En nom del Poble Andorrà.- El President de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d?Andorra ha vist l?incident de nul·litat d?actuacions més amunt referenciat. En la tramitació d?aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i el President de la Sala Civil Sr. Vincent ANIÈRE, expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- En el procediment Ordinari 7000053/2017 instat per la representació processal de la societat ORG_0 ORG_0 en contra del Sr. Calderón, el Tribunal de Batlles, en data 15-05-2023, va dictar sentència decidint no donar lloc a les excepcions de cosa jutjada i rei traditae i venditae aixecades per la part defenent però va estimar l?excepció de prescripció de l?acció aixecada per la mateixa part defenent, deixant el fons de l?assumpte sense jutjar, tot i condemnant a la part agent al pagament de les costes processals causades. 2.- En contra d?aquesta resolució, i per escrit de data del registre del 14-06-2023, ha interposat recurs d?apel·lació la representació processal de la societat ORG_0. 3.- Per providència del 11-07-2023 notificada el 12 a l?apel·lat i el 13-07-2023 a l?apel·lant, el president de la Sala va concedir a la part apel·lant un termini de cinc dies hàbils a fi d?esmenar els defectes constatats al seu recurs d?apel·lació relatius, d?una part, a la manca de precisió de la categoria de l?article 332 del CPC en que fonamentava el seu recurs, d?altra part, a la manca de la justificació del pagament de la taxa. En data 18-07-2023, es va justificar del pagament de la taxa realitzat per import de 200.-euros realitzat el 14-06-2024. En data 02-10-2023, la representació processal de la societat ORG_0 ha presentat un escrit exposant que els tres greuges exposats en el seu escrit d?apel·lació es fonamenten en la manca d?aplicació i/o aplicació incorrecta de la jurisprudència de la Sala civil. 4.- Per Aute de data 10-11-2023, el president de la Sala, constatant que l?escrit pretenent esmenar el defecte constatat no s?havia presentat en el termini concedit, va decidir no admetre a tràmit el referit escrit de la part apel·lant del 02-10-2023 i, per consegüent, no admetre el recurs d?apel·lació presentat el 14-06-2023, el tot sense efectuar cap imposició de les costes processals. 5.- Per escrit de data 30-11-2023, la representació processal de la societat ORG_0 ha formulat recurs de reposició. Però, per Aute de data 19-02-2024, el president de la Sala va decidir no donar lloc al recurs de reposició, sense fer imposició de les costes processals. 6.- Per escrit de data 04-03-2024, la representació processal de la societat ORG_0 ha presentat un escrit d?incident de nul·litat en contra dels Autes de data 10-11-2023 i 19-02-2024, reclamant que s?acordés llur nul·litat i la retroacció de les actuacions, dictant un nou Aute en el que s'acordi l?admissió del recurs d?apel·lació formulat en data 14-06-2023. Argumenta que es va produir una primera vulneració del seu dret a la defensa tota vegada que, en la providència del dia 11-07-2023, es va fer un requeriment erroni puix se li reclamava les taxes judicials quan sí havia pagat les citades taxes judicials, i que això li va fer creure que també s'havia produït un error en el requeriment relatiu a la fonamentació del recurs d?apel·lació, doncs que considerava que el seu recurs d?apel·lació sí estava degudament fonamentat, i que és aquesta Sala qui havia d'esmenar l'error contingut a la Providència del dia 11-07-2023. Argumenta en segon lloc que no és cert que s'hagi d'esmentar expressament en el recurs d?apel·lació en quina d'aquelles categories de l?article 332 CPC es fonamenta el recurs d?apel·lació, tota vegada que cap article del CPC estableix l?obligació d'esmentar-ho expressament, limitant-se a dir que "l'apel·lant ha d'assenyalar i argumentar" ; que el seu recurs estava suficientment i degudament fonamentat, i finalment que el fet d?exigir esmentar expressament en quina categoria es fonamenta el recurs d?apel·lació suposa una interpretació excessivament restrictiva alhora de rebutjar un dret tant important com és el dret a recórrer les sentències de la primera instància. En treu la conclusió que la no admissió del seu recurs d?apel·lació vulnera el seu dret a la defensa i, per extensió també vulnera el seu dret a la jurisdicció. 7.- Per escrit de data 10-02-2024, la representació processal del Sr. Calderón demana la desestimació de l?incident de nul·litat, argüint en substància que l?Aute de data 10-11-2023 està fonamentat i ajustat a Dret tota vegada que després de quasi 4 mesos des de la notificació de la providència del 11-07-2023 el tribunal no podia acceptar l?esmena. 8.- Per Aute de data 11-06-2024, es va decidir no admetre la prova documental proposada per la part agent en considerar-se aquesta redundant al tractar-se de les pròpies actuacions de primera i segona instància. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- En termes generals, convé recordar que l?incident de nul·litat d?actuacions que regula l?article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials (reformada pel Codi Processal Civil des del 15.11.18) no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s?hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma. El promotor de l?incident ha de demostrar que ha sofert una vulneració de drets fonamentals. Segon.- En el cas present, contràriament al que sosté la part apel·lant, cap error existeix en la providència del 11-07-2023. En efecte, i en primer lloc, és un fet objectiu que l?escrit d?apel·lació no venia acompanyat de la justificació del pagament de la taxa quan aquesta formalitat queda exigida legalment, en particular per l?article 6 de la Llei de taxes judicials, del 22 de juny del 2000 que disposa : ?...Els justificants del pagament de la taxa, d?acord amb el model oficial, degudament validat, han d?acompanyar qualsevol escrit processal mitjançant el qual s?efectuï el fet imposable d?aquest tribut. La taxa es considera liquidada i ingressada a tots els efectes i sense solució de reembossament. Feta la verificació prèvia i en cas que no s?hi adjunti el justificant esmentat, el secretari judicial ha de requerir el subjecte passiu perquè aporti o corregeixi la liquidació en el termini de deu dies hàbils. L?absència d?aportació del justificant o no esmenar la deficiència després del requeriment del secretari judicial dona lloc a la inadmissió de l?escrit.?. Per tant, no és suficient pagar la taxa sinó que l?escrit d?apel·lació ha de presentar-se acompanyat del justificant del pagament en qüestió. És precisament l?objecte del primer requeriment de la providència. En segon lloc, és innegable que, si bé la part apel·lant exposa en el seu escrit d?apel·lació l?argumentació que ha estat reproduint durant tot el present procediment segons la qual la motivació de la sentència d?instància sobre la prescripció seria contrària a certes decisions d?aquesta Sala, en cap moment del seu escrit assenyala els motius d?apel·lació en què fonamenta el recurs. És molt clara la providència del 13-7-2023 al respecte quan cita l?article 332 CPC i apunta la necessitat d?esmenar el defecte constatat i precisar en quina de les categories de l?article 332 CPC fonamentava el seu recurs. Aleshores, no pot útilment la part apel·lant sostenir que seria aquesta Sala que hauria provocat la situació en la qual va abstenir-se de contestar a la providència. Al contrari, és justament al constatar aquestes mancances i per salvaguardar el seus drets que se li va notificar la providència del 11-07-2023 que l?invitava a esmenar els defectes del seu escrit. El president de la Sala i el secretari judicial no havien d?esmenar res sinó que calia que la part apel·lant complís les dues senzilles correccions indicades en la providència. Tercer.- En lloc de fer-ho, i considerant que aquest Tribunal Superior de Justícia li havia fet dos requeriments per error, però sense demanar cap correcció dels errors en qüestió, ni cap aclariment, ni cap explicació, i sense oposar-se a l?exigència del Tribunal d?esmentar expressament en quina categoria es fonamenta el seu recurs d?apel·lació, s?ha limitat a enviar el justificant del pagament de la taxa, decidint per tant que no era necessari contestar a la providència que dit tribunal li havia adreçat, deixant escolar-se el termini. Però, hem de recordar el caràcter d?obligatori compliment de les normes processals. Les normes i principis de dret processal, per la seva naturalesa, són ius cogens, és a dir de compliment obligatori tant per les parts com per l?òrgan jurisdiccional, els quals no poden en cap cas deixar de banda o disposar la seva aplicació. Com ho ha recordat el propi Tribunal Constitucional, ?les lleis processals contenen normes imperatives, que no poden ser derogades per la voluntat de les parts? (Causa 2000-13-RE). D?altra banda, la part apel·lant no s?explica sobre la qüestió de la preclusió quan el principi de preclusió suposa que el procediment queda organitzat de forma prèvia i les parts han de realitzar l?activitat processal que correspon a cada moment, i que si no ho fan degudament en el termini legalment previst perden la possibilitat de portar a terme l?acte en qüestió. Quant al TEDH, també admet que les parts han de complir de manera diligent les actes processals i en l?avaluació de la «diligence requise» té en compte si la part gaudeix de representació processal o lletrada. Així les coses, en no existir cap error en la providència del 13-07-2023 i en haver la part apel·lant decidit per les seves pròpies raons no contestar a la dita providència en el termini assenyalat, no pot existir la primera vulneració del seu dret a la defensa que invoca. Quart.- Quant a la interpretació de les disposicions de l?article 332 CPC relatiu als motius de l?apel·lació, el mateix disposa que : ?1. El recurs d?apel·lació contra les sentències definitives es pot fonamentar en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, l?error en la valoració de la prova o la infracció de la Llei en la primera instància. 2. Si el recurs d?apel·lació es fonamenta en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals en la primera instància, l?apel·lant ha d?assenyalar les normes que considera que s?han infringit i argumentar, si escau, la indefensió que ha sofert, i ha d?haver denunciat aquesta infracció en el moment processal oportú. 3. Si el recurs d?apel·lació es fonamenta en l?error en la valoració de la prova en la primera instància, l?apel·lant ha d?assenyalar i argumentar el fonament de dret en què considera que es troba l?error relatiu a la valoració de la prova practicada en el procés. 4. Si el recurs d?apel·lació es fonamenta en la infracció de la Llei en la primera instància, l?apel·lant ha d?assenyalar i argumentar la suposada manca d?aplicació o l?aplicació incorrecta per part del tribunal de la primera instància de la Llei o la jurisprudència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia sobre la matèria de què es tracti.?. L?article 334 afegeix que l?apel·lant interposa el recurs d?apel·lació mitjançant un escrit degudament fonamentat i que ?ha d?assenyalar i argumentar els pronunciaments de la sentència objecte de recurs que s?impugnen i els motius d?apel·lació en què fonamenta el recurs...?. Precisarem que ?assenyalar? significa ?mostrar? i en el context present ?dir? o ?indicar?, i també ?fixar? i ?determinar?. Això implica indicar precisament i de manera distinta en l?escrit en quina de les categories de l?article 332 es fonamenta el recurs, el que és incompatible amb el fet de remetre?s a indicacions indirectes generals. Per tant, dits articles són clars en disposar que els motius són exclusivament els que enuncia la Llei i que la part apel·lant té l?obligació de precisar en quin motiu o en quins motius fonamenta el seu recurs tota vegada que dita indicació determina certes obligacions del contingut de l?escrit d?apel·lació puix cada motiu correspon a unes condicions pròpies detallades en els apartats 2, 3 i 4. Quan la part apel·lant no precisa en quin motiu legal fonamenta el seu recurs, obliga la Sala a interpretar quin és el motiu invocat quan això no és de la seva responsabilitat. A més, es tracta també d?una necessitat metodològica del recurs d?apel·lació que ha de portar el Tribunal Superior a motivar, segons el cas, en que existeix o no una infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, un error en la valoració de la prova o una infracció de la Llei en la primera instància. Quan la part apel·lant no precisa en quin motiu legal fonamenta el seu recurs també obliga la part apel·lada a esbrinar quin és el motiu invocat i aquesta imprecisió li provoca indefensió doncs no sap exactament sobre quin terreny s?ha de defendre. Així les coses, la providència del 13-07-2023 i la posterior decisió de no admetre el recurs d?apel·lació no es fonamenten en una incorrecta aplicació o una interpretació excessivament restrictiva de l?article 332 CPC, sinó que en són la simple aplicació. No existeix per tant la segona vulneració del seu dret a la defensa que invoca la part apel·lant. Cinquè.- La desestimació de l?incident de nul·litat suposa la condemna de l?agent incidental a satisfer les costes judicials per la regla del venciment (art. 354.2 darrer incís del CPC), inclosos honoraris d?advocat i de procurador. En atenció a tot el que s?ha exposat, el President de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX PRIMER.- NO DONAR LLOC a l?incident de nul·litat d?actuacions plantejat per la representació processal de la societat ORG_0 en contra dels Autes de data 10-11-2023 i 19-02-2024. SEGON.- Condemnar la part promotora d?aquest incident a satisfer les costes judicials causades, inclosos honoraris d?advocat i de procurador. Contra l?aute que no admet o que resol l?incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d?apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l?incident de nul·litat en primera instància. Així, per aquest aute, ho mano i signo. Subir Diccionario RAE