Par ordonnance pénale du 30 octobre 2021, M. Cano a été déclaré coupable de lésions aggravées, délit majeur consistant à avoir utilisé des objets ou moyens susceptibles de causer la mort ou des lésions plus graves à la victime. La récidive a été retenue comme circonstance aggravante. La peine prononcée était de six mois d'emprisonnement, dont deux fermes en régime de semi-liberté, et le solde, soit quatre mois, a fait l'objet d'une peine d'emprisonnement conditionnel qualifié, assortie d'un délai de suspension de quatre ans. Cette décision est devenue définitive faute d'opposition.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Postérieurement à cette condamnation, le condamné a commis une nouvelle infraction, à l'origine d'une seconde procédure. Le 29 novembre 2022 (date indiquée dans la décision), le ministère public a demandé la révocation totale de la suspension de la peine. Par aute (ordonnance) du 13 février 2024, le batlle instructeur a révoqué partiellement la suspension et fixé la durée de la peine à exécuter à deux mois d'emprisonnement, en régime de semi-liberté, sans contrôle électronique.
Le conseil du condamné a formé appel le 19 avril 2024. Il soutenait à titre principal que l'aute était dépourvu de motivation réelle, ce qui emportait violation du droit à obtenir une décision motivée. À titre subsidiaire, il sollicitait une révocation partielle limitée à sept jours d'emprisonnement. Le ministère public a conclu au rejet, tout en reconnaissant lors de l'audience que l'aute n'était « pas suffisamment motivé », sans que cette lacune ait causé une indéfense matérielle au condamné. La Sala du Tribunal supérieur de justice (TSJ) était saisie en appel, les magistrats composant la formation étant Mme Anna Estragués Armengol (rapporteure), M. Yves Picod et Mme Fàtima Ramírez Souto.
Observation liminaire : le texte présente plusieurs incohérences matérielles (désignation tantôt du condamné « Cano », tantôt « Quesada » ; numéro de procédure de la seconde affaire donné sous deux formes ; quatre mois de peine suspendue, alors que l'ordonnance initiale en prononçait six). Ces erreurs n'affectent pas le raisonnement de la Sala, qui se fonde sur l'identité des parties et sur la peine suspendue de quatre mois.
Question de droit
La question posée était double. Il fallait d'abord déterminer si une décision révoquant partiellement la suspension d'une peine d'emprisonnement, fondée sur une motivation générale et stéréotypée, méconnaissait le droit fondamental à une décision motivée en droit, garanti par l'article 10.1 de la Constitution andorrane. Il fallait ensuite déterminer la sanction appropriée : la révocation de l'acte par la juridiction d'appel, comme le demandait l'appelant, ou son annulation avec renvoi au juge de première instance.
Solution et dispositif
La Sala a estimé l'appel et prononcé la nullité de l'aute. Après avoir rappelé la jurisprudence du Tribunal constitutionnel relative à la motivation, elle a distingué la motivation effective de la simple formule : la motivation doit être « suffisamment expressive des raisons » de la décision et comporter des arguments précis au regard des particularités du cas. Elle a relevé que l'aute motivait la nécessité de révoqu
Tribunal Superior de Justícia
Porras
TSJP.- Recurs general 0000050/2024
ORIGEN.- Executòries 2080198/2021 - 0
NIG: 5300516220210000621
AUTE 71-2024
PARTS:
Apel·lant: Sr. Cano
Advocat: Sr. Suárez
Apel·lat: MINISTERI FISCAL
Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL
Andorra la Vella, trenta de setembre de dos mil vint-i-quatre.
En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 13 de febrer del 2024 dictat pel Batlle Instructor en la causa de referència, seguida per un delicte major de lesions havent utilitzat objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
I.- RESULTANT: Per Ordenança Penal de data 30 d'octubre del 2021, es condemnà Cano, com autor responsable d'un delicte major de lesions havent utilitzat objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, concorrent la circumstància modificativa de la responsabilitat penal de reincidència, a una pena de sis mesos de presó, dels quals dos ferms en la modalitat de semillibertat i la resta condicional qualificada al pagament de la responsabilitat penal a satisfer en un any, amb un termini de suspensió de l'execució de la condemna per un període de quatre anys.
Aquesta resolució va esdevenir ferma el dia en què es va dictar, en no haver formulat les parts oposició a la mateixa.
II.- RESULTANT: Per escrit presentat en data 29 de novembre del 2022, el Ministeri Fiscal interessà la revocació total de la suspensió de la pena de privació de llibertat imposada amb caràcter condicional a Cano, dictant el batlle instructor, aute en data 13 de febrer del 2024, amb la següent part dispositiva:
"DECIDEIX:
Primer.- Revocar parcialment la condemna de quatre mesos de presó condicional qualificada imposada a Cano, per Ordenança Penal dictada el 30 d'octubre del 2021, fixant-se el termini de compliment de dita pena en DOS (2) MESOS DE PRESÓ, a complir al Centre Penitenciari, en règim de semillibertat, sense control monitoritzat."
III.- RESULTANT: Per escrit de data 19 d'abril del 2024, l'advocat del condemnat, Sr. Suárez, formulà recurs contra el referit aute al·legant amb caràcter principal la manca de motivació de l'aute recorregut -que remarca, conté només una motivació retòrica- el que li provoca indefensió ja que li impedeix conèixer els motius pels quals s'acorda la revocació de la suspensió per un termini de dos mesos i el que impedeix també al Tribunal valorar si es justifica o no la decisió adoptada, per tot el que demana la revocació de l'aute recorregut.
Subsidiàriament, indica que el seu defensat hauria comès un únic delicte per uns fets, que segons consta en l'escrit del Ministeri Fiscal, s'haurien produït en data 9 de juny del 2022 per la qual cosa el temps transcorregut entre ambdós il·lícits penals és una mica superior als set mesos; així mateix, indica que es tractaria d'un delicte d'injúries lleus als agents de l'autoritat i d'una contravenció penal d'amenaces lleus i per tant, de naturalesa diferent als delictes objecte de la present causa. Afegeix tanmateix, que des dels fets que van determinar la segona condemna (9 de juny del 2022) , la data de l'aute impugnat (13 de febrer del 2024) i la data d'interposició del recurs (19 d'abril del 2024), el seu defensat no ha comès cap altre il·lícit penal, pel que conclou que les condemnes han tingut un efecte dissuasiu i que és previsible que en un futur, el Sr. Quesada, ja reinserit a la societat, tingui un comportament adequat a la legalitat. I per raó de l'exposat, admetent que en aplicació de la legalitat resulta obligada la revocació, demana que la mateixa sigui parcial, i que es revoqui parcialment l'aute impugnat fixant com a termini de compliment de la condemna set dies de presó en règim de semillibertat sense control monitoritzat.
IV.-RESULTANT: En el seu escrit de data 14 de maig del 2024, el Ministeri Fiscal s'oposà al recurs, indicant que l'extensió de la revocació acordada en l'aute recorregut és adequada, essent la sol·licitada pel recurrent del tot insuficient, havent acceptat aquest el dia de l'Ordenança Penal, una condemna que comportava que si en el termini de suspensió cometia un delicte i resultava condemnat a una pena privativa de llibertat, podria haver de complir 4 mesos de presó.
En segon lloc, indica que en el moment de dictar l'aute de revocació parcial, el batlle va tenir en compte les circumstàncies personals del reu, els delictes comesos durant el període de suspensió de la condemna i, el nombre de delictes comesos, així com la seva naturalesa i el temps transcorregut entre la seva comissió i la data de concessió de la suspensió.
Destaca que Quesada ha estat condemnat un total de sis vegades per delictes comesos al llarg del temps i almenys en tres ocasions per delictes de la mateixa naturalesa, sense tenir en compte les condemnes per contravencions penals, essent les dues últimes condemnes el motiu pel qual el Ministeri Fiscal va sol·licitar la revocació de la pena de privació de llibertat de caràcter condicional, en haver transcorregut només set mesos entre les dues condemnes.
Igualment, fa constar que el batlle instructor, va procedir a imposar únicament dos mesos de presó en règim de semillibertat i sense control monitoritzat, tenint en compte el temps transcorregut entre la comissió dels fets i la data de concessió de la suspensió i per tal de no perjudicar en cap cas la reinserció social del condemnat Quesada
I en base a l'anteriorment exposat, el Ministeri Fiscal interessa la confirmació de l'aute recorregut per ésser ajustat a Dret.
V.-RESULTANT: En l'acte de la vista oral, tant el recurrent com el Ministeri Fiscal, confirmaren el recurs i escrit de contesta al recurs en el seu dia respectivament presentats, precisant el Ministeri Fiscal, al respecte de la manca de motivació al·legada, que efectivament, l'aute objecte de recurs no està suficientment motivat, però aquesta manca de motivació no ha causat cap indefensió material al recurrent que coneix les seves circumstàncies personals i condemnes de les que ha estat objecte pel que, havent-se d'acordar per imperatiu legal, la revocació de la suspensió, com admet la defensa del condemnat, l'acordada amb caràcter parcial pel batlle instructor, tot i haver-la demanat el Ministeri Fiscal amb caràcter total, és obvi que ho ha estat prenent en compte tant les circumstàncies personals del Sr. Quesada com la naturalesa dels delictes per ell comesos, i el temps transcorregut, per tot el que considera que la vulneració del dret fonamental invocada pot ser corregida per aquesta Sala que pot pronunciar-se sobre l'extensió de la revocació.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: El motiu principal del recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del condemnat Cano, és la vulneració, mitjançant l'aute recorregut, del seu dret fonamental a la jurisdicció, en la seva vessant del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, reconegut a l'article 10.1 de la Constitució.
La doctrina del Tribunal Constitucional és constant en la matèria (causes 2011-37-RE, 2018-21-RE, 2019-34-RE, 2024-18-RE, entre altres), destacant que el deure de motivar les resolucions judicials deriva de la necessitat que els jutges expliquin el raonament emprat, per tal que els justiciables puguin entendre els motius pels quals les seves pretensions han estat totalment o parcialment rebutjades. A més, ha precisat que l'explicitació de l'aparell argumentari per acollir o refusar les pretensions de les parts, és aquell que possibilita que els tribunals superiors, que son els que han de resoldre els recursos contra les resolucions judicials, puguin conèixer les raons en què s'ha fonamentat l'òrgan judicial a quo en la seva resolució, essent per tant la motivació, una conseqüència de la bona administració de Justícia.
El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha assenyalat ensems, que la motivació ha de contenir una exigència de rigor i de qualitat. I, en aquest sentit, s'han equiparat a les denegacions de justícia aquelles fonamentacions estàndards, esquelètiques o vagues (Georgiadis XXXX, Higgins c/ França entre altres).
Així, l'obligació de motivar les resolucions judicials que adopten la forma d'aute o de sentència, no pot limitar-se a l'exigència d'una simple argumentació formal, raó per la qual només es pot considerar pròpiament com a motivació aquella que, defugint de l'ús exclusiu de fórmules estereotipades, conté arguments precisos en atenció a les concretes particularitats del cas. (Tribunal Constitucional, causa 2004-15-RE).
Per tant, el que cal analitzar, és si la resolució recorreguda està raonada jurídicament, si els raonaments jurídics no es poden considerar, "prima facie", mancats de tota lògica, no raonables, arbitraris o absurds, i si els arguments expressats responen a les particulars circumstàncies del cas.
Altrament, cal tenir especialment en compte, que l'exigència de motivació inherent a qualsevol resolució judicial, es veu reforçada en matèria d'afectació del dret a la llibertat.
II.- CONSIDERANT: En el present cas, si bé en el seu Aute de data 13 de febrer del 2024, el Batlle motiva suficientment, la necessitat de revocar la suspensió de la pena imposada a Cano per ordenança penal de data 30 d'octubre del 2021, explicant que és per causa de la imposició, en el marc de la causa 2080128/2022, d'una pena privativa de llibertat per raó d'un delicte comès dins del termini de suspensió de la pena, i del que disposa l'article 64.3 del Codi penal, no explica però, per quins motius estima que la revocació ha de ser parcial, i per quina raó el condemnat haurà de complir la pena suspesa en una concreta extensió de dos mesos.
Efectivament, els següents considerants de la resolució recorreguda, contenen una motivació estereotipada, i malgrat s'indiqui que "en matèria de revocació de penes s'han de prendre en consideració les circumstàncies personals del reu i els delictes comesos durant el període de suspensió de condemna" i que és "en atenció a dites circumstàncies personals i al delicte comès durant el termini de suspensió de la condemna" que "és procedent revocar parcialment la condemna de quatre mesos de presó condicional qualificada imposada a Cano, fixant-se el termini de compliment de dita pena en dos mesos de presó ferma", enlloc es precisen quines són les circumstàncies personals del condemnat, ni quin és el delicte comès dins el període suspensió, ni la valoració que n'efectua el batlle i que el porta a ordenar que s'executi parcialment (per dos mesos), la pena en el seu dia suspesa, pel que es conclou que la motivació continguda en l'aute de data 13 de febrer del 2024, no és suficientment expressiva de les raons per les quals el batlle instructor adopta la decisió ara recorreguda la qual no es troba per tant degudament fonamentada.
I si la resolució recorreguda no es troba degudament fonamentada, la protecció jurisdiccional no és efectiva (Tribunal Constitucional, Causa 2024-6-RE) ja que la vulneració del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret provoca el desconeixement de les raons per les quals s'adopta la decisió, i impedeix a la part recurrent poder combatre-la eficaçment, i al tribunal d'apel·lació poder efectuar el control sobre la procedència i adequació a la raó de la decisió apel·lada, i descartar l'arbitrarietat com a fonament d'aquesta.
Conseqüència indefectible de l'anterior, és la nul·litat de la resolució recorreguda i no la seva revocació com pretén la part recurrent, per tot el que escau acordar l'estimació del recurs i declarar la nul·litat de l'aute dictat en data 13 de febrer del 2024, retrotraient les actuacions al moment immediatament anterior al seu pronunciament, a fi que el batlle resolgui la petició de revocació efectuada pel Ministeri Fiscal i ho faci de forma motivada, exposant les raons fàctiques i jurídiques de la decisió adoptada.
III.- CONSIDERANT: L'estimació del recurs determina que les despeses processals causades en aquesta segona instància, siguin declarades d'ofici, en aplicació del articles 174 i 175.1 del Codi de procediment penal i 354.2 del Codi de procediment Civil.
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, el Codi de procediment civil amb caràcter supletori, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Porras del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,
Decisio
DECIDEIX
1.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de Cano contra l'aute del batlle instructor de data 13.02.2024.
2.- DECLARAR LA NUL·LITAT de l'aute objecte de recurs i retrotreure les actuacions al moment immediatament anterior al seu dictat a fi que el batlle resolgui la petició de revocació efectuada pel Ministeri Fiscal i ho faci de forma motivada, exposant les raons fàctiques i jurídiques de la decisió adoptada.
3.-DECLARAR D'OFICI les despeses processals causades pel recurs.
Aquest Aute és ferm i executiu.
Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.