En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- En el marc dels autes 2100037/2011, la representació processal de la societat B SA, part demandada, va cridar en garantia, entre altres, al Sr. Manzanares, com a arquitecte, i al Sr. Diez en tant que administrador i propietari del negoci C. En data 02-09-2019, el Tribunal de Batlles, Secció Civil, va dictar sentència decidint, entre altres extrems, declarar la responsabilitat del Sr. Manzanares, en el mateix grau que de la societat B SAU en els danys causats, a rel del despreniment de rocs del mur de tramuntana i ponent, a les unitats immobiliàries Baixos A i Baixos B i a elements comuns del Bloc A. En contra d'aquesta resolució van formular recurs d'apel·lació la representació processal de la societat B i la representació processal del Sr. Manzanares, demanant aquesta darrera la revocació parcial en el sentit de deixar sense efecte la declaració de responsabilitat del mateix. La representació processal del Sr. Diez va demanar confirmar íntegrament la sentència, i la condemna dels recurrents a pagar les costes de segona instància. 2.- En data 30 de setembre del 2021, aquesta Sala va decidir : "PRIMER.- Desestimar els recursos de la representació processal de la societat B SAU i de la representació processal del Sr. Manzanares en contra de la sentència dictada en data 02-09-2019 pel Tribunal de Batlles, Secció Civil, que confirmen íntegrament. SEGON.- Imposar a la societat B SAU i al Sr. Manzanares les costes de segona instància generades pel seu recurs.". 3. En data 05-03-2022, la representació processal del Sr. Diez va sol·licitar l'execució de les costes processals (TSJC 0000082/22), i en data 05-07-2022, el Sr. Corbacho, donant lloc parcialment a la sol·licitud, va acordar fixar que l'import de les costes processals derivades del procediment civil TSJC.-0000215/20 era de 11.101,18.-euros. 4.- La representació processal del Sr. Manzanares ha impugnat l'esmentat acord, considerant que la partida relativa a la fixació dels honoraris d'advocat era excessiva. Però en data 07-02-2024, la Sra. Secretària Judicial va acordar desestimar dita impugnació, confirmant l'esmentat acord en tots els seus extrems, i imposar les costes d'aquesta impugnació al Sr. Manzanares. 5.- En contra d'aquest acord del 07-02-2024, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Manzanares demanant fixar en la suma de 3.079,44.-euros + IGI els honoraris d'advocat de segona instància, i imposar alhora al Sr. Diez les costes judicials ocasionades per la tramitació de la present impugnació, inclosos honoraris d'advocat i procurador. El primer aspecte del recurs ho és en relació a l'abast de la condemna judicial del Sr. Manzanares tota vegada que es va declarar la seva responsabilitat en el mateix grau que B SAU en els danys i perjudicis causats, i que per tant dita declaració de responsabilitat s'ha limitat a la reparació estricta dels danys i perjudicis causats arran del despreniment de rocs del mur de tramuntana i ponent, a les unitats immobiliàries Baixos A i Baixos B, i a elements comuns del Bloc A, sense abastar l'execució dels treballs d'estabilització del talús, i que és per això que no pot acceptar la consideració formulada per la secretària judicial que "... totes les condemnes contingudes en la sentència dimanen, directa o indirectament, dels danys pro vocats pel despreniment dels rocs", ja que tal afirmació correspondria a una interpretació de la literalitat de la condemna judicial. El segon aspecte del recurs concerneix la interpretació de les normes orientadores d'aplicació dels honoraris professionals del Col·legi d'advocats d'Andorra, que seria incorrecta per part de la Secretària judicial tota vegada que la seva condemna en costes únicament abasta aquelles costes judicials ocasionades al Sr. Diez en la segona instància del judici i que la norma 19.1 indica clarament que els honoraris de la segona instància seran el 50% dels de la primera instància, però tenint en compte la quantia a debat en aquesta segona instància; que en cap cas es pot considerar que aquesta "quantia a debat" es correspon a la suma de les quanties i conceptes incloses en l'escrit de demanda, la qual suma no és la mateixa que es va debatre en segona instància ; que les normes 13.1 i següents no tenen res a veure amb les normes 19.1 i 19.2 que són específiques i destinades a la quantificació dels honoraris d'advocat de segona instància ; que el problema rau en el fet que es confon el terme "quantia del procés" dels article 13.1 i 13.7 i el terme "quantia a debat" de l'article 19.1, i que la segona potser molt diferent de la primera, com passa en el present cas on la "quantia del procés" és aquella inclosa en la demanda, però la "quantia a debat" en segona instància és aquella que ha estat fixada en la sentència dictada pet Tribunal de Batlles contra la qual es formula l'apel·lació, amb el ben entès que les disposicions assentades en l'article 118.2a del CPC fan referència a la "quantia de procés" i no pas a la "quantia a debat". Afegeix que tampoc comparteix la interpretació que s'efectua tant en l'informe emès pel Col·legi d'Advocats d'Andorra de data 16-11-del 2023, com en I'Acord dictat per la Secretària judicial que resultaria d'aplicació la norma 19.2 la qual només és d'aplicació quan la part demandant i, alhora, la part demandada formulin respectivament recursos d'apel·lació contra la sentència dictada en primera instància, quan en el present cas el Sr. Diez no formulà cap recurs contra la sentència del Tribunal de Batlles, i que la interposició d'un recurs d'apel·lació per part de la societat B, SAU no comporta pas l'automàtica concurrència i aplicació d'aquesta norma. També afirma que la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia li va imposar el pagament de "les costes de segona instància generades pel seu recurs", el que significa que cada part recurrent havia d'assumir les costes judicials generades pel seu propi recurs, i que no resulta coherent ni ajustat a dret que el Sr. Diez pugui reclamar tant al Sr. Manzanares com a la societat B, SAU, uns honoraris quantificats en el 100% dels que resultarien per la primera instància, car aquest fet comportaria que la part executant acabaria percebent per duplicat aquests honoraris. D'altra banda, indica que en el marc de la impugnació de les costes judicials degudes a la societat D, SA, també part apel·lada en el mateix procediment que va donar lloc a la sentència del 30-09-2021 (procediment TSJC.0000074/2022), el secretari judicial dictà Acord en data 01-09-2023 en mèrits del qual es fixaven els honoraris d'advocat de segona instància en la suma de 3.079,44 euros + IGI, i que existeix una evident contradicció entre els dos Acords que afecta el principi de seguretat jurídica i ha de portar a fixar la suma en 3.079,44 euros, en aplicació de la norma 13.1 i de la norma 19.1 a la suma a debat de 155.944,39 euros, sia 6.158,88 EUR x 50%. 6.- La representació processal del Sr. Diez demana la desestimació del recurs i la confirmació de l'Acord impugnat, amb condemna de l'apel·lant a pagar les costes processals causades. Se'n remet al dictamen del Col·legi d'advocats. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- Les parts no discuteixen que són d'aplicació les normes col·legials (en el present cas, les aprovades el 26-01-2017), i efectivament les mateixes són d'aplicació obligatòria per al càlcul dels honoraris a satisfer per la part adversa en cas de condemna en costes, de conformitat amb l'article 14.1.b) de la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l'exercici de la professió d'advocat i del Col·legi Oficial d'Advocats d'Andorra. En virtut de l'article 13.1 de les mateixes, tota la tramitació del judici (inclou tota mena de procediment civil, incloent-hi el procediment de l'Ordre judicial de pagament) fins a sentència en primera instància (exclosos els recursos i les incidències) importarà, sobre la base de la quantia del procés : Fins a 1.000 Euros, amb un mínim de 200 Euros------25% l'excés fins 5.000 Euros---------------------------------------15% l'excés fins 7.000 Euros---------------------------------------10% l'excés fins 15.000 Euros---------------------------------------8% l'excés fins 30.000 Euros---------------------------------------5% l'excés fins 60.000 Euros---------------------------------------4% l'excés fins 120.000 Euros-------------------------------------3% l'excés fins 570.000 Euros-------------------------------------2% l'excés fins 1.000.000 Euros-----------------------------------1% l'excés -----------------------------------------------------------0,50%. Els judicis de quantia realment indeterminada o sense quantia s'equiparan, com a mínim, als de 30.000EUR. Pel cas que la quantitat es pugui finalment determinar s'aplica l'escala. La norma 13.2 precisa que en els procediments en que hi hagi reconvenció, es prendrà en consideració les quanties de l'una i l'altra petició, com si es tractés de dos procediments distints i s'aplicarà l'escala anterior sobre la quantia. La norma 13.7 diu que la quantia del procés serà l'establerta a la demanda, tret de que existeixi una desproporció manifesta entre dit import i la quantia de la condemna, en qual cas, s'aplicarà un criteri de raonabilitat. En tot cas, quan els honoraris a establir siguin els del lletrat que representa a la part demandada, la quantia a considerar a la determinació dels honoraris, serà sempre la continguda a la demanda. En relació a les costes de segona instància, i en virtut de l'article 19.1, en totes les jurisdiccions, salvat els regulats específicament, els honoraris de la segona instància seran el 50% dels de primera instància, però tenint en compte la quantia a debat en aquesta segona instància, amb aplicació d'uns mínims (demanda d'apel·lació davant del Batlle i formalització davant del Tribunal Superior, mínim de : 100 EUR ; escrit de conclusions o greuges o escrit de contesta a conclusions o greuges (un sol recurs), mínim de : 450EUR , escrit de greuges i de contesta als greuges (dos o més recursos), mínim de : 600EUR). En virtut de l'article 19.2, en els casos en que s'hagi formulat més d'un recurs, els honoraris es quantificaran en el 100% dels que resultin per la primera instància, amb els mínim anteriors. Segon.- El primer que cal puntualitzar és que el fet que siguin d'aplicació les normes col·legials significa que qualsevulla part a qui s'han de satisfer les costes pot exigir de la part condemnada en costes el pagament dels imports que resultin dels càlculs conforme a dites normes, que constitueixen uns mínims. En present cas, la nostra sentència del 2021 va confirmar la sentència d'instància i va imposar al Sr. Manzanares les costes de segona instància generades pel seu recurs. És aquest pronunciament que s'ha d'executar. Per tant, no és de rebut el plantejament de la part apel·lant que s'hauria de tenir en compte el seu grau de responsabilitat en els desordres que afecten l'obra (70%), doncs la nostra resolució no ho preveu ja que simplement vam aplicar el criteri del venciment avui recollit en l'article 354.2 CPC. A més, malgrat el fet que només es va condemnar a la societat B doncs el Sr. Manzanares era cridat en garantia, i com s'extreu clarament de la nostra sentència, la seva responsabilitat declarada pel tribunal abasta tots els treballs de reparació determinats i avaluats en la sentència. En tot cas, que sigui d'aplicació l'article 19.1 o l'article 19.2, els mateixos suposen determinar de manera prèvia l'import dels honoraris de primera instància. No es pot considerar que les normes 13.1 i següents no tindrien res a veure amb les normes 19.1 i 19.2. En efecte, les segones concerneixen els honoraris de segona instància, i es remeten formalment a les normes 13.1 i següents quan disposen que els honoraris de segona instància s'han de calcular en funció d'un percentatge dels de primera instància, obligant per tant a efectuar prèviament el càlcul dels honoraris de primera instància segons les normes pròpies a la primera instància abans de poder calcular els de segona instància. Això bé, és de recordar que la norma 13.7 preveu que : "En tot cas, quan els honoraris a establir siguin els del lletrat que representa a la part demandada, la quantia a considerar a la determinació dels honoraris, serà sempre la continguda a la demanda.". Per tant, no hi ha lloc a cap limitació i escau tenir en compte l'import de la demanda. D'altra banda, constatem que la frase "s'ha de concloure que totes les condemnes contingudes a la sentència dimanen, directa o indirectament, dels danys provocats pel despreniment dels rocs." que la part apel·lant reprotxa a la Sra. Secretària judicial en el seu recurs, la trobem exactament idèntica en l'Acord dictat pel Sr. Secretari judicial en data 01-09-2023, que dita part apel·lant invoca com el que aplica el càlcul correcte (evocarem aquest Acord novament en el Fonament de Dret Cinquè.-). En conclusió, no escau aplicar cap limitació a l'obligació del Sr. Manzanares de sufragar les costes processals causades al Sr. Diez pel seu recurs i, pel càlcul dels honoraris de primera instància que serveixen com a base pel càlcul dels de segona instància, s'ha d'aplicar la norma 13.1 i escau tenir en compte l'import de la demanda tal com ho diu la norma 13.7. Al respecte d'aquest darrer punt de l'import de la demanda, sí que és de rebut la referència que fa, a títol de reforç, la Sra. Secretària judicial a l'article 118.2.a CPC tota vegada que dit article aplica el mateix criteri en disposar que, quan en la demanda es reclami una quantitat de diners, la quantia queda determinada pel que es reclami. Tercer.- Pel que fa a la norma 19.2, sí que la mateixa és d'aplicació tota vegada que, segons els propis termes de la mateixa, s'havia formulat més d'un recurs. Els arguments avançats per la part recurrent per contradir aquesta realitat no es poden estimar, que la definició d'aquest supòsit de la norma 19.2 és clara i res justifica la interpretació de la part apel·lant que el mateix només es donaria quan formulen recurs d'apel·lació la part demandant i la part demandada, sinó que és dona cada vegada que les parts apel·lades han de contestar a més d'un recurs, situació que comporta més dificultat i més complexitat. De fet, el Sr. Diez va haver de contestar als dos recursos tota vegada que ambdós recurrents impugnaven la declaració de responsabilitat que el tribunal havia pronunciat en relació de totes dues a igualtat. La quantia en debat era la mateixa en segona i en primera instància havent la Sala de resoldre, a més de la qüestió de la responsabilitat de B i del Sr. Manzanares, les excepcions de manca de legitimació activa i de prescripció de l'acció respecte d'uns defenents. Quart.- Pel que fa a la qüestió del doble pagament, hem de precisar abans de tot que la factura de la part executant per import de 9.960,29.-euros sense IGI es va emetre en concepte de "redacció d'un escrit contestant cadascun dels 2 recursos d'apel·lació interposats tan per B, SAU com pel Sr. Manzanares"(foli 16). De conformitat amb les regles del pagament, el fet que existeixen dos condemnats a pagar el mateix concepte no implica que el creditor pot reclamar als dos la totalitat del deute, sinó que cadascú haurà de fer front en la part que li correspon finalment, i que la pròpia part executant quantifica en el present cas en 50%. Cinquè.- Pel que fa a l'existència d'un altre Acord, és veritat que en data 01-09-2023, el Sr. Secretari judicial de la Sala va decidir estimar la impugnació presentada per la representació processal del Sr. Manzanares i fixar en 3.079,44.-euros l'import de les costes de segona instància deguts a la societat D, SA, en aplicació de les normes 13.1 i 19.1. Però, donat que la part executant havia acceptat dita interpretació, com va acceptar quantificar en 155.944,39.-euros la quantitat a debat en segona instància, i que no es va interposar cap recurs d'apel·lació davant d'aquesta Sala, és la decisió que prenem en el marc del present procediment que fixa el criteri a seguir, essent precisat que dit acord del 01-09-2023 no especifica quin va ser el criteri que va seguir el Col·legi d'advocats en el seu informe. En realitat, la diferència entre els dos acords és l'aplicació de la norma 19.1 pel primer i la norma 19.2 pel segon. I per les raons, que acabem d'exposar és la segona que és d'aplicació en un supòsit com el present, no podent un Acord pres en base a un acord entre les parts contradir tal conclusió. Per tant, no existeix la inseguretat jurídica invocada. En tot cas, com ho hem exposat abans, no pot la part executada pretendre limitar l'abast de la seva condemna en costes. Sisè.- Així les coses, la proposició de la Junta col·legial apareix del tot pertinent i coherent, i l'hem de mantenir i aplicar. Per tot l'exposat, escau desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar l'acord de la Sra. Secretària judicial. Setè.- Donat que existeixen en el marc del mateix afer dos acords de dos Secretaris judicials que van resoldre de manera diferent la mateixa problemàtica, el que ha pogut generar dubtes per la part condemnada i ara apel·lant, considerem escaient no efectuar cap imposició de les costes d'apel·lació. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX Primer.- Desestimar el recurs de la representació processal del Sr. Manzanares en contra de l'Acord de la Sra. Secretària judicial de data 07-02-2024 que confirmen íntegrament. Segon.- No efectuar cap imposició de les costes de segona instància. Aquest aute és ferm i executiu. Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE