ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: Per sentència de la batlle actuant com a Tribunal Unipersonal de Batlles de data 12 de març de 2023, es decideix condemnar D.Canales com autor responsable de la contravenció penal de lesions per imprudència lleu, a la pena de multa de 1.000EUR i pagament de les despeses processals causades: i en concepte de responsabilitat civil indemnitzar solidàriament amb la Cia. C.O. als perjudicats Téllez i Escudero, en tant que representants legals del seu fill menor d'edat XXX en les quantitats que resultin acreditades en període d'execució de sentència, compte tingut que les lesions patides pel menor, a la data de la sentència encara no estaven consolidades, així com al pagament de les despeses processals causades, incloses dins d'elles els honoraris d'advocat als que hauran de fer front els perjudicats i que seran també degudament acreditats en període d'execució de sentència. Dita sentència fou confirmada per resolució del Tribunal de Corts en data 27 de novembre de 2013 II.-RESULTANT: Per Aute dictat en data 30 de novembre de 2023 el Batlle decideix: "Primer.- En període d'execució de Sentència de data 12 de març de 2023, procedeix determinar el concepte de responsabilitat civil ex delicto, en el sentit següent: condemnar a D.Canales solidàriament amb la companyia ORG_1 al pagament de la quantitat de 90.377,47.- euros en concepte de responsabilitat civil en favor de XXX. Segon.- Condemnar a D.Canales i a la companyia ORG_1 al pagament de les costes processals causades. III.-RESULTANT: El Sr. Escudero representant del seu fill menor XXX interposa recurs d'apel·lació contra l'esmentat aute. Impugna aquesta part alguns dels pronunciaments de l'aute que fixa les indemnitzacions en concepte de responsabilitat civil, especialment per la quantia fixada en concepte de "pretium doloris", considerant les cinc intervencions quirúrgiques practicades al menor, les nombroses cures locals i el dolor moral que ha necessitat tractament psicològic. IV.-RESULTANT: El lletrat Sr. Águila advocat de la Sra. Esteban i la companyia ORG_1, també ha formulat recurs d'apel·lació contra el mateix aute del Batlle instructor, en el qual sol·licita que es procedeixi a dictar una nova resolució en la que es fixi la suma a indemnitzar per aquesta part, en l'import total de 55.724,92 euros. La representació lletrada de la Sra. Esteban i la companyia C.O.,S.A impugna la indemnització en concepte d'Incapacitat Permanent Parcial (IPP), fixada en la resolució recorreguda en 31.200 euros, aquesta part recurrent la considera excessiva i entén adequada la quantitat de 21.360 euros per ella proposada en atenció a que es tracta d'una IPP del 12%. V.- RESULTANT: El Ministeri Fiscal per informe de data 14 de juny de 2024, deixa a millor criteri d'aquest tribunal la resolució del present recurs, trobant-se les parts degudament representades. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET RECURS DE Escudero I.-CONSIDERANT: La representació de Escudero impugna alguns dels pronunciaments de l'aute que fixa les indemnitzacions en concepte de responsabilitat civil a favor de Escudero i Téllez, com a representants del seu fill menor d'edat XXX, començant per la quantia fixada en concepte de "pretium doloris". L'aute la fixa en 25.000 euros mentre que la part recurrent en demana 40.000 euros basant-se en una sentència del Tribunal de Corts en el marc de la causa 6000106/18, en la qual un "pretium doloris" de 6-6,5/7 es va quantificar en aquest import, considerant que les cinc intervencions quirúrgiques practicades al menor, les nombroses cures locals i el dolor moral que ha necessitat tractament psicològic, així ho aconsellen. Per la seva part l'aute recorregut fixa la indemnització en 25.000 euros en aplicació de la jurisprudència dels nostres tribunals dels darrers cinc o sis anys per actualitzar les quanties al valor actual dels diners. Per resoldre la qüestió planejada hem de tenir en compte que: 1.- Davant de la necessitat de valorar econòmicament conceptes difícilment traduïbles en diners, com el dolor -sigui físic o moral- o la pèrdua de salut i fins i tot la vida, i per evitar situacions de desigualtat de tracte als perjudicats i garantir un mínim de seguretat jurídica, els òrgans judicials estableixen una sèrie de criteris econòmics i aquesta Sala, tenint en compte l'aplicació del barem Rousseau per l'avaluació mèdica-legal de les lesions, segueix els establerts pels tribunals francesos; 2.- que els criteris judicials sobre la quantificació de les indemnitzacions són merament orientatius i no vinculants. És en cada cas a l'òrgan judicial a qui li correspon la seva valoració en atenció a les concretes circumstàncies concurrents en el supòsit examinat; 3.- les indemnitzacions per la reparació dels danys i perjudicis tenen el caràcter de deutes de valor, per la qual cosa la seva quantia ha de determinar-se no en relació amb la data en la qual es va produir la causa originadora del perjudici, sinó a aquella en què es reconeix el dret a la indemnització i, en aquest cas quan es concreta la seva quantia, a fi d'adequar la indemnització al valor real dels diners en el moment en què s'estableix l'obligació d'indemnitzar. El Batlle d'Instrucció, tenint en compte la necessitat d'actualitzar les quanties per adaptar-les al valor dels diners, fixa la indemnització en 25.000 euros en aplicació de la jurisprudència dels Tribunals andorrans i cita dos sentències del Tribunal de Corts en les quals a un "pretium doloris" de 5,5/7 s'atorga una indemnització de 16.500 euros i a un altre de 5/7 s'atorga una indemnització de 10.000 euros. Aquestes sentències no són prou representatives dels criteris a seguir en la nostra causa perquè es tracta de sentències dels anys 2018 i 2019; la indemnització de 16.500 euros fixada per un "pretium doloris" de 5,5/7 en la causa 6000121/17 va ser la demanada per la part perjudicada i es va tenir en compte una reducció d'un 70% de la indemnització per la seva contribució en la producció del resultat; i la fixada en la causa 6000091/16 va ser de 15.400 euros i no de 10.000 euros i també es va tenir en compte una contribució del 30% del perjudicat en la producció del resultat lesiu. A un "pretium doloris" de 6/7, qualificat com a important, el barem de l'any 2020 seguit pel tribunals francesos atorga una indemnització d'entre 35.000 i 50.000 euros. La indemnització sol·licitada de 40.000 euros considerem que es adequada per la reparació del pretium doloris patit pel menor XXX derivats de les cinc intervencions quirúrgiques que se li han hagut de realitzar, les nombroses cures locals que ha requerit, les també nombroses visites mèdiques i desplaçaments inclús a l'estranger amb la consegüent afectació durant molts anys en la vida normal d'un nen que només tenia divuit mesos quan va patir les lesions a l'any 2009; i el patiment psicològic que tot plegat li ha comportat al menor, que ha necessitat tractament psicològic, segons s'exposa en l'últim informe forense, en el que es valora el "pretium doloris" en 6/7 i es qualifica com a important. II.- CONSIDERANT: Respecte les despeses indemnitzables, efectivament la resolució recorreguda resulta incongruent, ja que, d'una banda, citant l'article 132 de la Llei de la Seguretat Social, diu que les despeses d'òptica, transport i hospedatge han quedat degudament acreditades per a la millora de la situació mèdica del menor Luis Javier, en el marc dels folis 892 a 1.002 de la causa i han de ser acceptades, llevat 15,95 euros pagats a un despatx d'advocats, però, a continuació diu que estima parcialment la reclamació cinquena de l'escrit presentat per la representació dels pares del menor de data 2 de gener de 2023 i fixa en 14.177,47 euros les despeses indemnitzables. En la reclamació cinquena de l'esmentat escrit es demanaven: a) 1.215,95 euros per l'adquisició d'ulleres i consultes a oftalmòlegs i optometristes, aportant-se la seva justificació documental en el denominat conjunt documental núm.1 -folis 892 a 906-; b) 14.193,42 euros per despeses provinents de consultes mèdiques e intervencions quirúrgiques, despeses d'allotjament i de desplaçaments aportant-se la seva justificació documental en el denominat conjunt documental núm.2 -folis 907 a 972-; c) 288 euros per despeses satisfetes en concepte de pagament de pericials aportant-se la seva justificació documental en el denominat conjunt documental núm.3 -foli 973 i 974-; (es tracta de dos justificants bancaris de dates 10 d'octubre de 2019 i 25 de novembre de 2019 de compres a ORG_0 i que es diu corresponen als bitllets de tren de la primera i segona pericial judicial). d) 1.830,84 euros per despeses farmacèutiques de restaurants i demés despeses inherents als fets objecte d'autes, aportant-se la seva justificació documental en el denominat conjunt documental núm.4 -folis -974 a 993-;i e) 14.028 euros per les despeses que s'han hagut d'abonar durant els 14 anys que van transcórrer des de que es van produir els fets - aportant-se la seva justificació documental en el denominat conjunt documental núm.5 -folis 994 a 1.002-; De tots aquests conceptes, tot i que es diu en la resolució recorreguda que les despeses mèdiques, incloent les d'òptica, de transport i hospedatge han quedat acreditades i citar-se per recolzar la procedència de la seva indemnització l'article 132 de la Llei de Seguretat Social amb expressa referència a la consideració de concepte reemborsable, per la seva necessitat, a les despeses derivades de medicaments, només es concedeix una indemnització de 14.177,47 euros que correspon als 14.193,47 euros demanats per despeses provinents de consultes mèdiques e intervencions quirúrgiques, despeses d'allotjament i de desplaçaments -conjunt documental 2- menys 15,95 euros corresponents al cost d'adquisició d'una tovalloleta per netejar ulleres -foli 904- que es demanava com a part de les despeses per l'adquisició d'ulleres i consultes a oftalmòlegs i optometristes. Res es diu en la resolució recorreguda sobre la resta de conceptes demanats i malgrat la part recurrent va sol·licitar aclariment sobre les incongruències i omissions detectades, el Batlle no es va pronunciar sobre les mateixes, de forma que correspondrà a la Sala, como si d'un Tribunal de primera instancia es tractés, resoldre per primera vegada sobre les qüestions plantejades per la part recurrent en tornar a ser reiterades en el recurs d'apel·lació. 1.-Així, en primer lloc, en relació amb les despeses per ulleres i consultes a oftalmòlegs i optometristes, es presenten factures per aquest concepte per un import de 1.200 euros, una vegada descomptat l'import de 15,95 euros abonats per la compra d'una tovalloleta per netejar ulleres facturada a un despatx d'advocats. Es tracta de despeses degudament acreditades i necessàries per tal d'intentar reduir les conseqüències tant a nivell funcional com estètic de la mossegada del gos a l'ull esquerre del menor. En aquest sentit, tot i reconèixer la resolució recorreguda la procedència del pagament d'aquestes despeses no les inclou en la indemnització i per això ha de ser estimada la petició de la seva inclusió realitzada en el recurs. 2.-Respecte les despeses d'allotjament i transport realitzades com a conseqüència de les visites mèdiques i intervencions quirúrgiques necessàries per la curació de les lesions del menor, la part recurrent reclamava 14.193,42 euros, que és l'import de les factures i rebuts abonats per aquests conceptes aportats en el denominat conjunt documental núm.2 -folis 907 a 972-. D'aquest import, el Batlle descompta 15,95 euros perquè diu que és una quantitat pagada a una firma d'advocats i no és una despesa mèdica. En realitat el despatx d'advocats és la direcció de facturació i el concepte de la despesa és una tovalloleta per netejar ulleres -foli 904-. Aquesta despesa va ser reclamada per la part recurrent dintre de l'apartat corresponent a despeses oftalmològiques i, per tant, ha de ser exclosa de la indemnització reclamada en aquest concepte. Tot i que el recurs mostra la seva conformitat amb la quantitat de 14.177,47 euros concedida (14.193,42 -15,95) com en realitat els 15,95 euros han de ser descomptats de l'import de les despeses de l'apartat 1, la quantitat que s`ha de fixar en concepte d'allotjament i transport són els 14.193,42 euros reclamants sense que suposi cap alteració en la quantia total reclamada per la part recurrent per les despeses dels dos apartats. 3.-Que la reclamació de 288 euros per despeses de transport pel desplaçament efectuat a Córdoba perquè el menor Luis Javier fos reconegut pel metge forense en compliment de la comissió rogatòria internacional remesa pel Batlle -foli 973- no pot ser estimada. El justificant del pagament bancari de 144 euros a RENFE no es correspon amb la data del reconeixement efectuat al menor en data 25 de novembre de 2019 i en el rebut bancari del pagament de la mateixa quantitat el dia 29 de novembre de 2019 -foli 974- no consta el lloc de sortida ni el d'arribada i, per tant, no es pot considerar degudament acreditada la relació d'aquestes despeses amb el trasllat al lloc on s'havia de realitzar el reconeixement mèdic del menor. 4.-La reclamació de 1.830,24 euros en concepte de despeses farmacèutiques, de restaurants i compra de menjar no resulta procedent en la seva totalitat. Així, en primer lloc, es tracta de justificar aquest import amb una sèrie de tiquets la majoria dels quals resulten il·legibles -a tall d'exemple els dels folis 979, 980, 982, 984, 985 o 989- i de rebuts bancaris del pagament de les despeses en els quals no consta el concepte al que corresponen -folis 975, 981,986,988. Respecte a les despeses farmacèutiques, llevat 3,40 euros satisfets per un gel oftalmològic -foli 983-, la resta de productes no estan relacionats amb les lesions patides pel menor, tractant-se de bolquers, aliments per a nens, termòmetres i fins i tot xiclets -folis 979 i 983. És cert que les despeses d'alimentació en principi no són una conseqüència directa derivada dels fets d'autes perquè haurien de fer-se encara que no s'haguessin produït, però també que aquelles corresponents als dies en què es van produir estades en ciutats diferents a la del domicili del menor per tal d'acudir a visites mèdiques o per raó d'intervencions quirúrgiques en cas d'allotjament en hotels es van haver de realitzar en bars i restaurants, amb el consegüent major cost que comporta respecte a la compra i la preparació del menjar a casa i per això resultaria raonable sinó l'abonament de la totalitat de les despeses el reintegrament d'una part de les mateixes. De tots el tiquets aportats, només 55,51 euros abonats en un restaurant de Barcelona els dies 23 i 24 de febrer de 2004, coincidint amb l'ingrés del menor en l'hospital Vall Hebron de Barcelona resulten indemnitzables perquè als tiquets es veuen dates i conceptes, a diferència de la resta de tiquets i rebuts bancaris aportats. Malgrat el que s'ha exposat a l'anterior paràgraf, com no tenim cap dubte de que es van haver de fer més despeses per alimentació fora del domicili quins imports no han quedat provats considerem que els 55,51 euros han de ser totalment reintegrats. Dintre del denominat conjunt documental núm. 4 també es reclamen 64,21 euros per despeses de taxi, però no consta ni origen ni destí del viatge ni tampoc la coincidència amb la data d'algun desplaçament per algun acte mèdic. Tan mateix no es pot atendre el pretès reintegrament de 119,48 euros per despeses de traducció de l'anglès a l'espanyol d'un document mèdic per no acreditar-se la necessitat de la despesa. Només es pot acollir, per tant, la reclamació de 55,51 euros, ja que els 3,40 euros abonats pel gel oftalmològic els inclourem en el següent apartat de despeses farmacèutiques per gotes i gels lubricants. 5.- De la reclamació de 14.028 euros per despeses abonades per l'adquisició de gotes i pomades per la lubricació de l'ull esquerre del menor, només serà estimada la quantitat de 481,32 euros resultants de les quantitats efectivament satisfetes per aquest concepte, segons els tiquets que són llegibles aportats com a conjunt documental núm. 5 més els 3,40 euros acreditats en el foli 983 del conjunt documental núm. 4. La quantitat reclamada es fonamenta en el cost d'adquisició per triplicat durant 14 anys de gotes i pomades lubricants però no ha quedat acreditat que tal quantitat hagi estat efectivament abonada, ja que només s'han presentat alguns tiquets de farmàcia dels anys 2017, 2021 i 2022, no consta el temps de duració de cada pot de gotes o gel lubricants ni tampoc la data del divorci del pares del menor, que hauria generat la necessitat de comprar els productes per duplicat, qüestió aquesta que, a més no es pot repercutir en els obligats al pagament de la indemnització. III.- CONSIDERANT: Les despeses futures en concepte de intervencions quirúrgiques, allotjament, desplaçaments i adquisició de gotes i gels lubricants hauran de ser reclamades a mesura que es vagin produint perquè és la única forma de garantir l'acreditació de la necessitat de la despesa, la relació de causalitat amb els fets de la causa, el seu import i el seu efectiu pagament, sense que resulti procedent una condemna genèrica a la seva satisfacció. Finalment, en relació al nou examen forense del menor per comprovar l'existència de noves patologies no detectades fins al moment és una petició que s'haurà de fer al Batlle tenint en compte la funció merament revisora que té encomanada la Sala. RECURS DE C.O., S.A I Esteban IV.- CONSIDERANT: Respecte la quantia de la indemnització en concepte d'Incapacitat Permanent Parcial (IPP) fixada en la resolució recorreguda en 31.200 euros, la part recurrent la considera excessiva i entén adequada la de 21.360 euros per ella proposada en atenció a que es tracta d'una IPP del 12% i la indemnització per IPP té com a finalitat la reparació econòmica dels danys físics i/o psíquics derivats de la pèrdua de la funcionalitat d'alguna part del cos, una vegada realitzat el tractament necessari per la sanitat de les lesions o la reducció de les seves conseqüències. Si bé és cert que la necessitat de futures intervencions quirúrgiques a les que fa referència el Batlle en la resolució recorreguda no constitueix una motivació raonable per justificar la indemnització per IPP fixada en la sentència, sí que ho és l'entitat de les seqüeles funcionals constatades a l'ull esquerre del menor -pèrdua d'agudesa visual, limitació lleu del camp visual associada a una ambliopia, alteració dels annexes oculars (oclusió i secreció lacrimal), les quals, com indica el Batlle, comporten unes limitacions al llarg de tota la vida del menor i en el seu desenvolupament com a persona. La indemnització per IPP fixada en 31.200 euros no pot ser reduïda tenint en compte la seva entitat, l'edat del perjudicat i les limitacions que li comportaran per a la pràctica d'aquelles activitats professionals que requereixen visió binocular perfecta o per a la pràctica d'algunes activitats esportives, quedant exclosa la natació, segons l'últim informe forense. Tot i que és cert que per l'edat de Luis Javier no podem saber a quina professió es dedicarà o quina activitat de lleure practicarà en el futur, el que sí es pot afirmar és l'existència d'una limitació en el ventall de professions i esports que podria triar que és susceptible de ser indemnitzada, mitjançant un augment del punt assignat al percentatge de l'IPP, segons la doctrina de la Sala, continguda en el nostre aute de data 30 de juny de 2022 dictat en el Rotlle 32/2022. En qualsevol cas es tracta d'una indemnització pròxima a la que resulta de l'aplicació dels barems utilitzats per la Sala i resulta una reparació econòmica adequada als perjudicis del menor i que, per tant, ha de ser mantinguda. V.- CONSIDERANT: L'estimació de la impugnació realitzada per la representació de la part perjudicada, augmentant la indemnització per "pretium doloris" a 40.000 euros, determina la desestimació del recurs de la part obligada al pagament, que pretén la fixació per aquest concepte d'una quantitat inferior a la concedida pel Batlle, donant la Sala per reproduïts els arguments exposats en el primer considerant d'aquesta resolució per desestimar la seva pretensió. La part recurrent per calcular la indemnització realitza una mitjana aritmètica entre les indemnitzacions esmentades en la resolució recorreguda per fixar el valor dels punts assignats al "pretium doloris" en el cas enjudiciat, obviant que, como hem dit, els barems normalment utilitzats pels tribunals i els criteris judicials sobre la quantificació de les indemnitzacions són merament orientatius i no vinculants i que és en cada cas a l'òrgan judicial a qui li correspon la seva valoració en atenció a les concretes circumstàncies concurrents en el supòsit examinat, que és el que la Sala ha fet per fixar la indemnització. VI.- CONSIDERANT: Per un perjudici estètic valorat en 4,5/7 considera la part recurrent que correspondria una indemnització de 11.250 euros tenint en compte la més recent jurisprudència, la qual no es diu quina és, i que el Batlle no ha motivat la indemnització de 20.000 euros que concedeix per aquest concepte. Tot i que les sentències citades en la resolució recorreguda no són prou representatives per sustentar la indemnització concedida, el fonament d'aquesta el constitueix el lloc on estan els perjudicis estètics - la cara que és el primer que es veu d'una persona-, l'existència tant de perjudicis estètics -cicatrius i ptosi palpebral en l'ull esquerre- com dinàmics -alteracions en la gesticulació de la cara- i la curta edat del perjudicat. Aquests arguments són compartits per la Sala i determinen l'adequació de la indemnització al perjudici estètic produït per les lesiones, tenint en compte a més que la quantificació en 20.000 euros d'un "perjudici estètic" de 4,5/7, que l'últim informe forense qualifica d'entre mitjà i bastant important, és conforme als criteris seguits per la Sala, doncs un "perjudici estètic" de 4/7 té assignada una indemnització d'entre 8.000 i 20.000 euros. VII.- CONSIDERANT: Per la resolució de la impugnació de la indemnització per la quantitat fixada per despeses ens hem de remetre al segon considerant d'aquesta resolució, en el qual s'estimen parcialment les pretensions de la part perjudicada per tal d'incloure en la indemnització una sèrie de despeses omeses pel Batlle. Les despeses que hem considerat que s'han de reintegrar a la part perjudicada han quedat degudament acreditades tant pel que fa a la seva relació directa amb les lesiones patides pel menor com a la seva necessitat i la constància documental del seu abonament. El recurs, por tot el que s'ha exposat ha de ser desestimat. VIII.- CONSIDERANT: Havent estat estimat parcialment el recurs formulat per la representació de Escudero en nom i representació del seu fill menor d'edat XXX es declaren d'ofici les costes causades pel seu recurs i havent desestimat íntegrament el recurs interposat per la representació de C.O. i Esteban, procedeix imposar-li a aquesta part les despeses processals causades en aquesta segona instància pel seu recurs, amb inclusió dels honoraris d'advocat, en aplicació dels articles 354.2 i 356 a) del Codi de procediment Civil. Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, Decisio DECISIÓ La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: 1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de C.O. i Esteban contra l'aute de data 30 de novembre de 2023 dictat per la Secció Penal núm. 5 de la Batllia en la causa Contravencions Penals núm. 5820096/11 I ESTIMAR PARCIAMENT el recurs d'apel·lació interposat contra la mateixa resolució per la representació processal de Escudero en nom i representació del seu fill menor d'edat XXX. 2.- REVOCAR PARCIALMENT dit aute i, en conseqüència, FIXAR EN CENT-SET MIL CENT VINT-I-NOU EUROS AMB NORANTA CINC CÈNTIMS (107.129,95EUR) la indemnització a favor de XXX. 3.- MANTENIR tots els pronunciaments de l'aute recorregut que no hagin estat modificats per aquesta resolució. 4.- Imposar a C.O. i Esteban el pagament de les costes causades pel seu recurs i declarar d'ofici les causades pel recurs formulat per la representació de Escudero en nom i representació del seu fill menor d'edat XXX. Aquest Aute és ferm i executiu. Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE