atteinte à son droit fondamental à la juridiction, dans sa composante de droit à une décision motivée en droit, il forma, le 15 mai 2024 selon ses écritures, un incident de nullité sur le fondement de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials. Il contestait essentiellement l'appréciation des preuves retenue par la Sala, qu'il jugeait arbitraire.
Par aute n° 11/2024 du 18 juillet 2024, la Sala Administrativa rejeta l'incident. Le Sr Raya interjeta appel contre cet aute, soutenant notamment qu'il n'avait pas entendu rouvrir le débat au fond et que l'aute se bornait à une appréciation générique de la preuve. La compétence de la Sala pour connaître de cet appel résultait de l'article 18 quater et d'une providence du président du Tribunal du 17 septembre 2024 (non précisé dans la décision pour le contenu exact de cette providence).
La question posée est double.
En premier lieu, il s'agissait de savoir si l'appel formé contre la décision rejetant un incident de nullité d'actuacions peut être inadmis lorsque la Sala considère, de manière motivée, qu'il est dépourvu de fondement, conformément à l'article 18 quater, apartat 4.
En second lieu, le tribunal devait déterminer si l'incident de nullité peut servir à remettre en cause l'appréciation des pre
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« El Tribunal Superior de Justícia ha vist el recurs plantejat a les actuacions número TSJA-016/2024, havent estat observades les prescripcions legals. »
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence ATSJAD ANDORRA, a 03 d'octubre del 2024 - ROJ: ATSJAD 165/2024 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (irrecevabilite), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« És ponent la magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL, la qual expressa el parer del Tribunal. »
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
Tribunal Superior de Justícia
Sala Administrativa
TSJA.- 0000016/2024
ORIGEN.- 0000016/2024 - 0
NIG: 5300545320230000102
AUTE 16-2024
PARTS:
Apel·lant: Sr. Raya
Representant i Advocat: Sr. Capellà
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Pla
Advocada: Sra. Moliner
Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL
Andorra la Vella, el 3 d'octubre de 2024.
El Tribunal Superior de Justícia ha vist el recurs plantejat a les actuacions número TSJA-016/2024, havent estat observades les prescripcions legals.
És ponent la magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Raya va interposar demanda contra el Govern, impugnant l'acord adoptat el 19 de juliol de 2023, que va desestimar el recurs interposat contra una anterior resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 18 d'abril de 2023, en virtut de la qual es denegava la renovació de l'autorització de residència i treball per compte propi de l'agent.
2.- En data 9 de gener de 2024 el Tribunal unipersonal del Batlle va desestimar la demanda formulada i va declarar que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa
3.- Disconforme amb aquesta resolució, el Sr. Raya va interposar recurs d'apel·lació, el qual fou desestimat per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, mitjançant la sentència núm. 18/2024, del 22 d'abril.
4.- Estimant que aquesta darrera sentència vulnera el seu dret fonamental a la jurisdicció, en la seva vessant del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret i al procés degut, la representació processal del Sr. Raya formulà incident de nul·litat contra la mateixa, en mèrits del que disposa l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials.
En el seu escrit qüestiona essencialment la valoració de la prova efectuada per la Sala d'aquest Tribunal, considerant que la sentència impugnada no és lògica ni raonable sinó totalment arbitrària, motiu pel quin en demana la nul·litat i que es reposi a la part recurrent en la plenitud del seu dret, mitjançant l'adopció de les mesures necessàries.
5.- Per Aute de data 18.07.2024, núm. 11/2024, la Sala Administrativa d'aquest Tribunal decidí:
"Únic - Desestimar l'incident de nul·litat que planteja el Sr. Raya contra la sentència núm. 18/2024, dictada per aquesta Sala el 22 d'abril de 2024. Sense costes."
6.- Disconforme amb aquest darrer Aute, la representació del Sr. Raya formulà recurs d'apel·lació contra el mateix, exposant essencialment que:
-contràriament al que s'indica en l'aute recorregut, no ha plantejat l'incident de nul·litat d'actuacions com una nova instància judicial ni ha volgut revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó que el que ha fet, és identificar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'han produït en el present procediment;
-l'aute recorregut constitueix una nova vulneració del dret al procés degut i a la jurisdicció ja que en el mateix, s'afirma que la sentència 18/2024 de 22 d'abril ha fet una valoració de la prova que és raonable o lògica, però ho diu de manera totalment genèrica, sense entrar a analitzar en detall cadascun dels greuges efectuats;
-la valoració probatòria i la interpretació que fa la Sala Administrativa en l'aute apel·lat, és una valoració totalment subjectiva, i arbitrària, que no es troba recolzada amb el material probatori obrant en autes.
Per tot l'exposat, sol·licita la revocació de l'aute de data 18.07.2024, l'admissió de l'incident de nul·litat d'actuacions interposat en data 15.05.2024 i la declaració de nul·litat de la sentència de data 22.04.2024, reposant a la part recurrent en la plenitud del seu dret mitjançant l'adopció de les mesures necessàries.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Aquesta Sala és competent per resoldre el recurs d'apel·lació interposat contra l'Aute núm. 11/2024 de data 18.07.2024, de conformitat amb el què disposa l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials i la providència dictada pel President del Tribunal Superior de Justícia en data 17.09.2024.
Segon.- L'article 18 quater, de la Llei transitòria de procediments judicials, que regula l'incident de nul·litat de les resolucions fermes, determina que:
"4. Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància. La sala competent pot no admetre el recurs si considera, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, trasllada el recurs a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, la sala competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d'ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents".
De l'anteriorment exposat, se'n desprèn la possibilitat d'inadmetre el recurs d'apel·lació si la Sala competent considera, de manera motivada, que no té cap fonament, evitant així que s'hagin d'esgotar els tràmits procedimentals que haurien de dur a una resolució clarament desestimatòria.
Tercer.- En el present cas, la representació del Sr. Raya interposa recurs contra l'Aute número 11/2024 de data 18.07.2024 negant haver plantejat l'incident de nul·litat d'actuacions com una nova instància judicial a fi de revisar els pronunciaments de la resolució impugnada.
No obstant, del contingut de l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat així com del recurs ara interposat, se'n desprèn clarament que la part agent incidental i avui recurrent se cenyeix a discutir el contingut de la valoració de la prova i de l'argumentació jurídica efectuada en la sentència, pretenent substituir el criteri del tribunal pel seu propi, quan l'incident de nul·litat d'actuacions és un remei excepcional, que ha de fonamentar-se en vulneracions al dret fonamental a la jurisdicció establert a l'article 10 de la Constitució.
I la disconformitat de la part promotora de l'incident amb la resolució dictada per la Sala Administrativa, no pot entendre's com a vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, no podent tampoc la mateixa part pretendre convertir l'incident de nul·litat d'actuacions en una nova instància jurisdiccional en la que el mateix òrgan judicial hagi de tornar a examinar els arguments ja rebatuts en la resolució quina nul·litat es pretén.
Efectivament, la Sentència dictada per la Sala Administrativa respon a l'exigència de correlació entre allò que es va sol·licitar a la jurisdicció i allò que aquesta va decidir, i té en compte, en els seus fonaments de dret, els arguments bàsics de les parts per acceptar-los o refusar-los de manera motivada, amb un raonament detallat i precís, en atenció a les concretes particularitats del cas.
Així, després d'examinar la totalitat de la prova practicada (i no només aïlladament, les dos proves sobre les quals la part fonamenta el seu incident i recurs contra l'aute que el desestima), la Sala Administrativa conclou que no ha quedat acreditada la residència permanent i efectiva del recurrent al Principat. El raonament emprat per la Sala per arribar a aital conclusió, el qual es troba degudament explicitat en la sentència i es recolza en criteris objectius, no es pot considerar mancat de lògica, arbitrari o absurd, sinó que permet a la part recurrent entendre perfectament els motius pels quals les seves pretensions han estat rebutjades.
Per tant, tot i que la part agent incidental i avui recurrent, pugui legítimament refusar el raonament contingut en la sentència de data 22.04.2024, això no implica que el seu dret fonamental a la jurisdicció, en la seva vessant del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, hagi estat vulnerat, doncs l'article 10.1 de la Constitució comprèn el dret a obtenir una resolució judicial raonada i fonamentada en dret i que doni cabdal resposta a les pretensions formulades per la part, sigui o no favorable als seus interessos, doncs qui exercita una acció davant dels tribunals no té dret a que sigui acollida sinó a un pronunciament motivat i fonamentat en dret sobre dites pretensions, ja sigui estimant-les, ja sigui rebutjant-les, totalment o parcialment, motiu pel quin l'incident de nul·litat ha estat correctament desestimat.
Quart.- Pel que fa la pretesa vulneració de drets fonamentals en que la part recurrent diu ha incorregut novament la Sala Administrativa, aquesta vegada en l'aute de data 18.07.2024 ara objecte de recurs, pel fet de que hauria afirmat de manera totalment genèrica, que la Sala ha fet una valoració de la prova raonable i lògica, sense pronunciar-se sobre els greuges efectuats per la part agent incidental en relació amb la valoració de la prova aportada (tiquets i rebuts i fet de no poder disposar d'un vehicle de matrícula andorrana), a més del ja exposat sobre la naturalesa i finalitat de l'incident de nul·litat d'actuacions, direm que en l'aute objecte de recurs, la Sala Administrativa indica que les qüestions plantejades en l'incident relatives a la valoració de la prova practicada en el procés, sobre l'acreditació de la residència del recurrent a Andorra durant l'autorització de residència que pretén renovar, ja van ser resoltes en la sentència impugnada.
I efectivament, en el Fonament de dret tercer de la Sentència impugnada, consta una valoració exhaustiva de la prova practicada, exterioritzant la Sala Administrativa, de manera detallada, l'argumentació que de manera lògica i raonable, li permet arribar a la conclusió que el recurrent no ha acreditat la seva residència permanent i efectiva al Principat durant el període necessari per obtenir la renovació de l'autorització de residència i treball per compte propi pretesa, i que per tant, el seu recurs havia de ser desestimat.
La motivació per remissió efectuada en l'aute de data 18.07.2024 s'ha de considerar com a motivació suficient per entendre respectat el dret del Sr. Raya a obtenir una resolució judicial raonada, que s'integra en el dret fonamental a la jurisdicció proclamat en l'article 10.1 de la Constitució, pel que aquest motiu de recurs ha de ser igualment desestimat.
Cinquè.- En conseqüència, el recurs interposat per la representació del Sr. Raya, contra l'Aute número 11/2024 de data 18.07.2024, resulta clarament mancat de fonament, havent-se per tant d'inadmetre, en atenció a les previsions de l'art. 18 quater, apartat 4 de la Llei transitòria de procediments judicials.
Sisè.- I no havent-se generat costes, no escau efectuar especial pronunciament sobre les mateixes.
La Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECISIÓ
1.- INADMETRE el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Raya contra l'aute número 11/2024 de data 18 de juliol de 2024.
2.- No efectuar especial pronunciament en matèria de costes.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE