En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET 1.- L'administració judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat B SL va sol·licitar l'extensió de la fallida als administradors de la societat. 2.- El Tribunal de primera instància ha dictat aute en data 26.9.23 amb la següent part decisòria : "Primer.- No donar lloc a l'extensió dels presents autes concursals als Srs. Canals, Vilar i Castrillo, en tant que socis de la societat B, SL. Segon.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades." 3.- El 1.12.23 la Sra. Calatayud advocada de la CASS en tant que controladora judicial de la fallida a la societat B SL ha interposat recurs d'apel·lació contra l'aute de la Batllia, i segons els arguments exposats en el seu escrit sol·licita que s'estimi el recurs formulat i es doni lloc a l'extensió dels autes concursals de la societat B SL als Srs. Canals, Vilar i Castrillo en tant que administradors de la societat. 4.- El 9.2.24 el Sr. Canals s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat la desestimació del recurs i la confirmació de l'Aute d'instància, imposant a la CASS el pagaments de les costes processals d'aquesta segona instància. El 20.2.24 l'administrador judicial de la fallida ha presentat les seves al·legacions al recurs d'apel·lació tot sol·licitant que es doni lloc a l'extensió de la fallida als Srs. Canals, Vilar i Castrillo en tant que administradors de la societat. El 21.2.24 el Sr. Vilar s'ha oposat al recurs d'apel·lació, demana que es desestimi el recurs i s'imposi a la CASS les costes judicials. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- En aquest procediment de fallida, l'Administrador Judicial va demanar l'extensió de la fallida de la societat B, SL als seus administradors Srs. Canals, Vilar i Castrillo que va ser desestimada per estimar la Batllia que no hi havia un acte de mala fe en la resistència dels administradors a aportar la comptabilitat. Contra tal decisió s'alça la CASS en tant que creditora -al mateix temps que també controladora- per considerar que ha estat contrària a Dret la decisió judicial. Segon.- Legitimació per apel·lar de la CASS Atès que el Sr. Vilar ha qüestionat la legitimitat processal de la CASS per interposar un recurs que únicament hauria d'haver correspost a l'Administrador Judicial (AJ), hem de resoldre amb caràcter prioritari aquesta qüestió perquè de prosperar condicionaria ja l'admissió del recurs. Però aquesta objecció processal no està justificada i per això cal rebutjar-la. Efectivament, el deutor o fallit des del moment que és declarat en situació de cessació de pagaments i fallida, queda privat de l'administració disposició dels seus béns. Els seus drets i accions concernents al seu patrimoni passen a ser exercitats per l'AJ (art. 15 del Decret de 4.10.69 (en endavant, el Decret). I els creditors des del mateix moment no podran exigir l'efectivitat dels seus crèdits individuals, els quals passen a integrar-se a la massa, representada per l'AJ (art.14 del Decret). Ara bé, això no vol dir que perdin la seva personalitat jurídica i que no puguin seguir participant en les decisions de la fallida i que hagin de renunciar a la seva defensa dels seus drets en el si del procediment. Així ja hem vist nombrosos assumptes en els quals la petició de l'extensió de la fallida als administradors era demanada per un creditor (TSJC 142/15; 002/15 o 191/10, per exemple) i que fins i tot, hagin recorregut en alçada davant la negació d'aquella extensió d'efectes (142/15 o 191/10). Lògicament, si poden sol·licitar l'extensió, també han de poder seguir el procediment en la segona instància. En conseqüència, la CASS està plenament legitimada processalment per poder impugnar la decisió de la instància. L'Administrador Judicial s'ha adherit a la petició de la CASS; els Srs. Canals i Vilar s'han oposat al recurs. El Sr. Castrillo no ha contestat el recurs. Tercer.- Finalitat del Decret de 4 d'octubre de 1.969 sobre suspensió de pagaments i fallida Cal recordar, abans que res, l'Exposició de Motius del Decret esmentat per poder entendre més endavant la resposta que la Sala donarà als arguments dels recurrents sobre les relacions internes entre els administradors i la responsabilitat d'aquests davant els creditors o perjudicats per la gestió de la societat. Així hem de ressaltar el començament de la dita Exposició de Motius que diu: "Quan les obligacions d'ordre econòmic derivades de l'exercici del comerç o de la indústria i fins de la vida de l'home com a persona social, s'acompleixen i es desenvolupen d'una manera normal, res no autoritza perqué l'òrgan jurisdiccional, d'ofici o a instància dels particulars, pugui interferir-se en la comptabilitat i en les operacions de les persones físiques o jurídiques que no sobrepassin de l'esfera civil. Però quan per la fatalitat dels aconteixements o pels propis desencerts, aquelles persones arribin a un incompliment de llurs obligacions, de tal forma que hi hagi perill col·lectiu, a fi d'evitar-lo i en benefici dels possibles perjudicats i fins del mateix deutor, tots els Ordenaments jurídics, a partir del Dret Romà quan al Dig. XLIX, 14, 45, 10, s'hi troba la possibilitat de que el deutor dissortat i de bona fe obtingui una pròrroga, en quin cas té dret a rebutjar la persecució dels seus creditors mitjançant la "exceptio moratoria", han tingut cura de disposar els mitjans legals d'intervenció judicial que a l'ensems que protegeix el patrimoni del deutor en contra d'una proliferació de reclamacions, garantitza els crèdits dels perjudicats per aquella irregular situació, és a dir, que per aquests supòsits en què el mecanisme del crèdit no funciona amb regularitat, ha estat necessari crear una disciplina autònoma...." Podem observar que la finalitat essencial és protegir els crèdits de tercers que, de bona fe, han confiat en la marxa de la societat i que ara no poden quedar desemparats. Reiterem això que ja hem dit en altres ocasions perquè aquesta protecció dels creditors és la base que justifica la decisió que hem de prendre. És un fet no controvertit que els administradors no han presentat cap mena de comptabilitat de la societat mercantil (malgrat els requeriments reiterats que se'ls ha fet), ni antiga ni anterior a 2014 quan es va iniciar el procediment concursal i declarada la societat en cessament de pagaments i fallida (1.12.14). I únicament un dels administradors -Sr. DCJ- ha manifestat que la comptabilitat la confeccionava una societat externa (A) i aquesta ho ha corroborat però ha afirmat que l'ha mantingut "arxivada el temps que marca la llei" i que dit termini ja s'ha escolat. En conseqüència, l'AJ no ha tingut al seu abast la comptabilitat. Aquest és un fet incontestat. Doncs bé, no resulta versemblant l'excusa donada per no aportar la comptabilitat quan tot ordenat comerciant ha de disposar de la seva documentació comptable quan s'ha iniciat un procediment concursal (2012) i ha de poder justificar que els comptes anuals varen ser dipositades en el Registre corresponent mentre va durar la seva activitat. Ni resulta versemblant que una gestoria no guardi en els seu arxius la informació que ha confeccionat i no acrediti ni que la va retornar ni que ja havien liquidat els serveis prestats. Amb l'argument del temps transcorregut, no es pot justificar la "sostracció" de la documentació a l'AJ, com ha resultat ser. No tracta, doncs, el cas d'una infracció fiscal que podria justificar la no inspecció per manca de documentació fiscal. Aquí es tracta de la proximitat a les fons de prova (documental) per poder conèixer la AJ, en benefici dels creditors, quin era l'actiu de la massa concursal per poder satisfer - sota el principi del pars conditio creditorum- els deutes societaris. Precisament l'article 69.1 el que preveu és aquest supòsit de que el comerciant "sostregui" la comptabilitat a l'Administració Judicial. I davant d'aquest fet, i sota els principis nova iuria novit curia i també el de da mihi factum dabo tibi ius, hem de dir que el supòsit s'incardina en l'apartat 1 de l'article 69 quan contempla la conducta del comerciant que hagi "1. Sostret la comptabilitat de l'empresa...". Això és el que ha esdevingut. En conseqüència, és procedent -com demana la CASS- que procedeixi l'extensió de la fallida als Srs. Canals, Vilar i Castrillo amb les conseqüències legals corresponents. Quart.- Costes del recurs Atès que l'article 354.2 CPC disposa que: "En cas que el tribunal estimi íntegrament o parcialment el recurs d'apel·lació, no imposa les costes processals a cap de les parts. En cas que desestimi íntegrament el recurs d'apel·lació, el tribunal imposa les costes processals a l'apel·lant", no és procedent fer pronunciament sobre les costes per haver estat estimat el recurs. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX Primer.- ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la CASS (CASS) i revocar l'Aute de 26 de setembre de 2023 i acordar: A) l'extensió de la fallida de la societat B,SL als seus administradors Canals; Vilar i Castrillo a títol personal amb efectes d' 1 de desembre de 2014; B) Privar-los del dret d'explotar tot comerç per sí mateixos o per persona interposada. Els hi serà prohibit dirigir, administrar o controlar una empresa comercial individual o social; C) Nomenar a la mateixa controladora CASS; i al mateix Administrador Judicial Sr. Guerrero; D) Publicar la part dispositiva de la present resolució judicial al BOPA, i comunicar als creditors de què disposen de TRENTA (30) DIES HÀBILS per a presentar els crèdits amb els justificants corresponents a l'administradora judicial; E) Establir que l'administrador judicial ha d'organitzar -si és el cas- la subhasta pública dels béns dels deutors sense necessitat d'autorització judicial i que ha de comunicar a aquest tribunal el resultat de la subhasta; F) Notificar aquesta resolució a l'administrador judicial i a la controladora, als efectes oportuns. Segon.- No fer imposició de les costes d'aquest recurs. Aquest aute és ferm i executiu. Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE